AMENACES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Elisenda Franquet Font

Andorra la Vella, el dia dinou de novembre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-054-2/09 seguida pel presumpte delicte major d'amenaces condicionals, contra Nuñez, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat espanyola, casat, de professió detectiu privat, i defensat per la Lletrada Sra. Criado, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Daza, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara, que el dia 3 de juny del 2009, vers les 20.57 hores, el processat Nuñez, nascut el da 12 de març del 1963, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, que s'havia desplaçat des de Madrid, on resideix, fins al Principat, va adreçar-se al despatx de Julián (dedicat a la intermediació immobiliària a través de la empresa "N.A.I."), amb la intenció d'atemorir-lo li manifestà: "un señor de Madrid llamado C. me ha dicho que tenía que hablar con usted, por un tema de dinero ya que tiene que devolverle la cantidad de 70.000 euros. Porras, este señor es un hijo de puta, según cuentan por el barrio se dedica a contratar bolivianos y a pegar palizas".

Tanmateix, el processat Nuñez duia una nota manuscrita amb les dades personals de Julián, la identitat de la seva família, el seu lloc de residència i la marca del seu vehicle. Havent assolit el processat M. l'objectiu d'espantar Julián.

Havent efectivament mantingut tractes professionals (arrel d'una intermediació immobiliària) el tal Sr. Agullo de Madrid -que va resultar ser ENTITY_9-, i el Sr. Julián en el passat.

Fonaments de dret

RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'amenaces condicionals, tipificat a l'article 140.1 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor al processat, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que s'imposi al processat la pena de 18 mesos de presó condicional, i el pagament de les despeses processals causades.

Precisa que no hi lloc a responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que, la defensa del processat Nuñez, es mostra en total desacord amb l'exposició de fets i la qualificació del Ministeri Fiscal, considerant que el mateix no va tenir cap intervenció en cap mena de fet il·lícit, donat que no va mencionar cap quantitat de diners al Sr. Julián, ni el va amenaçar, ni li va demanar res, per tant no hi hauria cap condició a una presumpta amenaça.

Demanant per això la seva lliure absolució.

En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

CONSIDERANT: que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'amenaces condicionals, tipificat a l'article 140.1 del Codi Penal.

Així doncs, el processat va anar al despatx professional del Sr. Julián, una immobiliària, amb no altre missió, ell mateix ho reconeix, que fer-li saber que s'havia de posar en contacte amb un tal Agullo, de Madrid. A partir d'aquí nega el processat la resta de la conversa, que el Tribunal sí considera acreditada i que encaixa en el tipus penal objecte d'acusació. De manera que el Tribunal estima que al judici oral es va provar que el Sr. M. R. mencionà igualment al llarg de la conversa que li devia el Sr. Julián uns 70.000 euros al tal Agullo, i que el Sr. Agullo era una persona perillosa que contractava bolivians o equatorians per donar pallisses. Lligant així de manera implícita però clara l'impagament del suposat deute amb la possibilitat de que el creditor li enviés a aquestes persones que donen pallisses, perquè se li explica que el creditor és una persona perillosa i sense escrúpols.

Que de la mateixa manera va demostrar portar (i admetre) el processat dades personals del Sr. Julián, coneixent el seu telèfon professional i el mòbil, el cotxe que duia i dades de la seva família (com quants fills tenia i on vivien tots plegats), doncs aquesta nota on costen aquestes dades li va ser incautada en el seu poder.

Que al mateix temps consta que la professió del processat Sr. M. R. no és altre que detectiu privat, professió que exerceix a Espanya, a Madrid concretament. Essent un indici perifèric però indubtablement trascendent, doncs és inqüestionable que un detectiu privat vingut de Madrid portava informació sensible sobre el Sr. Julián -a qui per cert no havia vist mai a la vida- i el va a veure en persona al seu despatx amb no altre finalitat de mantenir aquest conversa (si bé el propi processat esvaeix la intensitat de la mateixa).

