BLANQUEIG DE DINERS O VALORS

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, dotze de febrer del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-060-5/10 seguida per un presumpte delicte major de blanqueig de diners o valors contra Alvarado, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, la qual no compareix malgrat haver estat degudament citada; contra Tejada nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, la qual no compareix malgrat haver estat degudament citada i contra Ayuso, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, la qual tampoc compareix malgrat haver estat degudament citada; defensa a les processades Alvarado i Ayuso el lletrat Sr. Agullo i a la processada Tejada la lletrada Sra. ENTITY_13; és part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. ENTITY_14; actua de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors havent designat el Tribunal Ponent per a la redacció de la sentència, a la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, l'any 1997 el "Grupo Quinto del Area de Estupefacientes de la Brigada Provincial de Policia Judicial de la Jefatura Superior de Polícia de

Barcelona" inicià una investigació amb la finalitat de desarticular una important organització criminal que es dedicava al tràfic de substàncies estupefaents, concretament cocaïna. Que les primeres investigacions d'aquell grup determinaren que la referida organització criminal estava formada per súbdits colombians residents a Madrid així com per espanyols que operaven des de Galícia i Catalunya; que la droga era introduïda en grans quantitats a Espanya utilitzant les plataformes gallegues del narcotràfic, per posteriorment ser traslladada a Madrid i emmagatzemada per la seva posterior distribució, vers altres punts de la orografia espanyola; que els responsables n'eren diversos individus de nacionalitat colombiana que en el seu moment foren identificats, comprovant-se ensems que amb els mateixos mantenia contactes Sarabia, al qual feien arribar la droga a Barcelona per la seva posterior distribució.

Que en el marc d'aquella investigació, registrada amb el número DP 95/97 i dirigida pel Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional de Madrid, va aparèixer que en H. utilitzava un comerç de venda de motocicletes i accessoris "MOTO TRAX" o "TROX MOTO" per a justificar els seus medis legals de vida; que aquest negoci era regentat per la seva germana E. la qual, junt amb l'altra germana, R., estaven perfectament assabentades de les activitats il·lícites del seu germà Escolano, procedint-se a la intervenció dels telèfons utilitzats per Escolano H., tractant-se del fix de "MOTO TRAX" i de dos altres mòbils, interceptant-se unes converses entre

Sarabia i dos individus sud-americans on semblaven fer referència al lliurament d'una partida de droga, d'uns 30 quilograms aproximadament.

Paral·lelament, el "Grupo de Estupefacientes de la Comisaria de Policia de Chamartin" de Madrid, estava investigant aquesta mateixa organització criminal, detenint, en data 18 de març de 1997 a Madrid, a entre altres, Sarabia i intervenint 35 quilograms de cocaïna d'una gran puresa (78,2%).

Que el "Grupo Quinto del Area de Estupefacientes de la Brigada Provincial de Policia Judicial de la Jefatura Superior de Polícia de Barcelona" no va poder aleshores continuar amb les seves investigacions, sol·licitant la cessació de les línies telefòniques intervingudes i quedant l'assumpte provisionalment sobreseït.

Per raó dels fets ocorreguts a Madrid, Sarabia fou condemnat en data 7 de març de 1999, per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Madrid, com autor d'un delicte contra la salut pública, a una pena de 10 anys de presó i multa de 250 milions de pessetes; que a partir del 29 de novembre del 2000 inicià el compliment de la pena al centre penitenciari de Brians (Barcelona), beneficiant-se a comptar de l'any 2002, del tercer grau, podent sortir així diàriament del centre penitenciari de les 08.00 hores fins les 22.00 hores.

Que en data 22 d'agost del 2002, es procedí al desmantellament d'un laboratori de droga sintètica a Girona - operació anomenada Druïda - , intervenint-se 200 quilograms de haixix, 9000 grams de substància psicotròpica pura metamfetamina, coneguda popularment com speed, a part de productes químics i material apropiat per a la sintetització de la substància psicotròpica; així mateix, en el marc d'aquella operació, s'incautaren nombroses targetes de crèdit i documents d'identitat falsificats, junt amb tot el material emprat a tal efecte; Sarabia apareixia en dita operació com la persona que podria haver col·laborat econòmicament en la realització dels delictes investigats incautant-se, en els registres efectuats diversa documentació i documents d'identitat espanyols falsificats amb la seva fotografia, alguns dels quals a nom de S.A.G..

