Sentència contra Gálvez per delictes majors d'agressió sexual i pornografia infantil

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Canòlic Mingorance Cairat Carolina Bailen Vila

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Canòlic MINGORANCE CAIRAT

Enric ANGLADA FORS (Ponent)

Carolina BAILEN VILA

_____

Andorra la Vella, 19 de febrer de 2025.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la causa núm. 6000044/2024 seguida per un presumpte delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada a menor d'edat, tres presumptes delictes majors de producció de material pornogràfic infantil, un presumpte delicte major de difusió de pornografia a menors d'edat, dos presumptes delictes majors d'escoltes il·legals i dos presumptes delictes menors d'usurpació d'identitat.

Acusat:

Gálvez, nascut el XXXX, fill de Álvarez i Pulido, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, amb domicili habitual carrer XXXX, essent defensat pel lletrat Sr. Ruiz.

Part acusadora:

El Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Núria GARCÍA VAL.

Magistrat ponent: Sr. Enric ANGLADA FORS.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: D'ençà l'any 2018 i fins a la seva detenció en data 16 de setembre de 2021, el processat Gálvez -nascut el XXXX, Andorra, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, condemnat per sentència del Tribunal de Corts de data 5 de setembre de 2013 com autor responsable d'un delicte major continuat de difusió i cessió de material pornogràfic en el que apareixen imatges de menors i d'un delicte menor de possessió de pornografia infantil, en el marc de la causa núm. TC-119-4/2012, i per ordenança penal de data 21 de juliol de 2022 com autor responsable d'un delicte major continuat de difusió de pornografia de menors d'edat i d'un delicte menor continuat de possessió de 83.879 arxius de pornografia de menors d'edat, en el marc de la causa núm. 5000445/2021-, va contactar amb diverses noies menors d'edat a través de diferents xarxes socials i aplicacions electròniques, fent-se passar per menor d'edat.

Així a l'any 2018 i fins a la seva detenció el mes de setembre de l'any 2021, el processat Gálvez fent-se passar per Palau, agafant fotografies seves del Facebook, en el que hi constava dins del grup d'amistats, quan aquest tenia entre 16 i 18 anys, es va posar en contacte amb la menor perjudicada Capellà, de 16 anys en el moment dels fets, mantenint converses gairebé a diari, durant diferents períodes de temps, a través de l'aplicació WhatsApp, en les quals el processat Gálvez li demanava a la menor Capellà que li enviés fotografies de caire sexual, enviant-li ella fotografies despullada, vídeos ballant i posant despullada, així com, fins i tot un vídeo on es veia la mateixa mantenint relacions sexuals amb un altre noi.

Altrament, a partir de l'11 de juliol del 2018, el processat Gálvez i la usuària "Ferrer", identificada com Bueno, ubicada a Filipines, es posen en contacte i Bueno li proposa enviar-li vídeos de pornografia infantil a canvi de diners.

En data 26 de setembre de 2020 reprenen les converses entre ambdós i el processat Gálvez mentre interactua amb la usuària "Ferrer" per l'aplicació Skype enregistrà 5 vídeos en els quals apareix la imatge del processat en miniatura, gravant el que anava apareixent a la pantalla de l'ordinador. En un dels vídeos obtinguts, s'enfoca a nenes menors d'edat, de les quals la usuària "Ferrer" diu que són les seves filles, la més gran té 5 anys d'edat i l'altra un bebè d'un any, i que aparentment es troben dormint, llavors apareix un missatge escrit a la pantalla en el qual Bueno li demana al processat Gálvez, "¿quieres que lo haga?" mentre la mateixa fica la seva mà als genitals de la menor de 5 anys per sobre el pijama, assentint el processat Gálvez i aixecant el polze en senyal de confirmació, en el mateix vídeo s'observa com fa un canvi de pantalla i efectua un primer pagament de 30 dòlars; apareixent en un primer moment Bueno despullada li demana al processat Gálvez que vol que faci, contestant el mateix, que vol que enfoqui la vulva d'una de les nenes, efectuant un canvi de pantalla i procedint a fer un pagament de 50 dòlars a través de PayPal, que aquella li havia demanat, augmentant la tarifa, al tractar-se de la seva filla.

Acte seguit, torna a aparèixer Bueno despullada, el processat Gálvez li demana si ha rebut el pagament i quan torna a la videotrucada s'enfoca a les dues petites que porten únicament una samarreta blanca, i Bueno li obre els llavis de la vulva a una de les dues nenes menors, apareixent en tot moment el processat Gálvez en miniatura somrient.

Durant el mateix vídeo, el processat Gálvez escriu "que vas a hacerle a tu hija", moment en que Bueno torna a enfocar els genitals d'una de les menors i li obre els llavis, i el processat Gálvez s'apropa a la càmera i efectua moviments amb la llengua, a mida que avança la videotrucada el processat Gálvez escriu al xat "me la follaría", moment en el qual la usuària "Ferrer" s'apropa als genitals de la menor i els hi llepa, mentre el processat Gálvez escriu "ábrele más el coño", posteriorment el mateix manifesta haver-se "corregut".

A principis del mes de setembre del 2021, el processat Gálvez es va posar en contacte, entre d'altres, amb la perjudicada menor d'edat Nogués, d'11 anys d'edat en el moment dels fets, residint a XXXX, a través d'una plataforma de jocs en línia (ROBLOX) fent-se passar pel menor d'edat anomenat Fuster -de 14 anys en el moment dels fets- i utilitzant com a imatge de perfil una fotografia de dit menor extreta de l'aplicació Facebook, compartint fins i tot fotografies del referit menor Fuster amb la seva mare Campillo, amb total desconeixement d'aquests.

Seguidament el processat Gálvez i la menor Nogués van interactuar a través d'altres aplicacions com ara WhatsApp, on el primer mantenia converses de contingut sexual, fent-li proposicions i proposant-li reptes per tal d'obtenir imatges de la menor de caire sexual. Igualment, li envià diversos arxius de pornografia, un d'aquests arxius era un vídeo seu masturbant-se, un altre dels arxius, un vídeo d'una durada de 4 minuts i 50 segons, proposant-li a la menor Nogués mirar-lo conjuntament i en el qual es veu una nena menor d'edat no identificada, dient-li el processat Gálvez que es tractava de la seva exnúvia, on apareix la mateixa masturbant-se, havent aconseguit finalment alguna imatge de la menor Nogués, ensenyant part del seu cos sense roba, com la panxa, però mai cap de les seves parts íntimes.

