AMENACES NO CONDICIONALS (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent) Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, 31 de març del 2021.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 6000035/2020 seguida per dos presumptes delictes majors d'amenaces condicionals de mort, dos delictes majors d'amenaces no condicionals de mort amb arma, un delicte menor continuat d'amenaces no condicionals i un delicte menor continuat de maltractaments en l'àmbit domèstic.

Acusat: Giner, nascut el XXXX, fill de Raya i Marti, de nacionalitat andorrana, amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, havent estat en presó provisional per aquesta causa des del 9 de novembre del 2019 al 1 d'abril del 2020, defensat pel Lletrat Sr. Gomila.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Catalá.

Magistrat Ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

l'acusat Giner, nascut el XXXX i de nacionalitat andorrana, que convivia amb els seus pares Raya i Marti, i la seva germana R.

M. F., al domicili familiar radicat a l'XXXX, en dates indeterminades però compreses entre els dies 29 de setembre del 2018 i el 9 de novembre del 2019 va cometre els fets següents:

1r. En el curs de discussions mantingudes amb el seu pare, bé per raó de què l'acusat no volia anar a treballar, bé perquè el seu pare no li volia deixar el seu vehicle, en una ocasió l'acusat agafà un ganivet de serra i el va posar al coll al seu pare dient-li que el mataria, i en altra ocasió utilitzant un cúter es dirigí vers el seu pare dient-li que el mataria.

2n. En altra ocasió, l'acusat va agafar un ganivet amb el que s'atansà a la seva germana, arribant a tocar-li amb la punta del ganivet el costat esquerra de la panxa, demanant-li on havia estat.

3r. En data 9 de novembre de 2019, vers les 16:40 hores, l'acusat es dirigí al dormitori de la seva mare demanant-li que li donés les claus del domicili i del garatge, i com sigui que la seva mare s'hi negà, s'originà una forta discussió entre ambdós, durant la qual l'acusat tancà la porta del dormitori amb un pestell per l'interior, sense deixar sortir a la mare i exigint-li que li donés les claus, donant-li posteriorment una bufetada a la galta i l'orella esquerra, produint-li una vermellor.

Quan la germana de l'acusat, que es trobava al menjador del domicili, s'adonà de la discussió i va voler intervenir, va picar a la porta del dormitori i quan l'acusat obri la porta, cinc minuts més tard, la germana la veure com l'acusat alçava la mà amb la intenció de donar una bufetada a la seva mare, desistint però quan la germana li cridà que no la pegués. Seguidament l'acusat es dirigí a la seva mare i a la seva germana dient-los-hi que si avisaven a la Policia les mataria a ambdues o que trencaria el cotxe del seu pare, marxant tot seguit del domicili.

Tant els pares com la germana de l'acusat han renunciat a res reclamar pels fets d'autes.

L'acusat pateix una esquizofrènia paranoide, amb una hetera agressivitat motivada per una descompensació psicòtica aguda, tenint alterades en el moment dels fets les seves capacitats per entendre la il·licitud dels seus actes i per actuar de conformitat amb aquesta comprensió.

L'acusat Giner ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 12 de desembre de 2015, com autor responsable d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i d'una contravenció penal de lesions doloses, i per Ordenança Penal de data 13 de desembre de 2016 com autor responsable dels delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions doloses.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen:

Primer. Els declarats provats en l'apartat Primer, dos delictes majors d'amenaces no condicionals de mort amb arma, amb l'agreujant de ser la víctima pare de l'acusat, dels articles 143.2 i 143 bis del Codi penal.

Segon. Els declarats provats en l'apartat Segon, un delicte major d'amenaces no condicionals de mort amb arma, amb l'agreujant de ser la víctima germana de l'acusat, dels articles 143.2 i 143 bis del Codi penal.

Tercer. Els declarats provats en l'apartat Tercer, dos delictes majors d'amenaces condicionals de mort amb l'agreujant de ser les víctimes mare i germana de l'acusat, dels articles 140.1 i 143 bis del Codi penal, doncs l'advertiment fet per l'acusat a la seva mare i germana de que si avisaven a la Policia les mataria, converteix l'amenaça en condicional, i un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic de l'article 114.1 del Codi Penal, que s'integra per la violència física exercida per l'acusat sobre la seva mare, la bufetada que li propinà en data 9 de novembre del 2019.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Giner és penalment responsable en concepte d'autor dels delictes majors i menor ans esmentats, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova practicada al judici oral.

Malgrat l'acusat manifestà que no recordava els fets i que no va fer servir cap ganivet per adreçar-se als seus familiars, que no havia tocat i a la seva germana ni al seu pare i que tot es reduir a petites discussions, la seva mare al Servei de Policia, tot i manifestar que no volia cursar cap denúncia contra el seu fill, va dir que l'acusat li donà una bufetada a la galta esquerra i que a ella i a la seva filla els digué textualment como aviséis a la policia os mato a las dos o rompere el cotxe de papa, així com que en una ocasió va veure com el seu fill li posava la fulla del ganivet al coll del seu marit dient que el mataria (folis 10 i 11), si bé posteriorment la mare de l'acusat tant a la Batllia com en l'acte del judici oral s'acollí al dret a no declarar en contra el seu fill.