Que en data 07.12.2002, Sarabia fou detingut al Principat d'Andorra, incautant-se-li vàries targetes de crèdit falses a nom justament de S.A.G., fent aquells fets objecte de la causa TC-256- 3/02.

Així mateix, se li intervingué diversa documentació que revelà que Sarabia havia adquirit, en data 20 de setembre del 2002, la unitat immobiliària núm. 46, apartament bloc B, planta tercera porta núm. 232 i la plaça d'aparcament i traster assenyalats de núm. 30 de la planta garatge, formant part de l'edifici les Arribes situat a la Parròquia d'Encamp, segons escriptura atorgada al seu favor, així com la unitat immobiliària núm. 5 , apartament bloc A, planta primera porta núm. 111, amb plaça d'aparcament i traster assenyalats de núm. 7 de la planta garatge del mateix edifici, que escripturà a nom de la seva germana R.; que part dels imports corresponents foren abonats en efectiu i part mitjançant xecs sobre el compte del que en Sarabia era titular a l'entitat "Crèdit Andorrà S.A.", entitat a través de la qual n'ha aparegut, aquell canalitzava el producte de la seva activitat delictiva relativa al tràfic de productes estupefaents.

Efectivament, ha quedat provat que Sarabia obrí, en data 05.02.1994, a la referida entitat bancària Crèdit Andorrà, el compte (...) del que era únic titular i en el que s'ingressà, durant el període comprès entre els anys 1994 al 1997 i sense tenir Sarabia cap activitat lícita reconeguda, un global de 226.235.000 de pessetes (1.359.699,73. EUR) i vint mil dòlars americans (20.000.- USD); els ingressos es varen efectuar amb aportacions en efectiu que oscil·laven entre 1.650.000 pessetes (9.916,70.- EUR) i 62.900.000 de pessetes (378.036,61.- EUR), essent l'últim ingrés efectuat en aquest compte en data 24 de gener de 1997, és a dir, dos mesos abans de la detenció de Sarabia en territori espanyol.

Que veient-se així, el repetit any 1997 amb la seva detenció a Madrid, interrompuda la dinàmica de canalització d'efectiu de

Sarabia cap al seu compte de Crèdit Andorrà, intervingueren la mare i germana d'aquell: les processades Alvarado i Ayuso, les quals en data 04 de juny de 1997 i només tres mesos després de la detenció de Escolano a Madrid, obriren, a la mateixa entitat, el compte (...) on efectuaren sempre només ingressos en efectiu, sense justificar; així, durant el mes de juliol de 1997, realitzaren quatre ingressos consecutius, d'un total de 206.400.000 pessetes (1.240.488,98 EUR) i en data 27 de gener de 1999 efectuaren una altra imposició en efectiu per import de 30.000.000 de pessetes (180.303,63 EUR.)

Així mateix, Tejada obrí a ORG_1, en data 11 de novembre de 1997 i doncs 8 mesos després de la detenció de

Sarabia a Espanya, el compte número (...) incloent, en data 5 de desembre de 1997 a la seva germana R. com a cotitular de dit compte; que en el mateix, entre el 17.11.97 i el 22.06.99 es realitzaren 4 ingressos en efectiu i sense justificar, per un import global de 15.999.998 pessetes (96.161,93 EUR.)

En data 9 de maig de 1999, Sarabia conferí poders de disposició sobre el seu compte (...) de Crèdit Andorrà a favor de la seva mare, ENTITY_4; així mateix, aquesta darrera i la seva filla Ayuso, conferiren poders de disposició sobre el seu compte 34A768 de Crèdit Andorrà a favor de Sarabia, tenint així aquest, una vegada en règim de semillibertat, el control de tots els fons dipositats a Crèdit Andorrà on Sarabia encara obrí un altre compte de número (...), en data 20 de setembre del 2002, amb el que no va arribar però a operar.

Que així mateix, en data 20 de març del 2000 R. i Tejada obriren a Crèdit Andorrà, el compte indistint (...) on el mateix dia realitzaren un únic ingrés en efectiu de 48.080 euros.

