LESIONS DOLOSES

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques Jacques Richiardi

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, setze de novembre del dos mil setze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000111/2015, seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses que han requerit el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, contra

Vendrell nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat portuguesa, és part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. ENTITY_5; és advocat defensor del processat la lletrada Sra. Palau i és ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declaren, que la matinada del dia 27 de febrer de 2.013, vers les 2 hores, Vendrell es trobava a l'interior del bar l'Estela, radicat a la Baixada del Molí d'Andorra la Vella, quan tingué un altercat amb un tal "X.", el qual no ha estat totalment identificat, caient ambdós a terra.

En aixecar-se, inicià una discussió amb la perjudicada Expósito, en el decurs de la qual el processat Vendrell li mossegà el dit polze de la mà esquerra, provocant-li ferides consistents en erosions superficials, que necessitaren l'administració - al mateix servei d'urgències on fou traslladada la Sra. Expósito - d'una vacuna antitetànica i d'antibiòtic per via intravenosa, per la seva curació.

RESULTANT SEGON : El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte major de lesions doloses que requereixen de tractament mèdic per la seva curació, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal i essent-ne el processat Vendrell responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana que se li imposi una pena de divuit (18) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre (4) anys, qualificat a indemnitzar a la víctima en un termini d'un (1) any, i el pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, demana que el processat Vendrell indemnitzi a la CASS en la suma de 130,35 EUR més els interessos legals corresponents fins al seu total pagament, i a la perjudicada Expósito en la suma de 1.500EUR en concepte de pretium doloris (0,5-1/7), i en la suma de 43,44EUR en concepte de despeses mèdiques no sufragades per la CASS.

En l'acte de la vista oral eleva a definitiva la seva qualificació provisional .

RESULTANT TERCER : La lletrada Sra. Palau, Advocada defensora del processat Vendrell no es mostra, en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord ni amb l'exposició de fets, ni amb la qualificació jurídica, ni petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

Manifesta que la matinada d'autes, el seu defensat es trobava en companyia de dues persones - Sr. Barberá i Sr. Gálvez - al ORG_0 de la vila d'Andorra la Vella, quan en un moment donat, van posar música i va començar a ballar; que una persona que no ha estat localitzada, anomenada "X.", el va empènyer, fent-lo caure al terra; acte seguit, un grup de 3 ó 4 persones van acorralar al seu defensat i el van començar a agredir sense cap motiu; el Sr. Vendrell es va intentar defensar moment en el qual mossegà el dit d'algú que estava participant en l'agressió i que l'hi va ficar a la boca, sense poder saber si era el dit de la denunciant Sra. ENTITY_7; que així mateix, en l'agressió, algú sense identificar, va trencar les ulleres del seu defensat; finalment, un dels acompanyants del processat va aconseguir alliberar-lo dels seus agressors i el va treure al carrer, on va poder constatar que les ulleres estaven trencades.

Per tant, entén que els fets no són constitutius de cap il·lícit penal, donat que es van produir en un acte instintiu i reactiu de defensa davant l'agressió que el processat estava patint, pel que demana la lliure absolució de Vendrell, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

En l'acte de la vista oral, eleva a definitiva la seva qualificació provisional afegint que si els fets es consideressin delicte, serien en tot cas constitutius del delicte menor de l'article 113.1 del Codi penal, concorrent igualment la circumstància excloent de legítima defensa, procedint la lliure absolució del seu defensat.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit d'una primera assistència mèdica per la seva curació, tipificat a l'article 113.1 del Codi Penal, doncs de la prova practicada davant del Tribunal se'n desprèn que la matinada d'autes, el processat Vendrell mossegà el dit polze de la mà esquerra de Expósito, la qual patí, a conseqüència de dita agressió, el resultat típic de lesions contemplat en el tipus penal ans esmentat.

Efectivament, a conseqüència de la mossegada propinada per Vendrell a Expósito, aquesta va patir, com s'ha dit, al dit polze de la seva mà esquerra, ferides consistents en erosions superficials que necessitaren l'administració d'una vacuna antitetànica i d'antibiòtic per via intravenosa.

Si bé aquests actes mèdics, segons informe del Servei de Medicina legal i forense (folis 48 a 51) són necessaris per la curació de les lesions sofertes, doncs "la boca humana és un medi molt sèptic, motiu pel qual el tractament preventiu antibiòtic es considera com a necessari, ja que amb alta probabilitat, les lesions de la mossegada es poden infectar" no poden no obstant ser considerats com a tractament, per quan foren tots ells administrats a la perjudicada al mateix servei d'urgències on fou traslladada, no requerint després de continuïtat en el temps, no havent quedat provat el seguiment ni la necessitat de cap altra prova, tractament i/o cura per part de la perjudicada amb posterioritat; efectivament, el metge forense precisà així de forma inequívoca en l'acte de la vista oral, que les lesions sofertes per la Sra. Expósito no requeriren de cap assistència posterior a la primera visita mèdica a urgències, doncs si bé complicacions de la lesió podien justificar proves complementàries, en el present cas, no es constatà cap complicació o alteració que les poguessin justificar, no integrant així els fets el tipus penal de l'article 113.2 del Codi Penal, pel qual el Ministeri Fiscal formula acusació.

CONSIDERANT SEGON : De l'esmentat delicte menor n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Vendrell, per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, doncs de la prova practicada se'n desprèn que el processat amb dol - quant menys eventual - o "animus laedendi" o intenció de lesionar, mossegà el dit polze de la mà esquerra de Expósito, causant-li les lesions descrites.

Efectivament, ha quedat acreditat, doncs totes les parts així ho han manifestat, que la matinada d'autes es produí un altercat entre el processat i el tal "X.", el qual no ha estat mai totalment identificat.

