delicte major d'amenaces de mort no condicionals fetes de manera reiterada; delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència dels

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrats Srs,

Canòlic Mingorance Cairat Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, 5 de juny de 2024

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la causa numero 6000091/2023 seguida pel delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic per la seva curació, tipificat a l'article 113.2 del CP, i pel delicte major d'amenaces de mort no condicionals fetes de manera reiterada, previst a l'article 143.2 del Codi Penal.

Acusat: Gaya, sense antecedents penals. Defensat per la lletrada Sra. Manso.

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Peña.

És ponent de la causa el magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent estat designada per la redacció de la sentència la magistrada Sra. Concepció Baron Mora, de conformitat amb les disposicions de l'article 16 de la Llei qualificada de la Justícia.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- SON FETS PROVATS: Des de l'estiu del 2019 i fins a l'actualitat, el processat Gaya, i sense antecedents penals, manté una mala relació amb el seu company de feina i perjudicat, Vendrell.

El dia 3 de gener de 2020, vers les 08:00 hores el processat F. anava caminant per la vorera del carrer de la Sardana d'Andorra la Vella, quan es va creuar amb el perjudicat B. qui anava caminant per la mateixa voravia acompanyat de la seva mare, Ropero, a la qui estava mostrant unes imatges del telèfon mòbil.

En el moment de creuar-se, el processat F. va topar amb la part lateral esquerra del seu cos amb el lateral esquerra del perjudicat B.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, elevant a definitiva la seva qualificació provisional, considera que els fets són constitutius d'un delicte major de lesions doloses que han requerit el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal, doncs la lesió soferta pel perjudicat Vendrell és conseqüència de la topada amb l'acusat.

Altrament entén que les expressions que l'acusat F. va verbalitzar al denunciant B., que pagaria uns sicaris per a que li trenquessin les cames i per a que els matés, així com les manifestacions proferides a la seva mare dient-li que, llogaria uns sicaris per a que li xafin els ous, són constitutives d'un delicte major d'amenaces no condicionals de mort fetes de manera reiterada, previst i penat a l'article 143.2 del Codi Penal.

El processat és responsable penalment en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana se l'imposi la pena única de vint-i-quatre (24) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna per un període de quatre (4) anys.

En concepte de responsabilitat civil sol·licita la condemna del processat al pagament a la CASS de la quantitat de vint-i-tres mil vuit-cents seixanta-cinc amb euros quaranta-quatre cèntims (23.865,44EUR) per les despeses derivades de la baixa i prestacions mèdiques efectuades al perjudicat i per aquest, Vendrell, la quantitat de tres mil set-cents cinquanta euros (3.750EUR) pel concepte de pretium doloris (2-2,5/7); la quantitat de set-cents cinquanta euros (750EUR) en concepte de perjudici estètic (0,5/7) i la suma de set mil dos-cents quaranta-nou amb dinou euros (7.249,19EUR) en concepte d'ITT.

A l'acte del judici oral i compte tingut la modificació del perit forense respecte a la valoració del perjudici de pretium doloris que ho ha xifrat en 2,5-3/7, ja que el perjudicat va ser objecte d'una intervenció quirúrgica, reclama la suma de tres mil vuit-cents euros (3.800EUR) per aquest concepte i ratifica la resta de les peticions efectuades.

RESULTANT TERCER.- La defensa de l'acusat discrepa del Ministeri Fiscal.

Entèn que no es pot considerar el seu representat responsable dels delictes que imputa el Ministeri Fiscal, ja que no estan reunits els elements constitutius i demana, amb caràcter principal, la seva lliure absolució.

De manera subsidiària, pel suposat cas que es consideressin provats, atesa la manca d'intencionalitat en causar cap tipus de lesió de la part del processat, considera que els fets serien constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència de l'article 117.2 i, pel que respecte a les amenaces, un delicte menor d'amenaces de l'article 143.1 del Codi penal, sol·licitant en aquest supòsit que la pena a imposar no superi els sis mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys.