Que en ésser novament Sarabia detingut al Principat en data 7 de desembre del 2002, la seva mare Alvarado es personà, el dia 9 de desembre següent i acompanyada de les seves filles E. i R., a l'entitat Crèdit Andorrà, ordenant - seguint les instruccions de E. i en tant que apoderada del compte número 3863F7- un reintegrament per import de 452.267,16.- EUR que ingressà tot seguit al compte (...) del que era titular junt amb la seva filla R.. Una setmana més tard, es personà novament a la mateixa entitat bancària sol·licitant el reintegrament de tots els diners del seu compte el que no va aconseguir en trobar-se tot el seu patrimoni ja embargat, per ordre judicial.

Que posteriorment en data 05.03.2003 Sarabia, la seva mare i germanes foren detingudes a Girona en el marc de l'operació Druïda ans esmentada, retirant cinc dies després R. i Tejada, la gairebé totalitat dels fons dipositats en el compte (...) de Crèdit Andorrà que en aquell moment no es trobava embargat i que quedà amb un saldo de 3.501,46 EUR .

Que el total d'ingressos realitzats a Andorra, en efectiu i sense justificar del 01.01.94 al 31.12.2002 ascendeixen, segons relació obrant en autes (foli 1580 i ss.) a un total de :

- pel que fa a ENTITY_7: 145.203,77 EUR

- pel que fa a ENTITY_4: 344.175,75 EUR

- pel que fa a ENTITY_5: 1.904.211,07 EUR

- pel que fa a ENTITY_6: 526.758,42 EUR

Que de l'estudi patrimonial efectuat n'ha aparegut que cap de les processades ni les societats i negocis amb elles relacionats han generat un volum de beneficis proporcional als diners ingressats al Principat, essent aquelles perfectament coneixedores de la relació de Sarabia amb el tràfic de productes estupefaents i de l'origen il·lícit dels diners i patrimoni embargat que pretenien ocultar.

RESULTANT: que en el seu escrit de qualificació provisional, el Ministeri Fiscal considera els fets constitutius d'un delicte major de blanqueig de diners provenint del narcotràfic, amb ànim de lucre o formant part d'una associació per a delinquir o per blanquejar diners o valors procedents de delictes comesos a l'estranger, tipificats i penats respectivament als articles 145, 146 i 147 de l'antic Codi Penal per ser més beneficiós a les processades que el vigent Codi Penal i no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana s'imposi a les processades Alvarado, Ayuso i Tejada, la pena de cinc anys de presó, multa en la quantia de quatre-cents mil euros (400.000 EUR) i expulsió definitiva del Principat, així com el pagament solidari de les despeses processals causades, acordant-se a l'ensems el comís dels bens i diners intervinguts, de conformitat amb el que disposa l'article 147 del Codi Penal, quantitats a les que es donarà el destí legalment previst a l'article 177 del Codi de Procediment Penal;

RESULTANT: que en el seu escrit de qualificació provisional, el lletrat Sr. Criado, advocat defensor de la processada Tejada no es mostra d'acord ni amb l'exposició de fets ni amb la qualificació jurídica i petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal per quan indica que si bé ha quedat provat que

Sarabia fou condemnat a Espanya per un delicte contra la salut pública, l'audiència provincial de Girona, mitjançant les mateixes proves que obren en la present causa penal, va declarar en data 16 de març del 2005 que no es podia establir una connexió entre el delicte pel qual aquell fou condemnat i el patrimoni de les avui processades; que per tant, no hi ha cap element que determini la participació de la seva defensada en fets delictius realitzats a l'estranger, ni tant sols en la participació de fets delictius realitzats pel seu germà, corroborant-se, amb la documentació integrant els presents autes, la inexistència de blanqueig de capitals per part de la seva defensada ja que no hi ha prova ni directa ni indiciària que així ho determini; que l'únic existent és una presumpció de culpabilitat per l'existència d'un fet delictiu realitzat per un parent, sobre el qual es vol afectar tot el patrimoni familiar amb independència que sigui de procedència lícita; recorda que l'evasió fiscal de capitals obtinguts de forma lícita no pot ser considerada com a fet susceptible del delicte de blanqueig de capitals d'acord amb el Codi Penal del Principat d'Andorra; que els moviments realitzats a Andorra per la seva defensada provenen d'una activitat lícita contrastable, primer a Moto Trax i després en el món immobiliari, així com de la venda d'un immoble situat a la XXXX, que justifica l'ingrés de 10.000.000 de Pta. per part de les germanes H., per tot el què demana la lliure absolució de la seva defensada i el retorn del capital incautat;