El processat Gálvez va aconseguir que li facilitessin fotografies de la menor Falconer, quan tenia entre 15 i 17 anys d'edat, vestida i despullada, no havent quedat acreditat que Gálvez efectués alguna manipulació per obtenir les fotografies d'aquesta menor despullada.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada a menor d'edat, tipificat i penat a l'article 145 en relació amb l'article 146 c) del Codi Penal, tres delictes majors de producció de material pornogràfic infantil, tipificat i penat a l'article 155.2 del Codi Penal, un delicte major de difusió de pornografia a menors d'edat, tipificat i penat a l'article 157.2 del Codi Penal, dos delictes majors d'escoltes il·legals i conductes afins, tipificat i penat a l'article 183 del Codi Penal, dos delictes menors d'usurpació d'identitat, tipificat i penat a l'article 448 del Codi Penal, de quins il·lícits penals n'és responsable en concepte d'autor el processat Gálvez, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que li sigui imposada la pena única de dotze (12) anys de presó ferma i complementària de prohibició d'entrar en contacte amb les menors, així com el pagament de les despeses processals causades.

Igualment, sol·licita, de conformitat amb l'article 70 del Codi penal, el comís i destrucció de tots els dispositius i material incautat.

En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de procediment penal, el processat Gálvez haurà d'indemnitzar, a criteri del Ministeri Públic, en concepte de perjudici moral:

- A les perjudicades Capellà, Nogués la quantitat de cinc mil (5.000) euros.

- Al menor perjudicat Fuster la quantitat de dos mil (2.000) euros.

- Al perjudicat Palau la quantitat de dos mil (2.000) euros.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, salvat, d'una banda, pel que fa als dos delictes majors d'escoltes il·legals i conductes afins, tipificats i penats a l'article 183 del Codi Penal, pels que retira l'acusació, puix que el processat va poder obtenir les fotos dels joves a quins els hi va suplantar la seva identitat, perquè els tenia afegits al seu grup d'amistats, i, d'una altra banda, pel que fa als tres delictes majors de producció de material pornogràfic infantil, tipificats i penats a l'article 157.2 del Codi Penal, un d'ells no es pot considerar consumat, sinó que ha estat comés en grau de temptativa, ja que el processat no va arribar a aconseguir de la menor Nogués les imatges sexuals preteses. Per tant, i en base a aquestes modificacions, interessa una reducció de la penalitat sol·licitada i demana que s'imposi a l'acusat Gálvez la pena única de deu (10) anys de presó ferma, amb la complementària de prohibició d'entrar en contacte amb les menors.

RESULTANT TERCER.- La defensa del processat Gálvez, en la seva qualificació provisional, mostra la seva disconformitat amb els fets relatats pel Ministeri Públic, al considerar que els mateixos no són delictius, i, per tant, també està disconforme amb la qualificació jurídica realitzada per aquest, salvat pel que fa als dos delictes menors d'usurpació d'identitat, tipificats i penats a l'article 448 del Codi Penal, que sí que han quedat acreditats, i dels quals n'és responsable en concepte d'autor el seu defensat, havent-se de ponderar com a circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, les eximents incompletes de l'article 28, en relació amb els articles 27.4 i 27.6, l'atenuant de l'article 29.1 ó l'atenuant per analogia de l'article 29.8, tots ells del Codi Penal.

En base a l'exposat, a tenor del que disposen els articles 54.4 i 56 del Codi Penal, demana que s'imposi a Gálvez la pena de sis (6) mesos de presó, que s'acordi el comís i destrucció de tots els dispositius i materials incautats de la seva exclusiva propietat, així com se'l condemni al pagament de les costes processals.

Considera que no hi ha lloc a responsabilitat civil, a l'estimar que les víctimes no han sofert cap perjudici.

En l'acte de la vista oral, la representació lletrada de l'acusat Gálvez, després de formular uns anomenats obstacles de procedibilitat ó qüestions prèvies referents al principi non bis in idem i a mitjans probatoris ja resolts amb anterioritat pel Tribunal, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

No obstant, amb caràcter subsidiari i pel negat cas que s'estimés que hi ha indicis suficients que Gálvez hagués comés alguns dels il·lícits penals que se li imputen, entén pel que fa al delicte d'agressió sexual que al seu defensat no se'l pot considerar autor del mateix, perquè sempre ha estat a distància i mai ha viatjat a Filipines, i per tant no hi ha accés carnal constitutiu de violació, trobant-nos davant d'una agressió sexual de l'article 144 i no del 145 del Codi Penal, essent Gálvez en tot cas un còmplice, a l'haver-hi auxili a l'autoria i un acord de voluntats, i, en conseqüència, si així es considerés, s'hauria de reduir la pena a la meitat, segons l'establert a l'article 53 del Codi Penal.

El lletrat defensor insisteix que els delictes de producció de material pornogràfic infantil no es poden considerar constituïts, doncs eren les menors les que es mostraven i enviaven a Gálvez les seves fotografies.

Respecte del delicte major de difusió de pornografia infantil, entén que no es pot resoldre en la present causa, tota vegada que ja va ser resolt en una altra causa per actes de la mateixa naturalesa i condemnat per ordenança penal pels mateixos fets, per la qual cosa s'incorreria en un non bis in idem manifest.

Accepta que el seu defensat ha comés els dos delictes d'usurpació d'identitat.

Pel que fa a les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal es remet a l'exposat en el seu escrit de qualificació, havent-se d'apreciar una eximent incompleta i/o atenuant, atesa l'alteració mental i la personalitat esquizoide que pateix Gálvez, la qual ve avalada pel dictamen pericial del Dr. Puga, el qual ha manifestat que va tenir alteracions conductuals a la seva infància, pel fet d'haver patit abusos sexuals.

En base a tot l'indicat la defensa de l'acusat Gálvez demana que se li imposi una pena de (5) cinc anys de presó, dels quals (3) tres ferms, i els altres (2) anys condicionals qualificats a seguir un tractament mèdic, així com la pena complementària de no entrar en contacte amb les víctimes, com també el pagament de totes les costes processals.

Pel que fa a la responsabilitat civil, la representació lletrada de Gálvez estima que no escau en el present cas, doncs encara que alguna de les menors s'hagi sentit enganyada, com ha dit Capellà, a l'haver-se fet passar el seu defensat per una altra persona -un jove-, aquest mer fet no pot donar lloc a un grau de protecció molt elevat. Endemés, la defensa considera que les quantitats demanades pel Ministeri Públic -5.000 EUR per cada una de les dues nenes i 2.000 EUR per cada un dels dos nois als que Gálvez ha suplantat la seva identitat-, són realment excessives, i és abusiu, doncs implica un empobriment injust de l'acusat, alhora que un enriquiment injust dels afectats.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- 1. Abans de tot, el Tribunal ha d'entrar a examinar i a resoldre el que ha plantejat la representació lletrada de l'acusat amb la denominació d'obstacles de procedibilitat o qüestions prèvies, a l'empara del disposat a l'article 136 del Codi de procediment penal.

