LESIONS DOLOSES - AMENACES NO CONDICIONALS - COACCIONS LLEUS

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Puig Concepció BARON MORA Blasco

Andorra la Vella, dos d'octubre del dos mil dotze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-012-3/11 seguida pels presumptes delictes major de lesions psíquiques que han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior, i menors d'amenaces no condicionals i coaccions, contra Bernat, nascut el XXXX, fill d'Emanuel i de Maria Odilia, de nacionalitat portuguesa, solter, de professió fuster, i defensat pel Lletrat Sr. Daza, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Farré i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Puig.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara que, durant set mesos, entre els mesos de setembre del 2009 a abril del 2010, el processat Bernat, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, mantingué una relació sentimental amb la menor Coll, de 16 anys d'edat. Transcorreguts uns mesos des de l'inici d'aquesta relació, el processat F. començà a assetjar, atemorir, maltractar i insultar de forma reiterada a la menor Coll amb expressions tals com "puta a quien te follas, las putas como tu se merecen estar en la cárcel, chupa pollas, hija de puta".

En les mateixes dates, quan la menor V. li va manifestar que no volia seguir amb aquella relació sentimental, el processat F., a fi d'atemorir-la per tal que no el deixés, li manifestà: "te voy a matar, te voy a hacer la vida imposible, te voy a romper la cara, vigila que no te pille porque te voy a partir la cara a ti y a tus amigos, menos mal que eres una pava sino ya te hubiera roto la cara, te quiero ver en silla de ruedas, menos mal que eres una pava sino te mato."

De la mateixa manera, durant el mes d'abril de 2010 i després que el dia 29 de mars del 2010 la mare de la menor va trucar a O. a raó de la situació per dir-li de no s'apropés a la seva filla, el processat F. sempre a fi d'atemorir-la i perquè no el deixés, digué a la menor "que si aconseguia una ordre d'allunyament aniria a per ella, que la trobaria fora d'Andorra i que li faria la vida impossible".

Així mateix, des del mes d'abril de 2010 en què la menor V. trencà definitivament la seva relació amb el processat F., aquest, amb la intenció de que la menor tornés amb ell, l'ha estat assetjant de manera constant via facebook, sms i telèfon amb moltes trucades i missatges diaris, havent-la, fins i tot, espiat en una multitud d'ocasions, situant-se el processat a la carretera que passa pel darrera del domicili de la menor radicat a la XXXX, mirant-la, fent sonar el clàxon del seu vehicle, fent-li trucades des del seu telèfon mòbil, havent arribat a entrar a la propietat per picar al vidre de les finestres i espantar a Coll.

Un altre dia durant el mateix període de temps, el processat va abandonar-la sola a la nit amb fred a la carretera de Beixalís en un lloc situat a uns kilòmetres de la casa.

En una altra ocasió, i sempre amb la mateixa finalitat, el processat F. es va introduir al domicili de la menor Coll, sense permís d'aquesta, per espiar-la, trobant-se la menor a la terrassa de casa quan el processat la sorprengué i li propinà una bufetada al rostre causant-li una ferida sagnant al llavi.

De la mateixa manera, dues setmanes abans d'aquests fets, el processat F. ja s'havia introduït a la casa de la menor, sense saber-ho aquesta, havent entrat per la terrassa, agredint- la propinant-li dos cops de puny al braç.

A conseqüència d'aquest assetjament a què s'ha vist sotmesa per part del processat, la menor Coll pateix un trastorn d'estrès posttraumàtic pel qual requerí seguiment psicològic des de principis del 2010.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats constitueixen:

un delicte major de lesions psíquiques que han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal, doncs l'assetjament constant via SMS, facebook o per trucades telefòniques diàries i moltes vegades cada dia, seguiments i maltractaments per part del processat, ha provocat un trastorn derivat dels fets que s'ha traduït en un estat de depressió, ansietat molt alta i un estrès posttraumàtic que han necessitat el seguiment d'un tractament mèdic posterior, tal com ho ha constatat la psicòloga Pérez en els seus informes que consten en autes (Folis 121 a 127 i Foli 134).

un delicte menor d'amenaces, tipificat a l'article 143 del Codi Penal, doncs el processat ha manifestat en moltes ocasions verbalment i via SMS o telèfon: "te voy a matar, te voy a hacer la vida imposible, te voy a romper la cara....te quiero ver en una silla de ruedas..." paraules que suposen l'anunci de causar-li un mal, cert i imminent, contra la seva vida o integritat física i que configuren un delicte major contra la vida o la integritat física, amb entitat suficient per atemorir a la víctima. així resulta de les pròpies declaracions de Coll a l'acte de la vista oral, així com de les manifestacions dels testimonis Pombo, mare de T., A.C.L., T.M.S., S.T.L. i O.P.B., tots amics de Coll, els quals han confirmat que la perjudicada tenia por de F. que l'amenaçava, essent suficient aquesta multitud de declaracions en el mateix sentit per a garantir una certa credibilitat.