RESULTANT: que el lletrat Sr. Araujo, del mateix despatx professional que el lletrat Sr. Marc FORNÉ

MOLNÉ, advocat defensor de Alvarado i Ayuso, en el seu escrit de qualificació provisional, planteja les qüestions prèvies següents:

1.- Sol·licita la nul·litat de les proves practicades i doncs de la integralitat del present sumari per quant han estat obtingudes vulnerant la legislació vigent, en base substancialment, a les següents al·legacions:

en primer lloc, indica que de l'informe elaborat pel Servei de Policia de data 9 de desembre del 2002, apareix que s'obtenen proves relatives als antecedents penals a Espanya de Sarabia, a través de l'Agregat de Seguretat de l'Ambaixada d'Espanya a Andorra, quan aquesta hauria d'haver estat una sol·licitud que havia de ser objecte de comissió rogatòria internacional, atès que l'assumpte pel que es sol·licita dita informació estava judicialitzat; que el batlle instructor havia pres declaració al processat Sarabia el dia anterior (8 de desembre del 2002 - foli 2 - ) i doncs, de conformitat amb l'article 32 del vigent Codi de Procediment Penal, la intervenció dels agents del servei de policia havia de cessar, a menys que continués com a auxiliar, és a dir seguint instruccions escrites del batlle instructor;

en segon lloc, posa de relleu que l'aute de control de comptes és dictat per la Batlle Moreno, instructora de la causa relativa a la possessió de targes de crèdit falses per part del Sr. H., quan ella mateixa reconeix per Providència, la seva inhibició en data 10 de desembre del 2002, per no tenir la causa incoada per les targes de crèdit relació amb la present causa seguida per blanqueig de capitals; que així, si no era competent en la causa relativa al blanqueig, tampoc ho era per decidir el control i bloqueig de comptes del Sr. H., sent l'aute dictat al respecte nul, així com tota la resta de prova obtinguda i que derivaria del mateix;

l'informe del servei de policia que confirma els antecedents penals del germà de les processades i on apareix que aquest va ser detingut a Madrid per la comissió d'un delicte de tràfic de drogues, operació en la qual es van intervenir 35 kg de cocaïna, és nul pels mateixos motius ja exposats: s'obté la informació per fax per part de l'Agregat de Seguretat de l'Ambaixada Espanyola, sense comissió rogatòria internacional;

del mateix informe policial s'obté documentació de la immobiliària Immored sense autorització judicial i doncs vulnerant l'article 32 del Codi de Procediment Penal;

en l'informe policial obrant en autes (foli 491) i en resposta a un missatge d'interpol, la policia andorrana envia una petició d'informació, vulnerant la llei de cooperació penal internacional i en resposta, la policia espanyola envia informació sobre la presumpta implicació del Sr. H. en un laboratori de droga sintètica desmantellat el 22 d'agost del 2002 així com sobre els mitjans econòmics de Escolano H. i la seva família; que més enllà d'això, els Agents de Policia novament en vulneració de l'article 32 del vigent Codi de Procediment Penal, prenen declaració al Sr. ENTITY_8G.F. i a la Sra. Alvarado, sense ordre judicial i a iniciativa pròpia;

Que així, si són declarades nul·les totes les proves més amunt esmentades, desapareixen dels autes les proves relatives als antecedents del Sr. H. Z., els informes sobre els recursos econòmics de les processades i d'aquest darrer, i tota la informació relativa a la presumpta implicació del primer en un tràfic de productes estupefaents a nivell internacional, en una operació de tràfic d'estupefaents frustrada a Madrid al 1997 i en una presumpta implicació del mateix en el desmantellament d'un laboratori de drogues a Girona, i encara menys quedaria traça deis comptes bancaris al Principat; és a dir, no quedaria en autes absolutament cap indici relatiu a la comissió d'un presumpte delicte de blanqueig de capitals a Andorra.

2.- Subsidiàriament a I'anterior, manifesta que els fets que avui s'imputen als processats ja han estat examinats per un tribunal estranger que n'ha decretat el sobreseïment; que per consegüent, s'escau al·legar que hi ha cosa jutjada segons les disposicions de I'article 88 de la Constitució, i que doncs no es pot tornar a jutjar a les processades en la present causa.

