ESTAFA INFORMÀTICA

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent)

Enric Anglada Fors

Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, disset de juliol del dos mil dinou.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000202/2018 seguida per un presumpte delicte major d'estafa informàtica qualificada.

Acusats:

Montenegro, nascut el XXXX, Romania, fill d'Alexander i de Doinita, de nacionalitat romanesa amb document d'identitat romanés, no resident i sense antecedents penals al Principat, en llibertat provisional en la present causa, defensat Lletrat Sr. Conde, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat.

Cañellas, nascut el XXXX, Romania, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat romanesa amb document d'identitat romanés, no resident i sense antecedents penals al Principat, en llibertat provisional en la present causa, defensat Lletrat Sr. Calatayud, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat.

Part acusadora: El Ministeri Fiscal representat pel Sr. Barba.

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

en data 3 de febrer del 2012 la centraleta Elastix/Asterisk propietat de ORG_0, S.L., amb els ports XXX i XXX publicats a internet a través de la direcció IP XXX va començar a rebre atacs informàtics des de la IP XXX, de les que eren usuaris els acusats Montenegro, nascut el XXXX, de nacionalitat romanesa i sense antecedents penals, i Cañellas, nascut el XXXX, de nacionalitat romanesa i sense antecedents penals, atacs que aquest realitzaren des dels seus domicilis radicats a Romania amb la finalitat de des habilitar el Firewall IPTABLES, quina funció era protegir la centraleta d'accessos d'administració il·legítims de l'esmentada empresa. D'aquesta manera els acusats aconseguiren des habilitar els mecanismes de protecció de la centraleta, accedint al port informàtic que permetia l'execució del servei d'administració de la centraleta i, a través d'un atac "exploit", obtingueren el llistat d'usuaris i contrasenyes de les extensions existents a la centraleta.

Com sigui que al sistema informàtic de la societat ORG_0, S.L. existia un paràmetre de configuració que només autoritzava el registre des dels rangs d'IP d'Andorra, excepte per una extensió mòbil que podia ésser utilitzada des de l'estranger, els acusats aconseguiren vulnerar aquestes mesures de protecció enregistrant un equip remot preparat per llençar trucades contra la referida extensió mòbil, aconseguint vulnerar tots els protocols de seguretat i accedir des de les adreces IP esmentades a poder realitzar trucades a càrrec del abonat ORG_0, S.L., amb el número de telèfon XXX, el qual estava connectat a la referida centraleta digital d'administració de trucades i disposava d'una aplicació de trucades de veu a través d'internet.

Així, entre els dies 3 i 6 de febrer del 2012 els acusats Montenegro i Cañellas, aprofitant la intrusió descrita anteriorment, realitzaren més de 4.000 trucades internacionals d'una duració total superior a 605 hores a càrrec del titular de la línia telefònica XXX, ORG_0, S.L., i quin costa total ascendí a 31.608,20 euros que Andorra Telecom facturà a dita societat.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major continuat d'estafa informàtica qualificada, causant un perjudici superior a sis mil euros, tipificat a l'article 210 del Codi Penal en relació amb l'article 209.1.e) del mateix Codi, del qual estimà responsables en concepte d'autors als acusats Montenegro i Cañellas, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demanà imposar a als acusats la pena de tres anys de presó ferma i les penes complementàries de multa de setze mil euros i d'expulsió definitiva del Principat, així com el pagament de les despeses processals causades.

En quan a la responsabilitat civil, el Ministeri Fiscal sol·licita la condemna dels acusats a indemnitzar a l'empresa ORG_0 en la quantitat de vint-i-cinc mil (25.000,00) euros, corresponent a l'import de les trucades al qual hagué de fer front dita empresa.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat Montenegro, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà que el seu defensat no va participar de forma conscient en els fets d'autes, que va ser enganyat pel seu amic Cañellas qui li oferí uns diners per extreure links d'un document de text i per permetre-li accedir al seu ordinador i router, amb l'excusa de veure el tràfic d'internet de l'empresa que deia que tenia, per la qual cosa sol·licità l'absolució del seu defensat.

