VIOLACIÓ DE DOMICILI AMB VIOLÈNCIA O INTIMIDACIÓ - LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-set de novembre del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-128-4/09 seguida pels presumptes delictes majors de violació de domicili amb violència i lesions doloses que per a la seva curació requereixen el seguiment de tractament mèdic posterior a la primera assistència, contra Tamarit, nascut el XXXX - València (Espanya), fill d'Escolastico i de Maria Victoria, de nacionalitat espanyola, solter, i defensat per la Lletrada Sra. Salas, contra Herrera, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, solter, i defensat pel Lletrat Sr. Salas, i contra Valverde, nascut el XXXX - València (Espanya), fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, solter, i defensat per la Lletrada Sra. Manzano, jutjats tots tres processat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citats, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Porras i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats que, amb intenció de passar uns dies esquiant i amb ocasió de les vacances de Nadal, van arribar al Principat, d'un costat, el dia 26 de desembre del 2009 un grup de persones entre elles els menors Mena i Gutierrez, allotjant-se als XXXX de la vila del XXXX, i d'altre, al dia següent 27 de desembre del 2009 els avui processats, Tamarit, nascut el XXXX, Herrera, nascut el XXXX, Valverde, nascut el XXXX, tots ells de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, allotjant-se aquests a l'XXXX, de la mateixa vila.

Durant la matinada del dia 30 de desembre del 2009, vers les 5.00 hores, els processats van convidar un grup de persones, entre elles els menors referenciats Mena i Gutierrez a passar una estona a l'habitació E-12 dels apartaments Crest Pas, on s'allotjaven, . Vers les 6.00 hores Mena decidí tornar al seu hotel, restant però en el lloc el seu amic Gutierrez, moment en que els processats s'adonaren de la desaparició de divers material d'esquí (unes botes i dues jaquetes de surf), decidint aleshores recupera'ls, sospitant d'Mena, pel que exigiren al menor Gutierrez que era encara amb ells de dur-los fins al lloc on s'allotjaven, XXXX.

Un cop personats, -i havent recuperat parcialment el material a les escales del seu edifici-, el processat Herrera es quedà a vigilar l'entrada de l'edifici dels apartaments K-2, mentre els processats Tamarit i Valverde en companyia del menor Gutierrez, es dirigiren a l'habitació 204, lloc on desprès d'intentar infructuosament que els obrissin, el processat Valverde trencà amb un fort cop de peu el pany de la porta, accedint així al seu interior constatant però que el menor Mena no hi era.

A continuació i mentre Tamarit romangué a l'habitació el processat Valverde tornà a l'entrada de l'edifici on es trobava el processat Herrera, discutint amb el menor Mena, que acabava d'arribar, iniciant-se una baralla en el curs de la qual els processats Valverde i Herrera donaren diverses bufetades al menor Mena, el qui sortí corrents a refugiar-se a la seva habitació sent perseguit. Una vegada a la habitació en Mena fou agredit per tots tres processats mitjançant cops de puny i peu.

A conseqüència dels cops Mena patí contusions facials, hematoma periocular ull dret, hematoma frontal, ruptura timpà esquerra, desviació del septum nasal i fissura de malar dret, que van requerir de tractament per la seva curació. A més la lesió nasal, per la seva completa curació, necessità de ser intervinguda quirúrgicament.

El propietari dels apartaments K-2 va retenir a Mena la quantitat de 200 EUR de fiança dipositada en concepte de reparació de la porta trencada, quantitat que ha estat reclamada pel perjudicat, així com per la jaqueta Nordface de la seva propietat, desapareguda.

CONSIDERANT:

que la qüestió prèvia plantejada per les defenses dels acusats ha estat amplament debatuda i resolta per aquest Tribunal en nombroses altres ocasions.

Que el Tribunal Constitucional per sentència de data 7 de setembre del 2010, en el marc de l'acció incidental d'inconstitucionalitat plantejat va decidir el següent:

"Primer:

Declarar que l'incís "al cap de 24 hores de la seva detenció" de l'apartat d) de l'article 24 i incisos "transcorreguts 24 hores de la seva detenció" i "transcorregut el termini de 24 hores a partir de la detenció" de l'article 25.1 del Codi de Procediment Penal, són contraris a la Constitució, i per tant nuls.

Segon:

D'acord amb l'article 58.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, aquesta sentència té efectes des de la data de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. S'aplicarà de manera directa a les persones implicades en els processos suspesos que han originat les quatre accions d'inconstitucionalitat. Pels demés processos, d'acord igualment amb aquest mateix article 58.2, subsisteixen els efectes pendents originals pels incisos esmentats abans de la seva anul·lació fins que no es dictin noves normes que regulin les situacions jurídiques preexistents."

CONSIDERANT: que subsegüentment a la dita resolució, per Llei qualificada 87/2010 de 18 de novembre, es modificaren els articles 24 i 25 del Codi de Procediment Penal respecte a l'assistència lletrada des del primer moment de la detenció.

CONSIDERANT: que compte tingut l'exposat aquest Tribunal estima que s'haurà de declarar la nul·litat de les declaracions fetes per davant del Servei de Policia sense beneficiar-se de la possibilitat d'ésser assistit d'un advocat.

