COACCIONS

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Josep Maria Pijuan Canadell Canòlic Mingorance Cairat

Tribunal de Corts

Delicte Menor 6000173/2017 ORÍGEN: 4000078/2016 - 00 NIG: 5300543220160000213

S E N T È N C I A

Magistrats.

Josep Amador Pijuan Canadell Concepció BARON MORA (Ponen) Canòlic MINGORANCE CAIRAT

Andorra la Vella, 31 de març de 2021

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000173/2017 seguida per un delicte menor d'assetjament.

Acusat:

Tamarit, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat; defensat pel lletrat Sr. Benítez,

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Jover.

És ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- SÓN FETS PROVATS: Entre els anys 2006 i 2012, el processat Tamarit, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, va mantenir una relació sentimental amb la perjudicada, Sra. Vives, marxant el processat posteriorment a Portugal.

Al gener de l'any 2013, el processat retornà a Andorra, moment en el qual i sense reprendre la relació sentimental, la perjudicada Vives va acollir-lo al seu domicili -amb la única intenció d'ajudar-lo econòmicament- fins al mes de setembre de 2015 quan el processat Tamarit va tornar a marxar a Portugal, durant aquest període, les discussions entre ambdós eren constants davant la negativa de la perjudicada de reprendre la relació sentimental.

El 26 d'octubre de 2015, el processat S. retornà al Principat per raó d'una oferta laboral, establint-se en una pensió de Sant Julià de Lòria, moment a partir del qual -i fins el dia 20 de febrer de 2016- començà a molestar de manera repetida i regular a la perjudicada Vives i el seu entorn, causant-li un sentiment de por. Concretament, als pocs dies de la seva arribada, el processat Tamarit es va presentar a la immobiliària on treballa la perjudicada radicada al XXXX, increpant-la i insultant- la, esperant-la llavors fins que sortís, seguint-la fins el seu domicili situat en la mateixa vila, no deixant-lo entrar i enfrontant-s'hi verbalment Vives.

A partir de llavors, el processat Tamarit, trucà de manera contínua i repetitiva a la perjudicada Vives, des de diversos telèfons i cabines situades prop tant del seu domicili com del de la perjudicada, fins al punt que aquesta es va veure obligada a canviar de número de telèfon mòbil i fins i tot a acudir al Servei d'Urgències del XXXX afectada per un quadre d'ansietat generalitzada el dia 12 de novembre de 2015.

Tanmateix, el processat Tamarit es presentava de manera constant tant al domicili de la perjudicada com al seu lloc de treball, havent de requerir la Sra. Vives el Servei de Policia els dies 21, 22, 25 i 27 de novembre de 2015.

Finalment, el dia 14 de febrer de 2016, el processat Tamarit es presentà de nou davant del lloc de treball de la Sra. Vives, desprès d'un temps de no molestar-la, trucant-la de nou durant diversos dies seguits causant-li neguit.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal qualifica provisionalment els fets com a constitutius d'un delicte menor d'assetjament, tipificat a l'article 139 bis del Codi Penal.

Considera l'acusat responsable penal en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana se li imposi la pena de quatre mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, qualificada a no entrar en contacte amb la víctima durant 4 anys, i el pagament de les despeses processals causades.

A l'acte del judici oral, atesa la rebel·lia del processat, modifica la pena inicialment sol·licitada i demana que la pena de presó s'imposi amb caràcter ferm i demana com a pena complementària la prohibició d'entrar en contacte amb la víctima Sra. Vives durant el termini de quatre anys.

En concepte de responsabilitat civil reclama s'indemnitzi a la CASS en la suma de 44,90 EUR, havent manifestat la perjudicada no voler reclamar.

RESULTANT TERCER.- La defensa de l'acusat, el lletrat Sr. Benítez, discrepa del relat de fets i qualificació jurídica del Ministeri Fiscal.

Al·lega que el seu representat Tamarit, desprès d'una relació de sis anys amb la Sra. Vives, l'únic que volia era conèixer els motius del trencament, que li expliqués el perquè, quan feia poc li havia pagat el bitllet d'autobús des de Portugal a Andorra i afegeix que era ella, segons consta als folis 91 i 92 del sumari, qui trucava.

