FURT AMB FORÇA EN LES COSES

Sentència

Magistrats

Elisenda Franquet Font Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Elisenda Franquet Font

A la Vila d'Andorra la Vella, el dia ú de març del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-034-1/09, seguida pel presumpte delicte major de furt amb accés il·lícit a casa habitada, contra Expósito nascut el XXXX, fill d'Eusebio i de Maria Carmen, de nacionalitat espanyola, solter, de professió lampista, i defensat pel Lletrat Sr. Galván, Castrillo nascut el XXXX, fill de José Ramon i Maria Isabel, de nacionalitat espanyola, solter, de professió electricista, i defensat pel Lletrat Sr. Ferrer, jutjats ambdós processats en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citats, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. ENTITY_8; i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que el dia 7 de desembre de 2007, vers les 2.45 hores, els processats Expósito, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, i Castrillo, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, accediren a l'interior de l'apartament, empenyent la porta d'entrada que es trobava tancada però no amb clau. Del seu interior, on es trobaven dormint els germans Vives i Águila i Morales, van sostraure el telèfon mòbil de Vives P En un moment donat, i ja que Morales va sentir sorolls, els tres habitants de l'apartament es van despertar i van sorprendre dins al pis als dos processats, els quals van intentar fugir, aconseguint agafar un dels tres nois al processat Castrillo, a qui li van trobar en una butxaca el mòbil de Vives P, que el va recuperar.

Igualment els tres habitants de la casa van trobar a faltar tres planxes de surf, d'un valor de 300 euros, un parell d'esquís, unes ulleres d'esquí marca VAN ZIPPER, d'un valor de 90 euros, uns guants marca DINASTAR, d'un valor de 60 euros. Un cop enxampat el processat, els nois van sortir al carrer per veure si trobaven les seves coses, i efectivament van trobar les tres taules de surf i els esquís dins el marge del riu, prop de l'edifici, material que presentava danys.

Les ulleres i els guants no van ser trobats.

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de furt amb accés il·lícit a casa habitada tipificat a l'article 199.2 del Codi Penal, del que n'estima responsables en concepte d'autors als dos processats, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que s'imposi a cadascun dels processats la pena de 3 anys de presó condicional, i expulsió definitiva del Principat, i el pagament de les despeses processals causades.

Precisa que en concepte de responsabilitat civil els processats indemnitzaran de manera solidària als perjudicats l'import de 540 euros.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que, la defensa del processat Expósito no es mostra totalment d'acord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal, considerant que els fets realment ocorreguts serien constitutius d'un delicte menor de violació de domicili aliè, tipificat a l'article 194.1 del Codi Penal, considerant responsable del delicte al Sr. L....., concorreguent en aquest processat la circumstància atenuant de la responsabilitat criminal d'estat d'embriac, demanant que li sigui imposada la pena de 2 mesos de presó condicional.

Sense que procedeixi establir cap quantitat en concepte de responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que, la defensa del processat Castrillo es mostra en parcial acord amb l'exposició de fets del Ministeri Fiscal, considerant que els fets serien constitutius d'un delicte menor de violació de domicili aliè, tipificat i penat a l'article 194.1 del Codi Penal, considerant responsable del delicte al Sr. S, demanant que li sigui imposada la pena de sis mesos de presó condicional. Demanant que en quant al pagament de les costes processals, s'executi la fiança lliurada el 8 de desembre de 2007, d'un import de 150 euros.

S'estableix que s'hauria de tenir en compte a l'hora de fixar la pena que el processat hauria col·laborat plenament amb les autoritats, que era la primera vegada que protagonitzava uns fets així, que està penedit, i que es trobava en estat d'intoxicació derivat del consum de begudes alcohòliques, per la qual cosa es demana que s'estimi la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat de l'article 27.5 del Codi Penal, que no exclouria totalment la responsabilitat però s'hauria de valorar.

Del delicte descrit no n'hauria derivat la producció de danys i perjudicis.