Al respecte s'ha de deixar palès que, des d'una perspectiva processal, no és el mateix, ni es poden equiparar jurídicament les qüestions prèvies als obstacles de procedibilitat pròpiament dits, que, com ha esmentat encertadament el lletrat defensor, venen contemplats a l'article 136 del CPP, i que per norma general, si concorren, impedeixen entrar en la fase de plenari. No obstant, com es va indicar a l'inici del judici, totes les qüestions plantejades seran resoltes en el dictat de la sentència, seguint l'establert al paràgraf segon de l'esmentat precepte.

Doncs bé, tot i que les distintes qüestions prèvies formulades per la representació lletrada de l'acusat Gálvez ja foren desestimades in voce per la Presidenta del Tribunal, al no haver-se produït cap infracció processal, ni existir nul·litat del procediment, a diferència de l'adduït per la direcció lletrada de la defensa, en aquest moment processal es tornaran a analitzar les mateixes, de manera breu, seguint l'ordre exposat per aquesta.

Així, pel que fa a la qüestió relativa a que el judici no s'havia de realitzar a porta tancada, a l'entendre que hi podien i hi havien d'estar presents la mare i altres familiars directes de l'acusat, per raons humanitàries, apart de ser un objecte superat, no hi hagut vulneració del que estipula l'article 138 del Codi de Procediment Penal, atès que és facultat del Tribunal acordar que les sessions del judici se celebrin a porta tancada, i així es fa sempre que les víctimes de delictes sexuals siguin menors, com és el cas, la qual cosa se li comunicà al lletrat del processat, pel que cap viabilitat podia i pot tenir dita qüestió plantejada.

2. Respecte a la qüestió prèvia relativa a que el lletrat disposa d'una diligència d'ordenació de l'Audiència de Girona, en que es dona lloc a la prossecució de la causa contra el seu defensat, incoada pel jutjat número 8 de Figueres dos anys abans que la iniciada al Principat d'Andorra, per alguns dels fets que se l'imputen al processat Gálvez, i per això i pel fet que se'l jutgi a Andorra, al·lega vulneració del principi non bis in idem.

Aital qüestió, ja fou resolta per aquest Tribunal per Aute de 23 de desembre de 2024 (folis 917 i 918) en el sentit de denegar la suspensió del judici oral demanada pel seu advocat, posant de relleu que en cap cas existeix un conflicte de competència judicial directe entre el Principat d'Andorra i Espanya, tota vegada que no existeix resolució definitiva en el marc d'un altre Estat, en relació als mateixos fets objecte d'autes que condemnin o absolguin a Gálvez, i, per tant, no hi ha cap afectació al principi de temporalitat per prèvia litispendència a Espanya, ni tampoc al principi non bis in idem, el qual només operaria en cas de prèvia condemna o absolució pels mateixos fets, com resulta de l'article 4 del Protocol número 7 al Conveni d'Estrasburg per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals de data 22 de novembre de 1984 i que fou ratificat pel Principat d'Andorra el dia 6 maig del 2008, essent la data de la seva entrada en vigor l'1 d'agost del 2008, i pel que fa a Espanya, dit Conveni va entrar en vigor el dia 16 d'octubre del 2009, essent la data de la seva entrada en vigor l'1 de desembre del 2009.

Per tant, el supòsit a que fa menció i referència el lletrat defensor, aquí evidentment no es dona, puix que no existeix en el moment actual cap sentència definitiva. En cas contrari, ens trobaríem davant d'una institució jurídica diferent, com seria la de la cosa jutjada, que podria ser presa en consideració, si es tractessin dels mateixos fets, per l'òrgan jurisdiccional espanyol.

En conseqüència ha de decaure aital pretensió.

3. Pel que fa a altres qüestions formulades per la representació lletrada de Gálvez, també amb caràcter previ, i que en realitat no ho són, com l'al·legada vulneració del dret a la prova, pel fet d'haver-se-li refusat al seu dia una pericial informàtica que havia demanat, com també la testifical Bueno interessada per conducte de comissió rogatòria internacional i a practicar per videoconferència a Filipines, doncs es tracten de mitjans probatoris que ja foren sol·licitats i denegats en instrucció, i també per aquest Tribunal, de forma raonada, per sengles Autes de dates 29 d'octubre del 2024 i 5 de desembre del 2024 (vid. folis 830 al 832 i 848 al 851) -tots ells ferms-, el que comporta, sense necessitat de cap altra consideració, la desestimació també d'aquesta pretensió.

4. Finalment, la defensa de Gálvez, també planteja que aquest ja fou jutjat per fets similars o idèntics mitjançant el procediment d'Ordenança Penal, en el que se'l condemnà per resolució de data 21 de juliol del 2022, com autor responsable, entre d'altres, d'un delicte major continuat de difusió de pornografia a menors d'edat, tipificat i penat a l'article 155.2 del Codi Penal (folis 1103 al 1108).

Compte tingut que en el cas que aquí ens ocupa, el lletrat defensor de Gálvez esmenta que aquest ve acusat així mateix, entre d'altres il·lícits penals, per tres delictes majors de producció de material pornogràfic, un en grau de temptativa, tipificats i penats a l'article 155. 2 del Codi Penal i per un delicte major de difusió de pornografia a menors d'edat, tipificat i penat a l'article 157.2 del Codi Penal, considerant que existeix per tant, una situació de non bis in idem, atesa la referida condemna del seu defensat.

Doncs bé del relat fàctic i de la consideració jurídica efectuada en la susdita resolució, el Tribunal ha pogut comprovar que no ens trobem davant d'una condemna pels mateixos fets, doncs, d'una banda, l'article 155.2 del Codi Penal compren vàries conductes delictives i en dita resolució se'l va condemnar per difusió i ara, en el supòsit objecte del present procediment, se l'acusa per producció, o sigui que el verb nuclear del tipus de l'article 155. 2 CP és totalment diferent, i tot que ve acusat també per difusió de pornografia a menors d'edat, ho és pel tipus penal incardinat en l'article 157.2 del Codi Penal. D'altra banda, no hi pot haver-hi tampoc identitat de fets, doncs fan referència a víctimes distintes i que res tenen a veure amb les de la present causa. En definitiva, els fets són diferents, malgrat, en uns i altres, es segueixi el mateix modus operandi.

Corol·lari del que s'ha dit és la denegació de la qüestió invocada.