Considera que els fets no són constitutius de cap delicte d'assetjament. El seu representat en cap moment ha instil·lat o infós, segons el redactat de l'article 139 del Codi Penal, un sentiment de por per la seva seguretat a la Sra. Vives. L'únic que ha fet es intentar entendre el perquè aquesta havia decidit posar fi, de manera unilateral, a la relació sentimental que havia començat l'any 2006.

Considera que la conducta del seu representat no és constitutiva del delicte d'assetjament que se li imputa i que es tracta tan sols d'una discussió de parella, l'acusat no va causar por ni va tenir un comportament amenaçador vers la Sra. Rodrigues, per tot el que demana la seva lliure absolució.

Mostra igualment el seu desacord amb la reclamació efectuada en concepte de responsabilitat civil, al·lega que la Sra. Vives té antecedents de trastorns depressius, pel que la visita del 12 de novembre podria respondre a qualsevol altre motiu.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte menor d'assetjament, tipificat a l'article 139 bis del Codi Penal.

L'article 139.bis que tipifica la conducta d'assetjament, fou introduït en el nostre Codi Penal per Llei 18/2013 de 10 d'octubre dins dels delictes contra la llibertat del Títol VI, per tal de donar resposta a aquelles conductes que no obstant ser greus no poden ser qualificades d'amenaces o coaccions. Es tracta doncs d'aquells supòsits en què sense que s'arribi a pronunciar l'anunci explícit d'un mal (amenaces) o que es coarti la llibertat de la víctima (coaccions) sense però emprar violència, es produeixen conductes reiterades en el temps, -tals com persecucions, vigilàncies, trucades telefòniques insistents-, de manera que provoquen un sentiment de por i inseguretat a la víctima menyscabant la seva llibertat.

En el present cas, tal i com resulta del relat fàctic, de la declaració de la perjudicada a l'acte de la vista oral i singularment de la declaració dels testimonis Sra. Alvarado i Sra. Expósito, s'evidencia de la part de l'acusat la realització d'un comportament, que globalment apreciat, resulta amenaçador per a qui ho pateix.

Així, Vives té declarat que, arran de la ruptura desprès d'una relació sentimental de cinc o sis anys -tot i tenir a l'inici uns contactes cordials-, l'acusat l'ha trucat de manera insistent veient-se obligada a canviar el número de telèfon, s'ha presentat repetidament en el seu domicili havent-ne de canviar el pany de la porta i també s'ha presentat al seu lloc de treball, situant-se a proximitats i mirant fixament vers l'interior de manera que molestava a les seva companyes, fins al punt que li provocà un estat de nerviosisme i neguit que desembocà en una crisi d'angoixa pel que va haver d'ésser atesa a l'hospital (25 de novembre de 2015). Fets i reacció que van poder ser observades de manera directa per les col·legues de feina.

Aquesta situació no es contradiu amb el fet que, sobre tot a l'inici de la separació, li pogués facilitar un lloc per dormir o l'ajudés mentre no trobava feina, tota vegada que la situació degenerà ràpidament quan l'acusat va copsar que no hi havia marxa enrere i que la relació trencada no es reprendria.

CONSIDERANT SEGON.- De l'esmentat delicte d'assetjament n'és penalment responsable en concepte d'autor el processat Tamarit per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resta acreditada per la prova practicada en el plenari tal i com s'expressa en l'anterior considerant.

CONSIDERANT TERCER.- No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT QUART.- De conformitat amb el que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable penalment d'un delicte o falta ho és també civilment si d'aquest il·lícit es deriven perjudicis susceptibles de ser indemnitzats, per tot el que s'escau declarar la responsabilitat civil de l'acusat per tal d'indemnitzar a la CASS en la quantitat de 44,90 EUR reclamada.

La perjudicada Vives ha renunciat a res reclamar.

CONSIDERANT CINQUÉ.- D'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i els articles 174, 175 i 181.1c) del Codi de Procediment Penal, s'escau imposar a Tamarit el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

D E C I D E I X

CONDEMNAR Tamarit com a responsable penal en concepte d'autor del delicte menor d'assetjament, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys, i la pena COMPLEMENTARIA DE PROHIBICIÓ DE CONTACTAR amb la víctima Sra. Vives per un període de 4 anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, condemnem Tamarit a indemnitzar a la CASS en la quantitat de QUARANTA-QUATRE EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS (44,90 EUR).

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de 15 dies següents a la seva notificació, salvat l'acusat que, donada la seva situació de rebel·lia processal, podrà formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.