ACTES SEXUALS SENSE CONSENTIMENT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Valverde Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

Andorra la Vella, trenta-u de gener del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-001-4/10 seguida pel presumpte delicte major d'abusos deshonestos a menor de 12 anys concorrent prevalença de situació i autoritat, contra Elías, nascut el XXXX, Caceres, Espanya, fill de XXXX i de XXXX, separat, de nacionalitat espanyola, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat pel lletrat Sr. Puga, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Castilla i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric ANGLADA FORS.

RESULTANT:

que són fets provats que Elías, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, trobant-se al domicili que compartia amb la que aleshores era la seva companya sentimental Ricart de Sant Julià de Lòria, i mentre jugava amb la filla menor d'aquesta, Ayuso, nascuda el XXXX, de 10 anys d'edat en aquell moment i que estava sota la guarda de fet donada l'absència de la seva progenitora del domicili familiar, li demanà d'asseure's al seu damunt, i desprès de fer seure el processat C. a la menor sobre els seus genolls, de cara amb ell i amb les cames obertes, aprofità per acariciar-li am ànim libidinós i en dues ocasions els genitals, fent-ho per sota de la roba de la menor, aixecant-se al cap d'una estona el processat C. i marxant de l'habitació on ambdós es trobaven.

A conseqüència d'aquests fets, la menor Ayuso patí un trastorn d'estrés posttraumàtic crònic associat a un trastorn depressiu-ansiós, pel qual la seva mare reclama, i que ha requerit el seguiment de tractament psicològic.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets d'un delicte major d'abusos deshonestos a menor de 12 anys concorrent prevalença de situació i autoritat, tipificat i penat a l'article 210 del Codi Penal vigent a l'època dels fets per ser més beneficiós que l'actual redactat de l'art. 147 apartats 1 i 3, essent responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, el processat Elías.

Demana que li sigui imposada la pena de quatre anys de presó part condicional, amb un termini de suspensió de 4 anys, més el pagament de les despeses processals.

En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat sigui condemnat a indemnitzar a la menor Ayuso en la suma de 9.000 euros per raó del perjudici moral.

A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la defensa de Elías no es mostra d'acord amb l'exposició dels fets realitzada pel Ministeri Fiscal, indicant que el seu defensat sempre ha negat els fets i exposant que no existeix en autes cap prova que pugui desvirtuar el principi de presumpció d'innocència que l'empara.

Exposa que el seu defensat no és penalment responsable del delicte d'abusos i procedeix decretar la seva absolució, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil.

A l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'abusos sexuals a menor de 12 anys concorrent prevalença de situació i autoritat, tipificat i penat a l'article 210 del Codi Penal vigent a l'època dels fets per ser més beneficiós pel reu que l'article 147 apartats 1 i 3 de l'actual Codi Penal.

CONSIDERANT: que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements configuradors del tipus penal esmentat.

Respecte a dit il·lícit penal contra la llibertat sexual comès pel processat, s'ha de dir, abans de tot, que és ben sabut que en els delictes d'aquesta naturalesa, el més habitual es disposar com a única prova directa la declaració de la víctima, i al testimoni d'aquesta la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus, apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes en què la prova de càrrec directa s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.

Igualment, convé ressaltar, que el bé protegit en aquesta mena de delictes, tractant-se de menors, no és tant la llibertat sexual com la "integritat sexual" o també la "indemnitat sexual" paraules amb les que avui en dia ens referim al dret dels menors a un normal i lliure desenvolupament de la seva personalitat i a un descobriment espontani de la sexualitat, sense intromissions d'adults ni experiències traumàtiques que necessàriament haurien d'incidir negativament en el seu benestar i formació de la personalitat, arribant a condicionar en el futur l'exercici de la seva llibertat sexual. Per tant, els menors tenen el dret a ésser protegits de qualsevol dany de tipus sexual, i els poders públics l'obligació de preservar-los de tota mena de pràctiques sexuals inadequades i impròpies de la seva edat.

