TRÀFIC DE DROGA TÒXICA (COCAïNA) - CONDUCCIÓ DE VEHICLE AUTOMÒBIL SOTA L'EFECTE DE DROGUES

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, vint-i-set de novembre del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-071-4/12 seguida pels presumptes delicte major d'introducció de gran quantitat de droga tòxica destinada al tràfic il·lícit i delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota l'efecte de drogues, contra Palmer, nascut el XXXX, Tarragona (Espanya), de nacionalitat espanyola, fill de XXXX i de XXXX, de professió conductor de camions, pres per raó de la present causa i defensat pel lletrat Sr. Villalba, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Calatayud, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, i de redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que en data 17 de juny del 2012, veres les 19.35 hores, el processat Palmer, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, fou controlat per agents del Servei de Policia quan arribava al Principat per la frontera del XXXX conduint el vehicle Renault Clio, matrícula d'Espanya (...), essent-li incautats durant l'escorcoll corporal que li fou practicat pels agents, dos embolcalls que duia amagats a la zona dels genitals i que contenien respectivament 29.57 grams de producte estupefaent del tipus opiaci morfina, així com 0,16 grams de metanfetamina que el processat A. entrava al Principat pel seu propi consum.

Practicada la prova de tòxics al processat A., aquesta donà un resultat positiu als opiàcis i al cannabis.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'introducció de gran quantitat de droga tòxica destinada al tràfic il·lícit i del delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota l'efecte de drogues, tipificats i penats respectivament als articles 282.1, 283.1 a) posat en relació amb el 282.1, i 268.1 del Codi Penal, dels quals en considera responsable, en concepte d'autor, al processat A., sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana s'imposi a l'encausat la pena de cinc anys de presó, multa de tres mil euros, així com la pena complementària d'expulsió definitiva del principat.

Demana tanmateix el comís del telèfon mòbil incautat, així com la destrucció del producte estupefaent, i el pagament de les despeses processals, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil.

A l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, modificant parcialment la qualificació en retirar l'acusació respecte al delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota l'efecte de drogues, previst a l'article 268.1 del Codi Penal, i modificant així mateix la pena de presó, sol·licitant sigui de quatre anys i mig enlloc de cinc anys, mantenint la resta.

RESULTANT: que la defensa del processat s'oposa parcialment a la qualificació pel Ministeri Fiscal, considerant que els fets comesos pel seu defensat només són constitutius d'un delicte menor d'introducció de droga tòxica per al consum propi, previst i penat a l'article 284.1 del Codi Penal, essent-li d'aplicació la circumstància atenuant prevista a l'article 29.3 del Codi Penal atesa la seva addició a la morfina, iniciada arrel de la medicació que li fou prescrita per causa d'un accident de transit que patí fa anys.

Estima que procedeix imposar al seu defensat una pena no superior a quatre mesos de presó, havent de computar el temps que ha estat en presó provisional com a temps de compliment de la pena.

A l'acte del judici oral eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

CONSIDERANT:

que pel que fa al delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota l'efecte de drogues, tipificat i penat a l'article 268.1 del Codi Penal que s'imputava a O.A., al haver retirat l'acusació el Ministeri Públic, en procedirà la lliure absolució, per quan el principi acusatori regeix el nostre ordenament penal i quan desapareix, com en el present cas, la pretensió punitiva per una retirada d'acusació per part del Ministeri Fiscal, única part acusadora, queda extingida l'acció penal, alliberant a l'acusat fins aleshores de tota imputabilitat respecte del concret il·lícit penal.

CONSIDERANT: que els fets d'autes no constitueixen el delicte major d'introducció de gran quantitat de droga tòxica destinada al tràfic il·lícit, tipificat a l'article 282.1 a) del Codi Penal del que ve acusat el processat pel Ministeri Públic, tota vegada que en el supòsit ara enjudiciat només ens troben davant d'una mera suposició, que no ha quedat en absolut confirmada amb la prova practicada a les actuacions, ni menys a l'acte del judici oral, puix que A. que en el moment dels fets era un gran consumidor d'opiacis i concretament de morfina, degut a que com a conseqüència d'un accident de circulació va seguir un tractament morfínic, el que, unit a la seva situació personal d'inestabilitat afectiva, li provocà una addició a dita substància, arribant a consumir una gran quantitat diària -de un a tres grams-, cosa que es totalment factible en funció del tractament mèdic prescrit, tenint en compte els informes psiquiàtrics i psicològics obrant en autes, i que en el moment de la seva detenció presentava un evident síndrome d'abstinència.