5. Conseqüentment amb tot el que fins aquí s'ha explicitat, escau la desestimació de tots i cadascun dels anomenats obstacles de procedibilitat o qüestions prèvies, havent d'entrar a analitzar, per tant, els diferents il·lícits penals objecte d'acusació.

CONSIDERANT SEGON.- En l'aspecte penal el nostre ordenament és essencialment acusatori, i quan hi ha una retirada d'acusació respecte d'algun delicte o contravenció penal per part del Ministeri Fiscal, única part acusadora, això comporta l'absolució del processat respecte d'aquests concrets il·lícits penals, com succeeix en el present cas pel que fa als dos delictes majors d'escoltes il·legals i conductes afins, tipificats a l'article 183 del Codi Penal, el que determina, consegüentment, que s'hagi d'absoldre al processat Gálvez dels il·lícits penals referits.

CONSIDERANT TERCER.- Els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada a menor d'edat, tipificat i penat a l'article 145 en relació amb l'article 146 c) del Codi Penal, tres delictes majors de producció de material pornogràfic infantil, tipificats i penats a l'article 155.2 del Codi Penal, un d'ells amb grau de temptativa, previst al mateix precepte en relació amb l'article 17.1, ambdós del CP, un delicte major de difusió de pornografia a menors d'edat, tipificat i penat a l'article 157.2 del Codi Penal i dos delictes menors d'usurpació d'identitat, tipificats i penats a l'article 448 del Codi Penal, puix que del relat fàctic resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements configuradors dels esmentats il·lícits penals.

CONSIDERANT QUART.- 1. L'acusat Gálvez és penalment responsable, en concepte d'autor, dels delictes ans esmentats, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta de la prova practicada en el plenari i del conjunt del material probatori obrant en la causa.

2. L'únic il·lícit penal acceptat tant pel processat com per la seva direcció lletrada és el que dona lloc als dos delictes menors d'usurpació d'identitat de l'article 448 del Codi Penal, doncs aquell ha reconegut en tot moment que es va fer passar per dues persones d'edat jovenívola als efectes de poder mantenir contacte amb les nenes, pel que no cal afegir res al ja manifestat pel propi acusat.

3. El lletrat defensor de Gálvez, d'entrada, no reconeix haver comés el delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació a menor d'edat, pel fet que el delicte es va cometre a Filipines i esmenta que aquest no hi ha viatjat mai, com es pot veure amb els segells del seu passaport, tot i que en un moment donat va tenir intenció d'anar-hi, i, per tant, no ha pogut haver-hi accés carnal, al no trobar-se ell en el lloc en que succeïren els fets.

En base a això, argumenta que el seu defensat no és autor d'aquest delicte i que si de cas hauria de ser considerat com a còmplice, tota vegada que, havent-hi un acord de voluntats amb l'autora, la mare de la nena, el que fa es auxiliar-la o afavorir-la amb actes simultanis, encaixant així la seva conducta en el disposat a l'article 23 del Codi Penal.

La representació lletrada de l'acusat obvia i defuig el contingut de l'article 21 del Codi Penal, en el qual no sols s'inclou l'autoria per inducció, sinó que també recull de forma expressa que: "És autor qui realitza el fet... per mitjà d'algú de qui se serveix com a instrument".

Doncs bé, si repassem els fets d'autes, consistents en el vídeo d'una durada de 12'33'', que ha estat visionat en el plenari, junt amb les converses que s'han pogut també escoltar, es pot comprovar perfectament l'encaix de la conducta de l'acusat Gálvez dins dels paràmetres de l'article 21 del Codi Penal, ja sigui com a inductor, ja sigui com a realitzador per mitjà de tercera persona, estimant el Tribunal que en el supòsit aquí enjudiciat poden concórrer ambdues conductes, puix que es ben clar que, servint-se de la mare de la nena, a canvi de diners, porta a terme l'agressió sexual constitutiva de violació.

El processat Gálvez afirma que en aquest cas ell estava utilitzant una plataforma d'adults. Però, com en altres ocasions, l'únic interès mostrat eren els menors, com es pot veure i comprovar amb els missatges enviats a la usuària "Ferrer", que es correspon amb la persona identificada com a Bueno, puix que aquesta li comenta que té "una filla de 5 anys d'edat i un bebè d'un any", i ell li respon que "m'agrada", mentre li explica que aviat anirà a Filipines, tot dient-li "quiero follarme a tu hija", alhora que li demana vídeos de menors, quedant que li pagarà mitjançant l'aplicació PayPal, com ella li ha sol·licitat per poder començar a interactuar, demanant Bueno a Gálvez "¿que quieres que haga ahora?" mentre posa la mà als genitals de la nena de 5 anys, per damunt de la roba, moment en que ell aixeca el seu dit polze en senyal d'assentiment i li fa el pagament de 30 dòlars. Seguidament, Gálvez demana a Bueno que "enfoque y muestre el coño de su hija", contestant-li en principi que no i que en tot cas el preu no és el mateix i que li haurà d'abonar, si així ho vol, 50 dòlars. Aleshores es talla la gravació, Gálvez paga els 50 dòlars, i quan torna a veure?s les imatges la menor ja es troba despullada, i Bueno comença a tocar i a obrir la vulva de la nena, mentre Gálvez diu "¿que vas a hacerle a tu hija?, ella torna a enfocar els genitals de la menor i li obra els llavis, moment en que Gálvez comença a efectuar moviments amb la llengua, cosa que també fa Bueno, mentre aquell li escriu "me la folllaria", i en aquell instant, la mare s'apropa del tot als llavis de la seva filla i comença a llepar-la amb la seva llengua, dient-li Gálvez "ábrele más su coño", cosa que ella fa, mentre li demana ejacularàs ara i ell li respon, ejaculo, sí (informe del Servei de Policia de data 19 d'abril del 2022, que obra als folis 721 al 772, havent-se de fer menció específica als folis 750 al 764).

Aquesta acció visionada en el judici oral -òbviament celebrat a porta tancada, per preservar la intimitat de les diferents víctimes menors-, configura el delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada a menor d'edat de l'article 145 en relació amb el 146 c) del Codi Penal, i no de l'article 144.2 del Codi Penal com sosté la defensa de l'acusat, sobre la base que Gálvez, apart que mai s'ha atansat a la víctima, no hi ha hagut accés carnal, doncs, seguint les seves pròpies paraules, "en cap moment es trenca la verticalitat de la nena".

