AMENACES

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Cepeda Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI

Andorra la Vella, vint-i-tres de febrer del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-013-3/10 seguida pel presumpte delicte major continuat d'amenaces, contra Vilar, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, separat, de professió fuster, i defensat per la Lletrada Sra. Bermudez, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Romeu i actuant de ponent el Magistrat Sr. Cepeda, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que en el marc d'una relació tensa i conflictiva, derivada d'un presumpte deute laboral, entre el processat Vilar, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals, i el denunciant Vilar, ha quedat provat que els esmentats es van trobar en data 10 de gener del 2008 al bar Roses, de la vila de Sant Julià de Lòria, i que amb posterioritat, el 31 de febrer del 2008, vers les 14.59 hores, l'acusat Vilar trucà al domicili del denunciant, tenint la trucada una duració de 6.19 minuts.

No ha quedat acreditat però que a la trobada del dia 10 de gener i a la trucada telefònica, s'hagin proferit paraules amb contingut amenaçant de la part del processat Vilar vers el denunciant Vilar.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal confirma i ratifica el seu escrit inicial de qualificació de fets, considerant que són constitutius del delicte major continuat d'amenaces condicionals, tipificat a l'article 140.1 del Codi Penal, atés que segons el pròpi relat de fets, l'acusat Vilar digué a Vilar al bar Roses "si no me quitas la denuncia te voy a pegar dos tiros", amenaça que repetí per telèfon el 31 de febrer del 2008, manifestant a més, que "mataria als seus pares i que el ja el trobaria a Espanya".

Considera el processat responsable de dit delicte en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana se l'imposi la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima durant el termini de sis anys, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hagi lloc a demanar responsabilitat civil.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Bermudez, advocada de l'acusat Vilar, manifesta la seva oposició al relat de fets i qualificació efectuades pel Ministeri Fiscal.

Al·lega que el seu representat sempre ha negat haver amenaçat al Sr. Vilar, havent-lo trucat únicament per demanar-li que deixés en pau a la seva mare.

A l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de qualificació, posant de relleu que ni el presumpte perjudicat ni els testimonis de càrrec han comparegut a l'acte de la vista oral, no havent tingut l'oportunitat d'interrogar-los, tampoc durant el tràmit d'instrucció, sent a més les versions contradictòries, procedeix decretar la lliure absolució del seu defensat.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats no constitueixen el delicte major d'amenaces condicionals que reclama el Ministeri Fiscal, atés que l'absència del perjudicat i dels testimonis de càrrec a l'acte del judici oral no permeten acreditar que l'acusat atemorís amb la producció d'un mal el denunciant Sr. Vilar, malgrat la constància d'una relació conflictiva entre ambdós, posada de relleu pel testimoni Sr. Amador, que nega però haver escoltat cap paraula amenaçant vers el denunciant el dia 10 de gener del 2008 al bar Roses.

Així mateix, havent aquest justificat el motiu de la trucada telefònica: demanar no es molestés a la seva mare amb reclamacions d'un deute i, sense que el perjudicat, testimoni principal, hagi comparegut al judici oral, impedint que la defensa el pogués interrogar, les seves declaracions efectuades al llarg del procediment no poden ser tingudes com a prova doncs han estat prestades sense possibilitat de contradicció, és a dir, que no s'ha donat a la defensa la possibilitat que interrogués el testimoni, quina declaració constitueix la principal prova de càrrec (Sentència T.S.J.-014-5/04). El mateix és d'aplicació al testimoni de càrrec Espada, que tampoc ha comparegut.

Els indicis existents no són suficients per desvirturar el principi de presumpció d'innocència, atesa la negativa dels fets de la part de l'acusat i la incompareixença del perjudicat i testimonis.

CONSIDERANT: que per tot l'exposat, escau decretar l'absolució de Vilar del delicte major continuat d'amenaces condicionals del que venia acusat pel Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.1 "in fine" del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Vilar del delicte major continuat d'amenaces no condicionals del que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.