En concepte de responsabilitat civil, s'oposa a la reclamació efectuada per la CASS per les prestacions efectuades pel concepte de baixa medica, atès que el temps d'estabilització de la lesió soferta és com a molt d'un mes després de la intervenció quirúrgica, no havent quedat acreditat que estigués incapacitat per a poder desenvolupar la seva activitat laboral. Així, per aquest concepte d'incapacitat laboral màxim de 30 dies, considera que la quantitat a indemnitzar és de mil cinc-cents quaranta-tres amb trenta-sis euros (1.543,36EUR brut) més altres dos-cents trenta-nou amb vint-i-dos euros (239,22EUR) de la part patronal.

Pel que fa a la indemnització a fixar a favor del Sr. B. considera que pel concepte de pretium doloris hauria de ser un màxim de tres mil euros (3.000EUR) i de cinc-cents euros (500EUR) pel perjudici estètic.

A l'acte del judici oral, ratifica el seu escrit de qualificació provisional i al·lega que les versions donades son contradictòries sobre el succeït el dia dels fets, així exposa que el Sr. B. diu que anava a treballar i la seva mare que anaven a fer un cafè, i sobre tot remarca que s'han de posar de relleu les diferents alçades dels dos implicats de manera que no es podría produir la lesió directa, espatlla contra espatlla, que el Sr. B. explica. La topada fou accidental i demana, en aplicació del principi penal "in dubio pro reo", l'absolució del seu defensat i amb caràcter subsidiari, pel cas de condemna, confirma el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats no són constitutius de delicte tota vegada que la prova practicada no ha estat suficient per a demostrar la realitat dels fets objecte d'acusació i desvirtuar la presumpció d'innocència que empara a tot processat.

Respecte al delicte d'amenaces, es tracta de versions contradictòries entre el perjudicat i l'acusat, mantenint el primer que aquest li va dir que "et trencaré les cames" i "pagaré uns sicaris per a que et mati".

Per la seva banda, Ropero, mare del denunciant, té declarat que l'acusat li va dir, referint-se al seu fil, "encara que em costi 4000 euros llogaré uns sicaris perquè li xafin els ous".

Són manifestacions que l'acusat sempre ha negat haver fet. No existeix cap altra dada que corrobori una u altra versió, doncs el testimoni Sr. Tur, únic que ha comparegut, té declarat no haver sentit mai al seu antic company de feina, l'acusat F., dir unes paraules d'aquesta indole ni tampoc altres paraules amb contingut amenaçant.

Contràriament si ha quedat acreditat però les males relacions entre tots ells derivat d'un antic problema laboral. Tant el perjudicat, com la seva mare i l'acusat treballen al mateix indret, l'oficina de correus espanyols de la vila d'Andorra la Vella.

Per tant, sent les versions contradictòries i sense cap altra dada perifèrica, considera aquest Tribunal que la prova practicada és insuficient per arribar a una sentència condemnatòria pel delicte d'amenaces no condicionals de mort fetes de manera reiterada, tipificat a l'article 143.2 del Codi Penal.

CONSIDERANT SEGON.- Pel que fa al delicte de lesions, si bé no es discuteix que ambdós, denunciat i denunciant, van coincidir a prop del seu lloc de treball - oficina de Correus- tot just abans de començar la jornada laboral, vers les 8:00 hores del dia 31 de gener, pel que fa la resta de circumstàncies les versions donades, especialment pel lesionat, són força divergents.

+ Així Vendrell té declarat :

· A la denuncia que efectuà per davant del Servei de policia en data 16 de juliol de 2020 (foli 5) que: "el passat dia 31.01.20, vers les 8 hores aproximadament, mentre em dirigia vers el meu lloc de treball acompanyat de la meva mare, Ropero, la qual també treballa a correus, vaig observar com en F. caminava per la mateixa vorera, i en arribar a la meva alçada aquest em va empènyer fortament, no recordo exactament si amb les mans, a l'alçada de l'espatlla esquerra, impactant amb la paret degut al cop, continuant aquest la marxa dient quelcom, però no entenent-lo, restant jo al lloc".

