ÚS FRAUDULENT DE TARGETA DE CRÈDIT

Sentència

Magistrats

Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Elisenda Franquet Font

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Mena Enric ANGLADA FORS

Elisenda Franquet Font

A la Vila d’Andorra la Vella, catorze de setembre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts la causa núm. TC-105-2/08, seguida pel presumpte delicte major continuat d’ús fraudulent de targeta de crèdit, contra Villegas, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana i defensada pel lletrat Sr. Morillo, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Escolano, i acusació particular la lletrada Sra. Varesc, en representació del perjudicat Agullo, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Mena.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que Villegas nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals i el Sr. Agullo van esser parella durant diversos anys abans de separar-se el mes d'agost del 2004. Durant la vida en comú la Sra. Villegas disposava d'una carta de crèdit, núm. , emesa en data 18 de març de 2004 per l'empresa C, de les V.-E. d'E. al seu nom de Villegas i a petició del Sr. Agullo (F. 175)

a fi i efecte de posar carburant al seu vehicle o comprar productes diversos, essent les despeses ocasionades carregades al compte corrent del Sr. Agullo.

Desprès de la separació de la parella, la processada Villegas va continuar utilitzant dita carta de crèdit i més precisament, entre els dies 8 de juliol de 2007 i 6 de novembre de 2007, en 15 ocasions per un total de 2.211,99 euros, quantitat que va ser carregada al compte corrent del Sr. Agullo, essent dita targeta de crèdit finalment donada de baixa en data 12 de novembre del 2007 (folis 175 i ss.).

Fonaments de dret

RESULTANT : que el Ministeri Fiscal, que qualifica els fets en el seu escrit de qualificació provisional de delicte major d’ús fraudulent de targeta de crèdit tipificat a l’article 243 del Codi Penal del qual estimava la processada com a responsable en concepte d’autora, va canviar les seves conclusions provisionals el dia de la vista oral i retirà l’acusació, estimant que no concorre el tipus penal en el cas d’autes doncs la processada és la titular real de la targeta i no s’ha acreditat que la utilització s’hagi fet sense autorització. Per tant no formula acusació pels fets d’autes.

RESULTANT : que la defensa de l’acusació particular manifesta que la Sra. Villegas sabia que no gaudia de la autorització del Sr. Agullo per utilitzar la targeta ja que va sol·licitar la Estació per verificar si dita targeta estava donada d’alta o bé es trobava de baixa. Arrel de comprovar que la targeta es trobava activa, malgrat el Sr. Agullo havia sol·licitat donar-la de baixa al mes d’agost de 2004, la Sra. Villegas va utilitzar de nou la targeta a partir del 8 de juliol de 2007, mentre no l’havia utilitzat des del mes de gener de 2005.

Estima els fets constitutius del delicte major continuat d’ús fraudulent de targeta de crèdit previst i penat a l’article 243 del Codi Penal del qual n’és responsable en concepte d’autora la processada Villegas, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana imposar-li la pena d’un any de presó condicional.

En concepte de responsabilitat civil, sol·licita la condemna de la Sra. Villegas a pagar al Sr. Agullo la suma de 2.211,99 € corresponent a les compres efectuades del dia 08 de juliol de 2007 al 06 de novembre del 2007 més els interessos de la quantitat referida d’ençà la data del pagament de cadascuna de les compres, així com els honoraris d’advocat a acreditar en període d’execució de sentencia.

En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT : que la defensa de la processada manifesta que els fets d'autes no son constitutius de cap delicte major d’ús fraudulent de targeta de crèdit de l’article 243 del Codi Penal doncs la Sra. Villegas era la legitima titular de la targeta que era vàlida, vigent i al seu nom i a més no s’ha acreditat en autes que el Sr. Agullo hagi demanat la baixa de la targeta durant el mes d'agost del 2004 ja que consta donada de baixa el 12 de novembre del 2007. Per tant demana la lliure absolució de la seva defensada sense cap pronunciament de la responsabilitat civil per no haver comés cap il·lícit penal la seva representada.

En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, demanant també que s’imposin les despeses i costes d’advocat al Sr. Agullo , part querellant.

Decisio

CONSIDERANT : que els fets provats no constitueixen el delicte major d’ús fraudulent de targeta de crèdit previst i penat a l’article 243 que imputa l’acusació particular a la processada, ja que el Ministeri Fiscal ha retirat l’acusació.

El delicte major d’ús fraudulent de targeta de crèdit exigeix que la utilització sigui feta sense autorització, és a dir sense el coneixement de l’ús de la seva carta pel seu titular o una utilització abusiva de l’autorització eventualment donada.

En el cas d'autes no s'aprecia l’absència d’autorització, element constitutiu del delicte, doncs :

la targeta utilitzada per la Sra. Villegas era emesa al seu nom essent ella mateixa la legitima titular ;

a cadascuna de les compres, la Sra. Villegas firmava amb la seva signatura;

la dita targeta era vàlida i vigent quan la Sra. Villegas l'ha utilitzat ja que consta en autes que se l’ha donat de baixa solament el dia 12 de novembre del 2007 (F. 175) és a dir desprès de la seva utilització imputada, significant això que, independentment del fet que les despeses siguin carregades sobre el compte del Sr. Agullo, perdurava l’autorització de fer ús de la targeta de crèdit donada des de l'any 2004.

Per tant es de manera totalment legitima i sense cap tipus de frau que la processada ha fet us de la targeta de crèdit emesa per l'empresa C. de les V.-E. d'E. ja que de la prova practicada no resulta que s’hagi donat de baixa dita targeta al moment de la separació de la parella al mes d'agost de 2004, tal com sosté sense cap tipus de prova l’acusació particular.

CONSIDERANT : que, per tot el que s’ha exposat, no s’aprecia l’existència de delicte major continuat objecte d’acusació, per la qual cosa procedeix dictar l’absolució de la processada Villegas.

CONSIDERANT : que no hi ha lloc a pronunciament sobre la responsabilitat civil ja que no hi ha cap delicte penal.

CONSIDERANT : que, d’acord amb el que disposen els articles 174 i 175.3 del Codi de Procediment Penal cal condemnar el querellant particular, Sr. Agullo, al pagament de les despeses processals causades, així com de les costes d’advocat que es fixaran en període d’execució de sentència.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem d'absoldre i absolem a l'acusada Villegas del delicte major continuat d'ús fraudulent de targeta de crèdit pel que venia acusada, i condemnem Agullo, querellant particular,

al pagament de les despeses processals causades, així com al pagament de les costes d’advocat que es fixaran en període d’execució de sentència.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d’apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.