LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent)

Anna Estragués Armengol

Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, 23 de febrer del 2023.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 6000012/2022 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses fent ús d'objectes o mitjans perillosos i aprofitant la concurrència d'altres persones que facilitin l'execució o augmentin el greuge sobre la víctima.

Acusat: Recio, nascut el XXXX, fill de T. i M., de nacionalitat espanyola amb D.N.I. espanyol núm. XXX, sense antecedents penals al Principat, en llibertat provisional en la present causa, defensat per la Lletrada Sra. Nuñez, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat.

Parts acusadores: el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Tamarit i la Sra. Montenegro i l'acusació particular constituïda pel Sr. Benitez, defensat per l'advocada Sra. Cepeda.

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

vers les 23:20 hores del dia 8 de juny de 2018 l'acusat Recio, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penal resident al Principat, junt amb un altre individu que no ha pogut ser identificat i en execució d'un pla preconcebut amb una tercera o terceres persones quina identitat no consta, portant tant l'acusat com l'individu que l'acompanyava una caputxa que els tapava la cara, s'atansaren pel darrera a Benitez quan estava tancant la porta del seu vehicle que acabava d'aparcar a les proximitats del seu domicili radicat al XXXX, de la parròquia Andorra la Vella, i un d'ells ruixà amb un líquid a D.S. a la cara, i quan D.S. marxà corrent cap el seu domicili, l'altre se li atansà amb un pal de fusta o mànec d'un pic d'obra d'un metre de llargada per colpejar-lo, moment en que D.S. s'encarà amb els individus, caient tots tres al terra a la vorera de l'edifici i essent posteriorment D.S. colpejat al cap i cos pels dos individus amb cops de peu i cops amb el pal fins que es donaren a l'escàpol quan varis veïns sortiren a les finestres de l'edifici.

Arran de l'agressió, Benitez patí policontusions, erosions i hematomes, així com una fractura al 1r dit de la ma i una ferida al cap de 8 cm de llargada que requerí 10 grapes de sutura.

En el curs de l'agressió, a l'acusat Recio li caigué al terra el seu telèfon mòbil, que fou recuperat per D.S. al lloc de l'agressió i lliurat als agents del Servei de Policia.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses fent ús d'objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i aprofitant la concurrència d'altres persones que facilitin l'execució o augmentin el greuge sobre la víctima, tipificat i penat a l'article 115.3 i 4 del Codi Penal, del qual estimà responsable penalment en concepte d'autor a l'acusat Recio, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, sol·licitant per l'acusat la pena de dos anys de presó, dels quals un any ferm i la resta condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i la condemna al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, el Ministeri Fiscal sol·licità la condemna de l'acusat a indemnitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en la quantitat de 347,75 euros en concepte de prestacions mèdiques i laborals abonades per compte de Benitez.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT TERCER. L'acusació particular, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses fent ús d'objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i aprofitant la concurrència d'altres persones que facilitin l'execució o augmentin el greuge sobre la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 i 115.4 del Codi Penal, del qual estimà responsable penalment en concepte d'autor a l'acusat Recio, amb la concurrència de la circumstància agreujant de l'article 30.8 del Codi Penal de cometre la infracció mitjançant preu, promesa o recompensa, sol·licitant per l'acusat la pena de dos anys i sis mesos de presó, dels quals un any i sis mesos ferms i la resta condicional qualificada a indemnitzar a la víctima, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.

En concepte de responsabilitat civil, l'acusació particular sol·licità la condemna de l'acusat a indemnitzar a Benitez en la suma de 1.500 euros en concepte de perjudici estètic, 3.000 euros en concepte de Pretium doloris, 3.000 euros en concepte de perjudici moral i 97,91 euros en concepte de despeses mèdiques no abonades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), així com la condemna de l'acusat al pagament de les despeses processals causades, amb inclusió els honoraris d'advocat i taxes judicials de l'acusació particular.

En l'acte del judici oral l'acusació particular ratificà la seva qualificació provisional amb la modificació de reclamar en concepte de Pretium doloris la suma de 4.000 euros en lloc de 3.000 euros.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà que no compartia l'exposició de fets del Ministeri Fiscal i que el seu defensat mai va cometre els actes recollits a la qualificació del Ministeri Fiscal, demanant la seva absolució, sense declaració de responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral, la Defensa de l'acusat ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major de lesions doloses agreujat per l'ús d'objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i aprofitant la concurrència d'altres persones que facilitin l'execució o augmentin el greuge sobre la víctima, de l'article 115 apartats 2 i 4 en relació a l'article 113.2 del Codi Penal, doncs hi hagué una agressió amb cops de peu i amb un pal de fusta al cap i al cos de la víctima estant al terra, el que palesa un evident animus laedendi o intenció de lesionar que és el que caracteritza el delicte de lesions, havent-se produït el resultat típic de lesions que han precisat per a la seva curació tractament mèdic, com és l'aplicació de grapes o punts de sutura, com resulta de l'informe del Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell (foli 20) i de l'informe forense (foli 21 a 24).

