Sentència sobre el delicte major de sostracció de béns públics i altres delictes relacionats amb Encarnació Sanz

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Canòlic Mingorance Cairat Carolina Bailen Vila

S E N T È N C I A

Magistrades Sres,

Canòlic MINGORANCE CAIRAT

Concepció BARÓN MORA (ponent)

Carolina BAILEN VILA

Andorra la Vella, 02 d'abril de 2025.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la causa numero 6000013/2024 seguida per un presumpte delicte major de sostracció de bens públics en concurs medial amb un delicte major de supressió de document públic i delicte menor d'alteració de dades informàtiques, i un delicte major de blanqueig de diners o valors amb habitualitat, tipificats i penats, respectivament, a l'article 388.2 posat en relació amb els articles 441 i 446, i els articles 409 i 410 del Codi Penal.

Acusada: Sanz, nascuda el XXXX, filla de Francesc i Concepció, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals. És defensada pel lletrat Manso.

Responsable Civil: Capellà, nascuda el XXXX, Portugal, filla de Abilio i Casimira, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals. És defensada pel mateix lletrat Manso.

Són part acusadores, el Ministeri Fiscal representat per la fiscal adjunt Patricia Silvestre Gracia i la Caixa Andorra de la Seguretat Social representada pel lletrat Pérez.

És ponent de la causa la magistrada Concepcio Barón Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- SON FETS PROVATS: La processada Sanz, major d'edat, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, treballà des de l'any 1990 fins al moment de la seva detenció al maig del 2018, a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), entitat parapública, sotmesa al règim definit per la Llei general de les finances públiques i que té la missió essencial d'assegurar la gestió administrativa, tècnica i financera del sistema andorrà de seguretat social, sota el control del govern.

Sanz, era la cap de l'Àrea de control administratiu de la CASS, amb unes vuit persones sota les seves ordres, i dins de les seves funcions, es trobava la d'instruir expedients administratius sancionadors i la de cursar les corresponents reclamacions de quantitat de les cotitzacions.

Entre el 2004 i el 2018, la processada Sanz, aprofitant-se d'aquesta condició, va sostreure diners corresponents als pagaments efectuats per diversos contribuents de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (d'ara endavant, CASS) en concepte de regularitzacions de deutes de cotitzacions i els seus corresponents recàrrecs, gaudint també de la facultat de poder minorar, fins al 50%, l'import dels recàrrecs imposats als deutors de manera que li permetia fer compensacions entre ells.

De fet, Sanz s'encarregava d'introduir manualment la identificació dels comptes dels deutors i els fulls de cotització i/o recàrrecs a saldar. Així mateix, cal destacar que disposava dels corresponents drets per operar sobre el sistema informàtic de la parapública. El seu codi d'usuari era CO7US07. En aquest sentit, Sanz va utilitzar aquesta potestat per enriquir-se personalment, anul·lant recàrrecs i imputant pagaments de forma indeguda amb la finalitat d'apropiar-se els diners en efectiu que aportaven els contribuents per saldar els seus deutes, alterant els registres informàtics de la CASS, reflectint operacions diferents a les realment fetes, amb l'objectiu d'ocultar les seves actuacions il·lícites i la traçabilitat dels diners sostrets a la parapública

En aquest sentit, cal destacar que el modus operandi empleat per Sanz per apoderar-se dels diners en efectiu dels contribuents deutors es realitzava de la forma següent:

1) Un contribuent paga un deute amb el seu corresponent recàrrec a la CASS.

2) Sanz localitza aquests casos per cancel·lar o anular (manualment) el recàrrec al sistema informàtic de la CASS, sense retornar l'import del recàrrec que ha estat cancel·lat al contribuent que l'havia efectuat.

3) Amb aquesta operativa, Sanz tenia uns diners disponibles sense assignar, és a dir, tenia uns diners que estaven "als llimbs" dels quals podia disposar comptablement.

4) Paral·lelament a l'operativa descrita, un altre contribuent paga en efectiu un deute a la CASS. Acte seguit, els treballadors del departament que ella dirigia a la CASS recollien els diners i la còpia del justificant i els lliuraven a Sanz.

