IMPRUDÈNCIA AMB RESULTAT DE MORT

Sentència

Magistrats

Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Gaya

Concepció Baron Mora

Jacques Richiardi

A la Vila d'Andorra la Vella, dotze de maig del dos mil cinc.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-020-3/03 seguida pel presumpte delicte major d'homicidi per imprudència, contra Conde, nascut el XXXX, fill d'Enric i de Mercè, de nacionalitat andorrana, casat, de professió cap de pistes, i contra Ferreras, nascut el XXXX, fill d'Eduard i de Francesca, de nacionalitat andorrana, de professió cap de sector de pistes,, defensats, ambdós processats, per la Lletrada Sra. Marcos, que també representa als responsables civils, solidari La ORG_1, S.A., i subsidiari E.N.S.I.S.A., sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Almansa i actuant de ponent el Magistrat Sr. Gaya, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.

RESULTANT:

que són fets provats que a la data de 11 de febrer de 2002, els processats Conde i Ferreras, ambdós de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, treballaven pel compte de la ORG_0, que assegura la gestió de l'estació d'esquí de Soldeu -El Tarter i està assegurada per la responsabilitat civil per la Companyia ORG_3, tan per ella mateixa com pels seus empleats, en qualitat, respectivament, de cap de pistes de l'estació de Soldeu el Tarter i de cap de sector de l'Àrea de Soldeu, funcions consistint especialment a assegurar la seguretat dels usuaris de les pistes.

El dia d'autes, vers les 13'50 hores, el jove Giner, de 13 anys d'edat, efectuava la baixada de la pista anomenada "El Duc" de l'Àrea de Soldeu, classificada com a pista verda, quan a proximitat del telesquí Espiolets 1, perdé el control dels seus esquís, per raó del seu baix nivell tècnic, agafant una gran velocitat que era incapaç de dominar i no podia parar-se per la manca d'absència de xarxes posades al lloc vorejant el telesquí.

Malgrat una temptativa final de tirar-se a terra, percutí amb el cap el 7é. pal de fusta situat al mig de la tanca que envolta la part posterior del telesquí i del qual únicament el primer pal estava protegit.

El xoc li ocasionà un traumatisme crànio-encefàlic i una hemorràgia aguda que provocaren la seva mort.

Fonaments de dret

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal, desprès de la seva exposició de fets, els qualifica de delicte major d'homicidi per imprudència, previst per l'article 191 del Codi Penal, del qual els acusats en són responsables penalment, en concepte d'autors, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que s'imposi a cada un dels acusats la pena de 6 mesos de presó condicional, multa de 1.800 Euros i el pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que els acusats, solidàriament amb la Companyia ORG_3 i subsidiàriament amb la ORG_0 indemnitzin Giner i Plana, pares de la víctima, en la quantitat de 18.000 Euros a cadascun.

En l'acte del judici oral redueix la seva petició de pena a 3 mesos estimant que la falta d'imprudència comesa pels acusats és lleu. Ratificant pel demés les seves conclusions provisionals.

Manté essencialment que la manca de mesures suficients de seguretat, ressurt larmaent de l'informe del Servei de Policia, i de les fotografies adjuntades, subratllant d'una part que la pista que havia agafat Giner estava classificada de pista verda, sigui de poca perillositat, d'altra part que és comú que un esquiador de baix nivell tal com la víctima prengui velocitat sense poder-se parar.

Decisio

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'homicidi per imprudència, previst a l'article 191 del Codi Penal, ja que la mort de Giner, a rel de les ferides sofertes en l'accident, de 11 de febrer de 2002, fou consecutiva a l'incompliment de Conde i d'Ferreras en l'exercici de llurs funcions, respectives de cap de pistes de l'estació de Soldeu el Tarter i de cap de sector de l'Àrea de Soldeu, les quals els encarregaven especialment responsables d'assegurar la seguretat dels usuaris de les pistes.