Precisa que tal com es pot observar en autes (concretament en els folis 1838 i ss.) per aute dictat per l'Audiència Provincial de Girona de data 16 de març de 2005, i havent estat processats anteriorment tant les avui processades com el Sr. H.Z. per un delicte de blanqueig de capitals, s'aixecà dit processament per no existir prova de que el patrimoni de la mare i germanes del Sr. H. provingués de beneficis obtinguts per aquest darrer en un tràfic de drogues; que dita resolució va ésser dictada tot i saber del patrimoni de les avui processades existint al Principat d'Andorra i que el Sr. H. havia estat condemnat per l'audiència per tràfic de productes estupefaents i que havia estat implicat en un laboratori de droga a Girona; que per tant, no es pot tornar a jutjar les processades tenint en compte que ja ho van ésser a Girona pels mateixos motius i es va procedir al sobreseïment de la causa.

Subsidiàriament, en cas de que no siguin acceptades les qüestions prèvies exposades, manifesta que no es mostra d'acord amb el relat dels fets efectuat pel Mgfc. Ministeri fiscal per quan l'acusació pública sosté en base a indicis, que les seves representades així com el Sr. Sarabia han ingressat en comptes del Principat, unes sumes de diners que provindrien del tràfic de productes estupefaents però en cap cas el Ministeri Fiscal demostra I'element subjectiu del tipus penal, ja que no aporta ni un sol indici que demostri que les processades sabien i eren conscients que cometien un delicte de blanqueig de capitals, ni que sabien ni eren conscients que els diners ingressats en lIur compte provenien d'un delicte precursor de blanqueig.

Tanmateix, entén que els indicis invocats pel Ministeri Fiscal no són suficients per demostrar que els diners ingressats en els comptes bancaris del Principat provenen d'un dels delictes precursors establerts en l'article 145 del Codi Penal vigent en el moment deis fets, i no es desvirtua doncs el principi de presumpció d'innocència que empara a les processades:

la implicació del Sr. H. Z. en unes investigacions realitzades I'any 1997 pel "Grupo Quinto de l'Area de Estupefacientes de la Brigada Provincial de Policia Judicial de Barcelona" relatives a un tràfic internacional de cocaïna no queda confirmada en autes doncs tant sols consta en la present causa (foli 1618 a 1626), una petició d'intervenció telefònica efectuada per les autoritats policials espanyoles, i una demanda de baixa de la intervenció per la mateixa policia la qual no va donar resultat (foli 1642), decretant-se seguidament el sobreseïment (foli 1643); que per tant, no queda demostrat que Sarabia hagi pogut treure benefici d'aquesta activitat susceptible d'ésser ingressat a Andorra;

Igualment, si bé no es pot negar la detenció del Sr. H. Z. a Madrid l' any 1997, i la seva condemna posterior per tràfic de cocaïna, no es pot perdre de vista que en la seva detenció es va confiscar 35 kg de cocaïna, dels quals doncs no es va poder treure beneficis susceptibles d'ésser ingressats al Principat;

Finalment, i pel que fa a la suposada implicació del mateix en un laboratori clandestí de fabricació i alteració de substancies estupefaents que fou desmantellat el dia 29 d'agost de 2002 a Girona, és de veure mercès a I'aute de conclusió de sumari constant en autes (foli 2189) que ni el Sr. H. Z. ni cap de les avui processades foren processades per cap delicte contra la salut pública, és més a tots se'ls hi aixecà el processament inicial pel delicte de blanqueig, quedant tots lliures en la referida causa, no havent estat condemnats cap d'ells per cap delicte en la referida causa, segons és de veure en la sentència obrant en autes als folis 2171 i ss.

Així doncs, manifesta que només queda un sol indici al Ministeri Fiscal per demostrar una presumpta implicació en un delicte de blanqueig: que les sumes ingressades al Principat no serien acordes amb la situació econòmica lícita dels seus representats a Espanya però d'una part, un sol indici no es suficient per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència i d'altra part, les explicacions donades per les processades sempre han estat les mateixes: els diners ingressats a Andorra provenen del frau fiscal que, segons la nostra legislació, no és un delicte precedent del blanqueig; que altrament, no es pot demanar a les processades de justificar la provinença dels fons ingressats a Andorra, doncs es tractaria d'una prova diabòlica car precisament no existeix traça documental de dits beneficis per tal precisament, d'ocultar al fisc espanyol la plusvàlua aconseguida; que ensems, incumbeix al Ministeri Fiscal aportar la prova de la vinculació dels fons a un delicte de blanqueig i no pas a la defensa d'aportar la prova contraria.

