Denegació autorització de l'article 39.2 CPP

Aute

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000241/2025

ORIGEN: 7000034/2022 - 0

NIG: 5300542120220000382

AUTE 000051-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000241/2025

Nig : 5300542120220000382

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00051 A

AUTE 000051/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Margarida

Advocat: Sr. Agustí

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Denegació autorització de l' article 39.2 CPP

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10/10/2019, en el marc del procediment de Diligències prèvies 1000367/2018 obertes per un pretès delicte major d'actes sexuals sense consentiment en el qual la Sra. Margarida tenia la qualitat de perjudicada, el batlle instructor va designar com a perit al "SERVEI DE MEDICINA LEGAL I FORENSE".

En aquest informe s'havia de descriure la seva personalitat, el grau de veracitat de les seves afirmacions respecte als fets d'autes, així com les lesions psíquiques derivades d'aquests fets, indicant el tractament que calia seguir per a les seqüeles eventuals i la valoració del pretium doloris.

L'informe corresponent, de data 23/01/2020, va ser redactat per Dr. Kiko, en la seva qualitat de metge que col·labora amb l'Àrea de medicina legal i forense.

En data 03/05/2021, el batlle instructor va decidir el sobreseïment de les Diligències Prèvies número 1000367/2018, decisió confirmada pel Tribunal de Corts per aute del 14/06/2021. Per aute del 08/10/2021, la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior de Justícia va decidir no admetre a tràmit el recurs formulat en contra d'aquest darrer aute. Finalment, per Aute del 20/12/2021, el Tribunal Constitucional va decidir no admetre a tràmit el recurs d'empara interposat per la representació processal de la Sra. Margarida contra aquests tres autes.

2.- Per escrit del 16/02/2022, la Sra. Margarida va formular en contra del Sr. Kiko demanda en reclamació de danys i perjudicis, a tramitar pel procediment ordinari, sol·licitant la seca condemna "al pagament de la quantia que s'acrediti en el seu moment processal oportú, en concepte d'indemnització per danys i perjudicis".

3.- Per escrit del 28/04/2022, el Sr. Kiko es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació íntegra, amb condemna al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

4.- L'audiència prèvia va tenir lloc el 26/05/2022.

5.- Per providència del 15/11/2022, el Tribunal va aixecar d'ofici qüestió de prejudicialitat penal en relació amb unes diligències prèvies instades per la part agent contra la part defenent per un presumpte delicte major de peritatge fals en un procediment judicial, i per Aute del 08/05/2023 es va acordar estimar la qüestió de prejudicialitat penal promoguda d'ofici en relació al procés penal Diligències Prèvies 5000170/2022.

Per Aute de data 28/02/2023, el Batlle instructor va acordar l'arxiu de les diligències prèvies incoades, i que fou recorregut en apel·lació prop el Tribunal de Corts que el va desestimar per Aute de data 10/05/2023, tot desestimant igualment l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la part agent contra aquest darrer Aute, segons resolució de data 28/07/2023. I contra aquesta darrera decisió, la part agent va formular primer, recurs d'apel·lació prop de la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior que fou inadmès a tràmit en data 11/12/2023; i seguidament, en data 22/01/2023, recurs d'empara prop del Tribunal Constitucional contra totes les anteriors resolucions dictades per les jurisdiccions ordinàries en el marc de la referida causa, recurs que no fou admès a tràmit per Aute de data 19/02/2024 Causa 2024-6-RE.

6.- El dia 07/03/2025, es va celebrar el judici oral, essent precisat que la part agent va quantificar la seva reclamació en concepte de danys i perjudicis en l'import de 6.300.-euros pel perjudici directe derivat de l'arxiu de la causa i en l'import de 1.300.-euros per l'agreujament de l'estrès post traumàtic patit en tant que perjudici moral.

Per sentència del 03/09/2025, la Sra. Batlle va decidir desestimar íntegrament la demanda interposada per Sra. Margarida i condemnar-la a pagar les costes processals causades.