En efecte, el jove Giner, quin nivell d'esquí era baixa, havia regularment agafat la pista anomenada "El Duc" que estava classificada, al dia de l'accident, com una pista verda, és a dir una pista molt fàcil, doncs teòricament adaptada al seu nivell d'esquí; apareix no obstant que la part final, en la que esquiava Giner i que constituïa el baixador esquerre de la pista, segons les declaracions concordants dels acusats en l'acarament del 3 d'abril de 2003, presentava una pendent excessiva per una classificació de pista verda, ja que d'una part, Vendrell, empleada de l'estació treballant al telesquí Espiolet 1, ha declarat, en data 2 d'abril de 2002, davant el Batlle instructor, que el costat esquerre de la pista era de dificultat blava o vermella, d'altra part i sobretot Ferreras ha precisat, a l'acte de la vista oral, que a rel de l'accident, s'havia considerat que la porció de pista, on aquest s'havia produït, no corresponia a una pista verda; certament, la classificació de pistes és responsabilitat de la direcció de l'estació, encara que Conde ha indicat, el dia 23 de febrer de 2002 davant el Servei de Policia, que "la direcció de l'estació d'esquí i els caps de servei, entre els quals formo part, són els responsables de classificar les pistes"; però en tot estat de causa, les característiques de la part final esquerre de la pista "El Duc", pista especialment utilitzada per esquiadors inexperimentats que per definició, són susceptibles de perdre el control de llurs esquís, d'agafar velocitat i de no poder parar-se ràpidament per ells mateixos, pel fet de llur baix nivell tècnic, necessitaven que fossin posades en marxa mesures particulars de protecció a nivell del telesquí Espiolets 1, com permet de convèncer fàcilment la vista de la fotografia núm. 6, presa pel Servei de Policia, a saber unes xarxes a la proximitat immediata del telesquí de naturalesa a permetre la parada de l'usuari que hagi perdut el control dels esquís, xarxes que han estat altrament posades al lloc desprès segons l'afirmació de Conde, a l'acte de la vista oral, però també matalassos en tots els pals de fusta, podent ésser violentament colpits per un tal usuari, arribant en línia recta, de la tanca que envolta la part posterior del telesquí, els quals constituïen tant de punt durs perillosos en cas de xoc i no solament el primer; aquest darrer defecte de protecció, és encara més inexplicable, quan existia davant la petita barrera de ferro del telesquí, que representava un perill menys important, una xarxa de protecció pels usuaris accedint al lloc en diagonal així com ho prova la fotografia núm. 8, remesa pels responsables de l'estació al Servei de Policia.

Altrament la defensa no pot vàlidament reprotxar a la víctima un no respecte de l'article 2 de les normes de conducció dictades per la ORG_2, ja que la velocitat d'aquesta resultava exclusivament d'una pèrdua de control dels esquís i no d'una acció voluntària de la seva part, com ho demostra el testimoni de Vendrell.

CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 14 i 15 del Codi Penal, els processats són responsables penalment d'aquest delicte, en concepte d'autors, per haver realitzat personalment l'acte punible, ja que per les seves funcions havien de posar al lloc les mesures de seguretat que varen mancar.

CONSIDERANT: que no concorren en el present cas circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT: que en concepte de responsabilitat civil, per aplicació dels articles 66, 67 i 69.3 del Codi Penal, els processats, responsables penalment ho són també civilment, mentre que la companyia ORG_3, asseguradora de la responsabilitat civil de la societat ORG_4 i dels seus empleats, ho és solidàriament amb ells i aquesta societat subsidiàriament.

Els responsables civils han d'ésser condemnats a pagar, a cada un dels pares de Giner, Gomila i Plana, la suma de 18.000 Euros en reparació del perjudici moral sofert del fet de la defunció.

CONSIDERANT: que els acusats hauran de pagar solidàriament les despeses processals causades, de conformitat amb les disposicions dels articles 73.4 del Codi Penal, així com, dels articles 174 i 175.2 del Codi de Procediment Penal.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Conde com a responsable penalment, en concepte d'autor, del delicte major d'homicidi per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i a una multa de MIL EUROS.

Es condemna Ferreras com a responsable penalment, en concepte d'autor, del delicte major d'homicidi per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i a la multa de MIL EUROS.

Es condemna solidàriament Conde i Ferreras, solidàriament amb la companyia Catalana Occident i subsidiàriament amb la ORG_0, a pagar a Gomila i a Plana, a cada un d'ells, la suma de 18.000 Euros.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.