LESIONS PER IMPRUDÈNCIA LLEU

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol

S E N T È N C I A

Magistrat Sra. Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, 4 de gener del 2021

VIST en judici oral i públic, la causa núm. 6000044/2020, seguida per una presumpta contravenció penal de lesions per imprudència lleu.

És acusada Nuñez, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat andorrana,. La defensa la lletrada Sra. Bernat que és ensems advocada de la companyia Águila, que compareix en qualitat de responsable civil solidària.

És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Gutierrez.

És ponent la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara que en data 7 de març del 2019, vers les 21H30, Nuñez sortia del seu domicili de La Massana, amb el seu gos raça podenco amb labrador, degudament lligat. Al portal de l'edifici, de reduïdes dimensions, es trobà amb un veí, Bueno, el qual també anava acompanyat del seu gos, degudament lligat. El gos de na Nuñez es va voler apropar del gos d'en Bueno que es posà en mig, rebent tot seguit en Bueno, una mossegada del gos de na Nuñez, a la cama esquerra.

A conseqüència dels fets, Bueno patí una ferida a la cuixa esquerra, part externa, requerint de tractament mèdic per a la seva curació.

Bueno ha renunciat a res reclamar.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal qualifica els fets com essent constitutius d'una contravenció penal de lesions per imprudència lleu, tipificada a l'article 477.2 del Codi Penal i, sent-ne Nuñez responsable en concepte d'autora, demana que se li imposi una pena de multa en la quantia de 600,00 euros així com el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, demana que Nuñez sigui condemnada a indemnitzar la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en l'import de 33,75 EUR en concepte de despeses mèdiques abonades per compte del Sr. Bueno..

RESULTANT TERCER. La lletrada Sra. Bernat, Advocada de la Sra. Nuñez i de la companyia Águila, no es mostra d'acord ni amb l'exposició de fets, ni amb la qualificació jurídica, ni amb la petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal.

Fa constar que la seva defensada sempre ha declarat el mateix al respecte de com van ocórrer els fets: el Sr. Bueno va fer un comentari despectiu envers la seva gossa i li va donar, tot seguit, un cop de peu; que la gossa va començar aleshores a bordar però no va mossegar al Sr. Bueno en cap moment; que en recriminar ella la seva actitud al Sr. Bueno, aquell la va empentar i va marxar del lloc. Precisà que a la Sra. Nuñez no se li ha obert cap expedient des del departament d'Agricultura ni des del Cos de Banders, ni tampoc se li ha imposat cap sanció; que la gossa de la Sra. Nuñez no és agressiva ni violenta i la Sra. Nuñez la duu sempre lligada, per tot el que considera que la Sra. Nuñez no va cometre cap imprudència, ni tant sols de caràcter lleu.

Altrament, fa constar que la lesió presentada pel Sr. Bueno, no és constitutiva de delicte com requereix el tipus penal objecte d'acusació, ja que no s'ha acreditat que hagi requerit d'una primera assistència necessària per la curació per quant el Sr. Bueno no es va fer visitar pel Servei de Medicina Legal i Forense pel que no se sap si aquella primera assistència va venir motivada per la necessitat de la curació o pel confort del pacient. Així mateix, indica que tampoc ha quedat acreditat que el Sr. Bueno seguís el tractament prescrit.

I per raó de l'exposat, recordant ensems els principis d'última ratio i especialitat del dret penal, demana l'absolució de la seva defensada, no havent- hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : L'article 477.2 del Codi Penal castiga amb pena de multa fins a 3.000 euros, el qui, per imprudència lleu, produeixi una de les lesions previstes en el mateix codi, com a delicte.

Per a trobar-se constituïda, la contravenció penal prevista a l'article 477.2 del Codi Penal per la qual el Ministeri Fiscal formula acusació, es requereix la concurrència dels següents elements:

una acció o omissió comesa amb infracció lleu del deure objectiu de cura;

el resultat de lesions de l'article 113.1 ó 113.2 del Codi Penal que les tipifica com a delicte quan requereixen d'una primera assistència mèdica o de tractament per a la seva curació;

una relació de causalitat entre l'actuació imprudent de l'agent i el resultat típic.

