LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Josep Maria Pijuan Canadell Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, dinou de desembre del dos mil disset.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000153/2016, seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses causades amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima, contra Alfaro nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, i; és defensat pel lletrat Sr. Mena, essent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pels Srs. Morillo i ENTITY_6; és Ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en data 2 de juliol del 2014, vers les 06h00, el processat Alfaro es llevà al seu domicili radicat a Escaldes-Engordany; abans de marxar a treballar; en passar per davant de l'habitació de la seva filla de 17 anys, va veure com la mateixa es trobava al llit en companyia de Miró, que no coneixia de res amb anterioritat. Igualment, no és objecte de discussió que el primer colpejà voluntàriament al segon mitjançant diversos cops a l'esquena, causant-li equimosis, lesions eritematoses i alguns hematomes que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació.

Miró reclama pels perjudicis soferts, així com la CASS.

RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, estima provat que el processat agredí a en Miró amb una sabata de taló i un pal d'escombra; considera així els fets com essent constitutius d'un delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 del Codi Penal i essent-ne el processat responsable en concepte d'autor, concorrent la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi Penal, demana que se li imposi la pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat indemnitzi:

al perjudicat Miró en els imports de 750 EUR pel quantium doloris (0,5/7), així com 81,96 EUR en concepte de despeses mèdiques, no formulant cap reclamació pel perjudici estètic ja que Miró no sap si les cicatrius que té són derivades dels fets d'autes ;

a la CASS en l'import reclamat de 61,47 EUR augmentat dels interessos legals que s'escaiguin.

En l'acte de la vista, eleva a definitiva la seva qualificació provisional.

RESULTANT TERCER : El lletrat Sr. Mena, Advocat defensor del processat Alfaro no es mostra, en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord amb l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal. Precisa que el seu defensat, quan es va aixecar al matí per anar a treballar, va veure com la porta d'entrada al domicili estava ajustada i tot seguit va veure al passadís, a un noi que no coneixia de res, amb una motxilla, que corria en direcció a la porta d'entrada; el processat es va pensar que era una persona que havia entrat a furtar i en veu alta li va dir que s'aturés; el noi feu mitja volta i marxà corrents, el Sr. Alfaro va arribar a la seva alçada i li va picar l'esquena amb la sabatilla d'estar per casa que prèviament s'havia tret; en aquell moment va arribar la filla del processat, Esteban, i va dir al seu defensat que aquest noi era amic seu i que l'havia convidat a passar la nit amb ella al domicili; mentre tant, el noi va marxar.

Per tant, no havent colpejat el seu defensat al Miró ni amb una sabata de taló ni amb un pal, els fets no són constitutius del delicte major tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal sinó d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal i concorrent la circumstància excloent d'haver actuat el seu defensat en legítima defensa (article 27.1 del Codi Penal) , en procedeix l'absolució, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Subsidiàriament, si es considera al seu defensat autor de la contravenció penal esmentada i no s'aprecia la circumstància excloent al·legada, demana que se li imposi, tenint en compte el seu penediment, una pena d'un mes d'arrest nocturn condicional amb un període de suspensió de la condemna d'un mes i en concepte de responsabilitat civil, es mostra d'acord en abonar al perjudicat Miró l'import de 81,96 EUR en concepte de despeses mèdiques i 600 EUR en concepte de pretium doloris, i a la CASS en l'import de 61,47 EUR .

En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional salvat pel que fa a les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal ja que entén que s'ha d'aplicar també l'atenuant prevista en l'article 29.7 del Codi Penal en haver dipositat el Sr. Alfaro, en data 22.10.2017, l'import de 681,96 EUR a favor del perjudicat .

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : No és objecte de controvèrsia que el dia 2 de juliol del 2014, vers les 06 hores de la matinada, el processat Alfaro es trobà al seu domicili radicat a XXXX, amb el perjudicat Miró, que no coneixia de res amb anterioritat. Igualment, no és objecte de discussió que el primer colpejà voluntàriament al segon mitjançant diversos cops a l'esquena, causant-li equimosis, lesions eritematoses i alguns hematomes que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació,

segons informe del Servei de Medicina legal i Forense obrant en autes (folis 73 a 76) .

No obstant, ambdues parts s'oposen sobre l'estri amb el que es produí aquesta agressió, ja que el perjudicat assegura que el processat li donà cops a l'esquena amb una sabata de taló i un pal d'escombra i el processat declara que fou amb una espardenya, i aquest element és essencial per tal de poder determinar el tipus penal aplicable.

Efectivament, el Ministeri Fiscal demana l'aplicació del subtipus agreujat de l'article 115.2 del Codi penal, per quant en l'acció de causar lesions s'haurien utilitzat unes sabates de taló i un pal d'escombra, estris que entén poden causar lesions més greus a la víctima, demanant per contra la defensa, l'aplicació del tipus previst a l'article 476.2 del Codi penal, en estimar que l'agressió es produí mitjançant una espardenya d'estar per casa.

I de la prova practicada davant del Tribunal, no se'n pot concloure que el processat agredís al perjudicat mitjançant un pal, o ni tant sols amb una sabata de taló, doncs al respecte, només obra la declaració del perjudicat sense que cap altre element la pugui avalar doncs el processat ho nega, i de l'informe elaborat pel Servei de Medicina Legal i Forense (foli 75) ratificat el dia de la vista oral per la metge forense, se'n desprèn únicament, que el mecanisme de producció de les lesions observades en el perjudicat, és el de contusió amb un objecte o superfície dura de vores romes, que tant pot ser un pal, com una sabata o una espardenya, per tot el què, en aplicació del principi "in dubio pro reo", no es pot considerar provat que les lesions hagin estat causades amb un estri susceptible de causar a la víctima, una lesió més greu de la que li fou causada. Efectivament, la utilització d'un pal o d'una sabata de taló no ha quedat en absolut demostrada, i una espardenya no pot ser considerada en el present cas, com un mitjà perillós en el sentit de l'article 115.2 del Codi penal, més si es té en compte que els cops foren tots dirigits a l'esquena del perjudicat i no a cap altra part del cos més vulnerable, on l'agressió hagués pogut tenir conseqüències més greus.

