FURT - ÚS FRAUDULENT DE TARGETA DE CRÈDIT - ESTAFA QUALIFICADA

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Vaquero Pijuan Canadell Concepció BARON MORA

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 2400013/2014 (TC-013-2/14), seguida pels presumptes delicte major d'estafa i contravenció penal de furt, contra l'acusat Olmo, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat britànica, amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Palmer, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Campillo, i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Josep Vaquero Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Olmo, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat britànica, condemnat per sentència ferma de data 29 de novembre del 2011, causa DM-104-3/11, per un delicte menor d'estafa privilegiada a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, les temporades d'hivern del 2011 al 2012 i 2012 al 2013 treballà en qualitat de xofer per l'empresa ORG_2, ORG_1, essent encarregat de transportar clients amb vehicles de l'empresa, disposant cadascun dels vehicles d'una targeta per posar carburant a crèdit a l'estació de servei de ORG_0, S.A.

Quan el mes de març del 2013 l'acusat finalitzà la seva relació laboral amb l'esmentada empresa, va endur-se una de les targetes, identificada amb el núm. 008, utilitzant l'acusat dita targeta en diverses ocasions per posar carburant a altres vehicles propis o de tercer, sempre en benefici propi de l'acusat, fins al mes d'agost del 2013, ascendint el perjudici ocasionat a ORG_2, ORG_1 a la quantitat de 1.894,22 euros.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'una contravenció penal de furt, tipificat en l'article 481.1, i d'un delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit, tipificat en l'article 209.1 c), tots ells del Codi Penal, dels que estima responsable en concepte d'autor a l'acusat Olmo, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana imposar a l'acusat la pena de dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades. I, en concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de l'acusat a indemnitzar a ORG_2, ORG_1 en la quantitat de 1.894,22 euros.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT TERCER. La Defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, mostrà el seu acord amb la descripció dels fets realitzada pel Ministeri Fiscal, si bé considerant que el seu defensat es va donar compte que duia a la cartera la tarja per "repostar" benzina que utilitzava mentre va treballar per la societat ORG_2, ORG_1, tres setmanes després d'haver finalitzat la seva relació laboral amb l'empresa, no havent-la furtat en cap cas, i que abans de declarar al Servei de Policia, l'acusat va intentar contactar amb un directiu de la societat ORG_2, ORG_1 per intentar rescabalar els danys ocasionats, sense obtenir resposta. Mostra el seu desacord amb la qualificació jurídica realitzada pel Ministeri Fiscal i entén que els fets no són constitutius d'una contravenció penal de furt, sinó que sols podrien ser constitutius del delicte de l'article 243 del Codi Penal, d'ús fraudulent de targeta de crèdit, del qual seria autor penalment responsable l'acusat, amb la concurrència de la circumstància atenuant de l'article 29.8 pel penediment mostrat per l'acusat, sol·licitant per l'acusat una pena màxima de tres mesos de presó condicional, així com el pagament de les despeses processals causades, mostrant la seva conformitat amb la responsabilitat civil reclamada, el pagament de 1.894,22 euros a la societat ORG_2, ORG_1.

En l'acte del judici oral, la Defensa de l'acusat reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen:

Primer. Una contravenció penal de furt de l'article 481.1 del Codi Penal, pel fet que l'acusat, un cop cessà la seva relació laboral amb l'empresa ORG_2, ORG_1, s'apoderà d'una de les targetes utilitzades per posar carburant a crèdit als vehicles de l'empresa a l'estació de servei de ORG_0. La Defensa de l'acusat al·lega que aquest es va donar compte que duia a la cartera la tarja per repostar benzina que utilitzava mentre va treballar per ORG_2, ORG_1, però que no la va furtar en cap cas, però l'acusat en l'acte del judici oral declarà, a preguntes del Ministeri Fiscal, que quan va marxar de l'hotel al mes de març del 2013, al finalitzar el seu contracte amb l'hotel, es va endur la targeta, que no la va tornar, i que volia fer una "putada" a l'hotel, i ja en la seva primera declaració al Servei de Policia l'acusat reconegué que quan va finalitzar la seva relació laboral "vaig agafar una tarja que es trobava a l'interior d'un dels vehicles i que serveix per repostar benzina a l'estació de servei, sense autorització" (foli 18).

De les manifestacions del representant de la societat ORG_2, ORG_1 resulta que les targetes per fer carburant estaven a cadascun dels vehicles de l'empresa, de la qual cosa se'n desprèn que no eren targetes d'ús personal de cada xofer, per tant el seu apoderament s'ha de qualificar de furt que, en atenció al valor de la cosa furtada, integra la contravenció penal ja esmentada.

Segon. Un delicte menor continuat d'ús fraudulent de targeta de crèdit, tipificat en l'article 243.2 del Codi Penal, qualificació jurídica que està acceptada per la Defensa de l'acusat i que el Tribunal assumeix, front la qualificació jurídica formulada per Ministeri Fiscal de delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit de l'article 209.1 c) del Codi Penal, en virtut del principi d'especialitat que estableix l'article 9.2, regla primera, del mateix Codi per al cas del concurs de lleis.