A tall d'exemple, els contribuents Castillo i Roda van anar a la CASS per efectuar el pagament d'un deute, pagant aquests en efectiu i proporcionant-li acte seguit un justificant en paper, conforme efectivament havien abonat l'import (folis 106 i 115). També l'empresària i gestora Puig, que havia efectuat pagaments a la CASS i dels quals tenia els rebuts corresponents però que no apareixien registrats comptablement (per un import total de 90.000 EUR)

En relació amb els justificants que els treballadors de la CASS lliuraven a Sanz un cop el contribuent havia efectuat l'abonament del deute en efectiu, cal destacar que aquests eren guardats en un calaix del seu despatx, a fi que la resta del personal de la CASS no pogués efectuar les verificacions pertinents, i així poder continuar amb la seva activitat delictiva.

5) Acte seguit, Sanz es quedava amb aquests diners en efectiu i no els imputava al pagament del deute d'aquest altre contribuent. En canvi, el que feia era assignar els diners que estaven "als llimbs" com a pagament del deute pagat en efectiu per aquest altre contribuent.

6) Com a resultat, Sanz feia que a nivell informàtic i a nivell comptable quadressin els resultats, a fi de que les diferents operatives quedessin desapercebudes i així no aixecar sospites, ocultant la traçabilitat dels diners i de la veritable operativa.

En definitiva l'operativa utilitzada per Sanz seguia sempre un mateix patró, consistent en la desviació d'uns diners en efectiu i ocultant aquestes apropiacions en la comptabilitat de la CASS mitjançant un sistema de compensacions, podent realitzar aquest tipus d'operacions (v.g. modificacions manuals del sistema informàtic) gràcies als permisos informàtics que tenia Sanz pel càrrec que ostentava en aquell moment en la parapública.

Cal destacar que mitjançant aquest sistema, Encarnació Sanz, s'apropià en perjudici de la CASS d'un total de quatre-cents cinquanta-set mil sis-cents cinquanta euros amb setanta-sis cèntims (457.650,76 EUR) segons pericial practicada.

La processada Sanz va accedir al ORG_4 un total de 2.659 vegades entre els anys 2008 a 2018.

A la perquisició practicada en el seu domicili, que comparteix amb la també processada, Zelia Maria Capellà Capellà, nascuda el XXXX, Portugal, sense antecedents penals al Principat d'Andorra i parella sentimental des de fa uns trenta anys, es van trobar un total de 4.010 EUR distribuïts en 850 EUR a l'interior de la bossa de mà de Sanz que es trobava a la cadira del menjador, 60 EUR al damunt de la taula del menjador, 1.500 EUR a la tauleta de nit de l'habitació principal, 1.000 EUR a l'inferior d'un calaix de calaixera de l'habitació principal, 550 EUR a l'interior del moneder de Capellà i 50 EUR en una caixa que es trobava a l'interior d'una calaixera.

Els diners de la CASS desviats per na Sanz pel procediment més amunt descrit eren destinats en la seva immensa majoria per jugar al BINGO, on acudia regularment cada dia, sinó una varies vegades, al principi jugant cartons pròpiament del joc BINGO i després amb les màquines escurabutxaques, moment en que la seva afició al joc es va disparar. Tots aquests jocs requereixen de dur diners en efectiu.

La processada Capellà va adquirir, mitjançant un préstec hipotecari concedit l'any 2004 per valor de cent-trenta mil euros (130.000EUR), una casa radicada a la seva localitat d'origen, radicada a XXXX, amb una quota mensual de cinc-cents euros (500EUR), que està avui totalment pagat. El mateix any 2004, Capellà, que esporàdicament acudia al BINGO acompanyant Sanz va deixar d'anar-hi.

No ha quedat acreditat que l'acusada Sanz contribuís al pagament de la casa amb els diners sostrets de la CASS.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal confirmant la seva qualificació provisional, després d'efectuar un relat dels fets objecte d'acusació considera que aquests són constitutius del delicte major de sostracció de béns públics en concurs medial amb un delicte major de supressió de document públic i un delicte menor d'alteració de dades informàtiques així com d'un delicte major de blanqueig de diners o valors amb habitualitat, tipificats i penats, respectivament als articles 388.2, 441, 446, 409 i 410 del Codi Penal.

