FURT QUALIFICAT - FURT AMB ÚS DE CLAUS DE POSSESSIÓ IL·LEGÍTIMA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Josep Maria Pijuan Canadell Jacques Richiardi Martel

Delictes Majors 1400024/2013

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, quatre de novembre del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 1400024/2013, seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb utilització de clau de possessió il·legítima i delicte major de furt qualificat de més de sis mil euros i amb abús de confiança, contra l'acusada Romeu, nascuda el XXXX, Pontevedra, Espanya, filla d'Antonio i de Josefina, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, havent estat en presó provisional del 20 de febrer del 2013 al 10 de setembre del 2013, defensada pel Lletrat Sr. Álvarez, sent parts acusadores el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Gálvez

i l'acusació particular constituïda per la societat ORG_0, ORG_1, defensada per la Lletrada Sra. ENTITY_7; actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors i havent designat el Tribunal ponent per la redacció de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusada Romeu, nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, d'ençà l'any 2002 treballava en qualitat de caixera al Supermercat L., radicat a d'Andorra la Vella, establiment propietat de la societat ORG_0, ORG_1, percebent un sou d'entre 1.000 i 1.100 euros al mes.

L'acusada, que tenia assignat el codi personal de caixera núm. 408 i prestava servei a la caixa número 12, al llarg del període entre gener del 2012 i el dia 18 de febrer del 2013, sostragué de la caixa que tenia assignada diferents quantitats de diners, mitjançant els mètodes que es dirà i gràcies a disposar l'acusada d'una clau mestra de la caixa que sols s'utilitzava per obrir les caixes en els casos d'emergència en que la caixa registradora no funcionava per avaria elèctrica o altra causa, cas en què la caixa s'havia d'obrir manualment amb la clau mestra. L'acusada havia aconseguit aquesta clau mestra de manera subreptícia, no estant autoritzada a utilitzar-la, essent el cap de caixes i el de seguretat els únics empleats autoritzats per utilitzar la clau mestra.

Els mètodes utilitzats per l'acusada foren:

1r. Fer ús de l'opció de consulta de preu, en els casos de clients que adquirien un sol producte, normalment tabac o begudes alcohòliques, mètode consistent en prémer la tecla de consulta de preu sense enregistrar la venda, de manera que el client veia el preu del producte a la pantalla de la caixa registradora i pagava l'import a l'acusada, import que tot seguit l'acusada ingressava a la caixa malgrat la venda no hagués quedat enregistrada, apuntant-se l'acusada l'import de la venda per, més tard i utilitzant la clau mestra, procedir a obrir el calaix de caixa i agafar els diners corresponents a les vendes efectuades i no registrades a la caixa.

2n. Anul·lació d'un sol o de varis productes d'una venda enregistrada, i efectivament pagada pel client, cas en el que l'acusada procedia a anul·lar la totalitat de la venda o d'algun dels productes, anotant-se els imports per després agafar els diners del calaix de caixa.

Com sigui que per procedir a anul·lacions de vendes, el protocol establert per l'empresa era que les caixeres havien de comunicar, a través del telèfon interior, amb un dels encarregats de caixa que, essent els únics que podien autoritzar l'anul·lació i que disposaven a tal efecte de la corresponent targetes codificada, es desplaçaven a la mateixa caixa per procedir a fer l'anul·lació, o bé la feien des de la caixa central.

L'acusada, per tal de no aixecar sospites arran de les nombroses anul·lacions, en lloc de seguir el protocol establert, aprofità la circumstància de que un empleat del vestíbul que tenia al seu càrrec la venda de tabac, Guerrero, disposava d'una de les targetes codificades, i o bé li demanava la targeta directament o mitjançant d'un membre de seguretat KI, o bé l'acusada ella mateixa agafava la targeta del mostrador on la tenia l'empleat Jaime, el que l'acusada feia sense autorització de l'empresa.

Un cop l'acusada s'adonà de que l'empleat Guerrero havia anotat a la targeta el número de codi, s'apuntà dit número per poder fer les anul·lacions introduint manualment el codi a la caixa, sense necessitat de passar la targeta pel lector.

