CONSUM EN LOCAL PÚBLIC DE CANNABIS O UNA DROGA DE TOXICITAT SIMILAR + CONSUM EN GRUP DE CANNABIS O UNA DROGA DE TOXICITAT SIMILAR

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

Tribunal de Corts

Delicte Menor 6000236/2017 ORÍGEN: 1000461/2017 - 00 NIG: 5300516220170000145

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, 18 de gener de 2019

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000236/2017 seguida pels presumptes delicte menor de possessió de cocaïna pel propi consum i contravencions penals de consum privat i consum en grup i en lloc públic de marihuana contra Mercader, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, i defensat pel lletrat Sr. Calatayud, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Barba i actuant de ponent i redactor de la sentència, la magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- SÓN FETS PROVATS: Vers les 00:10 hores del dia 3 de maig del 2017 el processat Mercader, nascut l'1 d'octubre del 1996, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals, es trobava amb Salamanca i amb un tercer a la terrassa del bar C. de Sant Julià de Lòria compartint i fumant una cigarreta d'haixix.

Sent controlats per agents de Policia i requerits a l'efecte, Salamanca lliurà un embolcall que contenia marihuana trobant els agents a l'escorcoll practicat i en la seva possessió altres 3 embolcalls que contenien 7 grams d'haixix i 1 g de cocaïna.

La marihuana havia estat adquirida aquella mateixa tarda per Mercader destinada al consum d'ambdós.

No ha quedat acreditat que la cocaïna també trobada en possessió d'en Salamanca i per quin fet ja fou jutjat i condemnat pel procediment d'Ordenança Penal en la mateixa data dels fets fos de l'acusat.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal qualifica provisionalment els fets com a constitutius d'un delicte menor de possessió de cocaïna pel propi consum i d'unes contravencions penals de consum privat i consum en grup i en lloc públic de marihuana, tipificats i penats respectivament als articles 284.1, 499 i 500 apartats 1 i 2 del Codi Penal, dels que estima responsable penal en concepte d'autor l'acusat Mercader per quin demana, atesa la seva edat de menor de 21 anys al moment dels fets, la pena de tres mesos d'arrest nocturn condicional qualificat al seguiment d'un tractament mèdic prop de l'UCA, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i sis-cents euros de multa, i la pena de dos-cents euros de multa per cadascuna de les contravencions penals, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hagi lloc a declarar la responsabilitat civil derivada.

A l'acte de la vista oral confirma parcialment el seu escrit de qualificació provisional en el sentit de considerar que existeix l'agreujant de reincidència previst a l'article 30.3 del Codi Penal, sol·licitant així que la pena a imposar sigui de quatre mesos d'arrest nocturn condicional en lloc dels tres mesos inicials qualificats al seguiment de tractament mèdic prop de l'UCA, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i sis-cents euros de multa pel delicte menor, i tres-cents euros de multa per cadascuna de les contravencions penals més el pagament de les despeses processals causades.

Considera així que el delicte menor és plenament acreditat per les declaracions del testimoni Salamanca.

RESULTANT TERCER.- L'advocat de la defensa de l'acusat, el lletrat Sr. Calatayud, discrepa del relat de fets i qualificació jurídica del Ministeri Fiscal.

Manifesta la defensa que si bé el seu representat fou controlat en companyia dels seus amics Salamanca i Hoyos quan estaven consumint marihuana a la terrassa d'un bar, el cert és que aquest, l'acusat, no duia a sobre cap producte estupefaent, productes que eren tots en possessió única i exclusivament de Salamanca, tant la marihuana, l'haixix com la cocaïna.

Nega per tant l'acusació relativa al delicte menor, no existint prova en contrari, no podent retenir les declaracions de l'altre implicat Sr. Salamanca de conformitat amb la jurisprudència del Constitucional.

Considera així que els fets sols poden ser constitutius de les contravencions penals dels articles 499 i 500 del Codi Penal, en relació a la marihuana i l'haixix. Afegeix que en tractar-se d'una sola acció són en concurs ideal, raó per la qual, de conformitat amb les disposicions de l'article 60 del Codi Penal, procedeix imposar una pena única de multa, sol·licitant en aquest cas la quantitat màxima de 301 euros, sent menor l'acusat de 21 anys al moment dels fets.

Afegeix que la prova bioquímica practicada en la persona del seu defensat, que figura al foli 39 de les actuacions, donà negatiu a la cocaïna.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són constitutius, en primer lloc, d'una contravenció penal de consum de producte estupefaent marihuana en grup i en lloc públic, doncs l'acusat fou controlat pels agents del servei d'ordre a la terrassa d'un bar (lloc públic) i en companyia dels seus amics Salamanca i Hoyos consumint d'aquest producte, una cigarreta d'haixix que ell mateix havia adquirit amb els diners que acabava de cobrar d'una feina, consum que efectuà de manera conjunta amb el mencionat Salamanca i Hoyos, sent així degudament constituït el tipus penal de l'article 500 apartats 1 i 2 del Codi Penal.