·A la declaració prestada a la Batllia, en data 17 de novembre del mateix 2020 (foli 35), diu: en relació als fets que porten causa "aquest es van produir tal i com consta en la seva denuncia a la qual es remet en la seva totalitat; diu que anava parlant amb la seva mare i de cop va sentit un cop molt fort a l'espatlla, que el va fer trontollar i picar contra una paret; diu que no va veure ni com F. li propinava el cop, que únicament va sentir el fort cop"

·A la vista oral del judici, celebrat el dia 18 d'abril de 2024, B. manifesta que "havien deixat el cotxe i amb la seva mare anava cap a la feina (...) li va fotre una empenta i espetegà contra la paret (...) ni l'havia vist (...) no es van creuar, F. anava darrera d'ells (...) i la mare una miqueta endarrerida ... ell es va quedar empotrat contra la paret i va sentir mal. No podia moure el braç (...)

+Per la seva banda, l'acusat F. diu:

·Al Servei de policia en data 03.08.20 (foli 22) que..."anava caminant fins al meu lloc de feina, quan a l'alçada de la immobiliària Superior, caminant per la vorera em vaig creuar amb uns companys de feina, n'A.B. i la seva mare. La mare caminava del costat de la paret i l'A. al seu costat. Just al creuar-nos i de manera totalment involuntària, l'A. i jo vam topar amb les espatlles".

·En declaració prestada (folis 39 i 40) a la Batllia, el dia 18 de novembre de 2020,

... "el compareixent es dirigia caminant a la feina, i que anant pel carrer de la Sardana d'Andorra la Vella, al passar a l'alçada de la immobiliària Superior es va creuar amb B., el qual anava acompanyat de la seva mare; manifesta que al passar l'un al costat de l'altre van topar espatlla contra espatlla, manifesta que va topar l'espatlla esquerra del compareixent amb el costat esquerra de B.; ...la mare de B. anava al costat de la paret i B. anava a l'altre costat, quedant al mig dels tres, entre la mare i el compareixent. Manifesta que B. portava les mans a les butxaques... i que ni el compareixent ni B. van girar el tronc per tal de no tocar-se...que la vorera no és gaire ampla com per poder passar tots tres còmodament... B. continua el seu camí en direcció al bar...

·Al moment del judici, reconeix que van topar i que es van quedar girats del costat (contràriament al que ja tenia declarat), que van xocar lateralment. Preguntat respecte a la seva alçada respon que 1,67 metres.

+La Sra. Ropero, testimoni i mare del denunciant:

·El dia 10 de juny de 2021 a la Batllia (foli 56) exposa: "que el dia d'autes després d'haver aparcat el seu vehicle, anava caminant juntament amb el seu fill A.B. - diu que ella ho feia pel costat del mur i ell per la part de fora- que B. li estava ensenyant alguna cosa del mòbil quan de cop va veure que el seu fill havia impactat contra la paret, que ella no va veure exactament el que havia passat però si que va veure a F. i que aquest se'ls quedava mirant i feia ganyotes (explica que gesticulava i feia sorolls amb la boca com si es tractes d'un mico); que després van anar a fer un cafè i el seu fill es queixava de dolor..."

·A la vista oral la Sra. C. declara que "junts tiraven avall a fer un cafè... F. pujava per l'altre..., ella anava al costat de la paret i el seu fill al seu costat, ... el va estampar contra la paret... no sap com va anar, si una empenta o amb el braç..."

Es pot concloure de tot plegat que, efectivament, els dos es van creuar de front a la vorera, és a dir que F., contràriament al manifestat per B. no venia per darrera, de manera que aquest anava en direcció a ORG_0 caminant per la part exterior de la voreria, i en B. i la seva mare en direcció contraria vers la cafeteria, quedant aquest darrer -B.- en relació vers la seva mare, que anava pel costat de la paret, també a la part externa de la voravia. Així les coses, és evident, que al moment de creuar-se, cadascun d'ells va topar amb la part esquerra del seu cos contra la part esquerra del contrari. Nogensmenys, resulta incongruent que en B., a conseqüència de la topada, sortís projectat i topés contra la paret amb la seva espatlla esquerra, tal i com declara, ja que la paret quedava a la seva dreta.

Una vegada assentat aquest punt i aclarit que els dos es van fregar amb la part esquerra del seu cos resta per veure si la lesió que el denunciant presenta, "SLAP a l'espatlla esquerra", és compatible amb el mecanisme de producció.

