LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol Enric Anglada Fors

Tribunal de Corts

Apel·lació contra Sentència 0000062/2015

ORÍGEN: 1830198/2013 - 00

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, quatre de novembre del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. 1830198/2013 seguida pel delicte menor de lesions doloses i una contravenció penal de lesions doloses, sents parts apel·lants el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Miró, i Talavera, representat pel Lletrat Sr. Bermudez, i sent part apel·lada Gutierrez, representat per la Lletrada Sra. Escudero, i actuant de ponent i redactor de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER: per sentència de data 20 de gener del 2015 el Tribunal de Batlles decidí:

"Que hem d'absoldre i absolem a Gutierrez del delicte menor de lesions doloses del que venia acusat.

Que hem de condemnar i condemnem a Gutierrez, en rebel·lia processal, com autor d'una contravenció penal de lesions doloses, amb la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys, a la pena de CENTS-CINQUANTA (150) EUROS DE MULTA, així com al pagament de les despeses processals.

Que hem de condemnar i condemnem Talavera, com autor d'una contravenció penal de lesions doloses a la pena de MULTA en la quantia de TRES-CENTS (300) EUROS, així com al pagament de les despeses processals.

I en concepte de responsabilitat civil Gutierrez indemnitzarà a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en la suma acreditada de SETANTA-NOU EUROS AMB SETANTA-TRES CÈNTIMS (79,73.-EUR), i Talavera en la suma de SEIXANTA UN EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS (61,47.-EUR)"

Fonaments de dret

ES MODIFIQUEN ELS FETS PROVATS QUE QUEDARAN REDACTATS DE LA SEGÜENT MANERA:

" que en data 25 de maig del 2012, entre les 18.30 hores i les 19:00 hores, a l'exterior del bar "L. F." de la vila de Sornàs, s'inicià una discussió entre Gutierrez, nat el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, i Talavera, nat el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals si bé no computables a efectes de reincidència, en el decurs de la qual Talavera donà un cop de puny a la cara d'en Gutierrez, que li donà un altres, forcejant i insultant-se mútuament fins que caigueren a terra sent separats pels presents.

Arran d'aquest agressió Gutierrez patí contusió a la cara, colze i cuixa esquerres, segons informe forense obrant en autes, sense requerir assistència mèdica i Talavera patí contusió sense pèrdua de coneixement i ferida a la cara que necessità d'un estudi cranial radiològic al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell."

CONSIDERANT PRIMER: el recurs del Ministeri Fiscal, formulat en interès de Llei, impugna fonamentalment el segon paràgraf del resultat fàctic, tota vegada que aquest considera (el resultant) que tant les lesions sofertes pel Sr. Talavera com pel Sr. Gutierrez, proferides mútuament, "no requeriren d'assistència mèdica per la seva curació, segons informe forense obrant als folis 48 a 57 dels autes".

Procedeix doncs examinar el precitat informe, sobre el qual bascula la sentència apel·lada i en concret sobre si l'acte mèdic realitzat al Servei d'Urgència en la persona del Sr. Talavera, (foli 15 de les actuacions), "radiografia crani, projecció lateral, sagital, tangencial" configura o no els requisits establerts a l'article 113.1 del Codi Penal, per considerar als fets d'autes com el delicte menor que reclama el Ministeri Fiscal, contra la contravenció penal de la sentència apel·lada.

La defensa del Sr. Gutierrez considera que la radiografia efectuada al Sr. Talavera en el Servei d'Urgències no és un acte o assistència mèdica necessari per la curació i per tant s'oposa radicalment al canvi de qualificació sol·licitat pel Ministeri Fiscal.

La discussió relativa a la qualificació jurídica dels fets d'autes de conformitat amb els diferents graus que contempla el nostre Codi Penal (contravenció penal, delicte menor i delicte major) rau en el present cas en el concepte d'assistència mèdica com a element constitutiu del delicte menor de l'article 113 apartat 1 del Codi Penal.

L'assistència facultativa, -entesa aquesta com relativa al facultatiu o metge que la realitza i no com una opció-, és l'exigència necessària per considerar l'agressió corporal com una infracció delictiva constitutiva de delicte menor a diferència d'aquelles que requereixen tractament mèdic, concepte que parteix d'un menyscapte a la salut per quina curació o sanitat requereix d'una intervenció mèdica planificada per tal d'aconseguir llur recuperació, és a dir, des del punt de vista penal aquella activitat posterior per la sanitat de la persona si està prescrita per un metge, i que serà constitutiva d'una infracció qualificada de delicte major i d'aquells altres maltractes, que no causin lesions i, per tant, constitutius de contravenció penal.

CONSIDERANT SEGON: el cert és que el concepte de primera assistència facultativa, com el de tractament mèdic, tan des del punt de vista penal com des de el punt de vista mèdic ha causat molta controvèrsia, havent estat la jurisprudència qui ha tractat de delimitar aquests conceptes, ja que allò que potser primera assistència per a un metge (pacient amb hematomes que se li prescriu gel) no ho és des del punt de vista jurídico-penal.