A més, la important quantitat de morfina que duia al damunt no estava preparada per poder-la vendre, ja que no anava dins de bossetes ni estava tractada, sinó que havia estat obtinguda de forma casolana directament de la planta pel mateix processat i consumida via oral.

Altrament, A. ha mantingut sempre la mateixa versió des de l'inici quan fou detingut pel Servei de Policia, on declarà sense assessorament d'advocat, que el producte estupefaent que portava amagat a sobre seu era tot ell pel seu propi consum, donat que anava a passar un mes amb la seva família abans d'iniciar un nou tractament de desintoxicació a XXXX, i que tenia una addició important als productes opiacis.

Per tot l'exposat, s'ha de concloure que la gran quantitat de droga, per si sola, i en el concret cas d'autes, no pot comportar la configuració del delicte de l'article 283.1 a) del Codi Penal que li venia imputant el Ministeri Fiscal, el que comporta i determina que hagi de ser absolt del dit delicte major.

CONSIDERANT: que, els fets declarats provats, per tant, són legalment constitutius, únicament, del delicte menor d'introducció de droga tòxica per al propi consum, previst i penat a l'article 284.1 del Codi Penal, doncs és evident que han quedat degudament configurats tots els elements subjectius i objectius del dit tipus penal, com es desprèn de la resultància fàctica descrita, havent estat, a més, aquests degudament reconeguts en tot moment pel mateix processat.

CONSIDERANT: que del referit delicte menor n'és responsable en concepte d'autor el processat Palmer, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral, tal com abans s'ha esmentat.

CONSIDERANT: que concorre en el processat la circumstància modificativa de la responsabilitat penal atenuant d'obrar a causa d'una addició a drogues tòxiques -i concretament d'opiacis-, prevista a l'article 29.3 del Codi Penal, atès que ha quedat plenament acreditat, tant pels informes mèdics obrant en autes, com pel síndrome d'abstinència que patí en ser ingressat al Centre Penitenciari, la realitat d'aquesta important addicció, de la qual ja havia intentat sortir-se'n, realitzant amb anterioritat dos tractaments de desintoxicació, que no donaren el resultat esperat, puix que tornà a recaure, tenint pendent precisament la iniciació d'un tercer poc temps desprès de produir-se els fets que han donat lloc a la present causa.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte els criteris establerts a l'article 53 del Codi Penal i especialment la manca d'antecedents penals de l'acusat i la seva concreta situació personal i de salut, junt a la important quantitat de droga que li fou incautada.

Altrament, el Tribunal no estima adient donar lloc a la pena complementària d'expulsió del Principat interessada pel Ministeri Fiscal, atès el concret tipus d'il·lícit penal pel que es condemna al processat.

CONSIDERANT: que no hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb el que disposen els article 100.2 del Codi Penal i 174, 175.2 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

CONSIDERANT: que conforme al que estableix l'article 177 del Codi de Procediment Penal, procedeix el comís i la destrucció de la droga incautada.

Respecte al comís sol·licitat pel Ministeri Fiscal del telèfon mòbil confiscat al processat, el Tribunal considera que aquest no és fruit o producte del delicte pel que se'l condemna, per la qual cosa li haurà de ser retornat.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

FALLEM : que hem d'absoldre i absolem Palmer del delicte major d'introducció de gran quantitat de droga tòxica destinada al tràfic il·lícit i del delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota l'efecte de drogues, pels quals venia acusat pel Ministeri Públic.

Que hem de condemnar i condemnem Palmer, com a penalment responsable en concepte d'autor, del delicte menor d'introducció de droga tòxica pel propi consum, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal atenuant d'obrar a causa d'una addicció a drogues tòxiques, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ FERMA.

Es condemna igualment a l'acusat a satisfer les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

S'acorda el comís i la destrucció de la droga incautada, havent-li de retornar el seu telèfon mòbil confiscat.

Contra aquesta resolució és pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la present.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.