S'aprecia els tipus agreujat de l'article 115 del Codi penal per la concurrència de les circumstàncies 2 i 4 de dit precepte. La circumstància 2 per raó de que ha estat acreditat que els agressors varen fer ús d'un pal de fusta o mànec d'un pic d'obra d'un metre de llargada, com consta a l'informe policial (foli 10), pal que, per les seves característiques, podia causar lesions molt més greus, àdhuc la mort, tenint en compte que els agressors colpejaren amb dit pal al cap de la víctima. També s'aprecia la circumstància 4 de l'article 115 per la concurrència en l'agressió de dues persones, pel fet de que estaven a l'aguait esperant a la víctima i portant sengles caputxes per evitar la seva identificació.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Recio és penalment responsable en concepte d'autor del delicte major ans definit per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova practicada a l'acte del judici oral.

El fet de trobar-nos front d'una agressió en la que els seus autors duien la cara tapada amb una caputxa, ens priva d'una prova directa com seria la identificació dels autors per la víctima. Malgrat la manca de prova directa, en el cas d'autes comptem amb prova indiciària vàlida i eficaç per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència que venia emparant a l'acusat Recio.

El dret fonamental a la presumpció d'innocència no impedeix la possibilitat de que el Tribunal formi el seu convenciment en base a la prova indiciària o indirecta, doncs no sempre hi ha la possibilitat de produir la prova directa i no admetre la prova indiciària conduiria a una absoluta impunitat, que socialment es rebutjable.

Amb la prova indiciària no es demostra el mateixos fets constitutius del delicte sinó aquells altres fets - indicis - dels quals, per la especial relació que tenen amb els fets constitutius del delicte, es pot inferir raonablement la participació criminal de l'acusat en el delicte.

Ara bé, perquè la prova indiciària tingui l'eficàcia de desvirtuar la presumpció d'innocència cal exigir-ne els següents requisits: a) els indicis han d'estar plena i absolutament provats, no n'hi ha prou amb les sospites més o menys fonamentades; b) n'hi ha d'haver més d'un d'indici; c) els indicis han de tenir una relació material i directa amb el fet criminal i el seu autor; d) que el raonament d'inferència no sigui absurd o arbitrari sinó que sigui conforme a la lògica i que d'ell no s'en derivin altres hipòtesis no incriminatòries, igualment lògiques.

L'acusat a la seva declaració al Servei de Policia negà la seva participació en els fets, havent-se acollit a la Batllia al seu dret a no declarar (foli 171), no havent comparegut al judici oral.

L'acusat al Servei de Policia negà qualsevol implicació en els fets dient que vers les 21 hores va anar amb taxi al domicili de la seva parella, Ruiz, radicat al carrer del Cedre de Santa Coloma, i que després de fer una cigarreta al carrer, uns 15 minuts després va pujar a casa de la seva parella no tornant a sortir fins que, aproximadament 10 o 15 minuts més tard, van escoltar soroll al carrer i presència de la policia, sortint tots dos a veure que estava passant, podent veure com prop de la corba de sobre havia un senyor sagnant.

Són varis els indicis que el Tribunal pren en compte per integrar la prova indiciària, uns amb més valor incriminatori que altres.

En primer lloc, consta acreditat que l'acusat coneixia a la víctima doncs abans dels fets havia estat treballant uns tres mesos a l'empresa de la que la víctima era encarregat.

Moments després dels fets els agents de policia es desplaçaren al domicili de la parella de l'acusat, Tamarit, radicat a mateix carrer i a uns cent metres del lloc on es produí l'agressió, i en dit domicili recuperà la jaqueta que la nit dels fets duia l'acusat, segons manifestació feta per aquest. Els agents es desplaçaren a l'hospital amb l'esmentada jaqueta per exhibir-la a la víctima, qui manifestà que no podia afirmar que fos la utilitzada per cap dels autors, tot i que sí podia coincidir amb el color (foli 14).

La víctima té declarat que, en el curs de l'agressió, a un dels agressors li caigué al terra el telèfon mòbil, que ell recuperà i lliurà als agents del Servei de Policia, fet corroborat per l'informe del Servei de Policia (folis 9 i 10) i per les manifestacions dels agents Servei de Policia PO232 i PO370 al judici oral que, reiterant el que consta al seu informe, manifestaren que efectuaren una trucada d'emergència des de dit telèfon al Despatx Central de Policia, comprovant que el número del telèfon, 350382, pertanyia a l'acusat. Altrament, l'acusat té reconegut dit telèfon mòbil com el que utilitzava habitualment (folis 37 i 38).

Junt amb aquests indicis, consten les declaracions de la testimoni Tamarit a la Batllia i al judici oral, que constitueixen testifical de referència en tant que explica el que li manifestà l'acusat.

