FURT - FURT QUALIFICAT AMB ABÚS DE CONFIANÇA - FURT QUALIFICAT

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, quatre de desembre del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 3400040/2014 (anteriorment TC-040-3/14) seguida per uns presumptes delictes majors de furt qualificat per valor superior a sis mil euros i furt amb abús de confiança contra Bueno nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana, amb domicili a d'Escaldes-Engordany i per un presumpte delicte major de furt qualificat per valor superior a sis mil euros contra Valverde nascut el XXXX, fill de José i Maria Presentación, de nacionalitat andorrana, amb domicili a Sant Julià de Lòria; assegura la defensa del processat Bueno la lletrada Sra. Barberá i la del processat Valverde la lletrada Sra. ENTITY_7; és part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. ENTITY_9; és ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en data 26 de juny del 2006, durant el matí, el processat Bueno, encarregat de l'obra de construcció del nou forn incinerador per compte de la societat ORG_0, demanà a Montenegro, que també hi treballava per compte de la mateixa societat, si coneixia a algú interessat en adquirir cable de rebuig revaloritzable. Montenegro contactà aleshores amb el processat Valverde amb qui Bueno convingué la venda de restes de coure per un import de 1.500 EUR que Valverde va satisfer en aquell mateix acte mitjançant un xec de 1.500 EUR al portador, que lliurà al processat Bueno.

El mateix dia, vers les 20 hores, el processat Valverde es desplaçà fins a l'obra de construcció del nou forn incinerador, radicat a la XXXX on Montenegro li indicà el material que s'havia d'emportar; concretament una bobina amb restes de cable elèctric de coure, número 18-16-0154 de la marca ORG_1, d'un valor que no ha quedat acreditat fos superior a 6.000 EUR i propietat de la societat ORG_0 que en cap cas n'havia autoritzat la venda.

Valverde la carregà al seu camió marxant seguidament del lloc.

El dia 28 de juny següent i davant la reclamació de l'empresa, el processat Valverde retornà la bobina a la mateixa obra d'on se l'havia emportat.

RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'uns delictes majors de furt amb la circumstància de ser el valor de la cosa superior a 6.000 EUR i amb abús de confiança tipificats a l'article 198.b) i e) del Codi Penal, essent el processat Bueno responsable en concepte d'autor, dels dos delictes majors i el processat Valverde responsable, en concepte d'autor, del delicte major de l'article 198.b) del Codi Penal i no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en cap dels processats, demana s'imposi al processat Bueno la pena de vint-i-quatre (24) mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys i al processat Valverde, la pena de divuit (18) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil indica que ambdós processats solidàriament abonaran a la societat perjudicada la suma que resulti acreditada en el moment de la vista oral.

En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional excepte pel que fa a la pena que demana sigui de divuit (18) mesos de presó condicional pel processat Bueno i de dotze (12) mesos de presó condicional pel processat Valverde i pel que fa a la responsabilitat civil, no formula reclamació en no haver quedat acreditada.

RESULTANT TERCER : La lletrada Sra. Barberá, Advocada del processat Bueno es mostra, en el seu escrit de qualificació provisional, en desacord amb l'exposició de fets, qualificació jurídica i petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

Explica que el seu defensat ni va furtar la bobina ni sabia que la mateixa havia estat furtada; respecte del cable de rebuig revaloritzable, indica que tampoc va ser furtat pel seu defensat i en tot cas l'empresa era coneixedora i permetia que el cable de rebuig fos retirat de l'obra.

Així, no essent els fets constitutius de cap il·lícit penal, demana la lliure absolució del seu defensat, no havent-hi lloc a efectuar cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional. Afegeix que el processat Valverde anava a buscar material de rebuig i per error de Montenegro es va endur una bobina que no tocava; que la bobina que es va endur en Valverde no era nova i el seu valor no ha quedat determinat; que a l'època dels fets, era normal que l'encarregat vengués el material de rebuig de l'obra i es quedés els diners, no essent per tant els fets constitutius de furt per valor superior a 6.000 EUR ni amb abús de confiança. Subsidiàriament, indica que els fets serien constitutius d'un delicte menor de l'article 197 del Codi Penal el qual es trobaria prescrit.

RESULTANT QUART : La lletrada Sra. Gálvez, Advocada del processat Valverde es mostra igualment en desacord amb l'exposició de fets, qualificació jurídica i petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

Explica que el Sr. Valverde que era gerent d'una empresa de recuperació de ferralla, fou contactat per un empleat de l'empresa ORG_0, el Sr. Montenegro, amb el qual feia els tractes habitualment, per recuperar restes d'obra; que aquest li presentà l'encarregat de la mateixa empresa, Sr. Bueno el qual li explicà que l'empresa tenia un excedent de cable en l'obra del forn incinerador, demanant-li si el volia adquirir; que van pactar el preu i el Sr. Valverde pagà, desplaçant-se seguidament amb el seu camió a l'obra on l'esperava el Sr. Montenegro pe recollir l'excedent de cable. En veure la bobina, demanà al Sr. Montenegro si era correcte i aquest li contestà que sí, que era el que el Sr. Bueno li havia dit; que en cap moment el Sr. Valverde pensà que estava participant en un furt; que l'endemà, quan el Sr. Montenegro avisà al Sr. Valverde que hi havia hagut un problema i que l'empresa estava reclamant la bobina que s'havia endut, llogà un camió i es desplaçà novament a l'obra per retornar-la .

