OMISSIÓ DE CONTROL D'ANIMALS PERILLOSOS

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

Apel·lació contra Sentència 0000072/2015

ORÍGEN: 5000004/2015 - 00

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, dos de desembre de dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 5000004/2015 seguida per la contravenció penal d'imprudència lleu amb resultat de lesions, sent part apel·lant Narváez, representat pel Lletrat Sr. Sainz, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Cañellas. actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER: El Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que el dia 5 de maig de 2013, vers les 17'00 hores, l'implicat Narváez arribà al seu domicili radicat a la vila d'Arans, parròquia d'Ordino, conduint el seu vehicle, a l'interior del qual, hi portava a la seva gossa, de raça pastor belga malinois amb pastor alemany de nom "M.", registrada amb xip número XXXXXXXXX. Que, en sortir del vehicle l'implicat, Narváez, i en obrir la porta del mateix, sortí tot corrent la gossa "M." direcció al menor Ferrer, el qual es trobava a les proximitats, mossegant-lo a la part posterior de la cama esquerra.

Que, consta en autes, que el menor perjudicat Ferrer minuts desprès d'ocórrer els fets, fou trasllat fins el Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell Senyora de Meritxell on se li va diagnosticar erosió i hematoma a nivell terç superior cara posterior cama, fent cura antisèpsia de la ferida amb clorhexididna i apòsit estèril, receptant-li augmentin 250 mg cada 8 hores durant 2 ó 4 dies i ibuprofè 300 mg cada 8 hores durant 2 dies. Que, segons l'informe mèdic elaborat pel Dr. Suárez, Metge Forense de l'Àrea de Medecina Legal i Forenses del M. I. Govern d'Andorra, que obra en el marc de les presents actuacions (Folis 28 a 31), les lesions que va patir el menor Ferrer foren una mossegada de gos a nivell dels 1/3 superior de la cara posterior de l'extremitat inferior esquerra, la qual va causar una erosió i hematoma a aquest nivell, prescrivint-li un tractament consistent en antibiocoteràpia que fou necessari com a prevenció d'una possible complicació infecciosa de la mossegada donat que la boca és un medi altament contaminant per microorganismes; que les lesions que va patir varen tenir un temps mig de curació d'entre set (7) i deu (10) dies, havent-se valorat l'IPP en nul·la, el perjudici del lleure en nul i el perjudici dolorós en molt lleuger (0'5-1/7)."

RESULTANT SEGON: La part dispositiva conté següent pronunciament:

"Que he de condemnar i condemno a Narváez, com autor d'una contravenció penal d'imprudència lleu amb resultant de lesions a la pena de multa en la quantia de quatre-cents euros (400.- EUR) i al pagament de les despeses processals causades."

RESULTANT TERCER: que la part apel·lant, interposa recurs d'apel·lació en temps i forma legals, al·legant que la conducta del seu representat no és imprudent i que el resultat lesiu respon a un moment d'atzar, afegint que el fet de no portar l'animal lligat respon a un acte tolerat i acceptat per les parts implicades.

Posa igualment de manifest que existeix una relació familiar i de veïns en la que el nebot del condemnat i víctima sempre havia jugat amb l'animal i el fet que el gos hagi mossegat el seu nebot es un acte d'atzar imprevisible en el que l'animal va interpretar una agressió al seu espai territorial que no pas a una manca de vigilància, ocorrent els fets a la muntanya on no es habitual tenir el gos lligat per manca de perill, per tot el que demana l'absolució del seu defensat.

A l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT QUART: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per considerar la sentència recorreguda en tots els seus extrems ajustada a Dret i per tant sol·licita la confirmació d'aquesta, estimant que els fets no poden ser considerats com un simple atzar. En efecte el condemnat i propietari del gos tenia l'obligació de vetllar i vigilar el seu animal i impedir que el mateix causés lesions a un tercer, havent-se però de considerar la imprudència com a lleu.

D'altra part les lesions patides pel menor deriven de la mossegada del gos, quedant demostrada la relació de causalitat entre l'actuació imprudent de l'autor i el resultat típic.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT PRIMER: La sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle ha condemnat l'encausat com autor d'una contravenció penal d'imprudència lleu amb resultant de lesions, tipificada a l'article 477 del Codi Penal, al considerar acreditat l'existència d'una negligència lleu per part del propietari de la gossa, que, al no portar-la lligada, mossegà el tou de la cama del menor, causant-li lesions.

CONSIDERANT SEGON: Abans d'entrar a l'anàlisi de la qüestió plantejada, s'ha de deixar constància de que aquest Tribunal ad quem no pot examinar coses noves i/o diferents a les al·legades en l'escrit del recurs. En conseqüència no es pot entrar a dilucidar sobre el canvi de qualificació jurídica realitzat per la sentència d'instància, atès que aquesta circumstància ha estat invocada per primera vegada a l'acte de la vista de l'apel·lació.

CONSIDERANT TERCER: La part recurrent impugna la referida sentència interessant l'absolució de Narváez de dita contravenció penal, per entendre que la seva conducta no fou imprudent i que el resultat lesiu produït al menor fou fruit de l'atzar.

CONSIDERANT QUART: Si bé el Tribunal ad quem pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Jutjador a quo, no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en què per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Doncs bé i d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa, les manifestacions de l'encausat -article 160 del Codi de Procediment Penal- arriba a la conclusió que, en el present cas i tenint en compte les circumstàncies particulars de la situació, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la seva sentència recorreguda ha tingut en compte tots els elements fàctics de la causa i ha valorat correctament totes les proves practicades al plenari per a determinar que s'han acreditat els elements configuradors del tipus penal de l'article 477 del Codi Penal.

A diferència de l'invocat per la direcció lletrada del recurrent, ha quedat plenament provat que els fets d'autes no deriven ni són fruit del mer atzar, sinó de la manca de cura, desatenció i imprudència -lleu- del condemnat Narváez en la seva obligació general de vigilància de la seva gossa, puix que, encara que no existís l'obligació de portar l'animal lligat -si hagués existit aquesta, ens trobaríem davant d'un supòsit d'imprudència greu-, de que el nen coneixia a la gossa "M." - propietat del seu tiet- i de que els fets passaren en una zona propera a la muntanya, el cert és que el menor Ferrer, que es trobava a la vorera, juntament amb el seu pare, davant del domicili d'ambdós, radicat a la XXXX, fou mossegat a la part posterior de la cama esquerra, quan a l'arribar a aquell indret el condemnat Narváez amb el seu vehicle i un cop estacionat, en el moment d'obrir la porta, la gossa sortí veloçment i anà directament vers el menor, propinant-li una mossegada, que li causà les lesions que quedaren degudament constatades en els informes mèdics obrants a la causa, el que ve a demostrar la manca de diligència per part de Narváez en la cura de la seva gossa -de raça pastor belga malinois amb pastor alemany-, descuidant la seva obligació, com a propietari de la mateixa, de vigilar-la en tot lloc i en tota hora, perquè no fes mal a ningú, cosa que succeí en el cas enjudiciat, com ha quedat perfectament demostrat, resultant jurídicament irrellevant als efectes pretesos de que la relació familiar entre el tiet i el nebot fos i sigui sent excel·lent.

CONSIDERANT CINQUÈ: Per tot el que s'ha dit i sense necessitat d'efectuar qualsevol altra consideració, conseqüència de la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT SISÈ: Es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta instància, a l'empara del disposat en els articles 174, 175.1 i 181.3 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de Narváez, contra la sentència de data 17 de març de 2015, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa CP 5000004/2015, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, i declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.