3r. Vendes sense passar el producte o alguns dels productes per l'escàner, cobrant-los directament al client sense que la venda quedés registrada a la caixa.

Aquest mètode el feia servir quan es tractava de productes dels que l'acusada coneixia el preu exacte, que sumava manualment a l'import de la compra del client i que no quedava registrat al tiquet de compra que lliurava al client. En les ocasions en què es tractava d'un sol producte, en no registrar-se la venda, no hi havia tiquet de caixa, i tant sols en el cas de que el client reclamés el tiquet de la compra, llavors l'acusada desistia de dur a terme la venda fraudulenta i la registrava a la caixa, donant-li el tiquet de compra al client.

També, com en els altres casos, l'acusada s'anotava els imports dels productes quines vendes no havia registrat a la caixa, podent així calcular l'import total dels diners que podia agafar de la caixa, sense que aquesta quedés desquadrada. Així, quan acabava el torn o quan parava per dinar, amb la clau mestra obria el calaix de caixa i agafava els diners, que amagava a la seva bossa de mà o en altre lloc.

4t. Arran de les sospites sorgides i d'haver tingut coneixement el Director de l'establiment Mercader, a través de la informació facilitada per una de les caixeres a la cap de personal, que l'acusada disposava d'una clau mestra, en data 1 de febrer del 2013 i en presència d'agents del Servei de Policia, el Director li va demanar a l'acusada de retornar la clau mestra, fent-ho així l'acusada.

En veure's desposseïda de la clau mestra, l'acusada al cap de pocs dies va tornar als mètodes fraudulents ans esmentats i, com sigui que ja no disposava de la clau mestra per obrir la caixa, va idear un altre sistema per obrir-la consistent en registrar la venda d'una bossa de plàstic, per un valor de 0.02 cèntims d'euro que cobrava al client, amb la qual cosa podia obrir el calaix de caixa i agafar els diners de les vendes fraudulentes realitzades.

L'import total que l'acusada va obtenir amb aquests mètodes fraudulents ha estat de 96.983,27 euros, que la societat ORG_0, ORG_1 reclama.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen:

1r. Un delicte major de furt qualificat de més de sis mil euros i amb abús de confiança, tipificat a l'article 198.1 b) i c) en relació a l'article 197 del Codi penal, apreciant-se el tipus qualificat en atenció a l'import total dels diners sostrets per l'acusada al llarg de tot el període de gener del 2012 al febrer del 2013, que excedeix en molt de 6.000 euros, i també perquè l'acusada s'aprofità de la confiança que li havia estat dipositada per part de la direcció de l'establiment. L'acusada era empleada a l'establiment des de l'any 2002 i gaudia de la plena confiança dels seus superiors, com ho declarà al judici oral Mercader, director comercial de l'establiment, dient que l'acusada era una caixera impecable i que va confiar en ella, que la seva caixa no entrava dins del protocol de control perquè li feien el cent per cent de confiança i que no es van adonar que hi havia aquest percentatge tant alt d'anul·lacions, que era de total confiança.

2n. Un delicte major continuat de furt amb ús de clau de possessió il·legítima, tipificat a l'article 199.1 a), en relació a l'article 197 i article 59, tots ells del Codi penal, pel que fa a la utilització per part de l'acusada de la clau mestra per obrir el calaix de la caixa i així poder agafar els diners corresponents a les vendes efectuades i no registrades a la caixa.

Fet plenament acreditat és que l'acusada tenia al seu poder la clau mestra de la caixa que tenia assignada, possessió que no ha estat negada per l'acusada i que pretén justificar dient que quan es va fer el canvi de E. L. es va fer canvi de caixes i hi havia dues claus, una la tenia l'encarregada i l'altra estava al calaixet, que la tenia al costat de la caixa i tenia en codi apuntat a la tarja, que si es marcava el codi no calia passar la tarja, reiterant el que ja havia declarat al Servei de Policia, de que sabia que l'acusada quasi cada dia li demanava la seva targeta d'anul·lacions al de seguretat, anomenat pels empleats com Rius, i que ho feia unes tres vegades al dia, i sobre la clau mestra digué que les claus les tenien a la caixa central i que cap caixera podia tenir-ne, i que ell tampoc en tenia (folis 35 a 37). En el mateix sentit es manifestà a la Batllia (folis 150 i 151).