Així, no essent els fets constitutius de delicte, demana la lliure absolució del seu defensat, no havent-hi lloc a efectuar cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional afegint que qui ha resultant perjudicat pels fets d'autes és el seu defensat a qui ningú ha retornat l'import abonat de 1.500 EUR . Igualment posa de relleu que el valor de la bobina no ha quedat acreditat fos superior a 6.000 EUR.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : El principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb els postulats de l'article 6.2 del Conveni europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1950 i de vigent aplicació al Principat, suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.

CONSIDERANT SEGON : El delicte de furt tipificat a l'article 197 del Codi Penal - del qual l'article 198 apartats b) i e) constitueix un subtipus agreujat cas de concórrer abús de confiança o ser la cosa sostreta de valor superior a 6.000 EUR - castiga el qui, amb ànim de lucre i sense violència o intimidació, pren una cosa moble aliena, no abandonada, sense el consentiment del seu propietari .

Es tracta d'un delicte dolós havent el seu autor de conèixer que la cosa moble que pren és aliena i que manca el consentiment del seu propietari.

CONSIDERANT TERCER : En el present cas, de la prova practicada se'n desprèn que Bueno, encarregat de l'obra del forn incinerador de La Comella a la data dels fets d'autes, demanà al seu subordinat, Montenegro, si coneixia a algú interessat en retirar les restes de cable de l'obra, parlant-li en Montenegro de Valverde el qual li fou presentat posteriorment, al XXXX .

Sobre el fet que del que es tractava, era de retirar material sobrant de l'obra, coincideixen inicialment totes les parts doncs Montenegro té declarat davant del Servei de Policia en data 28 de juny del 2006 (foli 7) que "El 26 del present, el meu encarregat, el Sr. Bueno, em va preguntar si coneixia alguna persona que es dediqués a la recuperació de ferro vell (...) Segons em va comentar Bueno, el que volia era proporcionar-li a l'esmentat ferroveller, les puntes sobrants i inservibles dels cables de coure que ja havien estat instal·lats a l'obra.", parlant-li aleshores ell de ENTITY_5; en la declaració prestada a la Batllia (foli 27) el mateix Montenegro afegí que "quan el Sr. Bueno li preguntà si coneixia algú per a vendre-li el material de rebuig i inservible, en cap cas li digué que volia vendre la bobina de cable (...)". Igualment Valverde té declarat (foli 10) que Montenegro li va dir "que el seu encarregat li havia dit que em demanés si volia rebuig de cable de coure, responent-li que sí" i Bueno ha manifestat (foli 50) que "en cap moment va donar cap consentiment per a que s'emportessin la bobina de coure" sinó que del que es tractava, era del material inservible que quedava a l'obra, que com totes les parts han convingut, a l'època dels fets, els empleats tenien autorització de vendre pel seu compte.

Posteriorment però Montenegro assegura que en la trobada produïda entre Bueno i Valverde al XXXX, ell, tot i no participar en la conversa i trobar-se a distància, va poder sentir com Bueno deia a en Valverde que li volia vendre una bobina de cable de coure d'alta tensió, afegint que les dues parts van arribar a un enteniment, observant com Valverde lliurava a Bueno un xec, "suposa" en concepte de pagament d'aquesta bobina.

No obstant, aquest extrem ha estat constantment i reiteradament negat, tant davant del Servei de Policia com en període d'instrucció i davant del Tribunal el dia de la vista oral, pels processats Bueno i Valverde .

Així, en Bueno reiterant l'anteriorment declarat, ha manifestat davant del Tribunal, el dia de la vista oral, que "mai es parlà de la bobina (...) sempre es parlà de sobrants d'obra" i Valverde precisà que "ell anava a buscar rebuig, no una bobina ."

I salvat la declaració del esmentat Montenegro, cap altre element corrobora la versió d'aquest darrer doncs ni Bueno es trobava a l'obra quan Valverde es desplaçà per anar a buscar el material venut, ni el preu pactat (1.500 EUR) s'avindria amb el d'una bobina de cable de coure que en estat de nou consta acreditat (foli 6) està valorada en 14.666,47 EUR, ni Valverde es desplaçà al lloc, preparat per carregar aital bobina doncs consta en autes que hi anà amb el seu propi camió, on va tenir moltes dificultats per carregar la bobina, havent de llogar-ne un altre per procedir al seu retorn.

CONSIDERANT QUART : Així les coses, no ha quedat provat que en el cas d'autes, concorri l'element subjectiu del tipus i en mèrits del principi in dubio pro reo procedeix la lliure absolució dels processats Bueno i Valverde del delicte major del que venien acusats, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts;

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Bueno del delicte major de furt qualificat per valor superior a 6.000 EUR i amb abús de confiança del que venia acusat i hem d'absoldre i absolem Valverde del delicte de furt qualificat per valor de 6.000 EUR del que venia igualment acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil. .

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho manem i signem.