Considera que l'acusada és responsable penal en concepte d'autora sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

En aquest punt, en atenció a les al·legacions de la seva defensa, considera que no es poden apreciar les atenuants previstes a l'article 29 apartats 7 i 8 del Codi Penal sol·licitades tota vegada que, si bé ha quedat clar que l'acusada Sanz tenia una forta afició a jugar al bingo no ha quedat acreditat la seva addicció al joc i que aquest li hagués afectat les seves capacitats. Exposa que el Dr. Morillo, metge psiquiatra, no ha estat convocat per la defensa a l'acte de la vista oral i no ha estat sotmès al principi de contradicció. Tanmateix considera que la minsa quantitat satisfeta en concepte de reparació del danys causats és insuficient atesa la gravetat del delicte.

Demana la pena única de vuit anys de presó, multa en l'import de set-cents mil euros (700.000 EUR) i inhabilitació per l'exercici de drets públics durant un termini de deu anys així com el pagament de les despeses processals causades.

No formula reclamació en concepte de responsabilitat civil atès que la perjudicada, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, és part en el procediment i està degudament representada per lletrat.

Tot seguit interessa que es procedeixi al comís de l'immoble radicat a la localitat de XXXX, per ésser producte del delicte, de conformitat amb l'article 70 del Codi penal.

Així mateix, interessa el comís per equivalent fins l'import total global de 457.650,76EUR dels fons embargats o segrestats en el marc de la present causa, en particular, els fons dipositats als comptes bancaris titularitat d'Sanz (concretament els comptes bancaris de l'entitat ORG_3, ORG_2 amb número d'IBAN XXXX i XXXX; així com els comptes bancaris de l'entitat ORG_0 amb núm. 10740992.101 i núm. 1040992.102 i els productes financers, bancaris, d'assegurança o plans de pensions associats), de la motocicleta marca ORG_1 Model TL, amb matrícula andorrana núm. XXXX, titularitat de la processada, així com, del vehicle marca ORG_6 model Q7, amb matrícula andorrana núm. XXXX, i l'import que al moment de dictar sentència consti dipositat al compte de l'AFA (amb núm. de referència 201800081527), de conformitat amb el que estableix l'article 70.4 del Codi penal.

Per últim manifesta que si els béns d'Sanz no fossin suficients per fer front a l'import total de 457.650,76EUR, en primer lloc, i abans del comís en benefici de l'Estat andorrà, s'haurà de procedir a la reparació dels danys i la indemnització del perjudici causat, havent-se d'acordar el comís per equivalent de qualsevol altre bé que es localitzi al Principat d'Andorra titularitat de la processada, de conformitat amb el que estableix l'article 176 del Codi de procediment penal.

RESULTANT TERCER.- El lletrat Pérez, que actua en nom i representació de la CASS, manifesta la seva conformitat amb l'exposat pel Ministeri Fiscal, fent però, una modificació respecte al quantum reclamat en el seu escrit de qualificació provisional en atenció al resultat dels peritatges efectuats tant pel perit CODÓ com el de AUDITAND, reduint la reclamació inicial dels 476.254,87 euros als 457.650 euros determinats per aquests.

Considera que existeix responsabilitat civil de la part de Capellà pel fet d?haver rebut ajuda de l'acusada Sanz pel pagament de la hipoteca per l'immoble adquirit a Portugal, entenent que la seva responsabilitat és de l'ordre de 30.000 euros, és a dir la meitat dels 60.000 euros pagats abans de la detenció, demanant el comís de la part proporcional a aquests trenta mil euros, llevat que Capellà ofereixi altra solució per respondre a la responsabilitat civil.

RESULTANT QUART.- L'advocat de la defensa agraeix en primer terme l'esforç de la part acusadora en reduir l'import que se li reclama a la seva representada Zeila Capellà ja que és un tercer que no ha tingut res a veure amb els fets.

Per la resta eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional.

Manifesta que Encarnació Sanz ha reconegut des del primer moment haver sostret diners de la parapública, i ha tingut sempre un discurs coherent i consistent. Explica que la seva actuació va venir motivada per la seva addicció al bingo i que pateix d'una ludopatia que ha estat corroborada per part del Dr. Gálvez, metge especialista en psiquiatria i professor de la Facultat de Medicina de Barcelona.

En la declaració efectuada per davant del Batlle, la seva representada va reconèixer els fets que li eren imputats i va respondre a les preguntes que li eren efectuades de forma oberta, transparent i sense amagar cap tipus d'informació.

