ACTES SEXUALS SENSE CONSENTIMENT

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Macias Enric ANGLADA FORS

Concepció Baron Mora

A Andorra la Vella, vint-i-cinc de novembre del dos mil onze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-070-2/09 seguida pel presumpte delicte major d'abús sexual a menor de catorze anys, contra Ramirez, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, solter, de professió cambrer, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la Lletrada Sra. Salas, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Expósito i actuant de ponent el Magistrat Sr. Macias, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara que, en data 30 de juny del 2009, nascut del 14 de desembre del 1979, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, es personà al domicili de Mercader a la vila de la Massana on aquesta es trobava esperant-lo juntament amb el seu fill Roda, de 12 anys d'edat, i per tal d'instal·lar-li un ordinador, mostrant-li A. l'emplaçament on havia d'anar l'ordinador i marxant acte seguit vers el seu lloc de treball.

Instants més tard, mentre el menor Roda es trobava assegut en un cadira, al costat de la cadira ocupada pel processat G., aquest començà de sobte i amb ànim libidinós a torcar-li els pits amb les seves dues mans i per sobre de la roba, aixecant-se ràpidament el menor C. de la cadira tot estirant-se bocaterrosa al sofà per tal que el processat G. deixés de tocar-lo, seguint-lo però el processat G. que s'estirà a sobre del menor al sofà tocant-li les cames i provant de tocar-li els genitals malgrat l'oposició del menor C. el qual, després de forcejar amb el processat G., aconseguí alliberar-se, caient al terra i agafant en aquell moment un tub d'aspirador per tal de poder-se defensar, marxant seguidament vers la terrassa del menjador, seguint-lo de nou el processat G. tot demanant-li reiteradament, mentre es descordava el cinturó, si volia veure el seu penis i si en tenia ganes, negant-s'hi en tot moment el menor C., decidint finalment el processat G. marxar del referit domicili. Aleshores C. s'estirà al sofà i es posà a plorar pel que acabava de succeir, el que va explicar a la seva mare, quan aquesta, preocupada per l'estat en el que el veié, li demanà el que li havia passat.

A conseqüència d'aquests fets, el menor Roda patí un trastorn per estrès posttraumàtic, pel qual la seva mare reclama.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal en les seves conclusions provisionals qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'abús sexual a menor de catorze anys, tipificat i penat per l'article 147.1 del Codi Penal, del que n'és responsable en concepte d'autor el processat Ramirez, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que s'imposi al processat la pena de dos anys de presó condicional qualificada a l'abstenció d'entrar en contacte amb el menor perjudicat, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que el processat sigui condemnat a indemnitzar a Roda en la suma de 6000 EUR en concepte de perjudici moral.

En l'acte del judici oral modifica les seves conclusions provisionals en el sentit que donat d'incompareixença del processat , la pena de presó sol·licitada és de dos anys ferms.

RESULTANT: que la defensa del processat no està d'acord amb la relació de fets efectuada pel Ministeri Fiscal, estimant que no es cert que el seu defensat toqués amb ànim libidinós al menor C. en cap part del seu cos, havent-se personat el seu defensat al domicili del dit menor, únicament per instal·lar l'ordinador que havia venut a la seva mare, i no existint cap prova del contrari, per tot el que demana la lliure absolució de Ramirez.

En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'abús sexual a menor de catorze anys, tipificat i penat per l'article 147.1 del Codi Penal, puix que de la resultància fàctica es desprèn amb força d'evidència la concurrència de tots els elements subjectius i objectius que configuren el tipus penal esmentat, inclús el relatiu a l'edat del subjecte passiu del delicte, atès que el processat sabia perfectament que aquell tenia menys de catorze anys, per haver estat company de feina de la seva mare, a qui és va oferir per anar al seu domicili, instal·lar-li l'ordinador que li havia venut i ensenyar- li el funcionament del mateix al nen, amb el qual es quedà sol, degut a que la seva mare va haver de marxar al seu lloc de treball, donada l'hora tardana en que va arribar l'encausat, respecte de la que havien quedat.

CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte n'és responsable en concepte d'autor el processat Ramirez, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com ha quedat perfectament acreditat per la prova practicada a l'acte del judici oral i en particular per les declaracions del menor perjudicat i de la seva mare.

Que és ben sabut que en els delictes de comportament sexual, que habitualment són executats en un àmbit d'intimitat, el més corrent es disposar com a única prova de la declaració de la víctima; i al testimoni d'aquesta, la doctrina jurisprudencial li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de la presumpció d'innocència, sempre i quant no hi hagin raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma " testis unus testis nullus", el qual no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes de comportament sexual en que la prova de càrrec directa habitualment s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però, haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers la persona acusada que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i la fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.

En el cas del menor C., víctima de l'abús, concorre en el seu testimoni la manca de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat -a qui no coneixia no havia vist mai amb anterioritat-, la qual cosa ve plenament refrendada, no sols per les seves pròpies i contundents declaracions i les de la seva mare, sinó també per les conclusions de la perit judicial intervenen en la present causa, qui posà de manifest que el relat del menor compleix criteris de ser compatible amb la realitat, cosa que a l'entendre d'aquest Tribunal, resulta totalment congruent i coherent. A diferència de l'invocat per la defensa del processat, les manifestacions del menor han estat coincidents en tot moment, explicant amb tota mena de detalls a l'acte de la vista, com ocorregueren els fets, tot i haver transcorregut més de dos anys dels mateixos, el que ve a demostrar, a més, l'interiorització de la situació traumàtica viscuda per ell, que ha estat ratificada, com abans s'ha dit, per la psicòloga Gibert al judici oral, referint aquesta, que el nen patí un grau d'ansietat molt elevat arran dels fets succeïts.

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en el present cas.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment ho és també civilment, com disposa l'article 90 del vigent Codi Penal, i en el dit concepte, haurà d'indemnitzar a Mercader en la seva condició de mare i representant legal del menor Roda, en la quantitat de QUATRE MIL EUROS, per raó del perjudici moral sofert per aquest.

CONSIDERANT: que de conformitat amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Ramirez, com autor responsable del delicte major d'abús sexual a menor de catorze anys, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ FERM, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, Ramirez haurà d'indemnitzar a Mercader en la seva condició de mare i representant legal del menor Roda, en la quantitat de QUATRE MIL EUROS, per raó del perjudici moral sofert per aquest.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació, a excepció del penat, el qual degut a la seva situació de rebel·lia processal, podrà formular recurs d'audiència davant del Tribunal.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.