LESIONS DOLOSES
- Resolució
- Sentència · 27/01/2012
- ROJ
- STCOR 15/2012
- ECLI
- ECLI:AD:TCORAD:2012:15
- Recurs
- DM-330-1/10
- Ponent
- Enric Anglada Fors
- Magistrats
- Enric Anglada Fors, Jean-Marie Ferrandez, Concepció Baron Mora
- Descriptors
- CONTRAVENCIÓ PENAL ROBATORI DANYS PERJUDICAT JUDICI ORAL ARREST DOMICILIARI
El Tribunal de Corts ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la defensa de Espada contra la sentència del Tribunal de Batlles que el condemnava per dos delictes menors de lesions doloses i una contravenció penal de lesions doloses. El tribunal ha confirmat la condemna de Espada a dos mesos d'arrest domiciliari condicional, una multa de 300 euros i el pagament de les despeses processals i els honoraris d'advocat. A més, ha ordenat que Espada indemnitzi als perjudicats, Campillo, Yuste i Gomila, per les lesions patides i els danys derivats dels fets. El tribunal ha considerat que les proves presentades demostraven la responsabilitat de Espada en els fets i ha desestimat les arguments de la defensa que qüestionaven la seqüela valorada en 2% pel metge forense que afecta a la perjudicada Gomila.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Gálvez Enric ANGLADA FORS
Concepció Baron Mora
Andorra la Vella, vint-i-set de gener del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-330-1/10, seguida pel delicte menor de lesions doloses que requereixen assistència mèdica per a la seva curació i contravenció penal de lesions doloses, sent part apel·lant Espada, representat per la Lletrada Sra. Somoza, sent parts apel·lades Yuste, Gomila, representats ambdós pel Lletrat Sr. Castilla, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Barberá, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT:
que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:
"DECIDIM: que hem de condemnar i condemnem, Espada, com autor de dos delictes menors de lesions doloses que requereixen assistència mèdica per a la seva curació i d'una contravenció penal de lesions doloses, a la pena de dos (2) mesos d'arrest domiciliari condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, a la pena de multa en la quantia de tres-cents euros (300.- EUR) i al pagament de les despeses processals causades, incloses dins d'elles els honoraris d'advocat que els perjudicats hauran de fer front i que seran degudament acreditats en període d'execució de sentència.
Que, en concepte de responsabilitat civil, l'implicat Espada, indemnitzarà a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la quantitat de tres-cents cinquanta-cinc euros amb vuitanta-quatre cèntims (355,84.- EUR) en concepte de prestacions mèdiques abonades als perjudicats, indemnitzarà a Campillo en la quantitat de sis-cents trenta euros amb quaranta-set cèntims (630,47.- EUR) en concepte dels perjudicis soferts, indemnitzarà Yuste en la quantitat de vint euros amb nou cèntims (20,09.- EUR) corresponents al 25% de les despeses mèdiques derivades dels fets que porten causa i que no han estat abonades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i indemnitzarà a Gomila en la suma de vuit mil cinc-cents vint-i-sis euros amb divuit cèntims (8.526,18.- EUR) pels danys derivats dels fets que porten causa."
RESULTANT: que el Resultant de fets provats estableix: "Que són fets provats i així es declara que el dia 22 de març del 2008, els consorts, i avui perjudicats, Yuste i Gomila es trobaven dinant al XXXX, lloc on es produí un incident pel comportament inadequat d'un menor que també es trobava amb els seus pares menjant en el mencionat restaurant. Que, a la taula del costat on es trobaven Yuste i Gomila, es trobaven també l'implicat Espada, que anava acompanyat pel seu germà, Espada, les seves respectives esposes, fills i una altra parella sense identificar i que també varen presenciar el referit incident amb el menor i en el quin també varen intervenir.