En el supòsit d'autes hi ha la indeguda utilització per part de l'acusat d'una de les targetes destinades per la societat ORG_2, ORG_1 per obtenir a crèdit carburant per als vehicles de l'empresa,

tractant-se doncs d'un instrument de pagament a crèdit, per la qual cosa el seu ús indegut per fer pagaments és conducta que s'escau incloure en l'article 243 del Codi Penal, per tractar-se d'un tipus penal especial front el general de l'estafa qualificada de l'article 209.1 c). El delicte menor s'aprecia com a continuat, de conformitat amb l'article 59 del Codi Penal, ja que concorre la plena identitat dels subjectes actiu i passiu, intenció criminal i bé jurídic protegit, així com la connexitat temporal i aprofitament d'ocasió idèntica.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Olmo és penalment responsable en el concepte d'autor del delicte menor i la contravenció penal abans definits, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la pròpia confessió de l'acusat en l'acte del judici oral, així com de les seves anteriors manifestacions al Servei de Policia i Batllia, declaració del testimoni Sr. Macias en l'acte del judici oral i documental obrant en autes referent a la facturació de carburant efectuada per de ORG_0, S.A. a ORG_2, ORG_1 (folis 28 a 31, 33, 35 a 38, i 41 a 54), així com documental fotogràfica (folis 61 a 67), que acrediten abastament les ocasions i imports del carburant que l'acusat destinà a altres vehicles, en el seu benefici exclusiu, i que abonà amb la targeta núm. 008 de la societat ORG_2, ORG_1.

CONSIDERANT TERCER. No concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal doncs, tot i l'anterior condemna de l'acusat per un delicte menor d'estafa, per sentència ferma de data 29 de novembre del 2011, causa DM-104- 3/11, no hi ha lloc a apreciar la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi Penal, tot i tractar-se d'una anterior condemna per un delicte menor d'estafa que està castigat en l'article 208 del Codi Penal amb pena superior a la pena assenyalada al delicte de l'article 243, per tractar-se de delictes compresos en diferents títols.

Tampoc hi ha lloc a apreciar la circumstància atenuant de penediment, de l'article 29.8, que sol·licita la Defensa de l'acusat pel seu penediment mostrat en haver deixat d'utilitzar la tarja i el seu intent d'arranjar la situació, amb anterioritat a la seva detenció. Al·lega la Defensa que abans de declarar al Servei de Policia, l'acusat va intentar contactar amb un directiu de la societat ORG_2, ORG_1 per intentar rescabalar els danys ocasionats, sense obtenir resposta. Hem d'entendre, doncs, que per via d'analogia la Defensa de l'acusat demana l'apreciació de les atenuants 5a i 7a de l'article 29, confessió de la infracció a les autoritats i reparació del dany, respectivament.

La denúncia davant del Servei de Policia s'efectuà pel representant de l'empresa, el Sr. Macias, en data 5 de setembre del 2013, i és cert que l'acusat no va declarar al Servei de Policia sinó en data 18 de febrer del 2014, després de la seva detenció a la mateixa data. En l'acte del judici oral el director general de la societat ORG_2, ORG_1, el Sr. Somoza, va manifestar que posteriorment al seu acomiadament va rebre varies trucades i dos sms de l'acusat, un dels sms era per jugar a squash i l'altre per parlar amb ell per explicar-li la versió dels fets, essent els sms un al setembre i l'altre al novembre, i que les trucades foren un parell al setembre, i que va declinar parlar amb ell perquè era un tema que estava investigat per la policia. D'això en resulta que els fets ja havien estat denunciats quan l'acusat es posà en contacte amb el director general de la societat perjudicada per, segons s'ha dit, explicar la seva versió dels fets, el que en cap cas es pot considerar un acte de confessió, als efectes d'apreciar la circumstància atenuant analògica de l'apartat 8 de l'article 29 amb la circumstància atenuant genèrica de confessió de l'apartat 5 del mateix article. I tampoc hi ha lloc a l'atenuant analògica en relació a la circumstància atenuant de reparació doncs fins al moment actual l'acusat no ha rescabalat a la societat perjudicada ni en un cèntim d'euro, doncs el dipòsit de la suma de mil euros fou motivat per la fiança exigida per a la llibertat provisional.

De conformitat amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal i fent ús de la facultat que atorga l'article 58.3 del mateix Codi, el Tribunal imposa a l'acusat la pena única de deu mesos de presó condicional, qualificada a abonar la responsabilitat civil en el termini d'un any, fixant el període de suspensió de la condemna en dos anys.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable criminalment ho és també civilment i, en aquest concepte, l'acusat Olmo haurà d'indemnitzar a ORG_2, ORG_1 en la quantitat de 1.894,22 euros, en concepte de perjudici ocasionat, suma que s'incrementarà amb els interessos legals fins al seu total pagament.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem d'absoldre i absolem a l'acusat Olmo del delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit, pel quin venia acusat, i l'hem de condemnar i condemnem com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte menor continuat d'ús fraudulent de targeta de crèdit i d'una contravenció penal de furt, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, qualificada a abonar la responsabilitat civil en el termini d'un any, fixant el període de suspensió de la condemna en dos anys.

Condemnem a l'acusat al pagament de les despeses processals causades i a que, en concepte de responsable civil, aboni a ORG_2, ORG_1 la quantitat de 1.894,22 euros, incrementada amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.