7.- Per escrit del 01/09/2025, la part demandant va sol·licitar, en mèrits de l' article 39.2 del Codi de Procediment Penal , l'autorització del Tribunal d'instància a fi de poder procedir a interposar una querella penal contra la part demandada per possibles injúries i difamació durant l'acte del judici oral que va tenir lloc el dia 07/03/2025.

Per Providència del 03/09/2025, se li va atorgar un termini de cinc dies hàbils a fi que concretés quines haurien estat les preteses manifestacions difamatòries i injurioses realitzades pel Sr. Kiko contra la Sra. Margarida i en quins moments (minuts) de l'acte del judici oral s'haurien produït.

Per escrit presentat en data 04/09/2025, la part demandant va precisar que:

"en el si del judici oral, la representació lletrada de la Querellant va interessar l'interrogatori del Sr. Kiko, en qualitat de pèrit signant de l'informe, amb la finalitat d'esclarir la metodologia emprada en la seva elaboració i els motius de les manifestacions que hi consten. Durant la seva compareixença el Sr. Kiko va efectuar diverses afirmacions que resulten absolutament falses i desajustades a la realitat. En particular, al minut 19:00 de la gravació oficial de la vista, el Sr. Kiko assevera amb caràcter taxatiu que la Sra. Margarida hauria tingut una baralla al pati amb una altra persona a l'escola Lycée Comte de Foix i que, per aquest motiu, hauria acudit dues vegades a una psicòloga. Un extrem aquest que en cap moment consta a l'Informe, essent manifestat de manera espontània i malintencionada pel propi Querellat en el marc del Judici Oral.".

8.- Per Aute del 25/09/2025, la Sra. Batlle va decidir :

"Primer.- No donar lloc a la petició interessada per la Sra. Margarida, mitjançant escrit presentat en data 1 de setembre del 2025, en el sentit de no acordar autorització d'aquest Tribunal a fi que pugui procedir a interposar una querella penal contra el Sr. Kiko per uns presumptes delictes d'injúries i difamació durant la celebració del judici oral.

Segon.- No efectuar cap pronunciament en quant a les costes processals.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades."

9.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Margarida, demanant la seva revocació íntegra i que s'acordi la concessió de l'autorització judicial prevista a l' article 39.2 del CPP , per tal que la jurisdicció penal competent pugui examinar, amb plenitud de garanties, la tipicitat o no de les expressions denunciades per la Sra. Margarida.

Fonamenta el seu recurs en que dita resolució recorreguda incorreria en tres vicis essencials.

En primer lloc, l'Aute incorreria en un error en la valoració jurídica dels fets, en considerar que les manifestacions controvertides estarien emparades pel dret de defensa i la llibertat d'expressió, quan en realitat es tracta de manifestacions gratuïtes, alienes i innecessàries per a la posició processal de la part demandada.

En segon lloc, afirma que s'ha produït una extralimitació competencial del tribunal a quo en l'aplicació de l' article 39.2 del CPP , en tant que ha realitzat un judici material sobre la rellevància penal de les manifestacions controvertides, funció que correspon exclusivament a la jurisdicció penal, i que aquesta actuació restringeix indegudament el dret d'accés al Jutge natural competent.

En tercer lloc, pretén que la decisió pateix una manca de motivació suficient, contravenint l' article 10 de la Constitució d'Andorra, doncs el tribunal a quo es limita a invocar fórmules genèriques sense exposar les raons de dret que justifiquen la seva conclusió, vulnerant així el dret fonamental a la tutela judicial efectiva en la seva vessant d'obtenir una resolució motivada i comprensible.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Per una millor claredat expositiva i conceptual examinarem els greuges d'apel·lació en el sentit invers a la seva presentació per l'apel·lant, doncs aquest sentit apareix més adaptat.

Segon.- Així, pel que fa al greuge relatiu a que la decisió mancaria de motivació suficient i contravindria l' article 10 de la Constitució d'Andorra, hem de constatar en primer lloc que tot i invocar tal infracció, la part apel·lant només interessa la revocació i no pas l'anul·lació de la sentència quan l' article 339.3 CPC disposa que si el tribunal estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció d'aquestes actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció.