El pare al Servei de Policia declarà que el seu fill, al menys en dues ocasions, l'amenaçà amb un ganivet posant-li al coll, dient-li que el mataria, fets que no havia denunciat (foli 15) el que reiterà en l'acte del judici oral.

La germana de l'acusat declarà sobre els fets tant a la Batllia com en l'acte del judici oral on, referint-se als fets del 9 de novembre del 2019, confirmà que el seu germà els va dir que si trucaven a la Policia els mataria a tots, i que anteriorment a aquest incident, un dia en tornar a casa el seu germà agafà un ganivet i li posà davant, manifestant també que un cop va veure que el seu germà posà un ganivet al coll al seu pare, dient que volia les claus i el pare li digué que no.

Pel que fa al delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, la prova s'integra per les manifestacions de la mare de l'acusat al Servei de Policia, avalades per la corroboració objectiva de la vermellor que li fou apreciada per la seva filla, com declarà a la Batllia (foli 80) i en l'acte del judici oral, i per l'agent del Servei de Policia amb carnet professional núm. Yuste, membre de la patrulla que acudí al domicili familiar tot just després d'ocórrer els fets, com ha manifestat en l'acte del judici oral.

CONSIDERANT TERCER. Concorren en l'acusat Giner les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal eximent incompleta de l'article 28 en relació amb la circumstància 4 de l'article 27 del Codi penal, cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental, i circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi penal.

Conforme a la jurisprudència del Tribunal, la causa excloent de l'article 27.4 ha de quedar reservada a aquells supòsits en què el subjecte, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental, té totalment anul·lades les seves facultats cognitives i/o volitives, raó per la qual no pot comprendre la il·licitud del fet (afectació total de la consciencia), o actuar d'acord amb aquesta comprensió (afectació total de la voluntat), és a dir, en els casos de total anul·lació de dites facultats, de tal forma que el subjecte no és lliure d'actuar (en aquest sentit les sentències de 5 de maig del 2011, causa DM-310-1/09, 13 de desembre del 2012, causa núm. TC-059-2/11 i 26 de novembre del 2014, causa núm. JM-029-3/11), mentre que s'ha apreciat dita circumstància com a eximent incompleta de l'article 28 en relació a l'article 27.4 del Codi Penal, quan la capacitat volitiva no es trobava anul·lada però sí disminuïda de forma severa o considerable (així les sentències de 25 de juny del 2012, causa núm. TC-049-3/10 i 16 de juliol del 2012, causa núm. TC-040-4/10).

L'informe forense que consta als folis 98 a 105, ratificat en l'acte del judici oral per la doctora Alfaro, conclou que Giner està diagnosticat d'una esquizofrènia paranoide.

D'acord amb la doctrina penal, l'esquizofrènia paranoide és una malaltia mental pertanyent al grup de les denominades psicosis endògenes, caracteritzada per la dissociació delirant de la personalitat tant en la esfera afectiva com en la intel·lectual, i és malaltia que en la seva plenitud, quan es cursa un brot psicòtic, ha vingut apreciant-se com eximent completa per la total anul·lació de la facultat cognoscitiva del subjecte, però quan la malaltia es troba en la fase larvada els seus efectes en ordre a la imputabilitat han de determinar-se segons el grau acreditat d'afectació de la facultat cognoscitiva, afectació que no es pot presumir intensa por la mera existència de la malaltia, doncs aquesta presumpció és contrària a la jurisprudència general sobre aplicació a la prova de les circumstàncies eximents, atenuants i agreujants, que sols poden ser apreciades quan el seus elements constitutius estiguin plenament acreditats.

En el mateix informe forense, tot i concloure que Giner està diagnosticat d'una esquizofrènia paranoide, també es conclou que en els moments de descompensació psicòtica les seves capacitats es troben alterades (foli 105) i també es refereix en dit informe que Es desconeix de forma directa com es trobava la consciència i les seves capacitats cognitives i volitives en el moment dels fets, si bé afegeix que com a mínim en aquests casos de conductes agressives envers familiars, es pot concloure que l'heteroagressivitat està motivada per una descompensació psicòtica aguda i que, per tant, les seves capacitats cognitives i volitives en els moments dels fets es trobaven alterades (foli 103).

Com bé es diu en l'informe forense, no es pot determinar en quin estat d'afectació de les seves facultats cognitiva i volitiva es trobava Giner en el moment de cometre els fets d'autes, a conseqüència de la malaltia psicòtica que pateix, raó per la qual no es pot considerar provada una plena anul·lació de dites facultats, únic supòsit que permetria l'apreciació de la circumstància eximent completa que postula la seva Defensa però, atenent a que pateix una esquizofrènia paranoide de llarga evolució, tot i no haver quedat acreditat que en el moment dels fets delictius patís un brot psicòtic agut, sí que cal considerar que tenia disminuïdes les seves facultats cognitives i volitives, raó per la qual el Tribunal aprecia la concurrència en l'acusat de la circumstància eximent incompleta de l'article 28 en relació amb la circumstància 4 de l'article 27 del Codi penal.

