APROPIACIÓ INDEGUDA

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Anna Estragués Armengol

Delictes Majors 6000118/2015 ORÍGEN: 1900096/2014 - 00 NIG: 5300543220140000299

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-cinc de maig del dos mil setze .

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000118/2015 seguida pel presumpte delicte major d'apropiació indeguda, contra Alfaro, nascut el dia a 17 de novembre del 1958 a Baza (Granada - Espanya), fill de Villalba i d'Garzón, de nacionalitat andorrana, domiciliat a XXXX, i defensat pel Lletrat Sr. Andrade, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Calderón, i acusació particular la Lletrada Sra. Julián, en nom i representació del perjudicat, Sr. ENTITY_8; actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER: són fets provats que, el processat Alfaro, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, d'ençà l'any 2003, com a propietari del negoci ORG_0. i en qualitat de gestor immobiliari, administrà l'arrendament de dos apartaments, -ubicats a d'Escaldes-Engordany-, que eren propietat de Puig, cobrant el processat Alfaro els lloguers, els quals liquidava trimestralment en efectiu, rebent per aquesta gestió una comissió del 10% dels imports rebuts.

A partir del mes d'agost del 2012, el processat Alfaro deixà de satisfer a Puig les quantitats rebudes que, de forma mensual anava cobrant dels llogaters, fins que al juliol del 2013 el perjudicat aconseguí recuperar els esmentats apartaments, causant un perjudici de 15.400 EUR que el Sr. Puig reclama.

RESULTANT SEGON: el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'apropiació indeguda per import superior a 6.000 EUR, tipificat i penat a l'article 213 del Codi Penal, posat en relació amb l'article 209.1, del qual considera responsable l'acusat Alfaro en tant que autor, demana se li imposi la pena de vint mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i el pagament de les despeses processals causades.

A l'acte del judici oral va ratificar la qualificació provisional.

RESULTANT TERCER: la lletrada Sra. Julián, advocada del querellant Sr. Puig, manifesta la seva conformitat amb la relació de fets i qualificació jurídica del Ministeri Fiscal, sol·licitant que la pena de vint mesos de presó condicional sigui qualificada al pagament de la indemnització al perjudicat, sent aquesta xifrada en la quantitat de 15.400 EUR que es correspon a les rendes que han generat les finques des de l'agost del 2012 fins al juliol del 2013 que l'acusat es va quedar, demanant que dita quantitat sigui incrementada amb els interessos legals corresponents.

A l'acte del judici oral confirma i ratifica el seu escrit de conclusions provisionals, reclamant també el pagament de les despeses d'advocat generades al perjudicat a acreditar en execució de sentència.

RESULTANT QUART: la defensa de l'acusat, el lletrat Sr. Andrade, manifesta la seva oposició rotunda a les qualificacions del Ministeri Fiscal i de l'acusació particular, al·legant que l'impagament en principi es produï per dificultats econòmiques, afegint que aquest va traspassar el seu negoci a l'abril del 2012, tal i com se'n deriva del document adjuntat, sent així una qüestió a resoldre per davant de la jurisdicció civil, sol·licitant conseqüentment l'absolució del seu representat.

De manera subsidiària demana que la pena a imposar no sigui superior a cinc mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i en concepte de responsabilitat civil considera que sols hauria de respondre a partir del moment en que recuperà el seu negoci, que fou al mes d'octubre del 2012 i no al mes d'agost, al·legant que es produï una impossibilitat material de pagament al tenir els comptes embargats i finalment, que ha estat declarat en situació d'arranjament judicial per resolució judicial del mes de febrer del 2016.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER: els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major d'apropiació indeguda, doncs d'acord amb la seva tipificació a l'article 213 del Codi Penal comet aquest delicte qui sent posseïdor de bens que li han estat confiats a títol de dipòsit o altre que produeix l'obligació de lliurar-los o retornar-los, s'apropiï o en distregi en perjudici d'altri. Així el que caracteritza el delicte esmentat és que el seu autor transforma la legítima possessió que li ha estat confiada en domini antijurídic, tal i com succeeix en el present cas atès que ha quedat acreditat que l'acusat rebé de la part dels llogaters dels pisos propietat del querellant els imports mensuals corresponents, sense trametre al seu propietari, tal i com havien acordat, malgrat els requeriments insistents, als quals es feia cas omís, tal i com ho ha reconegut a l'acte del judici oral l'acusat.

No es pot acceptar la tesi de la defensa del traspàs de negoci, efectuat als voltants del mes d'abril del 2012, quin contracte protocol·litzat s'ha aportat als autes per primera vegada al moment del judici oral, tota vegada que aquest traspàs o canvi de titularitat mai es va regularitzar al Registre de Govern i tampoc es notificà als seus clients (en aquest cas al Sr. ENTITY_8), contracte però que es deixà sense efecte tan bon punt l'altra part, el Sr. Capellà (que havia abonat de l'ordre de 60.000 euros) va constatar les irregularitats existents i va retornar el negoci a l'acusat al mes d'agost del 2012, tal i com ho té declarat a l'acte del judici oral, data a partir de la qual l'acusat continuà rebent i cobrant els imports dels lloguers dels apartaments de referència, sense però fent-los-hi arribar al seu titular legítim, no havent estat acreditat de la part de l'acusat, -que ho al·lega- tenir els comptes embargats, i constant que la declaració de fallida no es produï fins tres anys desprès, és a dir, al 2016.

CONSIDERANT SEGON: d'aquest il·lícit penal n'és responsable en concepte d'autor l'acusat Alfaro per haver realitzat personalment el fet punible, tal i com s'estableix als articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT TERCER: no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT QUART: de conformitat amb el que disposen els articles 90 i ss. del Codi Penal, que regulen la responsabilitat civil derivada dels delictes o faltes, Alfaro haurà d'indemnitzar Puig en la quantitat reclamada de 15.400 EUR, corresponent als lloguers impagats des del mes d'agost del 2012, en què el Sr. Capellà retornà el negoci a l'acusat, fins al mes de juliol del 2013, quan el Sr. Puig aconseguí recuperar la gestió i administració dels seus béns, amb els interessos legals generats des de la data del processament, decretat per aute de data 14 de juny del 2014.

CONSIDERANT CINQUÈ: hagut compte que el processat Alfaro ha estat declarat en fallida per resolució dictada en data 24 de febrer del 2016, no procedeix imposar-li la condicional qualificada sol·licitada l'acusació partícular.

CONSIDERANT SISÈ: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades.

Cal imposar igualment el pagament de les despeses d'advocat generades al perjudicat a acreditar en execució de sentència.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : hem de condemnar i condemnem Alfaro com a responsable penal en concepte d'autor d'un delicte major d'apropiació indeguda amb un perjudici superior a 6.000 EUR, a la pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna de 4 anys, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Alfaro haurà d'indemnitzar Puig en la quantitat de 15.400 EUR, en els termes del considerant quart i al pagament dels honoraris d'advocat del querellant.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.