Que en abandonar el restaurant, el processat Espada juntament amb els seus acompanyants, Yuste i Gomila, sortiren també de l'establiment per verificar, vist l'incident hagut amb anterioritat, que no ocasionessin desperfectes al seu vehicle, el quin es trobava estacionat a l'aparcament del referit restaurant i, en veure'ls els germans, J. i Espada, els increparen, pel que, en sentir crits sortiren també del restaurant el gerent i avui perjudicat, Campillo i el seu gendre i cambrer, Moliner.
Que trobant-se Campillo, Moliner, Yuste i Gomila a la porta exterior del restaurant, foren novament increpats pel processat i els seus companys, i en el moment en el que, Campillo va intentar fer entrar al restaurant el matrimoni, Yuste i Gomila, Espada i el processat, Espada, des del seu vehicle començaren a córrer anant al seu encontre, podent Moliner retenir a Espada, aprofitant el processat Espada per donar un cop de genoll als ronyons de Campillo fent-lo caure a terra, i en voler protegir-lo Yuste rebé per part del processat diferents cops, així com la seva esposa, Gomila que va rebre un cop al cap que la féu també caure a terra.
Que arran dels fets d'autes, Campillo va haver de ser visitat al Servei d'Urgències de l'ORG_1, on se li practicà un estudi radiològic que resultà negatiu per lesions òssies agudes, diagnosticant-li però un hematoma a l'articulació temporamandibular i barra ascedent de maxil·la inferior dret, amb una mobilitat mandibular conservada, una no mobilitat dental, un hematoma a la graella costal dreta baixa amb digitopressió positiva i una contusió amb erosió al genoll esquerre, lesions que requeriren tractament farmacològic però no amb finalitats curatives sinó amb la intenció de millorar el confort del pacient, no havent precisat de baixa laboral compte tingut que va poder seguir realitzant les seves tasques laborals habituals sense necessitar cap altre assistència mèdica, havent estat valorada la incapacitat parcial permanent en nul·la, el perjudici estètic en nul i el perjudici del dolor en molt lleu (0,5/7), segons es desprèn de l'informe mèdic elaborat per la Doctora Manzano, Metgessa en exercici al Servei de Medicina Letal i Forense del M. I. Govern d'Andorra.
Que, pel que fa a Yuste, aquest també va ser atès al Servei d'Urgències de l'ORG_1, diagnosticant-li una contusió maxil·lar inferior esquerre i una otàlgia posttraumàtica esquerra segons informe d'atenció a urgències obrant en autes (Foli 13), lesions que, segons les seves pròpies manifestacions, no requeriren ni d'assistència mèdica posterior ni de tractament per a la seva curació ni de baixa mèdica laboral, compte tingut que es va prendre la medicació que li varen prescriure, concretament "ibuprofeno", no havent volgut ser visitat per cap facultatiu del Servei de Medicina Legal i Forense per l'avaluació de les seves lesions.
Que finalment, i en relació a la perjudicada Gomila, a conseqüència dels fets que porten causa i segons es desprèn de l'informe mèdic del Servei de Medicina Legal i Forense que obra en el marc de les presents actuacions (Foli 157 a 159) patí una contusió cranial posterolateral, un vertigen posicional i un trastorn adaptatiu mixt que requeriren d'una primera assistència mèdica per a la seva curació doncs, els tractaments prescrits va consistir en antidepressius i ansiolítics per millorar el trastorn de l'estat d'ànim, a més d'un tractament per millorar la irrigació cerebral i concretament de l'àrea auditiva, tractament, per tant, no curatiu sinó pal·liatiu per millorar el confort del pacient, havent tardat en consolidar les lesions patides seixanta (60) dies, havent estat valorada la incapacitat parcial permanent en un 2%, el perjudici estètic nul i el perjudici del dolor moderat (3/7).
Fonaments de dret
S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE LA SENTÈNCIA RECORREGUDA.
CONSIDERANT: que la part recorrent, com a primer motiu de recurs impugna els fets declarats provats, atès que segons el seu criteri no hi ha cap prova que el condemnat Espada hagi estat l'autor material de les lesions patides pels perjudicats.
