FURT AMB FORÇA EN LES COSES

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Criado Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, vint-i-u de febrer del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-132-6/11 seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb força en les coses i mitjançant ús de claus de possessió il·legítima, contra Garzón, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana, solter, de professió lampista, i defensat per la Lletrada Sra. Tamarit, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Anaya, actuant de ponent el Magistrat Sr. Criado, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que durant la matinada del 9 al 10 de setembre del 2011, el processat Garzón, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, es desplaçà fins les dependències de l'empresa "C.D'I. I C." de la vila d'Encamp, on havia treballat tres mesos l'any 2010 i de la qual guardava una còpia de les claus, que utilitzà per obrir la porta metàl·lica principal, entrant seguidament a l'oficina, d'on sostragué dues torres d'ordinador, dos ordinadors portàtils i dues càmeres de fotos, reclamant el gerent del negoci, Ruiz, l'import total de 5.215,22 EUR pel material sostret i que no ha estat recuperat.

Igualment, en data 23 de setembre del 2011, el processat D. es desplaçà fins el comerç "G." , violentant el pany de la porta de la botiga amb un tornavís i una clau allen i entrant a l'interior del mateix d'on sostragué menjar que consumí durant els dies posteriors al seu domicili, havent renunciat la propietària del comerç, Bonet, a res reclamar, per haver estat degudament indemnitzada per la seva companyia asseguradora.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i mitjançant ús de claus de possessió il·legítima, tipificat i penat a l'article 199.1 a) del Codi Penal, sol·licitant que li sigui imposada una pena de dos anys de presó part condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat indemnitzi a Ruiz en l'import reclamat de 5.215,22 EUR, pel material sostret i no recuperat, posant de relleu que Bonet ha renunciat a res reclamar.

A l'acte del judici oral, modifica les seves conclusions, en el sentit d'apreciar en el processat la circumstància atenuant de ser menor de vint i un anys, modificant doncs la petició de pena efectuada i sol·licitant que li sigui imposada la de 18 mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de quatre anys.

RESULTANT: que la defensa del processat comparteix parcialment la relació de fets de l'escrit de qualificació provisional del Ministeri Fiscal, posant de relleu que el seu defensat, el qual havia ingerit gran quantitat de begudes alcohòliques, no accedí a l'interior de l'empresa C. sol, sinó que ho va fer en companyia d'un altre jove anomenat Bonet, reconeixent haver agafat solament dos càmeres que foren retrobades al seu domicili, juntament amb altres objectes.

Tanmateix, pel que fa al comerç G., manifesta que D. hi va entrar, negant però haver-se endut diners ni cap ampolla de whisky.

La defensa comparteix la qualificació jurídica dels fets efectuada pel Ministeri Fiscal, al·legant però que concorre en el seu patrocinat l'atenuant de ser menor de 21 anys al moment dels fets, raó per la qual, atesa la seva manca d'antecedents penals, la pena a imposar no podrà ser superior a la de un any de presó, del qual dos mesos ferms i la resta condicional.

En quant a la responsabilitat civil, manifesta que no hi ha lloc d'exigir-la, per quant el material sostret fou recuperat.

A l'acte de la vista oral, ratifica la seva qualificació provisional, posant únicament de relleu i pel que respecta a la responsabilitat civil, que el seu defensat està d'acord en pagar el perjudici causat, demanat però que la determinació del mateix és faci en període d'execució de sentència, havent de valorar la depreciació del material sostret.

Per finalitzar, sol·licita que Garzón sigui deixat immediatament en llibertat.

CONSIDERANT: que respecte a la petició de llibertat efectuada per la representació lletrada de Garzón en l'acte del judici oral i, donat que el Ministeri Fiscal no s'oposà a la mateixa, el Tribunal l'acordà en aquell mateix acte, essent posat en llibertat immediata el processat i confirmant-se en aquesta resolució dita decisió.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i mitjançant ús de claus de possessió il·legítima, previst i penat a l'article 199.1 del Codi Penal, doncs es evident que en el cas enjudiciat es configuren els verbs nuclears del tipus penal esmentat, tal com es desprèn clarament del relat fàctic abans referit.

CONSIDERANT: que el processat Garzón és responsable en concepte d'autor del dit delicte major continuat, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21, paràgraf primer del Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral i concretament de la declaració del testimoni que ha deposat en dit acte i, sobretot, del propi reconeixement del processat.

CONSIDERANT: que concorre en l'acusat la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys al moment dels fets, prevista a l'article 26 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que el Tribunal, a efectes de penalitat, a més de tenir en compte l'establert a l'article 56 del Codi Penal i singularment la manca d'antecedents penals del processat, la seva concreta situació personal i familiar i les possibilitats reals de reinserció social del mateix, ha d'aplicar la reducció qualificada inclosa a l'article 54 del mateix Codi, és a dir, la meitat dels límits mínim i màxim previstos a l'article 199.1 del Codi Penal, tenint present així mateix el disposat a l'article 59 del propi codi punitiu, per la qual cosa, la pena a imposar ha de moure's dins dels paràmetres limitatius de sis mesos, com a mínim, a tres anys, com a màxim.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, de conformitat amb el que estableix l'article 90 del Codi Penal.

En aquest sentit, tot i que la defensa no s'oposa a la reclamació efectuada, en quan als béns sostrets, si que dissenteix en quan a la seva valoració, ja que ha d'apreciar-se la devaluació natural dels mateixos, doncs el seu legítim propietari, el Sr. Ruiz, tal com es desprèn de la documentació que aportà en autes (folis 175, 176, 190 i 192), adquirí els objectes no recuperats en dates diverses del anys 2004, 2007 i 2009, per la qual cosa el Tribunal, tenint en compte que els concrets efectes és devaluen amb certa rapidesa, estima adient acceptar la tesi exposada per la defensa, però sense deixar pel període d'execució de sentència la fixació de la concreta pèrdua soferta pel perjudicat i determinar-la ja en aquesta resolució. A tal efecte, és considera que l'amortització i depreciació del material no recuperat, s'ha de valorar en un 30 % menys de la total suma reclamada pel perjudicat, quin import sol·licitat pel Ministeri Fiscal en el seu nom, ha estat degudament ratificat pel dit propietari a l'acte del judici oral. Conseqüentment, el muntant indemnitzatori que l'encausat haurà de satisfer a Ruiz, ascendeix a 3.650,65 EUR.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

Fonaments de dret

Decisio

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Garzón en concepte d'autor, d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i mitjançant ús de claus de possessió il·legítima, amb la concurrència de la circumstancia atenuant d'ésser menor de 21 anys, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ, del qual DOS MESOS FERMS i LA RESTA CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, Garzón haurà d'indemnitzar a Ruiz, en la seva condició de gerent de l'empresa ORG_0, en la quantitat de TRES MIL SIS CENTS CINQUANTA EUROS AMB SEIXANTA CINC CENTIMS (3.650,65 EUR).

Contra aquesta resolució és pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la present.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.