Doncs bé, dit això, s'ha de concloure que l'accés carnal ha existit efectivament en el cas d'autes, ja que ha quedat suficientment demostrada la introducció d'un membre corporal, com és la llengua, d'Bueno, a la vagina de la seva filla de 5 anys de edat, quan aquesta estava aparentment dormida, la qual no ho feu de manera espontània i com un nou espectacle, com pretén la defensa, sinó induïda i essent ella l'instrument utilitzat pel processat Gálvez per portar a terme l'agressió sexual de la menor, a canvi de percebre una quantitat de diners.

Finalment i en base a l'adduït pel lletrat defensor i pel propi acusat, en el torn d'última paraula, s'ha de deixar palès que és jurídicament irrellevant, als efectes de constitució del delicte que Gálvez estigués o no present en el lloc dels fets i que l'il·lícit penal s'hagués realitzat a través d'una tercera persona de la que es servís com a instrument, doncs el cert és que, mitjançant aquesta, s'executà la violació.

4. La defensa tampoc accepta que Gálvez sigui l'autor dels delictes de producció de material pornogràfic infantil, quan de tota la documentació obrant en la causa es col·legeix sense cap mena de dubte que aquest utilitzava a terceres persones, singularment noies i/o nenes menors d'edat per aconseguir vídeos i fotos de caire sexual, atès que ell gravava en vídeo les imatges d'aquestes o feia que elles, creient que estaven xatejant amb persones molt més joves que el propi Gálvez, com un noi de nom Fuster, de 13 anys d'edat -que és fill de la senyora Campillo, que el coneixia per ser veïns de Soldeu- (vid. folis 725 i 726) i Palau, de 19 anys d'edat (vid. folis 1051 i 1052) -a quins el processat va suplantar la seva identitat i fisonomia-, gravessin vídeos i imatges d'encuny sexual i l'hi enviessin.

L'acusat, així com el seu lletrat, han mantingut a la vista oral que Nogués -que a data d'avui té 14 anys d'edat i que només en tenia 10 en el moment dels fets- i Capellà -de 22 anys en l'actualitat i 16 en el moment dels fets- eren les que de motu propi li enviaven les imatges i vídeos a Gálvez, manifestant aquest que ell és molt fantasiós i que tot això era com un joc de rol, considerant inclús a Capellà una amiga.

Arribats a aquest extrem, el Tribunal creu necessari transcriure part de les converses mantingudes per Gálvez amb les víctimes als efectes de considerar-lo autor també dels referits il·lícits penals.

4. A) Així, començant per la menor de 5 anys de Filipines, filla de Bueno -"Ferrer"-, amb independència que contactés amb ella a través d'una plataforma d'adults i que hagués tingut o no algun tipus de relació sexual amb dita persona, el cert és que, com s'ha dit abans, el principal interès de Gálvez eren nenes menors i en un moment concret, donat que Gálvez li demana a Bueno si ella tenia fills, es fa menció i referència a la filla d'aquesta de 5 anys d'edat i al bebè de la mateixa d'1 any d'edat, el qual també surt en un dels vídeos gravats per Gálvez mentre Bueno li estava donant el pit, apareixent en altres l'altra filla de Bueno, amb tots els detalls ja explicats en el Considerant precedent i que no s'estima necessari tornar a abordar o incidir en el seu contingut, essent suficient esmentar que Gálvez ho va gravar tot amb vídeo, produint, així, més material pornogràfic.

4. B) Pel que fa a la menor Capellà, l'acusat Gálvez, va començar a interactuar amb ella mitjançant Instagram, passant seguidament a comunicar-se per WhatsApp, quan la menor tenia 15 anys d'edat, cosa que li verbalitzà aquesta, a preguntes de Gálvez (vid. foli 1051 revers), pel que és evident que aquest va mentir en el plenari quan manifestà "que no sabia l'edat d'ella" i "que es va quedar parat quan va descobrir l'edat i es va acollonir".

Gálvez es va fer passar per un noi de 19 anys, Palau, a qui va suplantar la seva identitat, aconseguint la seva foto a Instagram, la qual, quan Capellà li va insistir que li enviés una foto d'ell (d'en "Gálvez", que era el nom que utilitzava amb ella) per saber com era físicament, li va remetre la d'aquest noi (vid. foli 1052), defugint Gálvez en tot moment de fer qualsevol videotrucada, perquè la menor no descobrís la seva real identitat.

Al seu torn, Capellà va fer arribar fotografies seves a Gálvez, les quals, a l'igual que les converses que mantenien, que, com era habitual amb les diferents nenes, començaven sempre amb un deix amigable i amorós, sovint li deia "Que te quiero mucho tonta", per anar pujant de to i així parlar de temes sexuals, intenta -com a altres menors-, posar-la gelosa, doncs ja en una conversa de les de l'inici, quan ella li diu que acaba de fer l'amor amb en Pierre -el que aleshores sembla ser que era el seu xicot-, Gálvez li comenta, referint-se a una noia, "Pues le trucat i ma dit que en 10 mints venia que acabava de ducharse"; "I a vingut com Mavia dit"; "Con un Albornoz de aquest que teniu les noies i sense res"; "Abans de entrar a casa cuan me donat la volta ja mhavia hagafat el Penedes"; "Mentre caminàvem a la cuina ma fet una palla i havans de arribari me corregut"; "Muy loca" (vid. foli 1054).

Amb aquesta forma d'actuar l'acusat Gálvez, manipulant i enganyant a Capellà, va aconseguir que aquesta li enviés, quan menys, 222 imatges d'ella, 22 de les quals on apareix despullada, i d'igual manera 35 vídeos, on apareix nua (les primeres quan ella tenia 16 i 17 anys d'edat) i/o mantenint relacions sexuals amb qui podria ser els seu xicot (vid. folis 833 revers, 834, 1054 revers i 1055), segons el que s'ha pogut recuperar en els dispositius del diferents comptes que tenia Gálvez en el moment de ser detingut.

És evident, per tant, que no es tracta d'una amiga, com pretén i afirma Gálvez, doncs Capellà, en la declaració preconstituïda i visionada al judici oral, manifestà que ella, tot i que les converses mantingudes van tenir una durada d'uns tres anys i que en alguns períodes de temps es passaven un o dos mesos sense comunicar-se, pensava que les referides converses les tenia amb el noi de la foto, un noi més o menys de la seva edat, i que ella no volia fer-se fotos nua, ni vídeos de caire sexual, però al final ho va acabar fent i els hi enviava només a ell (al noi de la foto, en Richard), davant la seva persistència, sentint-se enganyada i violentada per aquest senyor (Gálvez), que no havia vist mai abans de les fotos que li han estat mostrades, el que ve a desvirtuar, així mateix, la tesi de l'acusat i de la seva defensa, que era Capellà la que el buscava i la que compartia cap ell aquestes imatges i vídeos per pròpia voluntat.