En un altre ordre d'idees, remarca que els ingressos efectuats al Principat en els comptes de titularitat única de les Sres. Ayuso i

Alvarado van ésser duts a terme en el compte (...), essencialment entre el 4 de juny de 1997 i el 27 de gener de 1999 (foli 602), dates a les quals el Sr. Sarabia estava en presó preventiva; que per consegüent, difícilment les sumes ingressades al Principat podien provenir d'una quelcom activitat delictiva d'aquest darrer, ja que d'una banda, no queda demostrada cap activitat delictiva anterior a la detenció a Madrid i d'altra, per quan en dita detenció es va incautar el producte estupefaent que per tant no va generar cap tipus de benefici que es pogués ingressar a Andorra;

Finalment reitera que no es pot oblidar que les processades i el Sr. H. Z. van ésser processats a Girona per la comissió d'un presumpte delicte de blanqueig de capitals, i que el jutjat espanyol coneixia i sabia dels diners ingressats a Andorra en comptes de les avui processades, i amb els mateixos indicis que avui obren en autes i entrant en el fons de la qüestió, l'Audiència Provincial de Girona va deixar sense efecte dit processament .

Que així, els fets imputats als processats no serien constitutius del delicte major de blanqueig de diners, tipificat i penat en els articles 145, 146 i 147 de I'antic Codi Penal, procedint l'absolució de les seves defensades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

RESULTANT: que en l'acte de la vista oral, el lletrat Sr. Agullo, Advocat de Alvarado i Ayuso exposa les qüestions prèvies en el seu dia plantejades , a les que s'adhereix la lletrada Sra. Esther. DOMINGUEZ ROMERO, Advocada defensora de Esther H. Z..

Ensems, el lletrat Sr. FORNÉ indica, respecte al producte dels diners embargats, que tant si hi ha absolució com si no, els bancs andorrans n'hauran de pagar els corresponents interessos i denúncia la durada excessiva del procediment que recorda, s'inicià l'any 2002, considerant que s'ha vulnerat per tant el dret a un judici de durada raonable.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal, contestant a les qüestions prèvies plantejades manifesta que s'oposa a totes elles per quan :

- sobre la forma en que s'ha incorporat diversa documentació:

Indica en primer lloc que Sarabia fou detingut el 2002 i com a qualsevol altre detingut al país, amb detenció governativa i no judicial, s'obté, de l'Estat d'on prové, la seva identificació i els seus antecedents policials o penals; que es tracta d'un protocol policial universal; que a més, en ser detingut, es troba al Sr. H. Z. en possessió de documentació bancària del país i de documentació relativa a la compra d'un apartament; que quan és posat a disposició judicial, l'endemà, el mateix Sr. Escolano H. explica els seus antecedents (foli 2); que dies després arriba la informació sol·licitada a l'Ambaixada Espanyola al moment de la detenció de

Sarabia i el Servei de Policia la tramet a la Batllia; que per tant la informació fou sol·licitada durant la detenció governativa de forma lícita i això no trenca cap principi ni es constitutiu de nul·litat ni de cap vici que faci ineficaç la prova obtinguda d'aquesta manera.

En quant a l'altra documentació entregada per la policia, posa de relleu que tots els convenis internacionals de cooperació penal parlen de la transmissió immediata i espontània entre autoritats així com de facilitar la transmissió d'informació entre policies judicials; que convé diferenciar entre el principi de prova o la font de prova i la incorporació al procés com a prova; precisa que la informació tramesa per Interpol pot ser incorporada per la policia judicial per tal d'informar al batlle instructor del cas, ja que sinó, quina utilitat tindria? Després, el batlle ja remet la corresponent comissió rogatòria internacional per incorporar la documentació tramesa com a prova al procés; que altra cosa seria, que la policia obtingués la informació, l'amagués, continués la investigació i després l'aportés; que això no és el que ha succeït en la present causa; que la policia, actuant com a policia judicial, rep informació dels seus homòlegs i la trasllada immediatament al batlle que després fa la corresponent comissió rogatòria internacional, enviant als Agents de Policia a executar-la; que la documentació bancària tramesa pel Servei de Policia també ha estat obtinguda per mandat del batlle, actuant la policia com a policia judicial; que per tant, tot l'actuat és conforme tant a la normativa interna com internacional i tota la incorporació al procés de la documentació qüestionada és correcta.

