ESTAFA

Sentència

Magistrats

Jacques Richiardi Martel Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 4400048/2013 seguida pel presumpte delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit, en grau de temptativa, contra Talavera, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, solter, de professió gerent, i defensada pel Lletrat Sr. Bernat, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Morell i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER: Són fets provats que, durant el mes de novembre del 2010, la processada Talavera, nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, que regentava l'empresa E. V., organitzà a Pulido, al seu fill i a Duque, un viatge a Finlàndia entre els dies 29 de novembre i 6 de desembre del 2010, viatge que comprenia els bitllets d'avió, els trasllats de l'aeroport a l'hotel, l'allotjament amb l'esmorzar i unes excursions, amb pagament immediat de la suma total de 3.525 EUR.

En el marc de l'organització d'aquest viatge, reservà especialment a través de la pàgina web de "booking.com", pàgina web normalment destinada a ser utilitzada per particulars i no per agències de viatges, habitacions prop de l'hotel I. S., lliurant les coordinades de la targeta de crèdit de l'empresa E. V., a saber targeta VISA núm. XXXX, Codi CVC 840, data d'expiració 11/11.

A l'aeroport de Barcelona, les senyores Pulido i Duque van haver de sufragar al seu càrrec els bitllets d'avió que no estaven pagats.

A l'arribada a Finlàndia, van haver de sufragar el trasllat en taxi que no estava organitzat, des de l'aeroport finlandès fins l'hotel I. S..

A l'arribada a l'hotel, van constatar que l'allotjament amb l'esmorzar i les excursions no estaven pagats, sufragant finalment al seu càrrec els esmorzars i l'abonament de tres excursions.

Al seu retorn al Principat, totes aquestes despeses foren reemborsades per la processada.

Durant el sojorn de les senyores Pulido i Duque a Finlàndia, varis faxos foren intercanviats entre el responsable de l'hotel I. S. i la processada; en un d'ells, aquesta darrera va autoritzar a l'establiment hoteler, pel que fa a les despeses d'allotjament, a debitar de la targeta de crèdit de l'empresa E. V. ("Giving my visa to make the payment").

En data 22 de març del 2011, el compte bancari de l'empresa E. V. obert prop de la ORG_2 va ésser debitat de la suma de 1.715 EUR per aquestes despeses, essent l'operació designada com provenint de "J. O.".

En data 7 d'abril del 2011, la processada va cursar denúncia per davant del Servei de Policia, manifestant que el dia 30 de març, havia rebut un avis de l'entitat bancària BPA que l'informava que havien detectat una operació fraudulenta efectuada mitjançant la targeta de crèdit de l'empresa, que després d'haver sol·licitat un extracte del compte, havia observat que el dia 22 de març, s'havia realitzat un pagament prop d'un establiment anomenat "J. O." radicat a Finlàndia per un valor de 1.715 EUR i que mai havia estat a Finlàndia, utilitzant la targeta de crèdit únicament al Principat o a través d'Internet.

En data 20 de maig del 2011, quan sabia perfectament, d'una part, l'objecte del dèbit del compte, d'altra part, el fet que les senyores Pulido i Duque no havien pagat les despeses d'allotjament a l'hotel I. S., la processada, de mala fe, omplí i firmà un formulari de reclamació d'operacions realitzades amb targetes de crèdit prop de l'entitat bancària BPA, reclamant, segons la redacció del formulari, "la devolució" de l'import de 1.715 EUR "carregat incorrectament al compte pel motiu següent: PAYED - RESERVATION Mme. Pulido. NOT travel agency Talavera", després d'haver marcat amb una creu els motius redactats següents: "The transaction was paid by another means (cash, chek, other card). See enclosed documents to prove" i "The travel agency made the reservacion but the bill was paid by the client. This should not have been charged by the travel agency. It's already paid by the person who received the services".

Finalment, la reclamació de reemborsament no va prosperar, no havent pogut la processada "aportar documentació relativa al pagament en efectiu de l'operació" segons el correu de data 1er de juny del 2011 de la referida entitat bancària.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON: El Ministeri Fiscal qualifica els fets de delicte major d'estafa qualificada mitjançant targeta de crèdit, en grau de temptativa, tipificat a l'article 209.1.c) del Codi Penal, del qual la processada és responsable penalment en concepte d'autora, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Sol·licita que sigui imposada a la processada la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

Precisa que no hi ha lloc a responsabilitat civil.