En l'acte del judici oral, la Defensa de l'acusat Montenegro ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT QUART. La defensa de l'acusat Cañellas, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà el seu desacord amb l'exposició fàctica realitzada pel Ministeri Fiscal així com amb la qualificació jurídica dels fets, entenent que no estava constituí el delicte major continuat d'estafa informàtica, per la qual cosa sol·licità l'absolució del seu defensat.

En l'acte del judici oral, la Defensa de l'acusat ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major continuat d'estafa informàtica qualificada dels articles 210 i 209.1.e) en relació amb la 59 del Codi penal.

L'article 210 del Codi penal castiga a qui, amb ànim de lucre i valent-se d'alguna manipulació informàtica o artifici semblant, realitzi una transferència o disposició no autoritzada que provoqui a una persona un perjudici patrimonial superior a 600 euros. Els elements integradors del delicte major d'estafa informàtica coincideixen substancialment amb els del delicte major d'estafa de l'article 208 del que l'estafa informàtica de l'article 201 n'és una modalitat, i aquests elements ja han estat descrits en nombroses sentències d'aquest Tribunal de Corts i en altres de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, i són: a) un engany utilitzat per induir a altre a error a l'hora de contractar o de realitzar qualsevol acte de disposició, engany que ha d'ésser suficient, i precedent o concurrent, havent d'inspirar la intenció del subjecte actiu del delicte bé des del començament, bé en el transcurs del negoci fraudulent; b) un perjudici en el patrimoni de qui realitza l'acte de disposició o en el d'un tercer; c) un nexe causal i directe entre l'engany provocat i el perjudici, de manera que l'engany sigui determinant de l'acte de disposició del que en resulta el perjudici; i, d) un ànim de lucre, com a element subjectiu de d'injust, entès com el propòsit del subjecte actiu d'obtenir un avantatge patrimonial correlatiu al perjudici ocasionat.

En el delicte d'estafa informàtica l'element de l'engany es constituït per la manipulació informàtica o artifici semblant i també constitueix l'element més característic d'aquest delicte.

En el cas d'autes la realitat del mecanisme fraudulent resulta de l'informe emès pel pèrit Sr. Vilar, que consta als folis 16 i següents, ratificat al judici oral pel mateix pèrit, i el perjudici ocasionat a la societat titular de la línia, L.. B. P., S.L., molt superior a sis mil euros, també està acreditat pels documents on es descriu el tràfic de trucades internacionals i el seu cost.

CONSIDERANT SEGON. Els acusats Montenegro i Cañellas són penalment responsables en el concepte d'autors del delicte major continuat d'estafa informàtica, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de la prova pericial obrant a la acusa i ratificada pel pèrit en l'acte del judici oral, junt amb la documental, de la que resulta que ambdós acusats eren usuaris de les direccions IP des de les que s'articulà el frau informàtic, malgrat les explicacions evasives donades pels acusats en les seves respectives declaracions que s'han incorporat a la causa mitjançant comissió rogatòria internacional complimentada per les autoritats de Romania.

CONSIDERANT TERCER. No concorren en els acusats circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal per la qual cosa el Tribunal, de conformitat amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal i atenent al perjudici ocasionat, imposa als acusats les penes de tres anys de presó ferma i expulsió del Principat d'Andorra per un període de vint anys.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable criminalment ho és també civilment, en aquest concepte els acusats hauran d'indemnitzar solidàriament a la societat ORG_0, S.L. en la quantitat de vint-i-cinc mil (25.000,00) euros, reclamada pel Ministeri Fiscal en concepte de reparació del perjudici ocasionat, quantitat que s'abonarà amb l'interès legal fins al seu total pagament.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'imposa als acusats el pagament de les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M :

CONDEMNAR els acusats Montenegro i Cañellas, en rebel·lia processal, com a responsables penalment en el concepte d'autors d'un delicte major continuat d'estafa informàtica qualificada, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ FERMA i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT DURANT VINT ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades.

Condemnar als acusats, en concepte de responsables civils, a indemnitzar solidàriament a la societat ORG_0, S.L. en la quantitat de vint-i-cinc mil (25.000,00) euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies hàbils següents a la seva notificació, salvat els acusats atesa la seva situació de rebel·lia processal, sense perjudici de que puguin, al seu dia, formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.