FURT AMB FORÇA EN LES COSES

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent)

Anna Estragués Armengol

Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, 30 de març del 2022.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000094/2021 seguida pel presumpte delicte major de furt amb força en les coses.

Acusat: Álvarez, nascut el XXXX, Colòmbia, fill d'A. i d'I., de nacionalitat colombiana, resident al Principat i amb antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat per la Lletrada Sra. Vaquero.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Ribes.

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

vers les 02:02 hores del dia 30 d'abril de 2019 una persona que no ha estat identificada, amb la intenció d'obtenir un benefici econòmic, va forçar la porta lateral de vidre del local I.L., situat a Andorra la Vella, i s'emportà el calaix de la caixa registradora que contenia cent euros, essent el valor de dit calaix el de cinquanta-set euros.

No consta provada la participació en els fets relatats de l'acusat Álvarez.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de furt amb força en les coses, tipificat a l'article 199.1.a) del Codi Penal, del qual estima responsable en concepte d'autor l'acusat Álvarez, amb la concurrència de la circumstàncies d'ésser delinqüent habitual de conformitat amb els articles 62 i 67 del Codi Penal, i demana imposar a l'acusat la pena de tretze mesos de presó ferma i el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil el Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de l'acusat a satisfer al titular del local I.L. la suma de 57 euros en concepte de la caixa registradora i de 100 en concepte de fons de caixa que hi havia a l'interior de la caixa registradora sostreta.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reitera i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, manifesta que el seu defensat no ha estat l'autor, ni ha tingut la menor relació amb els fets per la qual cosa s'imposa la seva lliure absolució.

En l'acte del judici oral la defensa de l'acusat ratificà qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. L'article 6. 2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, diu que tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i la Constitució en el seu article 10. 2 garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència.

La presumpció d'innocència, en ser proclamat per la Constitució com un dret fonamental de la persona, vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels Tribunals de Justícia, i té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, practicada amb totes les garanties que exigeix el dret de defensa, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal.

Com té declarat el Tribunal Constitucional, el seu significat és que ningú pot ser condemnat sense prova de càrrec suficient, valorada de manera raonable i practicada amb totes les garanties processals (sentències TC de 7 de setembre del 2010, causa 2010-6-RE, 15 de març del 2013, causa 2012-22- RE, 13 de març del 2014, causa 2013-45-RE).

Així, doncs, per desvirtuar la presumpció d'innocència cal una activitat probatòria vàlida i prou suficient perquè en resulti la realitat del fet criminal i la participació del processat, i aquesta activitat probatòria pot integrar-se amb prova directa, que demostra els mateixos fets que constitueixen el delicte, o bé amb prova indirecta, també anomenada indiciària o circumstancial, doncs el dret fonamental a la presumpció d'innocència no impedeix la possibilitat de que el Tribunal formi el seu convenciment en base a la prova indiciària o indirecta, ja que no sempre hi ha la possibilitat de produir la prova directa i no admetre la prova indiciària conduiria a una absoluta impunitat, que socialment es rebutjable.

Prova indiciària no és prova dels mateixos fets constitutius del delicte sinó d'aquells altres fets - indicis - dels quals, per la especial relació que tenen amb els fets constitutius del delicte, es pot inferir raonablement la participació criminal de l'acusat en el delicte.

Per a què la prova indiciària tingui l'eficàcia de desvirtuar la presumpció d'innocència cal exigir-ne els següents requisits: a) els indicis han d'estar plena i absolutament provats, no n'hi ha prou amb les sospites més o menys fonamentades; b) n'hi ha d'haver més d'un d'indici; c) els indicis han de tenir una relació material i directa amb el fet criminal i el seu autor; d) que el raonament d'inferència no sigui absurd o arbitrari sinó que sigui conforme a la lògica i que d'ell no se'n derivin altres hipòtesis no incriminatòries, igualment lògiques.

CONSIDERANT SEGON. El Ministeri Fiscal fonamenta l'acusació en els següents indicis: 1r) la inspecció ocular practicada pels agents del Servei de Policia var concloure que no hi havia res forçat per entrar al local, i que l'autor va entrar manipulant la porta corredora que no tancava del tot bé i com que l'acusat havia treballat amb anterioritat al mateix local, era coneixedor de que la porta corredora del local no ajustava bé i es podia obrir amb una mínima força; 2n) l'acusat s'assembla a l'individu que apareix a les fotografies que consten als folis 4 i 5, notablement pel color de la pell, els llavis i les ulleres, color de pell que coincideix amb el de l'acusat que, a més a més, a l'època dels fets portava ulleres, compartint el Ministeri Fiscal la opinió de l'agent del Servei de Policia PO296 que en l'acte del judici oral va manifestar que, sense poder-ho assegurar, l'acusat M. s'assembla molt a la persona de les imatges, que recordava el pantaló de xandall i la bossa d'esport i que van fer recerca dels treballadors i va sortir M. per les seves característiques i perquè jugava futbol; 3r) l'acusat jugava al futbol i l'individuo que apareix a la fotografia du penjada una bossa d'esport de les que utilitzen els futbolistes.