Al respecte de la motivació, l' article 248 CPC disposa que la sentència ha de ser clara i precisa, s'ha de pronunciar sobre totes les peticions de les parts que s'hagin al·legat oportunament en el procés, inclosos tots els pronunciaments sol·licitats, i ha de resoldre totes les qüestions litigioses o controvertides que n'hagin estat objecte.

D'altra banda, pel que fa al deure de motivació, també afirmat a l' article 17.2 CPC , el Tribunal Constitucional ha pogut sintetitzar la seva doctrina segons la qual dit deure davalla a la vegada de l' article 10 i de l ' article 86.2 de la Constitució , i que és una conseqüència de la bona administració de la Justícia, que ha de recolzar-se en criteris derivats del Dret, que ha de permetre conèixer les raons en que s'ha fonamentat el jutge i que, de conformitat amb la jurisprudència del TEDH, ha de respectar l'exigència de rigor i de qualitat.

Dit això, si qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es desprengui que la decisió no és arbitrària, i sense que es dubti de la imparcialitat del jutjador, no és obligatori contestar directament a tots i cadascuns dels arguments sinó exposar una motivació coherent i suficient per constituir una resposta necessàriament incompatible amb els mateixos.

En el present cas, sí que existeix una motivació suficient de la resolució que permet a la part agent entendre perquè es va desestimar la seva pretensió, i el vici denunciat no existeix.

En efecte, la lectura de l'Aute permet constatar que després de recordar la literalitat de les disposicions legals aplicables a la present petició d'autorització prèvia, i explicar amb detall la ratio legis que les sustenta, la Sra. Batlle va exposar que s'havia de ponderar el dret a la jurisdicció de la part demandant front al dret a un procés degut, dret a la defensa i el dret a la llibertat d'expressió de la part defenent.

En un segon temps, recordant la declaració concreta realitzada en judici (tal com precisat per la part agent en el seu escrit 04/09/2025 cf Antecedent de Fet 9.-) va motivar que :

"Aquesta manifestació proferida per la part demandada s'encabeix dins del seu dret a la defensa i principi del contradictori, i malgrat la mateixa ha estat realitzada de forma espontània en seu judicial i no ha estat reproduïda en el seu informe per part del Sr. Kiko no s'aprecia que aquesta hagi tingut una especial rellevància ni per a la resolució dels presents autes, ni per a que es pugui lliurar la necessària autorització judicial per tal de que es pugui formular una querella criminal per uns presumptes delictes de difamació i injúries previstos als

articles 173

i

174 del Codi penal

i com així ho requereixen els

articles 39 del Codi de procediment penal

i

180 del Codi penal

.".

No només tal motivació és suficient per satisfer a les exigències legals i constitucionals més amunt recordades, sinó que la fem nostra tota vegada que aporta una resposta clara, fonamentada en dret i en fet, i que permet aportar una resposta complerta a la petició d'autorització que s'havia de resoldre.

Tercer.- Quant al fet que la Sra. Batlle s'hauria extralimitat realitzant un judici material sobre la rellevància penal de les manifestacions controvertides, al nostre torn, hem de citar les disposicions aplicables.

L' article 39 CPP disposa que:

"L'acció penal únicament pot exercir-se mitjançant querella, de conformitat amb les normes següents:

1)En l'escrit d'interposició s'han d'expressar les mencions d'identitat del querellant i les del querellat de les quals es tingui coneixement, l'exposició detallada dels fets amb la seva qualificació jurídica i de les diligències que se sol·licitin, i les pretensions sobre la situació processal i els béns del querellat.

2) En el supòsit d'infraccions de calúmnia, injúria i difamació s'ha d'intentar prèviament la conciliació judicial, i quan hagin estat proferides en un judici, és necessari obtenir prèviament l'autorització del batlle o el tribunal corresponent.