En definitiva, el segon delicte de producció de material pornogràfic infantil, en el que la perjudicada fou la menor Capellà, de qui va aconseguir vàries imatges i vídeos d'àmbit sexual, ha quedat també degudament constituït.

4. C) Respecte a la menor Nogués, l'acusat Gálvez, amb el nom d'usuari "No Lo se" i fent-se passar per un noi que estudia a Barcelona, es comença a comunicar amb ella, mitjançant missatges per WhatsApp, quan Nogués tenia 11 anys d'edat acabats de complir, fent constar com a nom d'usuària "XXXX", a la qual li envia un vídeo que conté pornografia infantil, amb la finalitat d'obtenir de la nena imatges i manifestacions seves de caire sexual.

Així, Gálvez, suplantant la identitat d'un noi de 14 anys, després d'anar xatejant amb ella, i dir-li "Hola mi amor", "Eres mi diosa Nogués" y "mi futura mujer", li manifesta que la qui havia sigut la seva ex-parella, li havia fet arribar un vídeo -que té una durada de 4 minuts i 50 segons- on apareix masturbant-se i li proposa a Nogués de mirar-lo junts i opinar sobre el mateix. Seguidament, en Gálvez li comença a manifestar a la menor Nogués que estaria bé que la noia del vídeo fos ella i li diu "Si fueras tú la cosa cambiaria", i la nena li contesta "Y si te lo enviara ¿que pasaria?", Gálvez contesta "Me correria como nunca en mi vida, estaría con la polla dura semanas", "Estaría tan caliente que derritiría el hierro", "Tú me mandas eso y me puedo morir en paz". En el curs d'aquesta conversa, Gálvez diu a la nena "Si me mandas algo así sí que me desmayo", i li afegeix "No te atreverías", "Aunque no me juego nada", "Tu serías capaz", "si tu lo haces yo también". Al cap de dos dies i seguint amb el repte iniciat, Gálvez, després d'escriure-li "Me quieres ver la polla", li fa arribar la foto d'un penis a la menor, per demanar-li seguidament "Tú nunca te masturbas", quedant la nena estranyada de la pregunta i Gálvez insisteix i li detalla "Si alguna vez te tocas el coño hasta que te mojas". "Hacerte un dedo vamos jajajaj". I al dia següent Gálvez envia a la menor un vídeo seu masturbant-se (folis 721 revers al 747).

Vistes i analitzades les diferents converses mantingudes entre l'acusat Gálvez i la menor Nogués, que acabava de complir 11 anys d'edat, resulta evident i palmari que l'afirmació de l'acusat que era la nena la que l'estava buscant a ell, no concorda amb la realitat i és una pura fal·làcia, doncs com s'ha pogut comprovar és ell el que, després de manipular-la i d'intentar posar-la gelosa, explicant-li coses que feia amb una altra noia que li explica que era una ex-parella seva i de la que li envia inclús una foto i un vídeo mig despullada i masturbant-se (vid. foli 728 revers) li està demanant vídeos i fotografies seves que tinguin connotació sexual, fins al punt que en un moment donat Nogués, que se sent preuada i estimada per la persona amb la que està mantenint la conversa, li diu "si no estuvieran mis padres" i Gálvez li respon "vete al baño". Un altre dia Gálvez insisteix en el mateix i li escriu demanant-li de nou, tot dient "Cariño mándame ... Fotito", "Piensa que la tengo súper dura por tí" i aleshores la nena es fa una foto de la seva cara i li envia, i ell contesta de forma immediata "Levántate un pokito la camiseta plis", "Ponme súper hot". La nena li diu "Un poquito me subí la camiseta", "Es que me da algo enviar", "La envio y la borro". Gálvez li diu "Plis". Ella li comenta "Estoy gordita un poco". Ell li respon "No me importa, te amo igual", "Eres mi mujer" (vid. foli 746). Aquesta és la última conversa mantinguda entre Gálvez i Nogués, ja que el dia següent Gálvez fou detingut.

Per tant Gálvez, tot i haver-ho intentat insistentment i de forma reiterada, no aconsegueix cap vídeo ni imatge de la menor despullada o fent alguna activitat de tipus sexual, ja que la nena només acaba enviant-li una foto en la que s'aixeca una mica la samarreta i li ensenya la seva panxa, el que comporta que en aquest cas, el delicte de producció de material pornogràfic infantil, estaria constituït en grau de temptativa, en base al disposat a l'article 155.2 en relació amb l'article 17.1 del Codi Penal, tota vegada que Gálvez realitzà els actes que objectivament haurien d'haver produir el resultat pretès, la consecució del referit material pornogràfic, i no es produí per causes independents de la seva voluntat.

L'autoria respecte al susdit il·lícit no ve desvirtuada per les al·legacions de la defensa de l'acusat, és a dir, que Nogués en la seva declaració preconstituïda, en presència de la seva mare, tot i reconèixer haver mantingut converses de WhatsApp durant l'estiu del 2021, va manifestar no recordar el contingut, ni el caire, de cap d'elles, essent represa vàries vegades per la seva progenitora Nogués, qui va explicar que es comunicava per WhatsApp amb gent més major que ella, després que li prenguessin el número del compte de Roblox, que li van arribar a bloquejar 24 contactes de persones de fora d'Espanya i que sap que la seva filla havia rebut vídeos i fotos, això com també que ella havia remès fotos a algú, encara que ho negui, doncs la mare diu que havia pogut veure quelcom estrany, tot i que Nogués esborrava les fotos i els vídeos abans que ella (la mare) pogués fer la captura de pantalla.

És lògic que Nogués, atesa la seva edat i situació, estès espantada i que manifestés davant del Batlle instructor que no recordava res. No obstant això, el cert és que les intervencions efectuades de manera espontània per la mare de la menor, venen corroborades precisament pel contingut de les converses mantingudes entre Gálvez i Nogués obrants en les actuacions i a les que respecte d'alguna d'elles s'ha fet abans menció, com també pel que fa als vídeos i fotos enviats per Gálvez a Nogués (vid. folis 725, 726 revers, 728 revers, 734 i 734 revers), i les dos fotos enviades per aquesta -la segona amb la samarreta una mica pujada i mostrant la seva panxa- a Gálvez el dia 14 de setembre del 2021 (vid. folis 746 i 747), que tot i haver estat esborrades acte seguit per Nogués, es trobaven emmagatzemades a la galeria del telèfon mòbil de Gálvez, a l'haver sigut obertes i visualitzades per aquest.

Finalment la defensa de l'acusat Gálvez, en aquest punt, posa de relleu que la prova pericial informàtica efectuada pels funcionaris del Servei de Policia no es pot considerar com un mitjà probatori inequívoc i concloent, doncs, segons indica, es poden haver introduït dades al material informàtic incautat al domicili del seu defensat per alguna persona que no sigui ell.

