LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Anna Estragués Armengol Enric Anglada Fors

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-cinc de juliol del dos mil divuit.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000088/2016 seguida per tres delictes menors de lesions per imprudència greu.

Acusat: Yuste, nascut el XXXX, Portugal, fill de Sevillano i d'Moliner, de nacionalitat PORTUGUES resident al Principat i sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa, defensat per la Lletrada Sra. Anaya.

Responsable civil solidària: la companyia d'assegurances ORG_0, S.A., defensada per la Lletrada Sra. Anaya.

Parts acusadores:

El Ministeri Fiscal representat pel Sr. Macias. L'acusació particular constituïda per Amorós, Olmo i Durán, defensats per la Lletrada Sra. Gomila.

Magistrat ponent Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: vers les 18:06 hores del dia 19 de maig del 2012 l'acusat Yuste, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa, resident al Principat i sense antecedents penals, circulava conduint el vehicle de la seva propietat Mercedes matrícula XXXX, assegurat a la companyia ORG_0, S.A, pel Carrer Prat de la Creu d'Andorra la Vella, en direcció a Escaldes-Engordany i en arribar a l'encreuament amb el Carrer Bonaventura Armengol no va percebre que el vehicle que el precedia Toyota matrícula XXXX, conduït pel perjudicat Amorós, s'havia aturat a l'alçada del pas de vianants existent a dit encreuament per cedir el pas a un vianant que pretenia creuar la calçada, col·lidint el vehicle conduit per l'acusat amb la seva part davantera contra la part posterior del vehicle conduit per Amorós.

A conseqüència de la col·lisió, tant el conductor del vehicle Toyota, Amorós, com els ocupants de dit vehicle Olmo i Durán patiren cervicàlgia que precisà tractament mèdic per a la seva curació.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen tres contravencions penals de lesions per imprudència lleu de l'article de l'article 477.2 del Codi penal, qualificació que es correspon no en atenció a l'abast de les lesions sofertes pels perjudicats, doncs el Tribunal no té dubte que les lesions sofertes pel conductor i ocupants del vehicle Mercedes matrícula XXXX foren tributàries de tractament mèdic per a la seva curació, sinó en atenció a la entitat de la negligència imputable a l'acusat.

Té abastament declarat aquest Tribunal que la imprudència o negligència, per a què sigui punible ja com delicte major de l'article 104.1, ja com delicte menor de l'article 117.2 i 3. ambdós del Codi Penal, exigeix la concurrència dels següent requisits: a) una acció u omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura; b) el resultat de mort o de lesions de la víctima previst en els esmentats articles del Codi Penal; i, c) la relació de causalitat entre l'actuació negligent o imprudent de l'agent i el resultat típic.

En el present cas la mecànica de la col·lisió no és discutida ni per les parts acusadores ni per la Defensa de l'acusat i la responsable civil solidària, tractant-se d'una col·lisió per darrera per part del vehicle conduit per l'acusat Mercedes matrícula XXXX contra el vehicle Toyota matrícula XXXX quan aquest s'havia aturat degudament davant d'un pas de vianants per deixar creuar la calçada a un vianant.

És cert que hi ha una conducció negligent per part del conductor del vehicle Mercedes matrícula XXXX, doncs ens trobem davant d'una acció u omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura, com és no prestar la deguda atenció a les incidències del tràfic.

L'acusat a la seva declaració a la Batllia manifestà que el vehicle que circulava davant seu va frenar de cop just a sobre del pas de vianants, trepitjant-lo, reaccionant ell pitjant fort el pedal de fre del seu vehicle, no podent evitar la col·lisió amb la part del darrera del vehicle que s'acabava d'aturar, i que circulava amb cua, molt a poc a poc, a una velocitat molt reduïda (foli 921).

Així, hi ha lloc a concloure que l'acusat no circulava a una velocitat excessiva o inadequada, doncs no hi ha prova en contrari a lo que ell té manifestat davant la Batlle instructora, ni tan sols contem amb cap element per valorar l'abast de la col·lisió pel que fa als danys soferts pels vehicles implicats, doncs ni amb la querella, ni a les declaracions del conductor del Toyota ni a l'escrit de qualificació provisional res es diu dels danys soferts ni pel vehicle Toyota matrícula XXXX, en la seva part posterior, ni pel vehicle Mercedes matrícula XXXX, en la seva part davantera. A l'informe del Servei de Policia sols es refereix que s'han verificat visualment els danys materials d'ambdós vehicles i aquest corresponien en la seva totalitat al tipus d'accident de col·lisió per envestida (abast) (foli 9). Hi ha lloc a concloure que els desperfectes no foren d'entitat, devent-se fer notar que el perjudicat Amorós no ha formulat reclamació civil pels desperfectes del seu vehicle Toyota, ni tant sols pel concepte de franquícia, el que permet suposar que els danys foren d'escassa entitat.

La poca entitat de la col·lisió també resulta de l'informe policial on es fa constar la intervenció policial malgrat que inicialment els conductors implicats únicament volien efectuar un intercanvi corresponent de part amistós (foli 9).

Tampoc consta que l'acusat conduís amb desatenció greu, doncs no hi ha cap prova que ho acrediti en contra del que té declarat a la Batllia.

Per tot el que s'ha exposat, no hi ha lloc a apreciar la imprudència com a greu que qualifica el resultat de lesions constitutives de delicte com a delicte menor de l'article 117 del Codi penal, sinó que incorregué en una desatenció momentània que, tot i circular a velocitat moderada, com ho té declarat a la Batllia, no li permeté detenir absolutament la marxa del seu vehicle per evitar col·lidir contra el vehicle Toyota matrícula XXXX que el precedia, aturat davant del pas de vianants.

I, qualificats els fets com a constitutius de tres contravencions penals de lesions per imprudència lleu de l'article 477.2 del Codi penal, procedeix estimar la concurrència de la causa d'extinció de la responsabilitat penal de prescripció de la infracció criminal, per haver transcorregut en excés el termini de sis mesos que l'article 81 del Codi penal assenyala per a la prescripció de les contravencions penals des de la producció els fets, en data 19 de maig del 2012, i la iniciació del procediment penal en contra de l'acusat Yuste, que no fou fins la incoació de les Diligències prèvies per aute de data 11 d'abril del 2014 que admeté a tràmit al querella formulada en data 13 de març del 2014 pels perjudicats Amorós, Olmo i Durán (folis 65 i 66).

Atesa la prescripció de les tres contravencions penals que són imputables a l'acusat Yuste, procedeix dictar la seva absolució, així com l'absolució de la responsable civil solidària companyia d'assegurances ORG_0, S.A.

Decisio

CONSIDERANT SEGON. Atesa l'absolució de l'acusat, procedeix declarar d'ofici les despeses processals causades, d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,

D E C I D I M :

ABSOLDRE l'acusat Yuste dels tres delictes menors de lesions per imprudència pels quins venia acusat, així com a la responsable civil solidària ORG_0, S.A., declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.