En el cas aquí enjudiciat, el Tribunal, desprès d'haver escoltat detingudament tant a la víctima, -quina declaració es va efectuar a porta tancada, per preservar la seva intimitat-, com a la mare de la menor, arriba a la plena i absoluta convicció de que l'abús narrat a la resultància fàctica de la present resolució, portat a terme pel padrastre de Ayuso, ha quedat degudament demostrat, tota vegada que la declaració de la víctima realitzada davant del Tribunal fou absolutament coherent, alhora que contundent, trobant-se aquesta encara molt afectada pels fets ocorreguts, la qual cosa ve a evidenciar una situació d'improbable simulació.

La tesi de la defensa relativa a que hi podia haver-hi en el supòsit d'autes un ressentiment per part de la mare de la menor, arrel d'haver-se trencat la relació sentimental amb el processat, no sols no ha quedat acreditat sinó que, ans el contrari, la denúncia de l'abús sofert per la menor ve determinada pel fet de què aquesta va trobar-se amb C. a la fira i a partir d'aleshores va reviure els fets, i va començar a trobar-se malament de salut, fins al punt de que patí vòmits, dolors abdominals i diarrea, per la qual cosa fou portada al metge generalista que, al comprovar que no tenia cap patologia física, la derivà al psiquiatra infantil Dr. Álvarez, a qui li explicà per primera vegada el que li havia fet el seu padrastre mesos enrere, dient-li el psiquiatra a la mare el que havia succeït a la seva filla, aconsellant aquest junt amb l'assistent social, que es presentés a la policia amb la nena a fi de formular la corresponent denúncia.

La versió mantinguda per Ayuso, que arrel dels abusos patits, presentà un trastorn d'estrés posttraumàtic crònic associat a un trastorn depressiu-ansiós, ve corroborada per la pericial psicològica practicada a la mateixa per les Sres. Escolano i Ribes, en quin informe, que fou ratificat per aquesta última a l'acte del judici oral, consta de forma clara i rotunda que el relat dels fets explicat per la menor és totalment creïble, màxim quan a l'evaluació del CBCA relativa a la credibilitat de les declaracions de la mateixa, compleix amb els criteris establerts, precisant la psicòloga, a preguntes de la defensa del processat, que aquesta prova és fiable. Així mateix, relatà la psicòloga que la simptomatologia que té la nena està estrictament relacionada amb una situació d'abús sexual ; explicant seguidament que resulta absolutament lògic, en el cas examinat, que el trastorn sofert es desencadenés uns mesos desprès de succeir els fets, puix que aquest es manifestà per causa d'un estímul realment rellevant, com fou el tornar a veure a la persona causant del dit abús.

CONSIDERANT: que de l'esmentat il·lícit penal n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Elías, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 14 i 15 paràgraf primer del Codi Penal, com resulta del conjunt de la prova practicada a l'acte del judici oral, i de la que ja s'ha fet l'anàlisi corresponent en el Considerant precedent.

CONSIDERANT: que en el present cas no concorren en l'encausat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte els criteris establerts a l'article 53 del Codi Penal i especialment la manca d'antecedents penals de l'acusat.

CONSIDERANT: que de conformitat amb l'article 66 del Codi Penal vigent al moment dels fets d'autes, el processat és responsable civilment i, en el dit concepte, haurà d'indemnitzar com a pretium doloris sofert per la menor Ayuso a la mare de la mateixa Ricart, com a legal representant de la nena, en la suma de sis mil (6.000) euros.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 73.4 del Codi Penal i 174 i 175.2 del Codi de Procediment Penal, procedeix imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem a Elías, com a responsable penalment, en concepte d'autor d'un delicte major d'abusos sexuals a menor de 12 anys amb prevalença de situació i autoritat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS (2) ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.

En concepte de responsabilitat civil Elías haurà d'indemnitzar a Ricart, en la seva qualitat de representant legal de la menor Ayuso, en la quantitat de SIS MIL (6.000) EUROS.

Així mateix es condemna a l'acusat C. al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.