Sanz fou detinguda en data 16 de maig de 2018, en seguiment d'una denúncia efectuada per la CASS, per haver-se apropiat indegudament diners de la dita parapública, aprofitant-se de les seves funcions professionals i en condició de "Cap d'Àrea", modificant registres informàtics, suprimint documents manuals a fi d'amagar la sostracció d'aquells diners que haurien estat satisfets pels assegurats de la CASS, destinant-los exclusivament a la seva addicció al bingo.

Va explicar que havia sostret diners de la CASS a causa de la seva addicció al bingo i que havia perdut el control, que havia deixat de ser ella mateixa, de ser responsable. Gastava a vegades 300EUR, a vegades 50EUR, a vegades 100EUR al ORG_4, concretament a les màquines escurabutxaques. Agafava efectiu de la caixa, a vegades el tornava una altra vegada, i a vegades ho retornava per tapar d'alguna manera el que havia sostret en efectiu. Havia jugat sempre i ho controlava, però va haver un moment que tenia una ansietat terrible per jugar i jugar i estar al Bingo. Fa anys que anava al bingo i va ser els darrers, dos o tres anys, que va perdre el control.

A criteri del lletrat els diners que ha agafat els ha gastat en el joc. Accepta els fets imputats i la seva qualificació excepte pel delicte de blanqueig que considera no concorre en aquest cas, ni per Sanz, ni molt menys es poden reprotxar a Zeila Capellà.

En relació a l'existència de circumstàncies modificatives insisteix en l'atenuant prevista a l'article 29.8 del Codi Penal, doncs hi ha un informe pericial en autes, elaborat pel Dr. Morillo, malgrat no hagi estat ratificat pot actuar com a prova documental, que diagnostica una addicció de la part de Sanz al joc i això comporta una disminució de la voluntat i les capacitat cognitives. També els experts del centre penitenciari, Dr. Morell i el Sr. Bonet, ho confirmen. Rubia té declarat que durant tot el dia pensava en el moment d'anar al bingo, que era com una droga.

Prova d'aquest fet, és el llistat d'assistències que consta en autes i que acredita que Sanz accedia al ORG_4 d'ençà l'any 2008 fins al dia 16 de maig de 2018, havent-ho fet un total de 2.659 vegades i més concretament fins a 109 vegades l'any 2018 (anant de l'1 de gener i fins al dia 16 de maig de 2018, data en que fou detinguda), de manera que des del dia 1 de gener i fins al dia 16 de maig de 2018 van passar 136 dies i Sanz va assistir 109 vegades a aquella sala de joc, al Bingo. Remarca que en ocasions, per vacances, dies de festa o caps de setmana l'acusada era fora del Principat, fet que denota encara més Ia nombrosa assistència que feia quant estava al Principat, assistint fins i tot, dues vegades al dia, una cap al migdia (en la seva hora de dinar) i altra al plegar de la CASS.

Afegeix que també és compleix l'atenuant d'haver rescabalat econòmicament en la mesura de les seves possibilitats i progressivament, amb una part del seu salari, des de que va sortir del Centre Penitenciari, de conformitat amb el que disposa l'article 29.7 del Codi penal.

Finalment conclou que Sanz ha comès el delicte major de sostracció de béns públics en concurs medial amb el delicte major de supressió de document públic i el delicte menor d'alteració de dades informàtiques, dels articles 388.2, 441 i 446 del Codi penal, però en cap cas el delicte major de blanqueig de diners o valors dels articles 409 i 410 del Codi penal i que és responsable penal en tant que autora. Exposa que la casa de Portugal ha estat pagada per la mateixa Capellà, havent estat justificat que el pagament es feia per transferència bancària i després, degut a l'augment de les despeses bancàries, ho efectuava personalment quan es desplaçava per vacances.

Respecte a la pena considera excessiva la sol·licitada per la Fiscal i demana, atenent les circumstàncies dels fets, les circumstàncies atenuants i personals de Sanz i d'acord amb l'article 56 del Codi penal, una pena de tres anys de presó dels quals ferms, la part ja complerta i condicional la resta, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i el pagament de les despeses processals causades.