CONSIDERANT SEGON : Els fets són així legalment constitutius d'una contravenció penal de lesions doloses, tipificada i penada a l'article 476.2 del Codi Penal, doncs Alfaro, amb una intenció de lesionar evident, agredí el perjudicat mitjançant diversos cops d'espardenya a l'esquena, causant-li lesions que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació.

CONSIDERANT TERCER: El processat Alfaro n'és responsable en concepte d'autor, per la seva participació personal i directa en els fets, concorrent la circumstància modificativa agreujant de la responsabilitat penal de reincidència prevista a l'article 30.7 del Codi Penal en haver estat el processat condemnat per sentència de data de data 27 de novembre del 2013, com autor d'un delicte major de lesions doloses que han requerit de tractament mèdic per a la seva curació, en el marc de la causa TC-063-4/12.

No concorre la circumstància excloent de legítima defensa prevista a l'article 27.1 del Codi Penal invocada per la defensa del processat doncs, com ja té declarat la Jurisprudència, els requisits que cal exigir per tal de considerar justificada la conducta de qui actua en defensa de la seva persona, d'altra persona o de béns propis o aliens, són que la defensa sigui necessària, objecte d'una agressió immediata i il·legítima i no provocada, i s'utilitzi un mitjà de defensa proporcionat. De tots els esmentats requisits n'hi ha un que és absolutament imprescindible per poder apreciar la circumstància de legítima defensa i és que s'actuï front d'una agressió il·legítima, i com a tal s'ha d'entendre aquella agressió immediata que no està justificada.

En el present cas, de la prova practicada, se'n desprèn que l'agressió es produí mentre el perjudicat Miró es trobava al llit, amb la filla del processat Alfaro, que no va haver per tant de respondre a cap agressió immediata i il·legítima, ni envers ell ni tercers o els seus béns . Efectivament, no només així ho ha manifestat sempre, de forma reiterada i constant el perjudicat Miró que ha estat ensems contundent al respecte el dia de la seva declaració davant del Tribunal, sinó que la versió del perjudicat és inversemblant amb la realitat dels cops a l'esquena objectivats, ja que el processat té declarat que el dia d'autes, en aixecar-se per anar a treballar, observà com al passadís del seu domicili hi havia un jove, amb una motxilla a l'esquena, que sortia ràpidament en direcció a la porta, que es trobava entreoberta, pensant ell que era un lladre. No obstant, si aquesta versió fos certa, i el perjudicat hagués dut una motxilla a l'esquena, els cops donats pel processat no haurien causat les lesions constatades, ja que l'esquena s'hagués trobat protegida per la motxilla; altrament, no hagués estat en absolut lògic que davant de tal agressió i amb la porta del domicili oberta, el perjudicat s'endinsés de nou cap a l'apartament - com declara el processat - i no en fugís precipitadament.

Per contra, sí que concorre la circumstància modificativa atenuant de la responsabilitat penal prevista a l'article 29.7 del Codi Penal en haver procedit el processat abans de la celebració de la vista oral, a reparar el dany ocasionat a la víctima en una mesura rellevant, ja que Alfaro diposità, en data 23 d'octubre del 2017, l'import de 681,96 EUR a favor del perjudicat, quan la reclamació del Ministeri Fiscal per compte d'aquest darrer ascendeix a 831,96 EUR i la formulada en nom de la CASS en 61,47 EUR.

CONSIDERANT QUART: L'article 56 del Codi Penal disposa que el Tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat dels fets, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixen una futura reinserció per tot el què, tenint en compte la naturalesa i circumstàncies dels fets, procedeix imposar al processat Alfaro una pena d'un mes d'arrest nocturn condicional qualificat a abonar la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de tres mesos.

CONSIDERANT CINQUÈ : El responsable penalment ho és també civilment per tot el què, de conformitat amb el què disposa l'article 90 i següents del Codi de Procediment Penal,

Alfaro indemnitzarà :

al perjudicat Miró en els imports de:

750 EUR en concepte de pretium doloris (0,5/7) segons criteris jurisprudencials dels nostres tribunals (causa 2400066/2013, TC-097-4/13 i 3400011/2014 entre altres);

81,96 EUR en concepte de despeses mèdiques, no abonades per al CASS, quantitat acceptada amb caràcter subsidiari per la defensa del processat.;

a la CASS en l'import reclamat de 61,47 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per compte del perjudicat segons justificants obrant en autes (folis 130 i ss.) quantitat d'altra part també acceptada amb caràcter subsidiari per la defensa del processat.

CONSIDERANT SISÈ: Procedeix la condemna en costes de Alfaro de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

D E C I D I M : que hem de condemnar Alfaro, com autor d'una contravenció penal de lesions doloses, concorrent la circumstància modificativa agreujant de reincidència, a la pena de UN (1) MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT A L'ABONAMENT DE LA RESPONSABILITAT CIVIL, AMB UN PERÍODE DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE TRES (3) MESOS així com al pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, Alfaro indemnitzarà :

al perjudicat Miró en l'import de VUIT-CENTS TRENTA-UN EUROS AMB NORANTA-SIS CÈNTIMS (831,96 EUR);

LA CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de SEIXANTA-UN EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS (61,47 EUR).

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.