FURT AMB FORÇA EN LES COSES

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-sis de novembre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 1400058/2013 seguida pel presumpte delicte major de furt amb força en les coses en grau de temptativa, contra Canals, nascut el XXXX, fill d'Amorós i de Bernat, de nacionalitat andorrana, solter, sense professió, i defensat pel Lletrat Sr. Rius, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Recio, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

són fets provats que, vers les 00.50 hores, del dia 30 de maig del 2013, el processat Canals, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals, va intentar obrir la porta de vidre, - corredera-, de la botiga "ZONA 100x100 MOTO", radicada a l'XXXX, donant-li varis cops amb el cos i els peus i fent força amb les mans per aconseguir llur desplaçament, passant-les per l'obertura central, parant en el moment que passaven dos vianants per intentar-ho de nou i finalment marxant del lloc en observar la presència d'una patrulla del Servei de Policia que hi havia estat alertada, amagant-se en un portal proper.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de furt amb força en grau de temptativa, tipificat a l'article 199.1.a del Codi Penal, considera que l'acusat intentà obrir les portes per accedir al seu interior, existint un ànim de sostracció clar, frustrat per la intervenció de terceres persones.

Considera l'acusat responsable penal en tant que autor i demana se li imposi la pena d'un any de presó condicional, fixant el termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i la condició de seguiment d'un tractament mèdic per la deshabituació als tòxics durant el mateix termini o fins alta mèdica, manifestant que l'acusat pot dur a terme dit tractament a la vila de la Seu d'Urgell on resideix i després justificar-ho.

A l'acte del judici oral eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional.

RESULTANT: que el lletrat Sr. Rius, advocat defensor de l'acusat, discrepa de la qualificació efectuada pel Ministeri Fiscal, exposant que si bé és cert que el seu representat donés varis cops de peu a la porta de vidre de la botiga fou degut a reacció d'ira provocada per una discussió amb la seva parella sentimental, afegint que aquest, l'acusat, era en un important estat d'embriaguesa (2 gr./l), fins al punt que els agents van haver d'esperar per prendre-li declaració. Considera doncs, que l'acusat no tenia consciència del que estava fent i que no s'ha practicat prova suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència que l'empara, demanant conseqüentment la seva absolució.

Subsidiàriament, pel cas de condemna, demana l'aplicació de l'atenuant prevista a l'apartat 3 de l'article 29 del Codi Penal, entenent que el propi Ministeri Fiscal reconeix implícitament una addicció als tòxics quan demana un tractament de deshabituació.

Sol·licita que la pena a imposar, tenint en compte que el delicte es en grau de temptativa, sigui tota condicional i no superior a sis mesos, amb el termini de suspensió de divuit mesos màxim, no oposant-se a la qualificada demanada pel Ministeri Fiscal, no havent-hi responsabilitat civil.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de furt amb força en les coses, tipificat a l'article 199.1.a del Codi Penal, en grau de temptativa.

Efectivament, malgrat l'acusat negui els fets i intenti fer passar els cops donats a la porta de vidre com una reacció irada derivada d'una discussió amb la seva parella sentimental, el cert és que els elements obrant en autes ho desmenteixen.

En primer lloc, l'acusat Canals no es limità a donar cops amb el cos o puntades de peu a la porta de la botiga, sinó que intentà forçar la seva obertura fent pressió amb les mans per aconseguir el seu desplaçament. Les empremtes dactilars així ho confirmen.

En segon lloc, la declaració prestada pel testimoni Sr. Corbacho, i confirmada a l'acte del judici oral, que manifesta haver vist a l'acusat donar cops a la porta de la botiga, acció que aquest aturà en passar a prop dues persones i fent veure que fumava una cigarreta, per tot seguit, una vegada aquells desaparegueren del cap de visió, continuar donant cops a la porta.

En tercer lloc, quan l'acusat observà la presència de la Policia, que havia estat alertada pels vianants, marxà precipitadament del lloc, amagant-se en un portal veí, on fou controlat pels agents (amb carnet professional núm. 189 i 310), als qui va manifestar en el moment del control que havia d'alimentar un fill menor.

L'agent amb carnet professional núm. 189 va declarar a l'acte de la vista oral que la porta era separada pel seu eix central, ja que s'havia intentat obrir, sent les empremtes situades a l'alçada del pit, és a dir, fent força per intentar obrir la porta.

Elements tots ells que sumats acrediten que la intenció de l'acusat no era descarregar la seva ira o frustració, derivada d'una discussió, sinó obrí la porta de la botiga per accedir al seu interior amb ànim de treure profit.

Que en no haver aconseguit el seu objectiu el delicte es comés en grau de temptativa (article 53).

CONSIDERANT: que l'acusat Canals es responsable penal en tant que autor de conformitat amb les disposicions dels articles 20 i 21 del Codi Penal per haver realitzat personalment el fet punible.

CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal malgrat l'acusat tingui antecedents penals, aquests no són computables a efectes de reincidència.

No pot ser apreciada tampoc la tesi de la defensa quan al·lega l'atenuant previst a l'article 29.3 del Codi Penal, doncs la embriaguesa voluntària (va donar el resultat positiu de 2'10 g/l sang) no pot ser valorada a efectes de disminuir la seva responsabilitat penal, no obstant el Tribunal ho valorarà en el marc de l'article 56 del mateix text legal.

CONSIDERANT: que no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil en haver renunciat a res reclamar el propietari de la botiga afectada.

CONSIDERANT: que atès les circumstàncies concurrents, sent l'acusat domiciliat fora del Principat i no tenint en el moment actual feina estable el Tribunal no estima adient imposar la condicional qualificada proposada pel Ministeri Fiscal.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a Canals el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Canals com a responsable penal en concepte d'autor d'un delicte major de furt amb força en les coses en grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys i al pagament de les despeses processals causades.

No hi ha lloc a responsabilitat civil en haver renunciat el perjudicat a res reclamar.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.