EXHIBICIONISME

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Pombo Concepció BARON MORA Sanç

Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-022-3/11 seguida pel presumpte delicte major d'exhibicionisme davant de menor, contra Durán, nascut el XXXX, fill de Peña i d'Manzanares, de nacionalitat espanyola, casat, de professió alicatador, i defensat pel Lletrat Sr. Ayuso, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Sandoval, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Pombo, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats que vers les 8.30 hores del dia 17 de febrer del 2011, la menor Marti, de 8 anys d'edat, quan es dirigia a l'escola, entrà a la papereria "La Lluna" que es trobava en el seu camí, radicada al XXXX, amb la intenció de canviar uns rotuladors que necessitava pels treballs escolars, lloc on es trobà amb el processat Durán, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, -pare de la propietària de la botiga a la que ocasionalment ajudava- , qui li demanà de passar a la part posterior del local, dient-li que volia ensenyar-li una cosa, moment en que el processat es baixà la cremallera dels pantalons, mostrant-li els genitals a la nena, tot dient-li "esto quedó contento por verte", espantant-se molt la menor que sortí corrent i marxà cap a l'escola, explicant-li els fets a la seva mare, vers les 17.00 hores, en acabar la jornada escolar.

A conseqüència dels fets Marti presentà una simptomatologia psicològica d'inici: plors freqüents, por a dormir sola, regressió infantil, havent modificat el seu hàbit de vida diari, tal com el trajecte per anar a l'escola, no necessitant però cap intervecció terapèutica.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'exhibicionisme davant de menor, tipificat a l'article 156 del Codi Penal, del qual en considera responsable en concepte d'autor l'acusat Durán, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana se li imposi la pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a satisfer la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i dos mil euros de multa, així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil el processat haurà d'indemnitzar la menor Marti en la quantitat de 10.000 euros en concepte de perjudici moral.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte major d'exhibicionisme davant de menor, tipificat a l'article 156 del Codi Penal.

Respecte a aquest il·lícit penal comés contra la llibertat sexual, es sabut que en els delictes d'aquesta naturalesa el mes habitual és disposar com a única prova directa la declaració de la víctima, i al testimoni d'aquesta la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència, sempre que no hi hagin raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal exclou l'apotegma "testis unus testis nullus" que no té cap eficàcia en el procés penal, menys quant es tracta de jutjar aquesta mena de delictes, en que la prova de càrrec directa s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, el de la víctima, s'haurà de sotmetre a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal, tenint en compte l'absència o no de qualsevol mòbil de ressentiment, enemistat u odi vers l'acusat, així com l'existència de dades perifèriques que el reforcin, tant com la persistència i fermesa de la declaració de la víctima, reiterada en el temps sense ambigüitat ni contradicció.

Igualment convé ressaltar que el bé protegit en aquesta mena de delictes, tractant-se de menors, no és tant la llibertat sexual com la "integritat sexual" o també la "indemnitat sexual" paraules amb les que avui en dia ens referim al dret dels menors a un normal i lliure desenvolupament de la seva personalitat i a un descobriment de la sexualitat sense intromissions d'adults ni experiències traumàtiques que necessàriament hauran d'incidir negativament en el seu benestar, tenint per tant els menors el dret d'ésser protegits i preservats de qualsevol pràctica sexual inadequada i impròpia de la seva edat.

CONSIDERANT: que la defensa qüestiona de manera genèrica la valoració de la prova que en aquesta mena de delictes ha establert jurisprudència, quina especificitat radica precisament en què es produeixin en la intimitat sent, com ja s'ha fet esment, la declaració de la víctima l'única prova de què disposa el tribunal jutjador. Doncs, front la impunitat en que podrien quedar dites conductes, la jurisprudència, no solament d'aquest país sinó dels veïns (i també de la doctrina) considera prova de càrrec suficient la declaració de la víctima, si vé revestida d'altres elements: anàlisis de la declaració, veracitat, credibilitat, absència d'odi i/o venjança.

En el cas enjudiciat, el Tribunal arriba a la plena convicció de la realitat dels fets que han estat objecte d'acusació, en base a la prova practicada: d'una banda, la declaració de la víctima i, de l'acusat i d'altra, la dels testimonis de referència, com son la mare de la menor i de l'informe realitzat per la perit Sra. Cañete, psicòloga, el qual ha ratificat plenament i que ha estat contundent i clarificador, concloent que els fets narrats per la víctima han ocorregut tal i com ho denuncià front la negativa de l'acusat.

CONSIDERANT: que les al·legacions de la defensa respecte a que es podria haver donat una "superposició de persones" ve desvirtuada pel reconeixement, sense dubtes, que la menor, acompanyada de la seva mare fa de l'acusat a l'àlbum fotogràfic (foli 31) que li fou mostrat a les dependències policials, així com per les circumstàncies concretes del lloc dels fets, sent l'acusat a l'interior del local comercial per lligams familiars.

És necessari també posar de relleu que el discurs de la menor ha estat sempre coherent, seguint un ordre cronològic i havent pogut aquest Tribunal escoltar-la directament a l'acte del judici oral, on dita menor realitzà la seva declaració amb expressions pròpies de la seva edat. Aquesta espontaneïtat també ve ressaltada per la pèrit Sra. Cañete en el seu informe (foli 74 i ss) quan literalment escriu que la menor va dir: "va obrir la cremallera i va sortir una cosa de carn marró", informe que fou ratificat plenament a l'acte del la vista oral i per quina elaboració la psicòloga Sra. Cañete va fer servir, a més de les entrevistes personals amb la menor, els texts d'avaluació C.B.C.A i S.V.A relatius a ponderar la credibilitat de les declaracions dels testimonis i víctimes d'un fet delictiu

Consta igualment en dit informe, que la menor Marina no es limità a explicar els fets concrets que havien succeït, sinó que el situà correctament en el temps afegint dades perifèriques que li donen major credibilitat tal com que al moment d'entrar a la botiga sortia un senyor de comprar el diari; explicant i raonant igualment els seus sentiments immediats: va tenir por, va plorar i definint a l'acusat com " un home lleig i mentirós que es fa el bo però és dolent".

CONSIDERANT: que es troben així reunits els elements del tipus penal descrit a l'article 156 del vigent Codi Penal que estableix: "el qui executi o faci executar a una altra persona actes d'exhibició sexual davant de menor d'edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 600 euros. La temptativa és punible", per quant l'acusat, atraient la menor Marina a la part del darrera de la botiga li mostra els seus genitals alhora que li deia "esto quedo contento de verte" sent doncs responsable penal en concepte d'autor de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi Penal en haver realitzat personalment el fet punible.

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions contingudes als articles 90 i ss del Codi Penal tot responsable penalment d'un delicte o falta ho és també amb caràcter civil si de la seva acció es deriven danys i/o perjudicis susceptibles de ser indemnitzats.

Que ha quedat acreditat que la menor M., arran dels fets d'autes presentà simptomatologia psicològica manifestada mitjançant plors freqüents, por a passar pel lloc dels fets, necessitat de dormir amb la seva mare i, fins i tot, que aquesta l'acompanyés a l'escola quan abans era una nena independent, sense però hagi necessitat tractament en haver estat degudament assistida i recolzada per la seva família, tot això suposa un perjudici moral que aquest Tribunal estima s'ha d'indemnitzar en la quantitat de 3.000 euros.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Durán, com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major d'exhibicionisme davant de menor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys, MULTA DE CINC-CENTS EUROS (500 EUR)

i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil haurà d'indemnitzar a la menor Marti en la quantitat de tres mil euros (3.000 EUR) en concepte de perjudici moral.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.