Que la nul·litat de dita declaració no implica necessàriament la nul·litat de totes les actuacions posteriors, ja que per pronunciar aquesta nul·litat s'ha de constatar un lligam o dependència directa i necessària amb la declaració declarada nul·la, és a dir, que per a declarar la nul·litat de tot l'actuat posterior s'ha de constatar que la declaració nul·la és la base necessària de l'actuat posterior que estaria conseqüentment contaminat per la nul·litat.

Es tracta doncs de determinar l'àmbit d'expansió dels efectes de les proves declarades nul·les.

Que en el present cas no hi ha lloc de declarar la nul·litat de tot l'actuat fins a la data d'avui, doncs la incoació del present procediment no és produeix arran de les declaracions prestades pels acusats davant de la Policia sinó arran de la denúncia formulada pel perjudicat i declaració dels testimonis, que avalen la realitat dels fets i que motiven les investigacions dels Agents de Policia.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius, en primer lloc, d'un delicte major de violació de domicili amb violència, tipificat a l'article 194.2 del Codi Penal, doncs els acusats Valverde i Tamarit, davant el fet que ningú obrí la porta de l'habitació, trencaren el pany amb un fort cop de peu que propinà Valverde, aconseguint així el seu objectiu, treure la barrera que els impedia el pas, per tal d'accedir a l'interior tots dos de l'habitació en busca del menor Mena.

El delicte és així constituït, essent responsables del mateix els dos acusats, -malgrat la defensa d'en Tamarit nega l'autoria-, doncs el fet de ser junt amb Valverde, quan aquest trencà la porta i accedir a l'interior li fan participar amb caràcter de coautor.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són així mateix constitutius del delicte major de lesions doloses, tipificat a l'article 113.2, doncs les lesions que patí Mena necessitaren quelcom més que una primera assistència per la seva curació, sent encara a data d'avui pendent de realitzar una operació quirúrgica per solventar els problemes de respiració que li causà el desviament del tàbic nassal.

Malgrat que no hi hagi constància plena de qui és l'autor material d'aquest cop o de qui li trencà el timpà de l'oïda, són els tres acusats els quals de manera conjunta li propinaren els cops de mà i de peu, causant així les lesions de les quals els tres són responsables penalment en concepte d'autors per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi Penal vigent.

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal salvat en l'acusat Valverde que era menor de 21 anys al moment dels fets.

No es pot acceptar la tesis de la defensa d'apreciar l'atenuant d'arravatament ni l'atenuant de participació de l'ofès al resultat per quant no es reuneixen els requisits. El fet, no acreditat, del furt d'un material d'esquí no pot justificar l'agressió de la que aquest fou objecte. L'atenuant d'arravatament o d'haver obrat per causar o estimular que hagin provocat un estat d'arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant, prevista a l'article 29.1 del Codi Penal, és d'impossible aplicació al cas d'autes, on es relleva la comissió d'un furt (no provat) o discussió que ha provocat una reacció violenta dels acusats no justificada ni tampoc acreditada mèdicament (l'ofuscació psíquica).

CONSIDERANT: que tot responsable penalment d'un delicte o falta ho és també civilment, si del fet delictiu es deriven perjudicis susceptibles de ser indemnitzats, de conformitat amb les disposicions dels articles 90 i ss del Codi Penal, indemnització a la que hauran de fer front solidàriament els tres acusats per tal de rescabalar el perjudici patit per Mena i que el Tribunal estima de la següent manera:

105 EUR per despeses mèdiques,

pel concepte de pretium doloris, valorat en 1,5/7, la quantitat de 2.000 EUR,

pel concepte d'I.P.P., xifrada en un 3%, la quantitat de 4.200 EUR (1.400 el punt),

pel concepte d'I.T.T. la quantitat reclamada i no discutida de 1.204 EUR,

per les despeses de desplaçament acreditades la quantitat de 332,65 EUR.

Els processats Valverde i van V.C. hauran d'indemnitzar Mena en la quantitat de 200 EUR, import de la fiança retinguda per la reparació de la porta de l'apartament.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar als acusats el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de declarar i declarem la nul·litat de les declaracions dels acusats per davant del Servei de Policia i hem de desestimar la demanda d'anul·lació de tot el sumari.

que hem de condemnar i condemnem Tamarit i Valverde com a responsables penals en concepte d'autors dels delicte majors de violació de domicili amb violència i lesions doloses que han necessitat tractament mèdic, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió en dos anys, en Tamarit, sense circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena per dos anys, en ser menor de 21 anys al moment dels fets.

Hem de condemnar i condemnem Herrera com a responsable penal en concepte d'autor, sense concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, pel delicte major lesions doloses que han necessitat tractament mèdic, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys.

I a tots tres processats al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Tamarit i Valverde hauran d'abonar la quantitat de 200 EUR al perjudicat Mena i, solidàriament amb Herrera la quantitat global per les lesions sofertes, de 7841,65 euros.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació, salvat pels processats que, donada la seva situació de rebel·lia processal, podran formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.