MALTRACTAMENT

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, vint-i-set de gener del dos mil setze.

VIST en judici oral i públic la Causa núm. 6000145/2015, seguida per una presumpta contravenció penal de maltractament d'obra en la que són parts denunciant Esteban, denunciada Salas, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana amb passaport núm. XXXX, i part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Daza, essent ponent el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: en data 25 de gener del 2013 Esteban formulà denúncia contra Salas per una presumpta empenta que li hauria donat vers les 14:00 hores del dia 24 de gener del 2013 al pati de l'Escola Andorrana d'Escaldes-Engordany, sense que els fets denunciats hagin quedat degudament acreditats.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal, en l'acte del judici oral, va qualificar els fets com a constitutius d'una contravenció penal de maltractament, prevista i penada a l'article 476.1 del Codi Penal, de la qual estima responsable penalment en concepte d'autora a la denunciada Salas i va demanar que s'imposés a la denunciada la pena de set dies d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de set dies, més el pagament de les despeses processals causades. I, en concepte de responsabilitat civil, sol·licità la condemna de la denunciada Salas a indemnitzar a Esteban en l'import de la factura per l'assistència mèdica d'urgències i d'una quantitat forfetaria pels tres desplaçaments al Principat d'Andorra que ha fet per raó d'aquesta causa.

RESULTANT TERCER. La denunciada, en el torn de paraula que li fou concedit després de l'informe del Ministeri Fiscal, va manifestar que no tenia res a dir.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. L'article 6. 2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, diu que tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment. I la Constitució en el seu article 10.2 garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència, disposant a l'article 3.4 que els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i a l'article 5 proclama la vigència a Andorra de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La presumpció d'innocència, en ser proclamat per la Constitució com un dret fonamental de la persona, vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels Tribunals de Justícia, i té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, practicada amb totes les garanties que exigeix el dret de defensa, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal.

Com té declarat el Tribunal Constitucional, el seu significat és que ningú pot ser condemnat sense prova de càrrec suficient, valorada de manera raonable i practicada amb totes les garanties processals (sentències TC de 7 de setembre del 2010, causa 2010-6-RE, 15 de març del 2013, causa 2012-22-RE, 13 de març del 2014, causa 2013-45-RE).

Si bé la Jurisprudència té abastament declarat que la sola manifestació de la víctima val com a prova de càrrec per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència, això és així sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, que s'hagi sotmès a contradicció de les parts, que sigui ponderada pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers el denunciat que pugui comprometre la seva credibilitat, que vingui avalat per dades objectives perifèriques que el reforcin i que sigui persistent i reiterat en el temps, sense ambigüitats ni contradiccions. Tot això haurà de tenir en compte el Tribunal d'instància per valorar, gràcies a la immediació que permet el judici oral, de manera més acurada el grau de credibilitat de la víctima segons la fermesa mostrada en l'acte del judici.

En el present cas, denunciant i denunciada tenen confessada una mala relació entre elles, prèvia als fets objecte de enjudiciament, i de la prova practicada, limitada a les declaracions de denunciant i denunciada, resulta una evident contradicció entre les versions d'una i altra, doncs mentre Esteban té declarat, confirmant la denúncia efectuada, que la denunciada li va donar una empenta en un pit, i que va haver d'anar a l'hospital perquè li feia mal, la denunciada Salas ho nega, dient que es va limitar a tocar-li el braç per cridar-li l'atenció per parlar amb ella, però no la va empentar. L'informe d'assistència al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell no aporta dades objectives que avalin la versió de la denunciant, doncs en dit informe es diu, a l'apartat de l'examen físic, que la denunciant no presenta lesions cutrànes, ni a la mama dreta ni a la mama esquerra (foli 9), doncs quan en dit informe es parla de Avui traumatisme en mama dreta, no és el diagnòstic sinó que és el que refereix la pacient i, d'altra banda, encara que a l'examen físic sí que es refereix dolor a la palpació, aquest no pot ser pres en consideració com una dada objectiva del maltractament doncs en el mateix informe consta que la denunciant acut a urgències per mastodínia de dies d'evolució, essent l'informe del dia 25 de gener del 2013, és a dir, del dia següent al presumpte maltractament, el que permet la raonable conclusió de que aquest dolor era anterior als fets denunciats.

Per tot l'exposat, el Tribunal té un dubte raonable sobre la veracitat dels fets denunciats, dubte raonable que, en aplicació del principi de dret penal de in dubio pro reo, obliga a dictar sentència absolent a la denunciada Salas de la contravenció penal de maltractament d'obra que se li imputa.

CONSIDERANT SEGON. Atesa l'absolució de la denunciada, procedeix declarar d'ofici les despeses processals causades.

Decisio

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas,

F A L L O :

Absolc a la denunciada Salas de la contravenció penal de maltractament d'obra la que venia acusada, declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta meva sentencia, definitivament jutjant, ho mano i signo.