Aquesta qüestió, va ser perfectament desenvolupada i explicitada en el plenari pels agents de policia que practicaren la mateixa.

Així, el PO224, va manifestar que s'efectuà "a través de la metodologia estàndard forense, reconeguda a nivell mundial"; "es genera una còpia idèntica i fan una extracció de tota la documentació i el seu contingut és exactament idèntic", afegint, a preguntes de la defensa, que "si detecten anomalies hi ha registres que poden saber si ve de l'usuari"; "no es va trobar res que fes pensar que hi hagués alguna acció externa"; "tot el que s'havia generat venia d'un comportament d'un usuari normal i no hi havia motius per pensar que venia de res extern"; "no hi ha cap indici que hi ha hagut un excés remot o extern"; i també va puntualitzar, a preguntes de la Presidenta del Tribunal, que "WhatsApp és molt segur i està xifrat i no es pot posar ningú al mig".

El PO358, va dir que treballen amb una còpia exacte del dispositiu i que ell va analitzat el contingut de la còpia, que en tot cas és idèntica a l'original. A preguntes de la Presidenta del Tribunal, va precisar que l'existència d'un vídeo o d'una imatge deixa sempre traça, afegint que "a vegades pot faltar alguna imatge, però en cap cas pot haver-hi de més".

Finalment, la PO404 en el moment dels fets, que en l'actualitat es troba en situació d'excedència voluntària i que està proposada precisament per la defensa, atès que fou la persona que analitzà les converses existents entre Gálvez i la menor Nogués, a la pregunta concreta de si la foto surt al WhatsApp i la nena diu que no l'ha enviat, pot ser possible que hagi estat remesa o introduïda per una persona externa, va afirmar de forma rotunda que "mai en la seva carrera professional ha vist, que estan encriptat el WhatsApp, algú que no es correspongui amb el titular pugui introduir una foto".

En conseqüència, el Tribunal estima del tot provat que l'esmentat delicte de producció de material pornogràfic infantil en grau de temptativa ha quedat degudament constituït.

5. Així mateix, el Tribunal considera a Gálvez autor del delicte de difusió de pornografia a menors d'edat, de l'article 157.2 del Codi Penal, tota vegada que aquest a través de les xarxes socials i diferents aplicacions difonia material pornogràfic infantil i de contingut sexual relatiu a menors d'edat, com resulta dels diferents informes policials obrant en autes (folis 471, al 491, 721 al 772, 814 al 843, 955 al 960 i 1017 al 1057).

En dit extrem, s'ha de ressaltar que la menor Nogués, com abans s'ha fet menció, va rebre un vídeo enviat per Gálvez, en que aquest es masturbava, com també un altre vídeo, remés per Gálvez, en el que hi sortia una altra noia menor així mateix masturbant-se.

Per tant, la autoria per part de Gálvez respecte del referit il·lícit penal és de tot punt indiscutible.

6. Finalment, com ha reconegut el propi acusat i la seva defensa, Gálvez, és autor de dos delictes menors d'usurpació d'identitat de l'article 448 del Codi Penal, a l'haver-se fet passar per un menor de nom Fuster, fill de Campillo, com també haver suplantat a Palau, sense que aquests ho haguessin consentit, ni tan sols en tinguessin coneixement.

CONSIDERANT CINQUÈ.- No concorren en el processat Gálvez circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, doncs, tot i tenir aquest un trastorn esquizoide de la personalitat, amb trets obsessius i evitatius, caracteritzat per una dificultat de relació social, una introversió, una manca d'empatia i pèrdua de la seva autoestima, la qual cosa podria comportar-li complicacions en el cas que presentés un trastorn de l'espectre autista o un trastorn d'Asperger, el qual no li ha estat clínicament diagnosticat.

El psiquiatra Dr. Puga, que és el professional que va realitzar l'informe pericial psiquiàtric de Gálvez el dia 23 de juny del 2013, aportat ara per la seva defensa junt a l'escrit de qualificació provisional de data 29 de novembre del 2024 i en quin dictamen es basa per adduir que concorren, bé les eximents incompletes de l'article 28, en relació amb els articles 27.4 i 27.6, bé l'atenuant de l'article 29.1 ó l'atenuant per analogia de l'article 29.8, tots ells del Codi Penal, ja fou valorat per aquest Tribunal de Corts, en la seva sentència de data 5 de setembre del 2013, seguida contra el mateix processat Gálvez, per uns il·lícits penals de naturalesa similar, essent condemnat aquest, en concepte d'autor, sense la concurrència de cap circumstància d'exempció incompleta o d'atenuació de la seva responsabilitat penal -després de considerar que el tipus de trastorn que pateix Gálvez no afecta a les seves facultats intel·lectives i volitives, "ja que té consciència del bé i del mal"-, pel delicte major continuat de difusió i cessió de material pornogràfic en el que apareixen imatges de menors i pel delicte menor de possessió de pornografia infantil, a la pena de dos anys de presó, dels quals un any ferm i la resta condicional qualificada a seguir tractament psicoterapèutic durant un termini de dos anys (folis 175 al 180).

En el supòsit aquí enjudiciat, el metge psiquiatra Dr. Puga, ha comparegut com a testimoni, a proposta de la defensa de Gálvez, i ha ratificat respecte d'aquest el seu informe realitzat l'any 2013, que és el que consta en la present causa, així com ha fet menció a un altre pràcticament idèntic relatiu al propi acusat, efectuat el dia 14 d'abril de l'any 2022 i que es va interessar en relació a la causa DM-5000445, la qual, després de sengles Autes acordant el seu desglòs, se'l jutjà per Ordenança Penal el dia 21 de juliol del 2022, essent condemnat com autor d'un delicte major continuat de difusió de pornografia de menors d'edat i per un delicte menor continuat de possessió de 83.879 arxius de pornografia de menors d'edat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, atès que, malgrat la personalitat esquizoide i els trets obsessius i evitatius que pateix, les seves capacitats intel·lectuals i cognitives es poden considerar normals i només hi ha una minva de les capacitats volitives, imposant-li una pena de tres anys de presó ferma (folis 1103 al 1108).