Aquests indicis, tot i estar provats, no poden integrar prova indiciària eficaç per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència que empara a l'acusat perquè, en tant que equívocs, no permeten la raonable inferència de que l'acusat Álvarez fou l'autor dels fets.

Pel que fa al primer indici, certament l'acusat va treballar al local, i així ho té reconegut, com té reconegut al judici oral que quan treballava al local hi havia una porta que no tancava bé, però l'acusat treballà al local fins l'any 2016, i els fets són de l'any 2019. Sobre l'estat d'aquesta porta al moment dels fets, contem amb dos testimonis contradictoris doncs, d'una banda, la testimoni Porras, treballadora del local que va formular la denúncia, té manifestat al judici oral i diu que no tenia constància de que la porta funcionés malament, i que segons els propietaris i treballadors d'aquell moment estava tancada, però hi ha un altre testimoni, Serra, també treballador del local, que al judici oral declarà que la porta estava una mica espatllada i s'obria fàcilment amb una mica de força, i que portava així uns mesos. Admetent com a fet cert el que diu aquest darrer testimoni, que la porta feia uns mesos que no tancava bé, i essent també cert que l'acusat va deixar de treballar al local l'any 2016, no és gens raonable concloure que la porta no s'hagués reparat en aquests tres anys.

Pel que fa als indicis segon i tercer, cal dir en primer lloc que les fotografies que consten als folis 4 i 5 són prova documental directa de que un individu s'emporta el calaix de la caixa registradora del local, i aquesta prova documental pot ser valorada pel Tribunal per sí mateix, sense necessitat d'intèrpret, doncs les fotografies no constitueixen una prova pericial fisonòmica, consistent en una anàlisi dels trets fisonòmics de l'individu sospitós, és a dir, dels trets que, a part del color de la pell, forma i color del cabell, són els característics d'una cara (front, celles, ulls, orelles, nas, galta, boca, mentó) i que permeten una inequívoca identificació d'un individu.

Havent el Tribunal examinat les fotografies dels folis 4 i 5, la conclusió és que no es poden apreciar suficients trets facials de l'individu per poder inferir de manera inequívoca que es tracti de l'acusat Álvarez.

Altrament, no es va trobar en poder de l'acusat cap bossa d'esport com la que du penjada l'individuo que apareix a les fotografies, ni a l'escorcoll que es practicà a la cella que ocupava al Centre Penitenciari es va trobar cap bossa d'esport ni cap peça de roba que fos semblant a les que portava l'autor dels fets.

El Tribunal aprecia un contra indici, doncs ha quedat acreditat que al local hi havia dues caixes registradores, així ho tenen declarat els testimonis Porras i Serra i que qualsevol treballador del negoci sabia que hi havia aquestes dues caixes, concretant la testimoni O. a la seva declaració de la Batllia que en una hi havia un fons de caixa de 200 euros i en l'altra, la que fou objecte del furt, hi havia un fons de caixa de 100 euros (foli 19). Per tant, l'acusat també era perfecte coneixedor de l'existència de les dues caixes i del fons de caixa que contenia cadascuna d'elles. Resulta evident que l'autor dels fets desconeixia l'existència de les dues caixes doncs sols furtà el calaix d'una d'elles, la que estava més a la vista. Si l'autor del furt hagués estat l'acusat ben segur que s'haurien furtat els diners d'ambdues caixes registradores.

Finalment, i no és menys rellevant, tot i que l'acusat mereix la condició de delinqüent habitual que li atribueix el Ministeri Fiscal, la habitualitat ho és per delictes contra la salut física i moral (dos condemnes per delicte major de l'article 115.2, en les dates del 30 d'octubre del 2016 i 13 de maig del 2019, i una condemna per delicte menor de l'article 114.1, en data 23 d'octubre del 2017) i el cert és que no ha estat mai condemnat per delictes contra el patrimoni.

En virtut de tot el que s'ha exposat, el Tribunal conclou que no hi ha prova directa ni indiciària de la participació de l'acusat Álvarez en el furt amb força comés la nit del 30 d'abril de 2019 al local I.L. d'Andorra la Vella, per la qual cosa s'escau dictar la seva absolució.

CONSIDERANT TERCER. Atesa l'absolució de l'acusat, s'escau declarar d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà el Tribunal de Corts

D E C I D E I X :

Absoldre l'acusat Álvarez del delicte major de furt amb força en les coses pel quin venia acusat pel Ministeri Fiscal, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.