Per altra banda, la circumstància agreujant de reincidència s'aprecia en virtut de les anteriors condemnes de l'acusat per Ordenança Penal de data 12 de desembre de 2015, com autor responsable d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i d'una contravenció penal de lesions doloses, i per Ordenança Penal de data 13 de desembre de 2016 com autor responsable dels delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions doloses.

En atenció a la concurrència de les esmentades circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, ateses les penes assenyalades als delictes majors i menors pels que es condemna a l'acusat i fent ús el Tribunal de la facultat que li reconeix els articles 56 i 58.3 del Codi penal, imposa a l'acusat la pena única de cinc mesos de presó ferma, imposant-li també i de conformitat amb l'article 38.3 del Codi Penal la pena complementària de prohibició de contactar amb els seus pares i germana durant el termini de quatre anys.

CONSIDERANT QUART. La concurrència de la circumstància eximent incompleta de la responsabilitat penal implica la necessària imposició d'una mesura de seguretat, segons disposen els articles 72 i següents del Codi Penal, doncs en el present cas consta acreditada la comissió de fets constitutius de delicte, i també un pronòstic de comportament futur perillós, ja que l'informe forense constata un elevat risc de reincidència en delictes violents degut al tipus de trastorn que pateix, de l'absència de consciència de malaltia i absència d'adherència al tractament, ja que aquest tres factors incrementen el risc de patir noves descompensacions psicòtiques amb deliris de perjudici que poden suposar un risc per a terceres persones (foli 104).

Així, davant la probable comissió de nous delictes de similar naturalesa, atesa la malaltia que pateix l'acusat i que en l'actualitat no es troba sota tractament psicoterapèutic, s'imposa la necessitat de sotmetre a l'acusat a una mesura de seguretat amb la doble finalitat de la protecció de tercers, particularment dels familiars que han estat víctimes dels fets enjudiciats, els pares i la germana, i de la protecció del mateix acusat en quan que la mesura pot servir per controlar la seva heteroagresivitat i permetre que faci una vida normalitzada tant en l'aspecte social com laboral i, àdhuc en el futur, reprendre la relació familiar amb els seus pares i germana.

Així doncs, de conformitat amb l'article 73 apartat 1 del Codi penal, el Tribunal considera adient la imposició a l'acusat de la mesura de seguretat privativa de llibertat d'internament en el Centre de Salut Mental de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, o en altre centre psiquiàtric adequat a les necessitats requerides pel tractament de la seva malaltia mental, mesura d'internament que es perllongarà durant el temps que calgui segons l'evolució del tractament, amb una durada màxima d'una any.

Igualment, i de conformitat amb l'article 73 apartat 2, lletres a), e) i g), del Codi penal, el Tribunal imposa a l'acusat les mesures no privatives de llibertat de tractament ambulatori en centre terapèutic i prohibició de tenir o usar armes, que es fixen pel termini de deu anys, i de prohibició d'entrar en contacte amb els seus pares i germana, que es fixa pel període màxim de vuit anys, d'acord amb l'article 76 del Codi penal.

Durant l'execució de les mesures, els diferents centres terapèutics hauran d'emetre informes al Tribunal de l'evolució, amb periodicitat mensual durant la mesura d'internament i trimestral durant el tractament ambulatori.

CONSIDERANT CINQUÈ. Atès que les víctimes han renunciat a res reclamar, no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil si bé, d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'imposa a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M :

CONDEMNAR l'acusat Giner com a responsable penalment en concepte d'autor de dos delictes majors d'amenaces no condicionals de mort amb arma, amb l'agreujant de ser la víctima pare de l'acusat, un delicte major d'amenaces no condicionals de mort amb arma, amb l'agreujant de ser la víctima germana de l'acusat, dos delictes majors d'amenaces condicionals de mort amb l'agreujant de ser les víctimes mare i germana de l'acusat, i un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, amb la concurrència en el darrer delicte de la circumstància agreujant de reincidència i en tots els delictes de la circumstància eximent incompleta d'haver comés la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental.

Imposem a l'acusat Giner la pena de CINC MESOS DE PRESÓ FERMA i la pena complementària de PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB ELS SEUS PARES I GERMANA DURANT EL PERÍODE DE QUATRE ANYS.

Imposem a l'acusat Giner la mesura de seguretat privativa de llibertat d'internament en el Centre de Salut Mental de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, o en altre centre psiquiàtric adequat a les necessitats requerides pel tractament de la seva malaltia mental, pel temps que calgui segons l'evolució del tractament, amb una durada màxima d'un any, i les mesures no privatives de llibertat de tractament ambulatori en centre terapèutic i prohibició de tenir o usar armes pel termini de deu anys, i prohibició d'entrar en contacte amb els seus pares i germana pel període màxim de vuit anys.

Durant l'execució de les mesures, els diferents centres terapèutics hauran d'emetre informes al Tribunal de l'evolució, amb periodicitat mensual durant la mesura d'internament i trimestral durant el tractament ambulatori.

Imposem a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.