Pel que fa a la responsabilitat civil, considera que l'únic import que es pot considerar com a vàlid és el reconegut per la pròpia Sanz en les seves declaracions prèvies, d'un import màxim de 25.000 euros. En relació a Capellà, s'oposa frontalment a què se li atribueixi cap mena de responsabilitat.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Els fets declarats provats, i així ha estat acceptat per la representació lletrada de l'acusada Sanz en les seves conclusions provisionals i en les definitives a la data del judici oral, són constitutius d'un delicte major de sostracció de béns públics, previst i tipificat a l'article 388.2 del Codi penal, revestint especial gravetat per l'import sostret del sector públic afectat i la naturalesa i destinació de dits cabdals, posat en relació amb els delictes definits als articles 441, supressió de document públic, i 446, alteració de dades informàtiques.

El càrrec que exercia la processada no és objecte de controvèrsia, cap de l'Àrea de control administratiu de la CASS i tampoc la naturalesa dels diners sobre els que efectuava els actes de disposició. Encarnació Sanz aprofitant de les facilitats que li proporcionava les funcions pròpies del seu càrrec, es quedava l'import, total o parcial, dels pagaments que en efectiu realitzaven les persones obligades, deutors, per saldar els seus deutes amb la seguretat social. Gestionava els expedients sancionadors amb potestat per reduir els recàrrecs. L'acusada tenia la possessió material dels diners i la facultat de decisió sobre el seu destí, prova de càrrec constituïda per l'abundant prova documental i les pericials fetes, a més, indubtablement, del seu reconeixement i acceptació dels fets i acusació que des del començament ha fet l'acusada Sanz. Els pagaments efectuats en efectiu pels declarants es deixaven a la caixa forta i després es portaven al banc però, tant i com va poder explicar la testimoni Tejera, no es feia mai l'arqueig de caixa, fet que la va sorprendre.

El cert és que foren els mateixos companys del departament que ella dirigia i que eren sota les seves ordres, com Sandoval, Julián i Esparza, que en observar les anomalies freqüents que es produïen: o faltaven o sobraven diners, hi havia pagaments que no havien estat afectats i la persona cotitzant sortia encara com a deutora, o bé pagaments que eren afectats a altres cotitzants sense cap lligam entre ells, que determinà la denuncia origen del present sumari.

Segons l'auditoria realitzada pel perit Guerrero de AUDITAND, que obra en autes en els folis 4439 i següents, i ratificada a la vista oral, el modus operandi emprat per l'acusada mantenia el mateix patró en tots els casos, un pagament en efectiu realitzat per un deutor al departament que Sanz dirigia i supervisava. El frau sempre consistia en la desviació d'uns diners en efectiu i per ocultar aquest apoderament alterava la comptabilitat a través del sistema de gestió. Manifesta que es va arribar a l'import (457.650,76 EUR) finalment comptabilitzat, analitzant aquells moviments on hi havia hagut una intervenció manual però, continua dient el perit, van ser molt prudents i no es van estudiar totes les operacions sospitoses, només es van incloure aquelles que eren clares.

La defensa, bàsicament, el que qüestiona és l'import del perjudici causat per aquests il·lícits, que ho xifra en una quantitat, diguem-ne forfetera, de 25.000 euros quan la mateixa processada a l'acte de la vista oral té manifestat que podrien ser uns 120.000 euros.

El testimoni Zurita, tècnic adscrit al departament de Sanz, té declarat en autes i ho ha ratificar a l'acte del judici oral, que a la vista de les irregularitats observades, es va dirigir als seus immediats superiors informant de les anomalies detectades i adjuntant documentació de les operacions sospitoses, de manera que en aquest primer estadi, -denúncia més complement de denúncia-, ja s'observa un presumpte perjudici causat a la parapública de l'ordre d'uns 24.566,83 euros, tot això en espera de practicar la corresponent auditoria el que fa inversemblant les estimacions del perjudici causat efectuat per la pròpia acusada o la seva defensa atès que es basen en apreciacions merament subjectives, fins i tot no ha acreditat que havia guanyat en ocasions, almenys dos cops, té declarat, una important quantitat de diners, guany del que no hi ha cap rastre ni al registre de la sala de joc ni en els seu comptes.