En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

CONSIDERANT:

que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de furt amb accés il·lícit a casa habitada tipificat a l'article 199.2 del Codi Penal, comés en grau de temptativa de l'article 17 i 54 del Codi Penal.

Així doncs, els processats van accedir a la vivenda aliena, sense utilitzar força, simplement obrint la porta que no es trobava tancada amb clau, accés que es va produir de manera il·lícita doncs no coneixien de res als habitants i no tenien autorització per penetrar al pis; i d'allà van sostreure el telèfon mòbil d'un dels habitants, telèfon que va ser recuperat en poder d'un dels processats abans de que aconseguís tenir disponibilitat sobre el mateix.

Que pel que fa a la resta del objectes, de la pròpia manera en que es van produir els fets després de les declaracions d'uns i altres produïdes a la causa (els mateixos processats admeten en tot moment que van entrar a la casa mentre els seus tres habitant eren dormint, folis 33 i 71 per L....., i 22 i 68 per S),

ja es desprèn que no es pot considerar acreditat que fossin els dos processats qui van furtar el material d'esquí, tant les planxes i els esquis, com les ulleres i guants. I això és així perquè els processats van ser enxampats dins del pis, i només duien a sobre el mòbil, i per contra en ser sorpresos, els perjudicats constaten que les planxes de surf estan tirades a la vora del riu, i que els guants i les ulleres no són trobats. A més a més consta a la causa que hi va haver una perquisició al domicili dels processats i res d'això se'ls va trobar allí, folis 47 i 48.

És a dir, resta la possibilitat de que altres persones entressin a la casa abans que els processats i agafessin el material d'esquí i les planxes, donat que la porta era oberta i només empenyent-la s'obria. O al menys no es pot dir que s'hagi practicat prova de càrrec de la que es pugui desprendre que vans ser els dos processats qui van agafar tot aquest material i el van treure del pis, encara que fos tirant-lo pel balcó, com es pretén, doncs no hi ha cap prova d'aquest extrem.

Així les coses, els fets són constitutius del delicte major pel que acusava el Ministeri Fiscal, però en grau de temptativa, donat que ja s'ha dit que no hi va haver disponibilitat sobre el telèfon mòbil per part dels processats, i el mateix va ser recuperat pel seu propietari.

Que aquesta descripció dels fets implica rebutjar la qualificació jurídica que les defenses dels dos processats accepten, el delicte menor de violació de domicili aliè de l'article 194.1 del Codi Penal, donat que al marge de penetrar en domicili aliè, es considera acreditat per la declaració davant del Batlle dels perjudicats (folis 11 i 182 per Vives, 41 i 186 per Ivan i 38 per Sandra), que un del dos processats portava dins una butxaca el mòbil de Vives P....., que òbviament havia agafat essent dins el pis.

CONSIDERANT: que, de l'esmentat delicte en són responsables en concepte d'autors els dos processats, per haver fet personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que, no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Que no s'ha acreditat que els processats estiguessin en estat d'embriac en el moment dels fets, i menys que si havien begut alcohol la influència de la ingestió disminuís o afectés d'alguna manera la seva imputabilitat.

Si bé a efectes de penalitat, i en el marc de l'article 56 del Codi Penal, s'ha de tenir en compte la manca d'antecedents penals dels processats, i la seva parcial col·laboració amb les autoritats.

CONSIDERANT: que, no hi ha lloc a responsabilitat civil donat que dels fets descrits no ha derivat cap perjudici econòmic atribuïble als processats.

CONSIDERANT: que, els processats hauran d'abonar les despeses processals causades de conformitat amb les disposicions dels articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem als processats, Expósito i Castrillo, com a responsables en concepte d'autors del delicte major de furt amb accés il·lícit a casa habitada, comés en grau de temptativa, ja descrit, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena -i per a cadascun d'ells- d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, i al pagament de les despeses processals causades.

No procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

Que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'audiència davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.