LESIONS DOLOSES QUE REQUEREIXEN TRACTAMENT MÈDIC POSTERIOR A LA PRIMERA ASSISTÈNCIA

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Concepció Baron Mora Canòlic Mingorance Cairat

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell (Ponent)

Concepció Baron Mora

Canòlic Mingorance Cairat

Andorra la Vella, disset de juliol del dos mil dinou.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000008/2018 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses fent ús de mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima.

Acusat: Herrera, nascut el XXXX, França, de nacionalitat francesa, sense antecedents penals al Principat, en llibertat provisional en la present causa, defensat pel Lletrat Sr. Toll.

Part acusadora: el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Ruiz.

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA:

vers les 13:45 hores del dia 8 de març del 2014 l'acusat Herrera, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa, sense antecedents penals i no resident al Principat, es trobava esquiant amb la seva esposa i el seu nebot a l'estació de Vallnord, a la pista Beç del sector de Pal, quan va veure que un surfista, qui resultà ser Almansa, passava davant d'ells i anava a impactar contra la seva esposa, fent-la caure al terra.

L'acusat immediatament es desplaçà vers la seva esposa i, un cop verificat que es trobava bé, es dirigí esquiant vers el surfista, que es trobava també caigut al terra uns metres més avall i, amb la intenció de fer-li mal o, si més no, essent conscient i admetent la probabilitat de fer-li mal, en arribar a la seva alçada frenà bruscament els seus esquis posant-los en paral·lel i lliscant amb els esquis per damunt del braç esquerra de Almansa, causant-li una ferida irregular i àmplia al braç esquerra sense afectació d'estructures profundes, que va precisar per a la seva curació de sutura sota anestesia local amb aplicació de set punts de sutura, que li varen ser retirats set dies després.

En data 25 d'octubre del 2016 l'acusat Herrera va indemnitzar al perjudicat Almansa, havent renunciat aquest a res reclamar per raó dels fets d'autes.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en el seu escrit de qualificació provisional, qualificà els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses utilitzant mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, previst i penat a l'article 115.2 del Codi penal, del qual estimà responsable penalment en concepte d'autor a l'acusat Herrera, amb la concurrència de la circumstància atenuant de reparació de l'article 29.7 del Codi penal, sol·licitant per l'acusat la pena d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com la condemna al pagament de les despeses processals causades.

El Ministeri Fiscal no formulà reclamació en concepte de responsabilitat civil en haver estat indemnitzada la víctima.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat, en el seu escrit de qualificació provisional, manifestà que no compartia l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal ja que de les declaracions del seu defensat no es desprèn una voluntat de causar les lesions que va patir Almansa, doncs els fets són que el seu defensat es va apropar a Almansa per recriminar-li haver colpit i tirat a terra a la seva dona, i que ho va fer a massa velocitat per quan anava molest amb la situació, que va relliscar i va col·lidir amb Almansa que encara estava al terra, per això qualificà els fets com a constitutius d'un delicte menor de lesions per imprudència de l'article 117.2 del Codi penal, essent responsable penalment el seu defensat Herrera, amb la concurrència de la circumstància atenuant d'haver reparat el dany causat de l'article 29.7 del Codi penal, sol·licitant la dispensa de pena i, subsidiàriament, la imposició d'una pena d'un cap de setmana d'arrest condicional amb un termini de suspensió de la condemna d'una setmana, sense haver-hi lloc a responsabilitat civil en haver estat totalment indemnitzat el perjudicat C..

En l'acte del judici oral, la Defensa de l'acusat ratificà el seu escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen un delicte major de lesions doloses agreujat per la utilització de mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima de l'article 115.2 del Codi penal, doncs ha quedat plenament acreditat que, a conseqüència del cop que l'acusat Herrera donà amb els seus esquis a la víctima Almansa, aquest va patir lesions consistents en una ferida al braç esquerra que precisà de l'aplicació de set punts de sutura, que li foren retirats set dies més tard, el que constitueix tractament mèdic posterior a la primesa assistència, com resulta de l'informe forense obrant als folis 258 a 260.

No és fet discutit que la lesió fou deguda a la col·lisió de l'acusat amb els seus esquis contra el cos de Almansa quan aquest restava al terra a conseqüència de la prèvia col·lisió contra la dona de l'acusat.

La qüestió és determinar si dita col·lisió fou realitzada voluntàriament per l'acusat amb la intenció de lesionar a Almansa, o bé fou conseqüència no volguda d'una acció negligent de l'acusat per atansar-se esquiant a Almansa a velocitat inadequada, per excessiva, el que no li permeté frenar els seus esquis amb la suficient antelació per no colpejar el cos de Almansa. En definitiva, si hi ha lloc a apreciar en l'acusat un animus laedendi o intenció de lesionar que és el que caracteritza el delicte de lesions, en les diverses modalitats tipificades en els articles 113 a 116 del Codi Penal.

Cal recordar que aquest Tribunal ja té declarat, en relació a la concurrència de l'element subjectiu de l'ànim de lesionar, que aquest element concorre tant si l'autor ha volgut directament causar les lesions, intenció directa, com si l'autor, no volent directament el resultat lesiu, se'l representa com probable i n'accepta el resultat, no cessant en la realització de la seva acció, supòsit del dol eventual. Així, ha d'admetre's que actua amb dol eventual aquell que, coneixent o representant-se l'existència en la seva acció de la probabilitat seriosa e immediata de que es produeixi el resultat, decideix executar l'acció assumint l'eventualitat de la producció del resultat lesiu. En definitiva, hi ha dol eventual en l'autor quan aquest sotmet de manera deliberada a la víctima a situacions perilloses que no té la seguretat de controlar, encara que no vulgui directament el resultat lesiu, i el resultat lesiu sigui una conseqüència inevitable de la situació de perill a la que l'autor ha sotmès, de manera conscient i deliberada, a la víctima.