Decisio

CONSIDERANT SEGON. L'acusada Romeu és penalment responsable en el concepte d'autora dels delictes major de furt qualificat de més de sis mil euros i amb abús de confiança i major continuat de furt amb ús de clau de possessió il·legítima, ja definits, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

L'acusada, que al Servei de Policia negà haver sostret diners del calaix de la caixa núm. 12, a la Batllia reconegué haver furtat diners de la caixa però que no s'emportava més de 400 euros al mes i que durant tres mesos va furtar 1000 euros. També manifestà que pel control dels furts ho apuntava en una llibreta, i explicà els diferents mètodes emprats por apoderar-se dels diners (folis 88 a 95). Al judici oral manifestà que va agafar uns quatre mil o quatre mil dos cents entre gener i febrer del 2013, i que per agafar els diners sempre va fer servir el mateix mètode, la consulta de preus, que mai va fer servir el de les anul·lacions, encara que reconegué que era possible utilitzar aquest mètode però que ella no ho va fer. Que mirava el preu dels productes, marcava el preu i obria la caixa, i que cobrava el que era però no li donava el tiquet al client, no registrava el preu a la caixa, cobrava i es quedava els diners, i que això ho feia quan compraven només un producte, amb dos no a no ser que fossin similars. I que s'ho apuntava al seu paperet.

Respecte dels altres mètodes, preguntada com ho feia per quedar-se els diners després de què li fos retirada la clau, reconegué que utilitzava el sistema de venda de bosses per obrir la caixa. Negà haver fet servir el de les anul·lacions i que no recordava si no va passar productes per l'escàner i els va cobrar. És a dir, que respecte del mètode de no passar productes per l'escàner i cobrar-los, no ho negà sinó que no recordava.

La prova de càrrec també s'integra per les manifestacions dels testimonis i documents, com són les filmacions de la càmera de seguretat, la llibreta intervinguda a la caixa que ocupava l'acusada i altres documents, tots ells incorporats als autes en els corresponents annexes.

Alvarado, representant de la societat ORG_0, ORG_1, al judici oral declarà que l'estudi va permetre quantificar en 96 mil escaig euros, que van demanar les filmacions i amb els tiquets d'anul·lacions de caixa, consultes de preu, i altres que consideraven sospitosos, com per exemple, van establir una estadística amb una caixa similar on passava alcohol i tabac. Van agafar totes les operacions i van anar fins el mes de gener del 2012. No van anar més enllà perquè el programa només permetia anar fins un any darrera. Que van fer la comparativa perquè les consultes de preu diàries no eren normals, excedien, no es pot fer 300 consultes en un dia. Que van buscar una caixa de la mateixa zona i que fes una xifra de negoci similar, i que quan aquesta caixa estava seguida per una altra persona, ni es feien consultes de preu i les anul·lacions estaven dins del marc normal.

Mercader, director del centre comercial, al judici oral explicà que les sospites sobre l'acusada sorgiren quan una treballadora es posà en contacte amb la persona de recursos humans dient-li que hi havia una caixera que agafava diners, que li varen demanar una clau a l'acusada, confirmant el que declarà a la denúncia (folis 20 a 24) i a la Batllia (folis 141 a 144).

Guerrero, encarregat de la secció de tabacs del centre comercial, que disposava d'una targeta per far anul·lacions, al Judici oral declarà que l'acusada li demanava la tarja al de seguretat Rius i desprès li tornava, que la tarja la tenia al costat de la caixa i tenia en codi apuntat a la tarja, que si es marcava el codi no calia passar la tarja, reiterant el que ja havia declarat al Servei de Policia, de que sabia que l'acusada quasi cada dia li demanava la seva targeta d'anul·lacions al de seguretat, anomenat pels empleats com Rius, i que ho feia unes tres vegades al dia, i sobre la clau mestra digué que les claus les tenien a la caixa central i que cap caixera podia tenir-ne, i que ell tampoc en tenia (folis 35 a 37). En el mateix sentit es manifestà a la Batllia (folis 150 i 151).