En l'acte del judici oral, el Dr. Puga s'ha remès als seus informes, en els que concloïa que: "El subjecte no és perillós ni està forçosament inclinat al delicte. La seva patologia es pot tractar, sobretot amb teràpia psicològica. En ser molt conscient el propi individu de la seva patologia i en estar interessat i disposat al tractament, tot i la dificultat del procés de canvi que implica, és possible la readaptació del pacient", puntualitzant que, si bé quan el va visitar a l'any 2013 no era una persona forçosament inclinada al delicte, doncs, encara que estès visionant vídeos amb continguts d'abusos a menors, cosa totalment reconeguda per ell, degut al fet d'haver-ne sigut també víctima quan era menor d'edat, el que li representa i li comporta un alleujament en moments de tensió i d'angoixa, ara com a psiquiatra ja no pot afirmar el mateix, puix que "cal recordar la repetició dels fets", doncs tot i haver estat condemnat a seguir un tractament psicoterapèutic durant un període de dos anys, el mateix no ha donat el fruit esperat.

Així, el propi Dr. Puga en el plenari, ha mantingut i s'ha reafirmat en que Gálvez sap que està fent quelcom inadequat o incorrecte i és conscient que la seva conducta és reprovable, i després d'indicar que en situacions o moments d'angoixa no pot evitar el visionat dels vídeos de menors abusats, el metge psiquiatra precisa i afegeix que la realitat ha demostrat, no obstant, que ara té un perfil potencialment perillós, degut a que s'ha produït "una escalada" en els actes portats a terme per Gálvez i en un curt període de temps, pel que s'ha de plantejar la necessitat d'incidir de manera més peremptòria i controlada en el tractament psicoterapèutic.

Tot el que fins aquí s'ha explicitat, comporta que no es pugui apreciar que concorrin respecte a Gálvez cap de les circumstàncies excloents incompletes al·legades per la seva defensa -Art. 28, en relació amb el 27.4 i 27.6 del Codi Penal, ja que ha quedat acreditat que l'acusat pot comprendre perfectament la il·licitud dels fets que realitza. Tampoc pot encabir-se la conducta del processat en la circumstància atenuant prevista a l'article 29,1. del Codi Penal, tota vegada que no hi ha cap prova que aquest actués mitjançant alguna causa que li hagués produït arravatament, obcecació, o un estat passional d'una importància semblant, ni menys qualsevol altra circumstància que tingui una significació anàloga a l'anterior, segons el disposat a l'article 29 del mateix text legal.

CONSIDERANT SISÈ.- A efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal, ha de tenir en compte, de conformitat a l'establert a l'article 56 del Codi Penal, la gravetat dels fets i la quantitat d'il·lícits penals comesos per l'acusat, les seves circumstàncies personals, la reiteració d'actes de la mateixa naturalesa, que segons les manifestacions del metge psiquiatra han anat a més i han estat realitzats en més curt període de temps, havent estat condemnat per fets similars, encara que no eren tant alarmants, ja a l'any 2013 i de nou a l'any 2022, com abans s'ha exposat, per la qual cosa i atesa la data dels fets ara jutjats no concorre la circumstància agreujant de reincidència prevista a l'article 30. 7 del Codi Penal, però sí una evidència que el condemnat Gálvez no ha assolit la reinserció social, ans al contrari s'ha incrementat la seva perillositat.

En base a tot això, i prenent en consideració les penes fixades en els articles 145 en relació amb l'article 146, 155.2, 157.2 i 448 del Codi Penal, el Tribunal estima adient imposar a l'acusat Gálvez, la mateixa pena interessada pel Ministeri Fiscal, després de la minoració de la seva petició en el tràmit de conclusions definitives, és a dir, 10 anys de presó, així com la complementària d'entrar en contacte amb les víctimes menors objecte de la present causa, durant un període de 10 anys.

CONSIDERANT SETÈ.- Tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, d'acord amb el que estatueixen els articles 90 i 94 del Codi Penal.

No obstant això, el lletrat defensor de Gálvez considera que no escau donar lloc a responsabilitat civil en el supòsit d'autes, atès que el grau d'afectació moral de les persones perjudicades no mereix un grau de protecció necessari i suficient, tot i reconèixer que Capellà s'ha sentit enganyada pel seu defensat.

El Tribunal, per contra, si que estima que correspon indemnitzar a les víctimes, pel perjudici moral sofert.

Així, Gálvez, haurà d'indemnitzar a la perjudicada Capellà i a Nogués, en la seva condició de legal representant de la menor Nogués, que han mantingut la seva reclamació. Pel que fa al "quantum" dels danys morals, atès que les fotos de les menors poden romandre a les xarxes socials durant tota la seva vida i ser visualitzades per tercers sense el seu consentiment, el Tribunal estima adient fixar la suma de 5.000 EUR per cadascuna d'elles.

Respecte als altres dos perjudicats, Gálvez, haurà d'indemnitzar a la mare del menor Fuster, Campillo, i a Palau, al haver-los-hi usurpat la identitat, màxim quan aquestes persones, que han comparegut com a testimonis, en les seves respectives declaracions en el plenari, han manifestat també la seva voluntat de reclamar, fixant-se en la quantitat de 1.500 EUR per cadascuna d'elles.

CONSIDERANT VUITÈ.- D'acord amb el què disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, s'escau imposar a l'acusat Gálvez el pagament de les despeses processals causades.

CONSIDERANT NOVÈ.- De conformitat amb el que estableix l'article 70 del Codi Penal, escau acordar el comís i destrucció dels dispositius i material incautat pertanyents a Gálvez.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

Decisio

D E C I D E I X :

ABSOLDRE a Gálvez dels dos delictes majors d'escoltes il·legals i conductes afins, dels que venia acusat pel Ministeri Fiscal, per retirada de l'acusació pel que fa a aquests dos il·lícits penals.

CONDEMNAR a l'acusat Gálvez, com a responsable, en concepte d'autor, d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada a menor d'edat, tres delictes majors de producció de material pornogràfic infantil, un d'ells amb grau de temptativa, un delicte major de difusió de pornografia a menors d'edat, i dos delictes menors d'usurpació d'identitat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU ANYS DE PRESÓ i la pena complementària de NO ENTRAR EN CONTACTE AMB LES VÍCTIMES, durant el període de DEU ANYS, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna a Gálvez a indemnitzar:

-A Capellà, la suma de CINC MIL EUROS (5.000 EUR).

-A Nogués, mare de la menor, en la seva condició de legal representant d'aquesta, la suma de CINC MIL EUROS (5.000 EUR).

-A la mare del menor Fuster, Campillo, en la seva condició de legal representant d'aquest, la quantitat de MIL CINC-CENTS EUROS (1.500 EUR).

-A Palau, la quantitat de MIL CINC-CENTS EUROS (1.500 EUR).

S'ACORDA el comís i destrucció dels dispositius i material incautat pertanyents a Gálvez.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

NOTIFICACIÓ.

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença, es notifica la precedent sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts intervinents.