Aquest és el supòsit aplicable al cas d'autes en que l'acusat Herrera, dolgut o enutjat pel fet de veure com la seva esposa havia estat colpejada pel surfista, i amb ànim de recriminar-li al surfista la seva acció i, molt probablement també d'escarmentar-lo, es dirigí esquiant vers on estava el surfista caigut al terra, derrapant amb els seus esquis molt a prop d'ell i lliscant amb els esquis per damunt del braç esquerra del surfista, amb una intenció de fer-li mal, intenció que si bé no era directa sí cal imputar-li títol de dol eventual doncs el resultat lesiu que patí el surfista era més que probable i va ser acceptat per l'acusat.

L'acusat a la seva declaració durant la instrucció, via comissió rogatòria internacional, manifestà que reconeixia que estant en estat de xoc per l'accident, vaig frenar una mica tard i vaig lliscar lentament i en efecte vaig topar amb aquesta persona a molt poca velocitat..., vaig caure una mica abans i vaig acabar a sobre d'ell. No vaig esquiar voluntàriament sobre el seu braç. I al judici oral reiterà que va voler parar-se i no ho aconseguí, que tocà el surfista però no fou intencional i que segurament frenà massa tard.

L'acusat té reconegut un nivell mitjà d'esquí, que habitualment el practica en pistes blaves i vermelles, el que fa suposar que podia exercir un control dels esquis més que eficient per aturar totalment els seus esquis i evitar colpejar el cos del surfista caigut al terra.

Però al judici oral comparegué el testimoni Querol qui en data 19 de maig del 2014 al Servei de Policia declarà que treballava de monitor d'esquí i el dia dels fets estava fent unes classe d'esquí a la pista Beç del sector de Pal de l'estació de VALLNORD, quan va veure com un esquiador que baixava amb una planxa de surf no va calcular bé la distancia i va tocar amb la seva planxa els esquis d'una esquiadora, fent-la caure a sobre la neu, que no va veure que el cop fos important i, per tant, no li va fer mal a l'esquiadora. També va veure que, de cop, un esquiador que es trobava uns metres per sobre nostre es va dirigir esquiant veloçment cap a l'esquiador que duia la planxa de surf i en el moment d'arribar fins a aquest va posar els esquis en posició de frenada i es va llençar per tal de donar-li un cop amb els esquís, afegint que l'esquiador va anar pel surfista amb la intenció de fer-li mal amb els esquis (foli 16).

Aquest testimoni a la Batllia ratificà la seva declaració al Servei de Policia i manifestà que trobant-se el surfista i l'esquiadora al terra, de sobte un altre esquiador que estava a l'esquerra de la pista una mica més amunt, el qual posteriorment resultà ser el marit de l'esquiadora, sortí ràpidament travessant la pista en diagonal, llençant-se i dirigint-se directament vers la posició del surfista, el qual encara es trobava al terra. Que fou en arribar que aquell frenà derrapant els seus esquís vers un costat, deixant-se caure al terra, amb una intenció totalment clara d'impactar amb els esquís contra el surfista, cosa que passà.

I al judici oral reiterà que el processat tenia una intenció clara d'impactar amb el surfista, que baixava ràpid i anava per fer mal a una persona.

D'acord amb les manifestacions d'aquest testimoni, el Tribunal ha arribat a la plena convicció de que les lesions sofertes per Almansa són imputables a l'acusat Herrera a títol de dol, si més no de dol eventual.

S'aprecia el tipus agreujat de l'article 115.2 del Codi penal per haver-se realitzat l'acció emprant uns esquis, objecte que per les seves superfícies tallants és susceptible de causar lesions més greus a la víctima quan, com passa en el cas d'autes, la víctima es troba caiguda al terra de manera que el cop amb la part tallant dels esquis pot afectar a parts vitals del cos humà, com és el coll o el cap.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Herrera és penalment responsable en concepte d'autor del delicte major agreujat de lesions doloses ans definit, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova practicada a l'acte del judici oral, en particular de les manifestacions del testimoni Querol, d'acord amb el que precedentment s'ha raonat.

CONSIDERANT TERCER. Concorre en acusat Herrera la circumstància modificativa de la responsabilitat criminal atenuant d'haver reparat els dany ocasionat a la víctima, prevista a l'article 29.7 del Codi penal, doncs està acreditat que en data 25 d'octubre del 2016 l'acusat va indemnitzar al perjudicat Almansa en virtut d'acord transaccional. En atenció a la concurrència d'aquesta circumstància atenuant i fent ús el Tribunal de la facultat que li atorga l'article 56 del Codi Penal, s'imposa a l'acusat la pena d'un any de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

CONSIDERANT QUART. Havent estat indemnitzat el perjudicat, no hi ha lloc a fer pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'imposa a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

Decisio

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, en nom del poble andorrà

D E C I D I M :

CONDEMNAR a l'acusat Herrera com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions doloses agreujat per la utilització de mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, amb la concurrència de la circumstància atenuant de reparació, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys,

Condemnar a l'acusat al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies hàbils següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, ho manem i signem.