Respecte als delictes tipificats a l'article 441, intitulat supressió de documents i a l'article 446, alteració de dades informàtiques, ambos compresos en el capítol segon, "Falsedat de documents, d'enregistraments tècnics i de dades informàtiques" del Títol XXIII "Delictes contra la seguretat del tràfic" del Codi Penal, han estat igualment acceptats per la acusada i la seva defensa, atès que aquesta, Sanz, modificà les dades del registre o eliminava rebuts de manera a impedir que l'entitat pogués descobrir la realitat del que estava succeint, com així va passar durant un llarg termini de temps (varis anys), i ha estat corroborat per les declaracions de Mena, directora d'administració de finances de la CASS, així com la del director de sistemes informàtics de la CASS, Escudero, que manifesten que la manipulació que del sistema informàtic i comptable feia l'acusada, al qual tenia accés pel càrrec que ostentava, li permetia anular els recàrrecs, ocultar l'operativa i deixar el circuit tancat.

Els delictes referenciats han estat degudament i legalment constituïts.

CONSIDERANT SEGON.- Per contra aquest Tribunal no estima acreditat el delicte blanqueig de diners efectuat amb habitualitat i tipificat als articles 409 i 410 del Codi Penal.

Efectivament ha quedat acreditat que els diners sostrets per l'acusada anaven destinats a sufragar les despeses generades per la seva afició al joc. Eren sempre diners en efectiu i no entraven mai en el seu compte corrent ni en el de la seva companya i també acusada Zeila Capellà, que, veient que Sanz estava jugant de manera descontrolada, li exigia retirar part dels diners de la seva nòmina al moment del cobrament, a fi que aquesta contribuís a les despeses familiars.

No obstant a criteri d'aquest Tribunal no ha quedat degudament acreditat que Zeila Capellà, malgrat ser la companya sentimental des de fa anys de Sanz, i amb la quina fa vida en comú compartint pis i despeses, estigués assabentada de les accions il·lícites que duia a terme Encarnació Sanz en el seu treball, no obstant saber que aquella destinava una part important del seu temps d'oci a jugar al bingo, donat que aquella sempre ho justificava dient-li que solament eren uns 20 o 30 euros el que jugava.

Les dues tenen declarat, i no ha estat contradit que compartien les despeses de la vida diària, si bé en la seva majoria eren assumides per Sanz atès la disparitat d'ingressos que tenien, entre uns 3500 a 3700 euros mensuals Sanz i 1.400 euros Capellà com a empleada de neteja fixa en un domicili particular, i que com a despesa més important que tenien figura el lloguer del pis on vivien, 800 euros mensuals i altres 500 euros d'un préstec per la compra d'un cotxe. Així que, en principi, els ingressos mensuals totals els permetien fer una vida acomodada sense que es pugui apreciar que vivien per sobre de les seves possibilitats tal i com refereix l'acusació, d'un costat per que els viatges efectuats a l'estranger, New York i/o Bali, van ser realitzats en diferents anys i no hi ha altres sortides especials, i van ser pagats a terminis a l'agència de viatges com així també ho va ser l'adquisició del vehicle.

Resta per analitzar el pagament de la casa o pis adquirit a Portugal a nom exclusivament de Zeila Capellà Capellà mitjançant un crèdit hipotecari de 120.000 euros més altres 10.000 euros per despeses, el que fa un total de 130.000 euros a pagar, restant una quota mensual de 500 euros i que a data d'avui ha estat totalment liquidat. Ha quedat acreditat igualment que al moment de la detenció de Sanz encara restaven per pagar una quantitat de 80.000 euros, quantitat a la que ha fet front en solitari i amb el seu salari la mateixa Capellà, doncs Sanz a més de perdre la seva font d'ingressos va romandre en situació de presó preventiva.

La qüestió rau en delimitar si les aportacions que Sanz va fer abans de la seva detenció procedien dels diners sostrets a la CASS. Hem de recordar, tal i com la pròpia part perjudicada explica, que la quantitat pagada fins aleshores era de 60.000 euros i que en els primers anys de la hipoteca, la quota mensual era pagada mitjançant transferència dels bancs d'Andorra als de Portugal. Les quantitats ingressades en el comptes respectius de les dues acusades procedien exclusivament del seu salari. Mai es van ingressar quantitats en efectiu en els referits comptes bancaris, doncs Sanz destinava els diners sostrets a pagar els cartrons del joc del bingo o directament a les màquines escurabutxaques que com tothom coneix sols accepten diners en efectiu.