A l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT TERCER: La defensa de M. C. A. L.

manifesta el seu.desacord amb l'exposició dels fets i la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal.

Fa valdre que:

contràriament al que afirma el Ministeri Fiscal, la seva defensada va precisar en la denuncia que la targeta de crèdit era de la seva empresa,

el viatge que van efectuar les senyores Pulido i Duque va ser del 29 de novembre al 5 de desembre del 2010 i el càrrec no és va produir fins el 30 de març del 2011,

- l'hotel a Finlàndia és anomenat "Hotel I. S." quan el càrrec s'efectua sota el nom de "J. O.".

Conclou que la seva defensada no tenia cap element per poder realitzar que es tractava del viatge efectuat quatre mesos abans i ha actuat aplicant el principi de precaució per protegir els interessos del seu negoci, recordant que aquest darrer havia estat víctima d'atacs, via internet, per part d'estafadors que pretenien pagar mitjançant targetes de crèdit robades i falsificades, causant un perjudici de prop de 40.000 EUR.

Considera que no existeix cap delicte imputable a la seva defensada i sol·licita l'absolució d'aquesta.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de qualificació provisional, sostenint que la seva defensada sempre ha actuat de bona fe.

Decisio

CONSIDERANT PRIMER: Els fets provats són legalment constitutius del delicte major d'estafa, en grau de temptativa, tipificat a l'article 208 en relació amb l'article 17.1 del Codi Penal.

En efecte, a fi d'enganyar l'entitat bancària ORG_2, la processada, que tenia el perfecte coneixement que havia autoritzat l'establiment hoteler finlandès I. S. durant el sojorn de les senyores Pulido i Duque a debitar les despeses d'allotjament d'aquestes de la targeta de crèdit VISA de la seva empresa E. V., de la qual havia lliurat les coordinades al moment de la reservació, que per tant les clientes de l'empresa no havien pagat dites despeses i que el dèbit del compte bancari enregistrat el dia 22 de març del 2011 corresponia al pagament autoritzat al benefici de l'establiment hoteler, com demostra la indicació mencionada en el formulari de reclamació prop de l'entitat bancària, ha omplert i firmat, de mala fe i amb ànim de lucre, aquest formulari per reclamar el retorn de l'import de 1.715 EUR, indicant de manera fraudulenta que la transacció havia estat pagada per Pulido.

Altrament, contràriament a la posició jurídica del Ministeri Fiscal, l'estafa no ha estat realitzada mitjançant targeta de crèdit, essent la targeta de crèdit de l'empresa E. V. el mitjà per efectuar el pagament de les despeses d'allotjament prop de l'hotel I. S., pagament del qual el reemborsament ha estat sol·licitat il·legítimament per la processada, i no el mitjà utilitzat per aquesta per realitzar l'estafa prop de la referida entitat bancària, a saber el lliurament del formulari de reclamació.

Finalment, si la processada ha iniciat directament l'execució de la infracció amb el fet d'omplir i firmar el formulari de reclamació indicant un element fals, acte de naturalesa a pervenir al resultat fraudulent, la reclamació de reemborsament no ha pogut produir aquest resultat per raó de la vigilància del banc, causa independent de la voluntat de l'autora.

CONSIDERANT SEGON: Per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, Talavera és responsable penalment d'aquest delicte per haver realitzat personalment l'acte punible, culpabilitat demostrada per les investigacions policials, els documents figurant al sumari i les declaracions de les senyores Pulido i Duque.

CONSIDERANT TERCER: No existeixen en la causa circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Per l'apreciació de la pena a imposar, cal tenir compte de la gravetat relativa dels fets delictius, de la manca d'antecedents penals de la processada així com de la seva situació personal.

CONSIDERANT QUART: No hi ha lloc a responsabilitat civil.

CONSIDERANT CINQUE: De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, la processada ha de fer front al pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Talavera com responsable en concepte d'autora del delicte major d'estafa en grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts en el termini de quinze dies següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.