ESTAFA QUALIFICADA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-069-2/12 seguida pels presumpte delicte major continuat d'estafa mitjançant targeta de crèdit, contra Canals, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, casat, i defensat per la Lletrada Sra. Guerrero, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Viñas i acusació particular la Lletrada Sra. Gutierrez, en representació de la perjudicada Societat R. S.A.; actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que des del 26 de maig del 2008 fins el dia 2 de gener del 2012, el processat Canals, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables per raó de reincidència en el marc de la present causa, treballà en qualitat d'empleat de l'empresa ORG_0, concretament a la benzinera R., tenint com a tasca la d'omplir de carburant els vehicles dels clients de la benzinera i efectuar-los-hi el cobrament corresponent, essent ensems responsable de la caixa de la benzinera del referit centre comercial, durant els seus torns de treball.

Que des del 18 de juny del 2011 fins el 21 d'agost del mateix any, persona o persones no determinades, amb ànim defraudatori van cobrar de manera indeguda dues vegades cada despesa de carburant satisfeta mitjançant targeta de crèdit per varis clients de la benzinera R., passant en un primer moment la targeta de crèdit que donava el client pel sistema de cobrament per targeta incorporat a les caixes, lectura de banda magnètica en el qual, malgrat es realitzava el cobrament, s'indicava al client que s'havia produït un error de lectura de la banda magnètica, cobrant aleshores l'import una segona vegada mitjançant el TPV.

Seguidament es destruïa el segon comprovant de cobrament per la persona que l'havia efectuat, agafant de la caixa en efectiu la mateixa quantitat i quedant-se-la, donant d'aquesta manera la caixa, que solia efectuar el processat D.A., uns comptes que quadraven.

El perjudici ocasionat a l'empresa ORG_1 durant aquest període de temps, que va des del 18 de juny al 21 d'agost del 2011 ascendeix a la quantitat de 429,28 euros.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats no constitueixen el delicte major continuat d'estafa mitjançant targeta de crèdit, tipificat i penat a l'article 209 c) del Codi Penal, pel que venia acusat el processat pel Ministeri Fiscal i per la representació processal de l'entitat querellant.

No es pot obviar, ni ignorar, que el procediment penal en el nostre país ve regit pel principi acusatori i per tant s'ha d'estar a les qualificacions formulades per ambdues acusacions respecte de la imputació del delicte d'autes. Tant de la qualificació provisional del Ministeri Fiscal, com de la de l'acusació particular, elevades ambdues a definitives, es desprèn que l'únic període de temps en que encabeix la realització dels fets il·lícits que s'imputen a D.A., va des del 18 de juny del 2011 fins al 21 d'agost del mateix any, és a dir, dos mesos i tres dies, sense que hi hagi cap tipus d'acusació respecte dels fets ocorreguts amb posterioritat, tot i constar en les actuacions documentació relativa als mateixos.

Dit això, el Tribunal ha pogut constatar que durant aquest període de temps el doble cobrament pel subministrament de carburant es va portar a terme en un màxim de nou ocasions, i que sumat l'import de totes elles dona un possible perjudici patrimonial d'un import total de 429,28 euros. Aquesta quantitat és inferior als 600 euros que requereix el tipus bàsic d'estafa de l'article 208 del Codi Penal per considerar-lo delicte, i per tant tampoc pot constituir un delicte d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit de l'article 209 1 c) del mateix Codi pel que es formula la present acusació, tota vegada que perquè pugui entrar en joc qualsevol dels supòsits de qualificació del referit il·lícit penal, s'ha de poder tipificar prèviament com a delicte, cosa que no succeeix en aquest cas, ates que l'import del perjudici sofert per la entitat querellant en el període pel que s'ha formulat acusació és inferior als 600 euros, la qual cosa podria donar lloc, com a màxim a una contravenció penal de defraudació prevista i penada a l'article 482.1 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que no obstant el que s'acaba d'exposar, el Tribunal, a part de que considera que les acusacions no han enfocat correctament els fets que imputen al processat i menys el muntant econòmic de la seva reclamació, estima, en base a la prova practicada a l'acte del judici oral, que hi ha dubtes raonables sobre l'autoria dels actes il·lícits denunciats, puix que, d'una banda, la imputació ha quedat reduïda a uns pocs dies dins del període abans esmentat, i, d'altra, que si bé en aquestes dates el processat es trobava treballant a la benzinera de referència, no consta en absolut acreditat que cap dels dies concrets estigués sol o que fos l'únic que cobrava la benzina, ans al contrari, doncs de les planificacions horàries aportades a la causa i dels diferents testimonis que han deposat a la vista, es desprèn que la majoria dels dies, l'encarregat enviava a dita benzinera a algun altre empleat, com Bermudez i Nuñez, quan D.A. disposava del seu temps lliure durant la jornada, quedant-se en aquests moments un o l'altre dels abans esmentats sols, i molts cops en companyia d'aquest últim, quan el mateix es tornava a incorporar a la feina, i, a més, fins a l'hora de plegar, com ha especificat el propi Bermudez al judici oral, si bé això, seguint ordres de l'encarregat de la benzinera que era el Sr. Macias, el qual no ha estat ni tan sols citat per cap d'ambdues acusacions per venir a declarar a l'acte de la vista.

CONSIDERANT: que el principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb les postulats de l'article 6.2 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre del 1950 i de vigent aplicació al Principat suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada.

Una manifestació del principi de presumpció d'innocència és el principi "in dubio pro reo", segons el qual no poden perjudicar a l'acusat els fets objecte d'acusació que no han estat degudament provats, defecte de prova que sempre ha d'afavorir l'inculpat, i més quan correspon a l'acusació la carrega de la prova.

Per tot el que s'ha explicitat, s'ha de concloure que el Tribunal té dubtes raonables respecte de la participació de l'encausat pel que fa a l'il·lícit penal contra el patrimoni del que venia acusat Canals, que a més, com al principi s'ha puntualitzat, només podria constituir una contravenció penal, i en conseqüència, sense necessitat de més argumentacions, procedeix declarar la seva lliure absolució.

CONSIDERANT: Que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, és declaren d'ofici les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem el processat Canals del delicte major d'estafa qualificada en grau de temptativa, pel qual venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.