Tamarit a la Batllia manifestà que més o menys entre les 21:30 i les 22:30 hores, van picar al timbre de baix vàries vegades, i era el M.A. - referint-se a acusat -, que estava molt nerviós, pàl·lid, dient ostia puta que la he cagado; por favor ven conmigo, que tienes que decir que he perdido el mòbil, que estabamos paseando; que la va agafar per la mà, dient-li haz ver que eres mi pareja, que ahora venimos i just baixant al portal va veure un cotxe policia, un senyor tirat al terra amb sang i que ell va veure el seu mòbil tirat al terra, encara no l'havien agafat i va dir mierda no lo puedo coger, perquè hi havia ja tots els policies, i que M.A. li va dir que els van oferir uns diners per pegar aquesta persona, que la intenció no era matar sinó solament pegar, que era una persona d'un alt càrrec de govern que havia pagat uns 12000 euros dividit entre els agressors (folis 141 a 144).

Al judici oral reiterà la seva manifestació a la Batllia, essencialment que l'acusat va picar al timbre de casa seva, que estava molt nerviós i que li va dir que baixés corrents, que va veure al senyor tirat i a policies i que l'acusat volia que anés amb ell per recuperar el mòbil que li havia caigut, que li va reconèixer que havia agredit a una persona aquella mateixa nit i que els havien ofert uns diners.

CONSIDERANT TERCER. No concorren en acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, no podent-se apreciar la circumstància agreujant de cometre la infracció mitjançant preu, promesa o recompensa, de l'article 30.8 del Codi Penal, quina aplicació sol·licita l'acusació particular, per no haver quedat plenament acreditat que en l'agressió a la víctima hi hagués mediat lliurament de diners d'una tercera persona als agressors, no considerant-se prova suficient el que té referit la testimoni Tamarit.

En atenció a la pena assenyalada al delicte en l'article 115 del Codi Penal i a les circumstàncies en que es produïren els fets, situant-se els agressors a l'aguait de l'arribada de la víctima, de nit i en hora en que el lloc és poc transitat, duent els dos agressors sengles caputxes per evitar la seva identificació, el Tribunal imposa a l'acusat la pena dos anys i sis mesos de presó de la qual un any i sis mesos ferms i la resta condicional amb un termini de suspensió de quatre anys.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, declarem a l'acusat responsable civil i, en dit concepte, el condemnem a indemnitzar Benitez en les següents quantitats: la suma de 97,91 euros en concepte de prestacions mèdiques no abonades per la Caixa Andorra de Seguretat Social; la suma de 800 euros en concepte de perjudici estètic, avaluat en un 0,5-1/7 a l'informe forense; i la suma de 4.000 euros en concepte de Pretium doloris, avaluat en 2,5/7 al mateix informe, sense que hi hagi lloc a la indemnització reclamada per l'acusació particular en concepte de perjudici moral, doncs no s'ha acreditat perjudici d'aquesta naturalesa que no es pugui considerar inclòs en el Pretium doloris.

L'acusat també haurà d' indemnitzar a la ORG_0 en la quantitat de 347,75 euros en concepte de les prestacions mèdiques i laborals abonades per compte de la víctima.

Les quantitats indicades s'incrementaran amb els interessos legals fins al seu total pagament.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'imposa a l'acusat el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i taxes de l'acusació particular.

CONSIDERANT SISÈ. L'acusació particular en l'acte del judici oral ha sol·licitat la deducció de testimoni per tal de continuar la investigació contra persones desconegudes per si en algun moment aparegués algun altre indici contra aquestes persones.

Com sigui que el Tribunal, en atenció al resultat de la prova, ha estimat provat que l'agressió a Benitez obeí a un pla preconcebut amb una tercera o terceres persones quina identitat no consta, s'escau accedir a la petició de l'acusació particular i, un cop ferma la sentència, deduir testimoni íntegre del autes i lliurar-lo a la Secció d'Instrucció de procedència per a que continuï la instrucció per determinar la identitat de la tercera o terceres persones que haurien participat en els fets.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M :

CONDEMNAR a l'acusat Recio, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions doloses agreujat per l'ús d'objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i aprofitant la concurrència d'altres persones que facilitin l'execució o augmentin el greuge sobre la víctima, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de DOS (2) ANYS I SIS (6) MESOS DE PRESÓ, dels quals, UN (1) ANY I SIS (6) MESOS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.

Condemnar a l'acusat al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i taxes de l'acusació particular, i a que indemnitzi a Benitez en la suma de 4.897,91 euros i a la ORG_0 en la suma de 347,75 euros, en ambdós casos amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Que, un cop ferma la sentència, es dedueixi testimoni íntegre del autes i es lliuri a la Secció d'Instrucció de procedència per a que continuï la instrucció per determinar la identitat de la tercera o terceres persones que haurien participat en els fets.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació, salvat l'acusat, atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que pugui, al seu dia, formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.