Igualment, ha quedat provat que posteriorment, el processat mossegà el dit polze de la perjudicada Sra. Expósito doncs el propi processat té declarat que recorda haver mossegat a algú, no sabent qui, i la perjudicada ha manifestat sempre, de forma reiterada i constant, que fou aquell qui començà a increpar-la i mossegar-li sense més el dit de la mà esquerra; altrament, el Sr. Barberá, amic del processat que l'acompanyava la nit d'autes, té manifestat en la seva declaració a la Batllia (folis 92 a 94) que la matinada d'autes, un grup de persones entre les quals la denunciant, es trobaven acorralant - i no agredint - el processat afegint expressament (foli 93) que "no va veure en cap moment que les parts s'agredissin (...) en cap moment va veure ningú agredir-se"; en l'acte de la vista oral, precisà que va veure com el tal "X." i el seu amic Vendrell s'empentaven i posteriorment, com tres persones es llençaven sobre Vendrell, afegint que no sap on es trobava ubicada la perjudicada; igualment, el seu altre acompanyant Gálvez ha explicat (folis 96 a 98), que trobant-se al mateix local aquella matinada, va sentir crits, veient com el processat Vendrell gesticulava molt i persones acorralant-lo, i per tant tampoc agredint-lo; en l'acte de la vista oral, afegí que quatre persones estaven "acorralant" en Vendrell el qual que té reconegut que es trobava begut, no recordant bé el succeït; altrament, és de notar que no consta que en Vendrell patís la matinada d'autes, cap tipus de lesió.

CONSIDERANT TERCER : No concorren en el processat, circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i això malgrat el processat sostingui que si va mossegar a la perjudicada la matinada d'autes, va ser per defensar-se ja que l'estaven agredint.

Efectivament, la tesi de la legítima defensa invocada per la defensa del processat no pot ser acollida, per quan si bé tant el processat com els seus acompanyants asseguren que aquella nit Vendrell es trobà en mig d'un altercat - del qual no s'ha pogut determinar d'altra part amb exactitud les circumstàncies - no és menys cert que cap d'ells ha afirmat que en el mateix s'hi trobés participant de forma activa, la Sra. Expósito .

Així, aquesta darrera ha negat haver donat cap cop al processat sinó que tot al contrari, ha afirmat sempre, de forma reiterada i constant, que fou aquell qui començà a increpar-la i mossegar-li sense més el dit de la mà esquerra; altrament, el Sr. Barberá, amic del processat que l'acompanyava la nit d'autes, té manifestat en la seva declaració a la Batllia (folis 92 a 94) que la matinada d'autes, un grup de persones entre les quals la denunciant, es trobaven acorralant - i no agredint - el processat afegint expressament (foli 93) que "no va veure en cap moment que les parts s'agredissin (...) en cap moment va veure ningú agredir-se"; en l'acte de la vista oral, precisà que va veure com el tal "X." i el seu amic Vendrell s'empentaven i posteriorment, com tres persones es llençaven sobre Vendrell, afegint que no sap on es trobava ubicada la perjudicada; igualment, el seu altre acompanyant Gálvez ha explicat (folis 96 a 98), que trobant-se al mateix local aquella matinada, va sentir crits, veient com el processat Vendrell gesticulava molt i persones acorralant-lo, i per tant tampoc agredint-lo; en l'acte de la vista oral, afegí que quatre persones estaven "acorralant" en Vendrell el qual que té reconegut que es trobava begut, no recordant bé el succeït; altrament, és de notar que no consta que en Vendrell patís la matinada d'autes, cap tipus de lesió.

Altrament, convé recordar que un dels requisits exigits per apreciar la circumstància excloent de legítima defensa prevista a l'article 27.1 del Codi penal, és l'agressió il·legítima prèvia per part de la persona contra la qual s'exerceix l'acte de defensa i en el present cas, no havent quedat en absolut acreditada cap agressió prèvia i il·legítima per part de la Sra. Expósito envers el processat, no procedeix aplicar dita circumstància excloent, considerant-se per tant el processat autor responsable del delicte menor de lesions doloses previst a l'article 113.1 del Codi Penal ja citat.

CONSIDERANT QUART: De conformitat amb l'anteriorment exposat i amb el què disposa l'article 56 del Codi Penal, procedeix imposar al processat Vendrell una pena de dos mesos d'arrest condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de un any, i multa en la quantia de cinc-cents euros.

CONSIDERANT CINQUÈ : El responsable penalment ho és també civilment per tot el què, de conformitat amb el què disposen els articles 90 i següents del Codi Penal, Vendrell indemnitzarà a:

la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de cent trenta euros amb trenta-cinc cèntims, en concepte de prestacions satisfetes per compte de Expósito segons acreditius obrant en autes (folis 77 a 78);

a Expósito en les quantitats següents:

set-cents euros en concepte de pretium doloris (0,5-1/7);

quaranta-tres euros amb quaranta-quatre cèntims en concepte de despeses mèdiques no sufragades per la CASS.

CONSIDERANT SISÈ: De conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, procedeix igualment imposar al processat el pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat,

VIST

les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Vendrell com autor d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit d'una primera assistència mèdica per la seva curació (article 113.1 del Codi Penal), no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS (2) MESOS D'ARREST CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE UN (1) ANY I MULTA EN LA QUANTIA DE CINC-CENTS EUROS (500 EUR) , així com al pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, Vendrell indemnitzarà a:

la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de CENT TRENTA EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS (130,35 EUR);

a Expósito en l'import de SET-CENTS QUARANTA-TRES EUROS AMB QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS (743,44 EUR).

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.