CONSIDERANT SEGON: En el present cas, ha quedat acreditat que en data en data 7 de març del 2019, vers les 21H30, el gos de Nuñez mossegà la cuixa esquerra de Bueno.. Efectivament, malgrat la Sra. Nuñez negui aquest extrem, ha quedat acreditat en autes que immediatament després dels fets, el Sr. Bueno es desplaçà al servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on fou atès a les 22H10, constatant-se per part dels facultatius que el van atendre, que patia una mossegada d'animal de 2-3 cm. de diàmetre a la cuixa esquerra (foli 9), pel què cap dubte existeix sobre la realitat de la lesió i sobre la causa de producció de la mateixa: una mossegada de gos, confirmant així, l'informe d'atenció a urgències, la versió dels fets efectuada, de forma reiterada i constant, pel Sr. Bueno, que no ha mostrat d'altra part, en cap moment, cap ànim de voler perjudicar a l'acusada, contra la qual no ha volgut, ni tant sols, formular reclamació.

Així mateix, ha quedat degudament acreditat que dita mossegada requerí de tractament mèdic per a la seva curació, doncs independentment del fet que el Sr. Bueno hagi seguit o no el tractament prescrit - el que no té cap incidència a efectes de qualificació jurídica dels fets - consta en autes (foli 7), que en el mateix servei d'urgències, no només li fou administrada una dosi de record de la vacuna antitetànica (el que ja seria una primera assistència mèdica necessària per a la curació, convertint les lesions sofertes en lesions previstes com a delicte en el nostre codi penal, article 113.1) sinó que li fou receptat tanmateix antibiòtic durant 7 dies, el que constitueix un tractament mèdic necessari per a la curació, segons reiterada jurisprudència dels nostres tribunals, sent així també les lesions constitutives de delicte segons el què disposa l'article 113.2 del Codi Penal.

Per raó de l'exposat, es trobarien reunits els elements detallats en els apartats b) i c) ans citats.

CONSIDERANT TERCER: Pel que fa al supòsit detallat en l'apartat a) , el Tribunal estima però que no concorre en el present cas, ja que no es desprèn en el comportament de l'acusada el dia dels fets, cap acció o omissió comesa amb infracció, encara que sigui lleu, al deure objectiu de cura.

Efectivament, de la prova practicada n'ha aparegut, doncs així ho han declarat tant l'acusada Sra. Nuñez com el Sr. Bueno, que la Sra. Nuñez duia, al moment dels fets, el seu gos degudament lligat amb una corretja. Així mateix, el gos de l'acusada, de raça Podenco amb Labrador, no és considerat com essent un gos de raça perillosa, ni consta que hagi mossegat mai a ningú amb anterioritat.

Per tant, el fet que en aquestes circumstàncies, el gos de la Sra. Nuñez hagi mossegat al Sr. Bueno, quan aquest coincidí amb l'animal i l'encausada, en l'entrada de l'edifici on ambdós resideixen, en un espai que ambdós també han coincidit en afirmar, és de reduïdes dimensions, no pot, per sí sol, fer suposar, per part de l'acusada, una imprudència constitutiva d'infracció penal.

Efectivament, tal i com ha manifestat reiteradament aquest Tribunal, no sempre la conducta humana, manifestada en accions o omissions que originen un resultat objectivament típic, és susceptible de ser sancionat penalment, ja que sols les accions més greus que infringeixen el deure objectiu de cura mereixen l'aplicació de l'ordre jurisdiccional penal, amb imposició d'una pena, atès que els principis que regeixen el dret penal són els d'especificitat, especialitat i subsidiarietat, en definitiva, el principi d'intervenció mínima, segons el qual el dret penal ha de ser l'ultima ratio per la protecció dels béns jurídics que resulten lesionats per aquelles activitat antijurídiques més greus. Així, també s'ha afirmat reiteradament, que la imprudència, per a ser castigada a títol de delicte o falta, requereix una certa entitat pel que no tota omissió de les precaucions degudes desemboca necessàriament en l'aplicació del Dret penal per tal de ressarcir els danys ocasionats, no podent convertir el procés penal en un procediment indemnitzatori, distorsionant així el sistema punitiu, doncs una interpretació extensiva del concepte d'imprudència simple ens conduiria a deixar sense contingut l'il·lícit civil, és a dir, aquella responsabilitat nascuda de culpa o negligència no punible.

CONSIDERANT QUART: No trobant-se així reunits tots els elements constitutius del tipus, escau l'absolució de Nuñez de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu, de la que venia acusada, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

CONSIDERANT CINQUÈ: D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal, s'han de declarar d'ofici les despeses processals causades.

VIST

: les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts, en nom del poble andorrà,

D E C I D E I X :

Absoldre Nuñez de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu de la que venia acusada, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil i declarant d'ofici les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la notificació, de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta sentència, ho mano i signo.