Diez, empleada destinada a la consigna o caixa central del centre comercial, al judici oral declarà que l'acusada no trucava per anul·lar, que demanava la tarja al Jaume i li portava el de seguretat o hi anava ella. També que va veure com apuntava números en una llibreta, els imports del que anul·lava, i que va recuperar els tiquets de la paperera. També que va veure com l'acusada obria la caixa amb la tarja i posava algo sota un calaix, reiterant que les caixeres no tenien la clau mestra, que sabien que no la podien tenir, manifestacions que es corresponen amb el que declarà al Servei de Policia, on explicà que el procediment establert per la direcció per anul·lar algun tiquet o un producte de la llista establert era que les caixeres ho havien de demanar a l'empleada de la caixa central, i que en algunes ocasions havia vist com Josefina, referint-se a l'acusada, anava a buscar la tarja per fer alguna anul·lació o la demanava al de seguretat anomenat Rius. I sobre les claus mestres, declarà que ningú apart de seguretat i la caixa central havia de tenir cap clau mestra, i que havia vist com Josefina n'utilitzava una, amb la que obria el calaix de la seva caixa, i que ho va posar en coneixement de la noia de Recursos Humans (folis 38 a 40). En el mateix sentit es manifestà a la Batllia (folis 146 i 147).

Gaya, encarregat de la secció de caixes, amb les funcions d'estar a la caixa central i fer les anul·lacions a petició de els caixeres, així com donar canvis, al judici oral manifestà que les directrius de l'empresa no li permetien fer ella mateixa les anul·lacions, i que ella ho sabia, fent referència a l'acusada, i que les claus mestres només les podien tenir ell, el de seguretat i l'encarregada de caixa, les caixeres no podien tenir-la. Que no era habitual que es fessin anul·lacions i que no recordava quantes anul·lacions podien haver en totes les caixes, però que no era freqüent. També ratificà el que va declarar al Servei de Policia (folis 42 a 44) i a la Batllia (folis 131 a 133).

Finalment, el testimoni Carretero, empleat de seguretat conegut com a Rius, manifestà que normalment les caixeres li demanaven la tarja al Jaume i que quan estava ocupat era habitual que li demanessin a ell, i en alguna ocasió era la caixera qui s'aixecava i anava a buscar la tarja, i que l'acusada era de les caixeres que més li demanava la tarja. I, a preguntes de la Defensa de l'acusada, manifestà que l'acusada li demanava més sovint la tarja que les altres. Aquestes manifestacions concorden amb el que declarà al Servei de Policia (folis 46 i 47) i a la Batllia (folis 135 i 136).

Altra prova s'integra per l'informe del Agents de Policia núms. P0195 i P0294, informe que consta als folis 5 a 19, que els agents ratificaren en l'acte del judici oral. Reiteraren que varen analitzar tota la documentació i annexos, que varen concloure que si es comparava amb una altra caixa, la de l'acusada feia operacions que altres caixes no feien, consultes de preu amb codi numèric, i que sempre acabava obrint el calaix amb la clau per no deixar rastre. Que a l'annex núm. 1 es veuen més consultes de preu que anul·lacions, que la consulta de preus no aixeca tanta sospita com l'anul·lació i es més difícil de detectar. Que desprès van veure que l'acusada obria el calaix fent passar les bosses, i que tenia el reflex d'agafar la clau. I també han afirmat que totes les operacions les van comprovar una a una a nivell de filmació, també respecte als documents, i que varen fer comparacions amb altres caixeres i es veu la diferència, que en altres caixes amb el mateix volum no hi ha tantes anul·lacions, que es refereixen a les comparatives del seu informe i que varen treballar amb dades objectives no amb hipòtesis.

En efecte, en l'annex 1 s'observa un inusual nombre de consultes de preu fetes a la caixa núm. 12, la de l'acusada, en relació amb la caixa núm. 10 que tenia un similar volum de vendes, i com en dates de gran volum de vendes, com Setmana Santa o el mes de desembre, la diferència entre una i altra caixa és abismal:

44 controls la caixa núm. 10 per 325 controls la caixa núm. 12, i 60 controls la caixa núm. 10 per 507 controls la caixa núm. 12.