Zeila Capellà, té declarat, i no ha estat contradit, que requeria constantment a la seva companya de retirar diners del caixer per tal de fer front a les despeses del dia a dia, com també per a reunir diners per pagar el deute contret a Portugal, ja que en un moment determinat, i degut al cost que suposava l'enviament de diners per transferència bancària, van decidir de portar els diners en efectiu aprofitant quan viatjaven a Portugal, bé per les vacances, bé per visitar la mare de Capellà, ja que amb uns 3.000 euros podien fer front al pagament de la quota durant almenys sis mesos. No és inversemblant doncs, que els diners trobats en el seu domicili, a banda de servir per a pagar petites despeses diàries estiguessin destinats a dur-los a Portugal en el pròxim viatge que havien d'efectuar i que els diners esmentats procedien dels caixers i dels comptes bancaris. Les explicacions que Sanz donava a Capellà, quan era interpel·lada per la seva assistència al bingo i el que això podia comportar com a despesa, sempre era minimitzant-la, tot dient-li que era de l'ordre d'uns 20 euros màxim i, ja que amb el seu salari s'ho podia permetre, no tenia Capellà motius per desconfiar.

Per tot l'exposat i en atenció al principi cardinal en Dret penal "in dubio pro reo" com una manifestació del dret fonamentat a la presumpció d'innocència, aquest Tribunal estima que el delicte referenciat de blanqueig de diners realitzat amb habitualitat, objecte d'acusació, no ha quedat degudament constituït i escau decretar l'absolució de les dues acusades per aquest il·lícit penal i conseqüentment no escau declarar la responsabilitat civil per enriquiment de Capellà no donant lloc a la petició de comís de la seva propietat radicada a Portugal.

CONSIDERANT TERCER.- Dels delictes declarats legalment constituïts, delicte major de sostracció de béns públics, delicte major de supressió de document públic i delicte menor d'alteració de dades informàtiques tipificats, respectivament, als articles 388.2, 441 i 446 del Codi Penal, és responsable penal en concepte d'autora l'acusada Sanz per haver realitzat personalment els fets punibles, en mèrits del què disposen els articles 20 i 21 del Codi penal, participació que ha restat acreditada pel propi reconeixement dels fets de la part de l'acusada Sanz, i de la prova practicada a l'acte del judici oral, testificals, documental aportada i pericials practicades.

No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Aquest Tribunal estima que no es poden apreciar les circumstàncies atenuants al·legades per la defensa, addicció al joc i rescabalament del dany, contemplades als apartats 7 i 8 de l'article 29 del Codi Penal.

D'una banda, si bé consta que l'acusada pateix d'una forta afició al joc, la seva qualitat d'addicció i en conseqüència l'alteració de les seves capacitats cognoscitives no ha estat degudament acreditada, doncs si bé consta en autes la pericial practicada per perit Dr. Morillo que així ho afirma, i consta tanmateix el llistat facilitat per la mateixa Sala de Bingo respecte a l'assistència al local de la seva part, el cert és que com ha estat dit jurisprudencialment en nombroses ocasions, tant les atenuants com les agreujants que modifiquen en alguna mesura la responsabilitat personal penal de la persona jutjada, han de restar degudament acreditades i correspon a la part que ho al·lega la seva acreditació amb la pràctica de les proves que així ho demostren ço que no ha estat en el present cas, atès que la defensa és limita a manifestar-ho reproduint la pericial que obra en autes sense haver aportat el perit que la realitzà a l'acte del judici oral a efectes de donar degut compliment al principi de contradicció que regeix el procés penal. Tampoc considera que es pugui apreciar l'atenuant d'haver rescabalat o intentat rescabalar el perjudici sofert, ja que la quantia aportada per l'acusada, 14.000 euros, front la reclamació de prop del mig milió d'euros de la perjudicada, la Caixa Andorra de la Seguretat Social, és a totes llums insuficient ,no tant sols per la mateixa quantitat sinó també, i especialment, per la gravetat dels fets i sobretot que es tracten de diners de tots els cotitzants de la CASS, entitat parapública, sotmesa al règim definit per la Llei general de les finances públiques que té la missió essencial d'assegurar la gestió administrativa, tècnica i financera del sistema andorrà de seguretat social, sota el control del govern (article 40 de la Llei 17/2008 de la Seguretat Social).