un delicte menor de coacció, tipificat a l'article 139.1 del Codi Penal, ja que el processat F., actuant d'una manera activa, violenta i agressiva amb insults i menyspreus contra Coll, ha utilitzat intimidació per a forçar-la a no deixar-lo i no trencar la relació entre ells i a suportar la seva presència contra la seva voluntat, i en aquest sentit, la víctima Coll ha conegut problemes de gana i de son, limitació del seu propi desenvolupament personal, escolar i social, amb por de sortir sola sense la presència dels seus pares o amics i poc a poc s'ha trobat amb l'obligació de deixar els seus amics, i tot això a raó de la voluntat de F.. Aquest comportament d'intimidació per part del processat queda acreditat en autes no solament amb l'informe de la psicòloga Pérez, sinó també amb l'informe de la psicòloga Porras que consta en autes (Folis 27 a 30) i les declaracions de la mare i dels amics de Coll, en particular les de Araujo i de Corbacho, les quals han afirmat haver vist una ferida al llavi que portava Coll provocada pel processat.

Decisio

CONSIDERANT: que dels esmentats delictes major i menors n'és responsable en concepte d'autor el processat Bernat per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta, d'una part, del reconeixement pel processat ell mateix del delicte major i, d'altra part, de les manifestacions del mateix processat a la vista oral, el qual ha reconegut haver enviat missatges per SMS, facebook i telèfon sense discutir realment el contingut dels dits missatges que consten en autes, així com els insults i els menyspreus de la seva persona. També queda acreditada aquesta participació a la comissió dels delictes imputats amb les manifestacions a la vista oral de la psicòloga Pérez i de tots els testimonis que han declarat.

CONSIDERANT: que si bé concorre en l'acusat la reducció de pena de ser menor de 21 anys, prevista als articles 26 i 54 del Codi Penal, no concorre però la circumstància atenuant al·legada per la seva defensa d'haver actuat en un estat d'obcecació i arravatament, de l'article 29.1 del Codi Penal, doncs no ha quedat provat en autes que el processat F. hagi tingut la seva capacitat volitiva disminuïda a raó d'una gelosia invocada, ja que, d'una part, el sentiment de gelosia en una persona no pot justificar la comissió de delictes i, d'altra part, no ha quedat provat tampoc en el processat una personalitat psicòtica o inestable emocionalment, amb possibles conductes impulsives, susceptible de disminuir la seva capacitat d'autocontrol dels impulsos de la voluntat per a resistir o controlar els efectes de la gelosia invocada, que, a més, cap element en autes, com el comportament o les actuacions de la menor Coll, no la justifiquen. Si bé la situació i les circumstàncies personals, familiars del processat, així com la seva manca d'antecedents penals computables i també el temps transcorregut d'ençà la producció dels fets, més de dos anys, es tindran en compte als efectes de fixació de la pena, de conformitat amb el que disposa l'article 56 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions de l'article 58.3 del Codi Penal, el Tribunal estima adient imposar una pena única, així com una pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima Coll T.E.V.B..

CONSIDERANT: que de conformitat amb el que disposen els articles 90, 91.3 i 94 del Codi Penal, tota persona responsable penalment d'un delicte ho és també civilment i per això el processat haurà d'indemnitzar:

a Coll en la quantitat de 5.000 euros en concepte de perjudici moral, justificat per la seva edat al moment dels fets (16 anys) així com per atemptar a la seva llibertat, que té un valor important.

a Pombo, la seva mare, en concepte de despeses pel tractament de la seva filla, en l'import que es fixarà en període d'execució de sentencia.

CONSIDERANT: que de conformitat amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades inclosos els informes psicològics annexes.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Bernat com autor responsable penalment del delicte major de lesions psíquiques que han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior i dels delictes menors d'amenaces no condicionals i coaccions, amb la concurrència de la reducció de pena de ser menor de 21 anys, a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de tres (3) anys, i a la pena complementària de PROHIBICIO DE CONTACTAR AMB LA VICTIMA Coll T.E.V.B. DURANT un període de TRES (3) ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades, incloses les despeses dels informes psicològics annexes.

En concepte de responsabilitat civil, Bernat haurà d'indemnitzar a Coll en la quantitat de 5.000 euros i a Pombo, la seva mare, en la quantitat que es fixarà en període d'execució de sentència, per les despeses de tractament mèdic de la seva filla.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.