AMENACES LLEUS
- Resolució
- Sentència · 24/04/2018
- Sentit
- condemna (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STCOR 23/2018
- ECLI
- ECLI:AD:TCORAD:2018:23
- Recurs
- 6000208/2017
- Ponent
- Enric Anglada Fors
- Magistrats
- Enric Anglada Fors
- Àrea
- Penal
- Descriptors
- CONTRAVENCIÓ PENAL AMENACES MINISTERI FISCAL DESPESES PROCESSALS VISTA
El Tribunal condemna a Gomila a una multa de 300 euros per una contravenció penal d'amenaces lleus contra la seva companya de treball, Espada, a la cafeteria de l'ORG_0. Els fets ocorregueren el 2 de gener del 2017, quan Gomila es va enfurismar amb Espada per un malentès i li va dir que "tenia el coll tallat" mentre es passava el dit per sota del coll. Posteriorment, Gomila va repetir la mateixa amenaça quan va tornar a la cafeteria per recollir les seves pertinences. La defensa de Gomila va argumentar que no hi havia proves suficients per demostrar l'amenaça, però el tribunal va considerar que les declaracions dels testimonis i les proves presentades eren suficients per condemnar a Gomila.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Enric Anglada Fors
Contravencions Penals 6000208/2017
ORÍGEN: 1000195/2017 - 00
NIG: 5300543220170000714
S E N T È N C I A
Magistrat Sr. Enric Anglada Fors
Andorra la Vella, vint-i-quatre d'abril del dos mil divuit.
VIST en judici oral i públic la Causa núm. 6000208/2017, seguida per una presumpta contravenció penal d'amenaces lleus, contra Gomila, nascut el XXXX, fill de Fernando i Maria Carmen, de nacionalitat espanyola, , sent part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Azorin, i ponent de la causa el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
Antecedents de fet
RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: Entre les 11,30 i les 12 hores del dia 2 de gener del 2017 Gomila, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, es trobava treballant com a cambrer a la cafeteria del ORG_0, juntament amb Espada, la qual feia funcions de caixera en aquella zona, i de resultes d'un malentès amb una clienta sobre l'existència o no d'una beguda, Gomila va escridassar a Espada, contestant-li aquesta que davant del seu to de veu i les paraules emprades hauria d'anar a parlar amb la directora, la senyora Izquierdo, moment en que Gomila s'enfurismà i li digué: "como te vayas a chivar o a hablar con ORG_0 tienes el cuello cortado", cosa que fou escoltat per aquesta quan sortia de la cuina de la cafeteria, moment en que va veure també com aquell es passava el dit per sota el coll mentre es dirigia a Espada.
Immediatament Izquierdo va fer entrar a Gomila a la cuina, a fi d'evitar que continués l'espectacle davant dels clients, enviant-lo acte seguit al departament de Recursos Humans, informant-los- hi del succeït. Allà Gomila va signar un document, tot i no mostrar la seva conformitat, en el que se'l deixava sense feina i sou durant 10 dies.
Quan Gomila va baixar de Recursos Humans va passar per la cafeteria a recollir les seves pertinences, dirigint-se a la caixa on es trobava Espada, a la que li digué novament "voy a ir a por ti, no hace falta que trabajes tanto porque tienes el cuello cortado", moment en que aquesta es posar a plorar.
De resultes d'aquests fets, Espada va agafar molta por a Gomila i va deixar de treballar al ORG_0, on havia començat a fer-ho el dia 6 d'octubre del 2016.
Espada ha renunciat a res reclamar.
Fonaments de dret
RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'una contravenció penal d'amenaces lleus, prevista i penada a l'article 478.2 del Codi Penal, de la qual estima responsable en concepte d'autor Gomila, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana se li imposi una pena de MULTA de CINC-CENTS EUROS, més les despeses processals.
RESULTANT TERCER. La defensa del denunciat Gomila, manifesta que aquest no va efectuar cap tipus d'amenaça a Espada. El problema era que al ORG_0 hi havia molta feina i defectuosa organització i com que ell era una persona molt correcta i treballadora, va dir a Espada "que levantara los pies", referint-se a que aquesta havia de treballar amb més rapidesa. Aleshores Espada va dir que aniria a parlar amb la directora, advertint-la ell que anés amb compte amb el que deia, ja que no suporta les mentides, esclatant acte seguit el denunciat i en veu alta va dir "esto se parece a un patio de colegio y que hay mucho satélite". Aquestes expressions no són amenaçadores i ell no la va amenaçar. El que passa es que Gomila té un posat molt seriós i una expressió molt dura i és per això que pot ser Espada acabés plorant de por. Diu que cap dels treballadors i persones que hi havia allà van escoltar o veure que el denunciat amenacés a la denunciant. A més, no han donat idèntica versió al plenari que en la fase d'instrucció. Han tingut prou temps per posar-se d'acord i ajustar les seves declaracions, donat que fa molts anys que els testimonis que han comparegut treballen al ORG_0 i actuen en benefici de l'empresa.