El primer requisit doncs, és que sigui prestada per un titular legalment habilitat, -metge o professional sanitari-, i que objectivament sigui necessari per aconseguir la seva curació per intentar deixar fora la subjectivitat de la seva dispensa de la part de la pròpia víctima o del mateix facultatiu, sense però oblidar el principi basic tant rellevant a l'àmbit del dret penal d'analitzar el "cas per cas".

Així, s'entén per lesió, com ja hem dit, el menyscapte de la integritat corporal o salut física o mental que requereixi objectivament bé de tractament mèdic, (que exigeix que sigui posterior a la primera assistència, necessari i amb finalitat curativa) o bé d'una primera assistència per la seva curació. El problema, doncs, radica en com es defineix aquesta primera assistència medica que pot estar fins i tot formada per varis actes mèdics (diagnòstic, previsions de infeccions, inflamació i/o dolor) que també pot ser completat per personal auxiliar sense però esdevenir tractament mèdic.

CONSIDERANT TERCER: dit això, val a dir que els Tribunals Andorrans han fixat jurisprudencialment (Sentencia núm. 14/2013, Aute CP-112-2/11) que la realització d'una radiografia per tal de determinar el real abast de les lesions constitueix una primera assistència mèdica necessària per aconseguir la seva curació i, per tant, constitutiva del delicte de lesions previst a l'article 113.1 del Codi Penal, que reclama en el present cas el Ministeri Fiscal, devent doncs d'estimar el recurs per aquest formulat, entenent així que assistència mèdica és tota aquella intervenció efectiva d'un metge en relació a unes lesions amb l'objecte d'aconseguir la seva curació i, que per tal de curar s'ha de primer diagnosticar realitzant aquelles maniobres exploratòries (actes mèdics) necessàries per tal de determinar l'abast de les lesions sofertes i llur cura

Decisio

CONSIDERANT QUART: per l'exposat, estimant el recurs d'apel·lació formulat en interès de Llei pel Ministeri Fiscal, i en atenció al nou relat de fets procedeix revocar la sentència d'instància de data 20 de gener del 2015 dictada pel Tribunal de Batlles, en el sentit de dir que aquests són legalment constitutius, d'un costat, d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per la seva curació, previst i penat a l'article 113.1 del Codi Penal, -de conformitat amb les argumentacions ja exposades en el cos del present recurs-, tota vegada que la pràctica d'una prova radiològica cranial fou necessària en la persona del Sr. Talavera per tal de determinar el real abast de les seves lesions i procedir a llur curació i, d'altre costat, d'una contravenció penal de lesions doloses, tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal.

Del delicte menor referenciat n'és responsable en concepte d'autor el processat Gutierrez de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi Penal, concorrent, respecte aquest, la circumstància modificant d'ésser menor de 21 anys al moment dels fets.

CONSIDERANT CINQUÈ: havent estimat el recurs formulat pel Ministeri Fiscal procedeix revocar l'absolució en instància dictada, devent de condemnar Gutierrez, en situació de rebel·lia processal, com autor responsable penal d'un delicte menor de lesions doloses que han necessitat assistència mèdica per la seva curació, tipificat a l'article 113.1 del Codi Penal, sent menor de 21 anys al moment dels fets, a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys, i multa de 300 EUR.

CONSIDERANT SISÈ: es formulà recurs també de la part del Sr. Talavera, impugnant aquest únicament l'apartat relatiu a la responsabilitat civil i reclamant la quantitat de 800 EUR pel concepte de pretium doloris, no obstant, no consta que l'avui recorrent hagués efectuat cap reclamació a l'escrit de conclusions provisionals, sent un tràmit preclusiu i, per tant, havent perdut l'acció per reclamar no pot pretendre que sigui el Ministeri Públic el que assumeixi la dita reclamació, tota vegada que en ser el Sr. Talavera degudament representat i assistit de Lletrat, -que és qui té assignada la seva representació i defensa i per tant a qui correspon el seu exercici-, no pot ser assumida pel Ministeri Fiscal el qual únicament ho farà en aquells casos en los que en les que un perjudicat no gaudeixi d'assistència lletrada, tot això de conformitat amb les disposicions de l'article 132 del Codi de Procediment Penal, posat en relació amb els articles 14 i 18 del mateix text legal, pel que procedeix desestimar aquest motiu d'apel·lació en haver estat efectuada la reclamació civil de forma extemporània, confirmant en aquest aspecte la resolució apel·lada.

CONSIDERANT SETÈ: procedeix declarar d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància, devent de suportar cada part les pròpies en matèria d'honoraris d'advocat.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que DESESTIMANT el recurs d'apel·lació interposat per la defensa d'Talavera i ESTIMANT el recurs formulat pel Ministeri Fiscal, devem de REVOCAR parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 20 de gener del 2015 en el sentit de condemnar Gutierrez, en rebel·lia processal, com autor responsable penal d'un delicte menor de lesions doloses que han necessitat assistència mèdica per la seva curació, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió en dos anys, i MULTA de tres-cents (300EUR) euros, CONFIRMANT la resta del pronunciament d'instància i declarant d'ofici les despeses processals causades per aquest recurs.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.