Els fets però no són constitutius de la contravenció penal de consum privat de l'article 499 del Codi Penal que el Ministeri Fiscal reclama en el seu escrit, tota vegada que no apareix en el relat fàctic.

Tampoc és considera acreditat el delicte menor de possessió de producte estupefaent cocaïna pel propi consum, tipificat a l'article 284.1 del Codi Penal. L'acusat sempre ha negat que la cocaïna trobada a l'escorcoll practicat sobre la persona de Salamanca -fets pels aquest ja fou condemnat pel procediment d'Ordenança Penal-, fos seva.

La defensa discuteix dita imputació, al·legant, d'una banda, que la declaració en qualitat de testimoni del Sr. Salamanca en el present procediment no pot ser valorada pel Tribunal jutjador en perjudici del seu representat, tota vegada que aquest, el Sr. Salamanca, en realitat seria un coacusat i no un mer testimoni ja que fou condemnat per aquests fets per un altre procediment

Val a dir al respecte que s'equivoca l'advocat de la defensa en aquest punt. La declaració d'un coencausat en un assumpte penal sí pot ser tinguda en compte si aquest ha pogut ser sotmès a contradicció, com en el present cas que l'esmentat Sr. Salamanca va comparèixer a l'acte del judici oral, tot i que no fou objecte de preguntes de la seva part. La seva declaració pot ser valorada pel Tribunal si aquesta no obeeix a motius espuris, exculpatoris o de venjança. No obstant en el present cas cal valorar el fet que la prova realitzada sobre l'encausat Mercader va donar negatiu a la cocaïna i que, malgrat van ser tots els productes estupefaents trobats en possessió de Salamanca, ja des del primer moment l'acusat reconegué que la marihuana i l'haixix li pertanyien, no així la cocaïna, elements tots ells que valorats en conjunt creen un dubte més que raonable a aquest Tribunal, pel que en aplicació del principi "in dubio pro reo" procedeix decretar la seva absolució d'aquest il·lícit penal.

CONSIDERANT SEGON.- De la contravenció penal referida, consum en grup i lloc públic de producte estupefaent tipus cànnabis n'és responsable en concepte d'autor l'acusat Mercader, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT TERCER.- tota vegada que l'acusat Mercader era menor de vint-un anys al moment dels fets li és d'aplicació el benefici de l'article 54.3 del Codi Penal que atenua la pena a imposar.

Consta en autes que Mercader fou condemnat pel procediment d'Ordenança Penal en data 1 de febrer de 2017 com autor responsable penal d'un delicte menor de cessió de producte estupefaent cànnabis de l'article 284.3 del Codi Penal, que el Ministeri Fiscal reclama com a circumstància agreujant de reincidència però hagut compte l'absolució acordada pel delicte menor del que venia acusat, sent la condemna única per la contravenció penal de consum en grup i en lloc públic no procedeix apreciar-la.

CONSIDERANT QUART.-. La defensa demana pel cas de condemna pels il·lícits dels articles 499 i 500 del Codi Penal, contravencions penals, aplicar la figura del concurs ideal previst a l'article 60 del mateix text legal per la qual cosa considera que, en aplicació del seu disposat, la pena màxima a imposar hauria de ser màxim de 301 euros de multa per ambdues contravencions.

Val a dir en aquest supòsit i d'acord amb l'exposat als anteriors considerants que sent la condemna de Mercader per, únicament, la contravenció penal tipificada a l'article 500 del Codi Penal, comesa en les modalitats descrites en el seu apartat primer, consum en lloc públic, i en el seu apartat segon, consum en grup, en ser dues les accions comeses no es poden encabir en el precepte ressenyat.

CONSIDERANT CINQUÈ.- No procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

CONSIDERANT SISÈ.- D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal procedeix imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà,

D E C I D I M

Condemnar Mercader, com a responsable penal en concepte d'autor, sent menor de 21 anys al moment dels fets, de la contravenció penal de consum de producte estupefaent tipus cànnabis en grup i de la contravenció penal de consum de producte estupefaent tipus cànnabis en lloc públic, a la pena de MULTA de DOS-CENTS EUROS (200 EUR) per cadascuna d'elles i al pagament de les despeses processals causades.

Absoldre Mercader de la contravenció penal de consum privat de producte estupefaent marihuana.

Absoldre Mercader del delicte menor de possessió pel consum de producte estupefaent cocaïna pel propi consum del que venia acusat.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies hàbils següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.