LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT D'ESQUÍ)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Jacques Richiardi Martel

Tribunal de Corts

Apel·lació contra Sentència 0000060/2015

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Jacques Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-vuit d'octubre del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. 5830210/2012 seguida pel delicte menor de de lesions per imprudència greu, sent part apel·lant Codina, representat per la Lletrada Sra. Cañellas, i sent parts apel·lades Ricart, la ORG_1, ORG_0, representats, totes tres, pel Lletrat Sr. Conde, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Alcalá, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER: El resultant de la sentència apel·lada diu el següent:

"Que són fets provats i així es declara que el dia 2 de desembre de 2010, vers les 14'30 hores, Codina es trobava practicant la modalitat d'esquí de "surf" a les pistes de l'estació d'esquí d'Ordino - Arcalís, més concretament es trobava a la pista anomenada "La Canaleta", de dificultat vermella, quan just a l'alçada de les balises 3 i 4, lloc on hi ha un canvi de rasant, agafà velocitat per poder efectuar un salt però en el moment de recepcionar-lo i en no tenir visibilitat anar a topà frontalment contra una moto de neu la quina era conduïda pel processat Ricart, treballador de l'esmentada estació d'esquí i el quin circulava per la part de la pista habilitada a tal efecte, la part dreta de la mateixa, a una velocitat reduïda i que es dirigia al cim de la referida pista per poder desenvolupar la seva feina de creació de neu artificial.

Que, com a conseqüència del referit accident d'esquí, Codina va patir lesions, doncs consta a l'Informe Mèdic Forense que obra en el marc de les presents actuacions (Foli 261 a 273) que a conseqüència del referit accident Codina fou traslladat al servei mèdic de l'estació d'esquí d'Ordino - Arcalís on se li va realitzar un primer examen que va mostrar una ferida inciso-contusa a nivell frontal, una contusió al maluc dret i un TCE, sense pèrdua de consciència, essent derivat llavors amb ambulància al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell on se li va realitzar un estudi clínic acurat que va mostrar un lleu dolor a la palpació del C4 - C5, dolor a la palpació del maluc dret amb bona mobilitat de les extremitats inferiors i ferides a la zona frontal que van ser suturades; que així mateix se li va realitzar un estudi radiològic acurat que va mostrar una fractura no desplaçada d'ossos propis del nas i inversió de la lordosi cervical, essent donat d'alta amb tractament antibiòtic, antiinflamatoris, antiàlgic, protector gàstric i prescripció de cures de les ferides facials cada dos (2) dies. Que, en el referit informe mèdic s'estableix igualment que les lesions patides per Codina a conseqüència de l'accident que va patir en data 2 de desembre de 2010 van requerir d'assistència mèdica per a la seva curació, que va trobar-se de baixa, a efectes laborals, per un total de quatre-cents quaranta-set (447) dies; valorant-se l'IPP total i definitiva en un 20,10 %, valorant-se igualment el perjudici estètic en lleuger (2/7), valorant-se el perjudici del lleure en mitjà (4/7) i valorant-se finalment el perjudici del dolor en mitjà (4/7)".

RESULTANT SEGON: La part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"Decidim

Que hem d'absoldre i absolem lliurament, Ricart del delicte menor de lesions per imprudència greu que se li imputava en els presents autes, declarant d'ofici les despeses processals causades".

RESULTANT TERCER: La representació lletrada de Codina ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència en el sentit que sigui declarada nul·la de ple dret o subsidiàriament anul·lada o revocada per no ser ajustada a dret.

Sol·licita la condemna de Ricart pel delicte de lesions per imprudència greu, previst a l'article 117.2 del Codi Penal, a la pena de sis mesos d'arrest domiciliari i pel que fa la responsabilitat civil, al pagament, subsidiàriament amb la societat ORG_0 la qual solidàriament amb la companyia Andorrana d'assegurances, dels imports següents:

- IPP: 60.000 EUR

Perjudici estètic: 2.400 EUR

Perjudici d'oci: 4.000 EUR

Pretium doloris: 6.000 EUR

En el seu escrit de recurs, a la lectura del qual el Tribunal es remet per l'exposició total de la seva argumentació, fa valdre que:

el processat no conduïa la moto de neu al màxim del costat dret de la pista d'esquí "La Canaleta", ocupant la moto part del domini útil d'aquesta a una hora de plena afluència d'esquiadors,

segons el testimoni Benitez, pister socorrista, el processat anava amb una velocitat bastant ràpida,

Codina baixava normalment la pista amb la seva taula de snow i no va poder veure la moto degut al canvi de rasant existent al lloc de l'accident que impedia, també, al processat veure els esquiadors,

no coneixia que per la pista pujaven els "canyoners de neu" amb motos de neu,

no hi havia senyalització en la pista de l'ascens de motos de neu,

la moto de neu no duia senyals acústics ni lluminosos per a poder transitar per una pista d'esquí, amb infracció a la legislació aplicable (article 41 1.i) de la Llei relativa a les estacions d'esquí i les instal·lacions de transport per cable),

l'empresa ORG_0 no va aportar als autes cap protocol o reglamentació interna que indiqués les vies d'accés a les pistes de l'estació, ni cap document que acredités la urgència que requeria el treball que havia d'efectuar el processat,

hi havia altres accessos per poder accedir al lloc de treball a on havia d'anar el processat.