Per contra però, i en ressurt de la pròpia lectura del relat fàctic en que s'especifica clarament com el cambrer de l'establiment Sr. Moliner aconseguí retenir Espada podent observar aleshores com l'acusat, és a dir Espada, donava un fort cop de genoll a l'esquena d'en Campillo, caient aquest a terra, sent aleshores protegit per en Yuste i la seva esposa que era al costat, rebent ambdós cops de la part de l'acusat, relat de fets que concorden fidelment amb les lesions descrites pels perjudicats i que van poder ser degudament constatades pels metges que els examinaren poc després d'ocórrer els fets.
CONSIDERANT: que una reiterada jurisprudència ja ha exposat que si bé el Tribunal "ad quem" pot en qualsevol recurs d'apel·lació revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori, feta pel jutjador "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i, tant sols, en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada són les declaracions dels implicats i dels testimonis, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació. Doncs bé, d'acord amb aquest principi - article 150 del Codi de Procediment Penal - aquest Tribunal avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa i les manifestacions del intervinents en els fets - article 160 del Codi de Procediment Penal- arriba a la mateixa conclusió que el Tribunal jutjador, és a dir, que l'acusat Espada és responsable de les lesions patides per Campillo, Yuste i Gomila ja que així resulta de l'acta del judici oral:
les declaracions de les víctimes són clares, a més de reiterades i ratificades al llarg de la instrucció.
la declaració del testimoni Moliner.
les lesions han estat constatades pel metge, primer del Servei d'Urgències i després del departament legal.
aquestes lesions s'han produït durant la discussió, altercat, baralla reconeguda per tots els implicats, inclòs el germà de l'acusat, i compatibles amb les conclusions mèdico legals.
CONSIDERANT: que pels mateixos motius deu ser confirmada la responsabilitat civil, declarada en la sentència apel·lada, derivada de la penal del condemnat Espada.
La part recorrent impugna l'apreciació de la seqüela valorada en 2% pel metge forense que afecta a la perjudicada Gomila amb l'argument que podria venir derivada de problemes anteriors de l'oïda, o bé per qüestions hereditàries.
En primer lloc, ressaltar que no consten problemes anteriors de l'oïda de la part de la Sra. Gomila, sobre la qual obra en autes un informe emès pel seu metge de capçalera, en segon lloc, la remarca que efectua el metge forense en el seu informe (foli 158) i que al·lega el recorrent com a motiu d'impugnació no és tal. És a dir, no ens diu que el problema d'audició i vertigen que presenta la víctima, la Sra. Gomila, és degut a qüestions hereditàries i/o problemes d'audició, sinó que poden ser-ho com també poden ser derivats de traumatismes cranials encara que aquest hagi estat lleu, ço que és perfectament compatible amb el diagnòstic clínic obtingut: vertigen posicional i contusió cranial sense que consti que la pacient hagi patit episodis anteriors al dia dels fets.
CONSIDERANT: que segons consta en les actuacions, l'acció civil fou degudament exercitada per la part, acció que després va ser complementada.
La reclamació dels honoraris d'advocat que es pot formular tanmateix a l'acte de la vista oral i la quina sempre es determina en execució de sentència, compte tingut que depèn de la indemnització final fixada i, únicament precisa la seva reclamació explicita per quant no s'entén compresa en el terme general de despeses processals, reclamació expressa que ha estat efectivament realitzada per la part querellant, la qual cosa deriva en la desestimació del motiu i la íntegra confirmació de la sentència apel·lada, amb condemna en costes i despeses d'honoraris d'advocat d'aquesta segona instància incloses.
Decisio
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la Lletrada Sra. Somoza, en nom i representació del Sr. Espada, contra la sentència de data divuit d'abril del dos mil onze, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa DM-330-1/10, CONFIRMEM INTEGRAMENT dita sentència imposant al Sr. Espada el pagament de les despeses processals causades i despeses d'honoraris d'advocat d'aquesta segona instància.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.