Per altre banda, el Sr. M. R. dona molt confuses explicacions dels motius pels quals va al despatx de Julián. Primer diu que ha pujat uns dies a Andorra amb un tal "Porras.", del que no sap donar ni una sola dada més, ni el telèfon, ni cognoms, res de res, i dona a entendre que el tal "Porras." sembla que ser que és qui ve comissionat pel Sr. Agullo a donar-li un avis al Sr. Julián, la qual cosa ell desconeix, però li demana el tal "Porras." que sigui ell qui li passi el missatge, la qual cosa ell mateix admet que fa però sense saber de què anava l'assumpte.

Al tal "Porras." ningú l'ha vist ni el coneix, ni consta allotjat a l'hotel que el Sr. M. R. menciona com que compartien tots dos.

Que per contra, el Sr. Julián explica en tot moment que el Sr. M. li esmenta la frase que consta al relat de fets provats, que és ell el que i li menciona al tal Agullo i un deute de 70.000 euros, i qui li treu que aquest home es perillós i que té contactes amb persones que donen pallisses.

De fet la versió del denunciant ve corroborada pel fet que en el primer moment que denuncia, no identifica qui pot ser C., i és en un posterior complement de denuncia que el propi Sr. Julián explica -l'endemà del dia dels fets i un dia després de denunciar, doncs (foli 11)- que l'únic C. que coneix és el Sr. Agullo, de Madrid, i amb qui hauria estat en tractes d'intermediació immobiliària per la venda d'un apartament.

Tinguent únicament sentit que el Sr. Agullo volgués recuperar els diners que hauria pagat a la promotora immobiliària i que va perdre, doncs sembla que no va satisfer la integritat del preu i no va obtenir el pis, perdent els diners fins aleshores entregats.

És a dir, que per una banda hi ha una relació professional entre Julián i Agullo, de la qual es pot extreure que Agullo consideri que Julián li ha de retornar uns diners (equivocadament o no). D'altre banda el Sr. M. no dona explicacions plausibles dels motius pels quals visita a Julián, essent tot el que envolta al misteriós Sr. "Porras."

absolutament incontrastable perquè el propi M. no n'aporta dades. Essent també inversemblant que una persona accepti anar a reclamar un deute per compte de qui l'acompanya en el viatge, precisament.

D'altra banda al processat Sr. M. se li incautà al seu damunt la nota que consta al foli 31, i la qual conté anotades dades personals del Sr. Julián, i que el processat òbviament reconeix, perquè la portava a sobre al moment de la detenció, si bé no admet que ho hagués escrit tot ell (la qual cosa és indiferent, si ho havia escrit o no, el cas és que va a visitar a la persona que diu que l'ha amenaçat i du al damunt anotacions sobre la seva intimitat com ara el número de fills que té, el cotxe que condueix, on viu, dades que no hi ha cap mena de motiu perquè porti o conegui).

I per últim i principal, el Sr. Julián ha mantingut i reitera de manera clara en el seu testimoni què li va dir el Sr. M., la por i el neguit que les seves paraules li van provocar, i que es va sentir amenaçat de part del Sr. Agullo, directament per la persona del Sr. M.. Així com que va entendre clarament que en aquelles paraules se li deia que si no retornava els 70.000 euros podria prendre mal i el tal Sr. Agullo podria contractar uns ciutadans de nacionalitat boliviana per que li peguessin una pallissa.

Que en resum, el Sr. M. va amenaçar al Sr. Julián amb causar-li un mal constitutiu de delicte major o un mal contra la integritat física (una pallissa) si no pagava el que devia (o el creditor creia que li devia) al Sr. Agullo. Conducta que encaixa de manera clara i plena en el tipus penal pel que exercia l'acusació el Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT: que, de l'esmentat delicte n'és responsable en concepte d'autor el processat, Nuñez, per haver fet personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que, no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Si bé a efectes de penalitat, s'ha de tenir en compte la manca d'antecedents penals del processat, i per això, i en el marc de l'article 56 del Codi Penal, el Tribunal considera adient la imposició d'una pena de 9 mesos de presó condicional.

CONSIDERANT: que, no hi ha lloc a responsabilitat civil.

CONSIDERANT: que, el processat haurà d'abonar les despeses processals causades de conformitat amb les disposicions dels articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem al processat, Nuñez, com a responsable en concepte d'autor del delicte major d'amenaces condicionals pel que era acusat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de NOU (9) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i al pagament de les despeses processals causades.

Que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts, a resoldre pel Tribunal Superior de Justícia, en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.