També constitueix prova les filmacions de la càmera de seguretat instal·lada a la caixa núm. 12, on es veu que l'acusada tenia tant assumit el gest mecànic d'agafar la clau mestra que a les filmacions dels dies posteriors a ser-li retirada la clau s'observa que, malgrat ja no disposar de la clau, l'acusada igualment en efectuar la venda feia el gest d'anar a buscar la clau a la seva butxaca. I la llibreta trobada junt a la caixa núm. 12, que és de les mateixes característiques de les que apareixen a les filmacions com utilitzades per l'acusada per anotar l'import de les vendes fraudulentes.

CONSIDERANT TERCER. Com sigui que no concorren en l'acusada Romeu circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i que, a efectes de fixació de la pena i de conformitat amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal, s'ha de tenir en compte la gravetat dels fets per raó de la quantitat total de diners que ha estat sostreta, fent ús el Tribunal de la facultat que li atorga l'article 58.3 del Codi penal, imposem a l'acusada la pena única de tres anys de presó, de la qual un any i sis mesos ferms i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys. També imposem a l'acusada la pena complementària d'expulsió del Principat durant deu anys, atesa la gravetat dels fets i també que, com té reconegut l'acusada, ja l'any 2013 ella i el seu company sentimental marxaren del Principat d'Andorra, anant a residir a Galicia on també hi viuen les dues filles de l'acusada.

CONSIDERANT QUART. De conformitat amb allò que disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, tot responsable criminalment ho és també civilment i, en aquest concepte, l'acusada Romeu haurà d'indemnitzar a la societat ORG_0, ORG_1 en la quantitat de 96.983,27 euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament. Dita quantitat resulta de l'informe del Servei de Policia i documents compresos en els diferents annexes, com els annexes núm. 3, 4 i 5 on consten els llistats de les operacions fraudulentes realitzades pel mètode d'anul·lacions dels tiquets de la caixa núm. 12, i l'annex núm. 2 on consta el llistat de les operacions fraudulentes fetes per l'acusada a la caixa núm. 12 durant el període 3 de gener a 1 de febrer del 2013, tal i com mostren les imatges enregistrades per la càmera de seguretat. D'aquest annex resulten les següents sumes sostretes per l'acusada:

En aquest annex s'acredita que l'acusada sostragué, en tant sols 21 dies de treball, la quantitat de 4.372,55 euros, el que desvirtua les seves manifestacions a la Batllia de que no s'emportava més de 400 euros al mes i que durant tres mesos va furtar 1000 euros. Cert que coincideix amb el que va declarar al judici oral de que sostragué uns quatre mil o quatre mil dos cents entre gener i febrer del 2013, però això no descarta que durant tot l'any 2012, i la resta del mes de febrer del 2013, del 2 al 18 en que cessà en el seu lloc de treball, període aquest en que ja no disposava de la clau i va fer servir el sistema d'obrir el calaix de la caixa registrant la venda d'una bossa de plàstic per un valor de 0.02 cèntims d'euro que cobrava al client, la quantitat total de diners sostreta per l'acusada fos la que consta en l'informe del Servei de Policia i que es reclamada per l'acusació particular.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusada el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de l'acusació particular, taxes judicials i còpies del sumari, a acreditar en execució de sentència.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem l'acusada Romeu com a responsable penalment en el concepte d'autora d'un delicte major de furt qualificat de més de sis mil euros i amb abús de confiança i d'un delicte major continuat de furt amb ús de clau de possessió il·legítima, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ, dels quals UN (1) ANYS I SIS (6) MESOS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i a l'EXPULSIÓ del Principat per un període de DEU (10) ANYS.

Carreteromnem l'acusada al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de l'acusació particular, taxes judicials i còpies del sumari, a acreditar en execució de sentència, i a que, en concepte de responsable civil, aboni a la societat ORG_0, ORG_1 la suma de 96.983,27 euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.