No obstant l'exposat el Tribunal, atenent les disposicions de l'article 56 del Codi penal i a efectes de determinar la pena a imposar, pot valorar i valorarà les especials circumstàncies personals de l'acusada, el temps transcorregut des de la data dels fets i la reinserció assolida per la mateixa, que actualment gaudeix d'una feina estable, i ha demostrat el seu penediment pels fets ocorreguts, considerant com ajustada a dret imposar la pena de cinc anys de presó dels quals tres anys en ferm i la resta condicional, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys així com la pena d'inhabilitació per a drets públics, de conformitat amb l'article 388.2 CP i la petició del Ministeri Fiscal de deu anys. Pels mateixos motius i tenint en compte l'import de la responsabilitat civil derivada no s'estima adient, en aquest cas, imposar la multa sol·licitada pel Ministeri Fiscal, havent l'acusada de dedicar els seus esforços al pagament de dita responsabilitat civil pertanyent a tots els cotitzants a la CASS.

Pel compliment de la pena imposada li serà d'abonament el temps de presó provisional que hagi sofert per aquesta causa.

CONSIDERANT QUART.- L'article 94 del Codi Penal disposa que tota persona responsable penalment d'una infracció penal ho és també civilment si del fet se'n deriven danys i perjudicis. El rescabalament es farà de conformitat amb les normes dels articles 90 i següents del Codi Penal i subsidiàriament amb les normes civils.

S'escau doncs declarar la responsabilitat civil derivada del delicte de l'acusada Sanz per tal d'indemnitzar el perjudici causat a la perjudicada, la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, de conformitat amb la seva reclamació efectuada a l'acte de la vista oral i d'acord amb les pericials obrant en autes, i més concretament la pericial realitzada per l'auditora AUDITAND que figura als autes, folis 4438 i següents, i que no ha estat desvirtuada, tota vegada que les al·legacions en contra, manifestades per la pròpia acusada i la seva defensa, es limiten a dir que no pot ser una quantitat tant elevada, acceptant com a màxim, sota una apreciació totalment subjectiva del realment sostret, d'uns 120.000 euros, molt per sota dels fixat per l'auditoria amb mètodes empírics i partint d'un sistema de mínims, ja que hi ha moltes operacions que no s'han pogut registrar, havent examinat però operació per operació. No ha estat un sistema arbitrari ni superficial.

Escau igualment donar lloc al comís sol·licitat pel Ministeri fiscal en el seu informe relatiu als fons i béns que tingui l'acusada en les entitats bancàries ORG_5 i ORG_0, així com la motocicleta ORG_1 i el vehicle ORG_6 de la seva titularitat incautats. Pel pagament de la dita responsabilitat civil es tindrà en compte la quantitat aportada durant la instrucció de 14.019,65 euros.

CONSIDERANT CINQUÈ.- Igualment, i de conformitat amb les disposicions dels articles 174, 175.2 i 181.1 c) del Codi de Procediment Penal, escau imposar el pagament de les despeses processals causades.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

Decisio

D E C I D E I X

Absoldre Sanz del delicte major de blanqueig de diners amb habitualitat del que venia acusada.

No declarar la responsabilitat civil per enriquiment de Zelia Capellà Capellà.

Condemnar Sanz com a responsable penal en concepte d'autora del delicte major de sostracció de béns públics, del delicte major de supressió de document públic i del delicte menor d'alteració de dades informàtiques, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de CINC (5) ANYS de PRESÓ, dels quals TRES (3) ANYS FERMS i la resta condicional fixant el termini de suspensió en quatre (4) anys, la pena d'INHABILITACIÓ per l'EXERCICI DE DRETS PÚBLICS durant el termini de DEU (10) ANYS i al pagament de les despeses processals causades.

Condemnar Sanz a indemnitzar en concepte de responsabilitat civil a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social en la quantia reclamada de QUATRE-CENTS CINQUANTA-SET MIL SIS-CENTS EUROS (457.650EUR).

Decretar el comís dels fons incautats als comptes bancaris de Sanz a les entitats ORG_5 i ORG_0, així com la motocicleta ORG_1 matricula XXXX i el vehicle ORG_6 model Q7 matricula XXXX de la seva titularitat.

Així per aquesta sentència, ho manem i signem.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació.

NOTIFICACIÓ

Acte seguit i mitjançant diligència de compareixença es notifica la present sentència al Ministeri Fiscal i a les demés parts compareixents.

En dono fe.