Per tant, estima que no hi ha proves de càrrec suficients per imputar la contravenció penal d'amenaces de la que s'acusa a Gomila. Un sol gest de passar-se el dit per sota del coll, tampoc es podria considerar suficient per estimar configurat aquest il·lícit penal. En conseqüència demana la lliure absolució del seu defensat.
Decisio
CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen una contravenció penal d'amenaces lleus, prevista i penada a l'article 478.2 del Codi Penal, doncs del relat fàctic resulta amb força d'evidència la concurrència dels elements configuradors d'aquest il·lícit penal, és a dir l'amenaça efectuada al subjecte passiu de causar-li un mal constitutiu de delicte menor.
L'existència de dit il·lícit penal en el cas d'autes, tot i ser negada pel denunciat, ha quedat plenament acreditada pel conjunt de la prova practicada, doncs els testimonis presents al lloc, en el moment en que es produïren els fets, asseveren haver vist o escoltat, no sols l'escridassada de Gomila a Espada, sinó també, i a diferencia de l'al·legat per la direcció lletrada de l'implicat, que aquest va amenaçar a la caixera dient-li o fent-li gests de que li produiria algun mal, fins al punt de que aquell mateix dia ella va deixar la feina per por de que aquestes es portessin realment a terme, la qual cosa ve a desvirtuar, a més, la versió donada per Gomila de que el que li volia fer entendre es que havia d'esforçar-se més en el treball, màxim si tenim en compte que ell no ostentava cap càrrec de responsabilitat a l'empresa i menys respecte de la persona de Espada, a la que no havia d'avaluar-li la seva conducta laboral.
La tesis mantinguda per la direcció lletrada de l'inculpat de que la majoria dels testimonis segueixen treballant al ORG_0 i que, per tant, actuen en benefici de l'empresa, no té res a veure amb els fets d'autes, ja que aquí la denunciant i única perjudicada per l'actuació de Gomila és Espada i no l'entitat.
Endemés, la versió de la denunciant, com s'ha apuntat, ve avalada pels diferents testimonis que han deposat a l'acte de la vista, els quals, encara que amb alguna imprecisió respecte de la declaració efectuada en el marc de la causa, han explicat de forma detallada com es produïren els fets. Així la responsable de la cafeteria, Izquierdo, al moment de sortir de la cuina, va veure el gest de Gomila de passar-se el dit per sota del coll i va sentir les paraules amenaçadores que li digué a Espada, fins el punt que fou ella mateixa la que el va fer entrar a dins de la cuina per intentar apaivagar la crispació creada, enviant-lo seguidament a Recursos Humans per resoldre aital situació. També, van escoltar les expressions amenaçadores, l'empleat Izquierdo, que en aquell moment es trobava treballant a la barra de la cafeteria i Mena, que aquell dia estava com a clienta a la cafeteria del ORG_0, on havia treballat fins dos dies abans dels fets.
D'altra banda, s'ha de deixar palès que els dos testimonis aportats per la defensa a l'acte del judici oral no han desvirtuat les manifestacions fetes pels proposats per l'acusació, compte tingut que l'agent de seguretat del ORG_0, Codina, va dir que ell "el dia dels fets no hi era", doncs aquell dia no treballava, que tot el que sap és per referència d'altres i que mai ha parlat amb Gomila.. Les categòriques afirmacions dels testimonis presencials ans esmentats tampoc queden desmentides per la declaració prestada per Alfaro, el qual, si bé aquell dia es trobava treballant a la cafeteria del ORG_0 i era l'encarregat dels cambrers, va manifestar que no va veure cap altercat, ni que hi hagués algun problema amb una clienta, exposant que ell només va sentir que Gomila digué a Espada que aixequés els peus i pot ser ho va dir en un moment d'estrés perquè la veia lenta, encara que no ho sap segur, afegint que ell no va sentir que Espada digués res a Gomila i que després si que va sentir als companys que deien que Gomila havia dit a Espada que li tallaria el coll.
CONSIDERANT SEGON. Gomila és penalment responsable en concepte d'autor de la contravenció penal esmentada, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.
CONSIDERANT TERCER. A efectes de fixació de la penalitat, de conformitat amb el disposat a l'article 56 del Codi Penal, i en atenció a la pena assenyalada a la contravenció penal en l'article 478.2 del Codi Penal, que preveu arrest o multa fins a 3.000 euros, en base al principi acusatori i que no consten antecedents penals en l'encausat (foli 83), se l'imposa la pena de 300 EUR de multa.
CONSIDERANT QUART. No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, al no haver reclamat res la perjudicada.
CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi s'ha d'imposar a Gomila el pagament de les despeses processals causades.
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas,
D E C I D E I X O :
Condemno a Gomila, com a responsable penalment en concepte d'autor d'una contravenció penal d'amenaces lleus, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de MULTA en la quantia de TRES-CENTS (300) EUROS, així com al pagament de les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.
Així per aquesta meva sentencia, definitivament jutjant, ho decideixo i signo.