Conclou que l'actuació negligent del processat constitueix una acció d'important gravetat relacionada amb una manca, també important, del deure de precaució i cautela, i mereix ser sancionat sense cap dubte.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.

RESULTANT QUART: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i sol·licita la confirmació integra de la sentència recorreguda per haver efectuat una adequada valoració de la prova practicada.

Fa valdre que:

no s'ha acreditat que Ricart, personalment, cometés cap infracció en la conducció de la moto de neu, malgrat una testimoni, Benitez, que ha afirmat haver vist circular la dita moto amb velocitat excessiva però que no ha vist la producció de l'accident.

el fet que la moto no dugués senyals òptiques ni acústiques, que circulés per una pista en horari d'obertura al públic, que la pista en qüestió no es trobés degudament senyalitzada, que la mateixa tingués una zona de canvi de rasant, que l'accidentat no sabés que per aquella pista era habitual i constant que hi pugessin els canyoners de neu, amb motos de neu i que Ricart circulés amb la moto de neu per aquell indret quan n'hi podien haver d'altres per efectuar la feina que li havien encomanat, cap d'aquests elements no és imputable a aquest darrer que es va limitar a seguir les ordres donades pels seus superiors en encomanar-li la feina que anava a efectuar al moment de produir-se l'accident, i es va desplaçar per on i com era habitual per realitzar la feina.

Afegeix que la tasca de Ricart era "canyoner" i no de seguretat en les pistes.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

RESULTANT CINQUE: La representació lletrada de Ricart, de la societat ORG_0 i de la companyia Andorrana d'assegurances s'oposa també al recurs formulat i demana la confirmació de la sentència recorreguda, imposant la totalitat de les costes a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat.

Sosté que:

Codina va cometre una imprudència important en fer un salt des de l'exterior de la pista cap a l'interior, sense tenir cap visibilitat del lloc de recepció,

va aterrar amb el seu surf contra la part davantera de la moto de neu que es trobava aturada, única acció que va poder fer el conductor d'aquesta a l'aparèixer l'esquiador,

era habitual pujar amb la moto per aquell lloc per part dels encarregats de la fabricació de neu,

Ricart que no s'ocupava de senyalitzar res, feina dels pisters, circulava per on havia de circular, a una velocitat adequada, seguint el pla de circulació de motos i les instruccions del seu superior.

Fa observar que a la data de l'accident, no existia cap reglament que obligués a portar senyalització òptica o acústica a les motos de neu.

A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA SENTENCIA APEL·LADA

CONSIDERANT PRIMER: És per una justa apreciació de tots els elements sotmesos al seu examen que els primers jutges, per motius complets, pertinents i fonamentats en dret i en fet, adoptats íntegrament pel Tribunal, han declarat l'absolució d'Ricart pel delicte menor de lesions causades per imprudència greu, imputat per la representació lletrada de Codina, constituït com a acusació particular.

Apareix que des de la querella, aquesta representació lletrada s'ha equivocat en la seva recerca del responsable penal de l'accident ocorregut el 2 de desembre del 2010, imputant a Ricart, simple empleat en qualitat de "canyoner de neu" de l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís gestionada per la societat ORG_0 S.A.U, una imprudència greu per haver circulat "amb una moto de neu per una pista oberta al públic, sense que la moto dugués cap tipus de senyal lluminós i sonor, i per un indret on la circulació de motos de neu no es trobava indicada als esquiadors mitjançant la presència d'un cartell", tot i que aquests elements poden concernir exclusivament el responsable de l'estació o el beneficiari d'una delegació de poders, responsable tècnic i/o responsable de les pistes.

Com resulta clarament dels elements d'autes i especialment de les declaracions davant el Batlle Instructor i a la vista oral, de Cano, responsable del servei de neu artificial, al moment de l'accident, Ricart, per poder realitzar la tasca encomanada pel seu superior jeràrquic, circulava amb una moto de neu posada a la seva disposició per l'acompliment de la seva feina, per la part dreta de la pista "La Canaleta" habilitada a tal efecte.

Altrament, d'una part, en raó del canvi de rasant existent al lloc de l'accident, Ricart no va poder veure l'arribada de Codina (i aquest no va poder veure tampoc l'arribada de la moto de neu), d'altra part, ha afirmat de manera constant que circulava a una velocitat adequada de 10 o 20 km/h sense que res pugui provar el contrari.

En conseqüència, no existeix cap imprudència comesa per Ricart.

El recurs d'apel·lació ha doncs de ser rebutjat i la sentència íntegrament confirmada.

CONSIDERANT SEGON: Per aplicació dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, Codina, que sucumbeix en el seu recurs d'apel·lació, ha de fer front al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat exposats per Ricart per assegurar la defensa dels seus interessos.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : Que desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Codina, contra la sentència de data 2 de desembre de 2014, dictada pel Tribunal de Batlles en la causa DM-210-3/12, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència.

Condemnem Codina al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat exposats per Ricart.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.