D'altra part, remarca que la defensa es queixa avui de la incorporació de tota la documental obrant en autes però els primers autes van ser notificats a les defenses dels processats i mai van ser impugnats; que a més, hi ha un escrit d'una de les defenses aportant ella mateixa al servei de policia i tot i saber que el cas es trobava ja judicialitzat, més de 400 folis de documentació; que parla de pisos i comptes bancaris aportant voluntàriament la documentació i extractes corresponents dient que els altres ja els tenen; que no pot per tant pretendre ara, impugnar-ne la incorporació;

al respecte de la cosa jutjada indica que la resolució del jutjat de Santa Coloma de Farners és un sobreseïment provisional, el que comporta la impossibilitat de l'existència d'una resolució definitiva sobre la causa; que no és un sobreseïment lliure o definitiu; que per tant, la causa no ha estat definitivament jutjada ni s'ha pronunciat l'absolució no havent-hi per tant cosa jutjada material; que l'excepció de non bis in idem comporta obligatòriament per part de qui l'al·lega, la prova inequívoca de la seva existència i les resolucions obrant en autes i aportades per les parts en cap cas n'acrediten l'existència doncs l'aute de processament que centra l'objecte del debat per resoldre sobre la identitat de fets en ambdues causes, no ha estat curiosament mai aportat per les parts ;

Pel que fa a les dilacions indegudes, exposa que si hi ha hagut dilacions, no són imputables al batlle instructor sinó a la denegació o equívocs en l'execució de les comissions rogatòries enviades pel batlle instructor que no ha estat inactiu sinó que ha tramès diversos recordatoris i ha delegat agents del servei de policia per agilitzar l'execució de les comissions rogatòries enviades;

Finalment, indica que totes les qüestions prèvies plantejades han de ser resoltes i desestimades en dictar sentència, interessant per tant la continuació de la vista oral.

RESULTANT: que el Tribunal considerà que les qüestions prèvies plantejades no constituïen obstacles de procedibilitat - quina resolució hagués estat necessària amb caràcter previ de conformitat amb el què disposa l'article 136 del Codi de Procediment Penal - acordant, de conformitat també amb el què disposa l'article 124 del Codi de Procediment penal, la continuació de la vista oral i resoldre les qüestions plantejades en dictar sentència.

RESULTANT: que prèvia la pràctica de les proves corresponents, el Ministeri Fiscal i les parts elevaren a definitius els seus escrits de qualificació provisional, afegint el Ministeri Fiscal que sol·licita el comís de tots els béns, mobles i immobles i dels diners intervinguts, junt amb els seus productes i interessos generats d'ençà el bloqueig; el lletrat Sr. Marc FORNÉ indica altrament que s'ha d'aplicar parcialment cada Codi Penal, en la part que sigui més favorable a les seves defensades; que cal aplicar la part favorable pel que fa a la pena però per la qualificació, indica que és més favorable el Codi del 2008 que parla només de "conèixer la procedència"; que les germanes i la mare de

Sarabia havien de conèixer l'origen dels diners i aquest darrer sempre els havia dit que provenien de promocions immobiliàries i d'evasió fiscal, per tot el que demana la lliure absolució de les seves defensades.

CONSIDERANT: que pel que fa a les qüestions prèvies plantejades val a dir que:

CONSIDERANT: que pel que fa a les qüestions prèvies plantejades val a dir que:

Fonaments de dret

Decisio

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Alvarado,

Ayuso i E. H. Z. , totes elles en rebel·lia processal, com a responsables penalment en concepte d'autores, del delicte major de blanqueig de diners o valors de diners provinents del narcotràfic, mitjançant grup organitzat, a la pena de CINC (5)

ANYS DE PRESÓ dels quals DOS (2) ANYS FERMS i la RESTA CONDICIONAL, MULTA DE TRES-CENTS MIL (300.000) EUROS i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE (10) DEU

ANYS, així com al pagament solidari de les despeses processals causades.

Acordem el comis dels béns i dels diners intervinguts així com dels seus interessos i productes.

Aquesta sentència és, pel que fa a les rebels, susceptible de recurs d'audiència en un termini de quinze dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 247 i següents del Codi de Procediment Penal i és, pel que fa a les altres parts, susceptible de recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta sentència definitivament jutjant, ho pronunciem , manem i signem .