La lesió SLAP, acrònim angles de Superior Labrum Anterior to Posterior, constatada a l'informe forense de data 9 d'abril de 2021 (folis 48 i ss) i segons les explicacions donades pel perit, Dr. Romeu a l'acte de la vista oral, és una lesió poc comuna de l'espatlla que suposa un esquinçament del labrum de l'articulació de l'espatlla que pot tenir varies causes (etiologia) de producció, sent la més freqüent una luxació, però també pot venir donada per degeneració i/o contusió directa. En el present cas, i en atenció a les explicacions donades pel perjudicat, úniques de les que disposava, conclou el perit Dr. Herrero que dita lesió és compatible -bibliogràficament- amb el mecanisme de producció, un fort cop d'espatlla contra espatlla dels contendents ja que al servei d'urgències no es va constatar cap luxació, si bé no pot descartar que probablement ja hi era quan es produeix la contusió. La lesió es compatible amb la contusió que ha de estar focalitzada a l'espatlla, l'aplicació de l'energia ha de ser al lloc de la lesió.

No obstant, confrontat l'especialista amb una dada que desconeixia, és a dir, les diferents alçades dels dos implicats, doncs l'acusat medeix 1,67 metres i el lesionat 1,72 metres, les seves conclusions transmuten substancialment, doncs si el cop és d'espatlla contra espatlla i estan de peu és menys compatible, la contusió hauria estat al braç i aleshores la localització de l'energia ja no és al mateix lloc que es lesiona, s'hauria d'haver produït una luxació que no hi va ser segons els informes mèdics.

La lesió de SLAP és una lesió coneguda com a lesió del llançador, que es produeix majorment dins del camp de l'esport o en segons quines activitats laborals i també per degeneració en persones majors.

Així les coses aquest Tribunal considera que no hi ha prova suficient per avalar la tesis acusatòria, doncs la diferencia d'alçada entre ambdós fa inversemblant la versió del denunciant Sr. B., atès que la lesió constatada no guarda el nexe de causalitat necessari amb els fets descrits al resultant de fets. El tipus penal de referència exigeix l'existència del nexe de causalitat entre l'acció de l'agent i el resultat lesiu com a elements constitutius del delicte.

CONSIDERANT TERCER.- L'article 10.2 de la Constitució proclama el dret fonamental a la presumpció d'innocència, i té com efecte principal l'exigència que tota declaració de culpabilitat ha de estar fonamentada en una activitat probatòria suficient i vàlidament constituïda, practicada amb respecte de totes les garanties processals, i valorada de manera raonable pel Tribunal, el qual dictarà sentència avaluant segons la seva consciència les proves practicades, de conformitat amb les disposicions de l'article 160 del Codi de Procediment Penal, i amb respecte dels principis d'oralitat, immediació i contradicció.

Una manifestació del principi de presumpció d'innocència ans esmentat és el principi "in dubio pro reo", segons el qual no poden perjudicar a l'acusat els fets objecte d'acusació que no han estat degudament provats, defecte de prova que sempre ha d'afavorir l'acusat.

De l'anteriorment esmentat, se'n desprèn que no s'ha pogut establir davant d'aquest Tribunal, prova de culpabilitat contra Gaya, essent bàsica l'aplicació de la presumpció d'innocència, com a principi cardinal en el procediment penal de qualsevol Estat de Dret, i del qual, el principi "in dubio pro reo" és una expressió particular, per tot el què escau l'absolució de l'acusat dels delictes majors dels que venia acusat.

CONSIDERANT QUART.- No s'escau efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

CONSIDERANT CINQUÉ.- D'acord amb el contingut de l'article 175 in fine del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

D E C I D E I X

Absoldre Gaya del delicte major d'amenaces de mort no condicionals fetes de manera reiterada i del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència dels que venia acusat pel Ministeri Fiscal.

Es declaren d'ofici les despeses processals causades. Així per aquesta sentència, ho manem i signem.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies hàbils següents a la notificació.

NOTIFICACIÓ:

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença es notifica la present sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.