FURT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Morales Enric ANGLADA FORS

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, set de març del dos mil onze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. DM-011- 1/10 seguida pel delicte menor de furt, sent part apel·lant Alcalá, representat per la Lletrada Sra. Arnau, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. ENTITY_6; actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"que són fets provats i així es declara, que en data 21 de febrer del 2009, vers les 17.30 hores, Alcalá, nascut el XXXX, acompanyat d'altres nois menors de 16 anys d'edat, tractant-se de Bonet, Hoyos i Cañete, pels quals s'ha seguit la corresponent causa per la jurisdicció de menors amb referència JM-002-1/10.

Tots ells van accedir als locals de la C. C. radicada a la vila d'Escaldes-Engordany, comprant algunes coses de poca entitat i van observar el mecanisme d'obertura de la caixa registradora. Resulta acreditat que Alcalá i els altres menors van retornar i en absència de la propietària, que es trobava al rebost, A. va obrir la caixa mentre els altres vigilaven i s'emportà el seu contingut, que ascendeix a prop de 600 euros segons exposa la perjudicada, que observà al lladre com marxava del lloc i es refugiava al mateix edifici. Tot seguit Alcalá s'amagà al seu domicili, que es troba al mateix edifici en la planta -2, i posteriorment marxà amb els altres menors a la vila d'Encamp, gastant-se tots ells conjuntament l'import furtat a les festes de carnaval d'aquest poble."

RESULTANT: que la part dispositiva conté següent pronunciament:

"PRIMER.-CONDEMNAR AL Sr. Alcalá, COM AUTOR RESPONSABLE DE LA CONTRAVENCIÓ PENAL DE FURT, TIPIFICADA A L'ARTICLE 481.1 DEL CODI PENAL, AMB LA circumstància atenuant de la responsabilitat penal de ser menor de 21 anys en el moment de la comissió de fets, a la pena de MULTA DE TRES-CENTS (300) EUROS, i amb imposició de les costes processals causades.

SEGON.- En concepte de responsabilitat civil, en el present cas procedeix que Alcalá indemnitzi a la perjudicada Sra. Castrillo en l'import de sis-cents (600) euros."

RESULTANT: que la representació lletrada de Alcalá, formula recurs contra la sentència de referència per estimar que s'ha d'apreciar en el present cas la prescripció de la contravenció penal seguida contra aquest darrer, i procedir tot seguit a l'arxiu de les actuacions, no establint res al respecte la sentència recorreguda, considerant doncs que es troba en total indefensió.

Exposa que en el decurs de la vista oral de primera instància, la petició de prescripció fou efectuada de forma principal i no subsidiària a la culpabilitat de A., trobant-se doncs vulnerat el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret i demanant conseqüentment la nul·litat de la sentència.

Subsidiàriament, considera que no ha restat provada la culpabilitat del seu defensat, procedint doncs l'absolució del mateix.

Igualment, mostra la seva disconformitat respecte a l'import fixat en concepte de responsabilitat civil, de 600 EUR, puix que el perjudici realment sofert mai ha quedat acreditat.

A l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de recurs i reitera la seva petició de nul·litat de la sentència.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa parcialment al recurs formulat en considerar:

que malgrat la part apel·lant no hagi emprat el procediment adequat, la sentència del Tribunal a quo no és pronuncia sobre la procedència o no de la prescripció plantejada de manera principal, incurrint així en una incongruència omissiva, no oposant-se en aquest sentit a que és declari la nul·litat de la sentència.

D'altra part, i pel que fa al fons, estima que la contravenció penal de furt seguida contra A. no és troba prescrita, perquè entre el 28 de maig del 2009 i el 3 de desembre del 2009, hi hagueren altres actuacions judicials a part de la diligència que obra al foli 44 de data 2 de juliol del 2009.

Finalment, i malgrat que A. negui l'autoria dels fets, varies proves acrediten els mateixos, i trobant-se totalment justificat l'import fixat en concepte de responsabilitat civil, de 600 EUR.

A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de contesta al recurs, no oposant-se a la nul·litat sol·licitada.

CONSIDERANT:

que efectivament, la fonamentació continguda en la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle no és pronuncia sobre la petició plantejada per la defensa del processat Alcalá, la qual sol·licitava la prescripció de la contravenció penal per la qual venia acusat pel Ministeri Fiscal, estimant aquesta representació que no es practicà cap diligència dins del termini de sis mesos i sol·licitant conseqüentment l'arxiu de la causa.

Aquesta omissió determina la nul·litat de la sentència, puix que comporta una incongruència entre la petició de la part i la fonamentació jurídica i la part dispositiva de la resolució, donat que una qüestió jurídica plantejada per la part ha quedat sense resposta.

Que en aquest estadi processal el Tribunal no pot entrar a decidir per primera vegada la qüestió posada ara de manifest i que es va ometre en primera instància (com li demana el recorrent en primera alternativa), donat que es produiria així la impossibilitat que aquesta decisió, fos quina fos, tingués accés a una revisió pel sistema de recursos que possibilita la doble instància en seu penal.

CONSIDERANT: que les qüestions de dret degudament al·legades per les parts en els seves conclusions definitives han de ser resoltes i no poden ser ignorades per qui ha de jutjar. Donat que la Llei obliga a donar al justiciable una resposta raonada a les seves pretensions, tant si són acceptades com si finalment es rebutgen, de manera que es pugui afirmar que ha rebut la tutela judicial, i facilitar així i en el seu cas la possibilitat de l'oportuna impugnació i revisió d'aquesta decisió.

La incongruència omissiva, doncs, s'ha d'incardinar dins el dret a la tutela judicial efectiva, tutelant-se per aquesta via el dret de les parts a rebre una resposta motivada i fundada a les seves pretensions jurídiques degudament plantejades.

Aquesta incongruència de la resolució amb les peticions d'una de les parts, determina la seva nul·litat i la conseqüent necessitat de que es retrotraguin les actuacions al moment just anterior al dictat de la sentència, un cop acabat el judici oral, i que l'Hble. Tribunal del Batlle que dictà la sentència anul·lada en dicti una de nova on es pronunciï expressament sobre la petició de prescripció de la contravenció penal al·legada, en haver apreciat la culpabilitat del processat.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal es declaren d'ofici les despeses processals causades en segona instància.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de declarar i declarem la NUL·LITAT DE LA SENTÈNCIA de data sis de desembre del dos mil deu dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa DM- 011-1/10, per tal que pel mateix Tribunal que jutjà la causa en primera instància es procedeixi a dictar nova sentència en la qual es subsani la incongruència omissiva posada de manifest en la fonamentació d'aquesta resolució.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.