3)La querella ha d'estar signada pel querellant o el seu procurador o representant, i el seu advocat. En tot cas el batlle ha de rebre amb posterioritat la declaració del querellant, si és una persona física, o del representant legal de l'entitat, si és una persona jurídica, mitjançant la comissió rogatòria corresponent o qualsevol altre mitjà al seu abast.

Presentada la querella, el batlle l'admet o la rebutja segons que els fets puguin ser o no constitutius de delicte i, en el primer cas, mana la pràctica de les diligències oportunes i exigeix, si ho creu convenient, la prestació de fiança en la quantia i la classe que es considerin necessàries.".

D'altra banda, pel que fa a la calúmnia i difamació en judici, l' article 180 del Codi penal disposa que :

"Ningú no pot deduir acció de calúmnia o difamació proferides en judici sense llicència prèvia del tribunal que en conegui o n'hagi conegut."

A més, al nivell més general, com s'exposa en la Exposició de Motius del Codi penal :

"També en relació amb els delictes contra l'honor la intervenció penal es planteja en termes restrictius, tot valorant les possibilitats d'una protecció més adequada dins de l'àmbit del dret privat.".

Doncs bé, com encertadament ho ha raonat la Sra. Batlle en els paràgrafs 4 i 5 del Fonament de Dret Segon, ressurt d'aquestes disposicions que, quan la suposada infracció de calúmnia, injúria i difamació ha estat proferida en un judici, el legislador ha volgut instituir de manera obligatòria i necessària una autorització prèvia per poder exercitar l'acció penal mitjançant querella.

Es tracta d'una mena de filtre que es confia a l'òrgan jurisdiccional que coneix del cas justament perquè pot apreciar, de primera ma i en consideració de les concretes circumstàncies del judici, en quina mesura les declaracions litigioses justifiquen la introducció d'una acció penal.

Fent així, l'òrgan judicial en qüestió no es substitueix a la jurisdicció penal sinó que valora si les declaracions, a les quals ha assistit també, pertanyen o no al legítim àmbit del dret de defensa i si, de manera indiciària, poden fonamentar una acció que pot tenir com a conseqüència, si s'admetés sense aquest filtre, limitar la llibertat d'expressió i defensa de qui les va efectuar en seu judicial.

En el present cas, la ponderació efectuada per la Sra. Batlle en els termes que hem citat més amunt, que no comporta cap valoració penal sobre el delicte especial, respon a aquesta finalitat i en res la situa fora del seu rol, tot al contrari.

Quart.- En tercer lloc, i seguint aquesta línia, no és cert que les manifestacions del Sr. Kiko fossin gratuïtes, alienes i innecessàries per a la seva posició processal.

En efecte, les manifestacions en qüestió venen del fet que la Sra. Margarida no accepta que el perit va notar en el seu informe que havia seguit tractaments psicològics i tenia dificultats per controlar els seus impulsos. Aleshores, interrogat sobre aquest extrem, el pèrit va explicar que, dins del marc del Lycée, li semblava recordar que la Sra. Margarida li havia explicat que havia tingut algun problema al pati "com una baralla o algo així" (SIC) i que, com a conseqüència d'aquest esdeveniment, va veure una o dues vegades un psicòleg, afegint el pèrit que li havia demanat qui era aquest professional, però que ella no se'n recordava, precisant finalment el confessant que creia recordar que era algú exterior al Lycée.

Així les coses, atenent les circumstàncies concurrents en què es van fer les declaracions (en el marc d'una confessió en judici en la que el confessant es va trobar en situació de justificar certs extrems del seu informe ; el contingut de les declaracions en qüestió que tenen relació directa a la qüestió que se li havia fet, així com la poca rellevància de les mateixes), hem de confirmar el refús de la Sra. Batlle.

Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs.

Cinquè.- No escau efectuar cap pronunciament en relació a les costes processals tota vegada que no existeix en el present procediment cap contrapart a qui el recurs hagi pogut generar una despesa.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació lletrada de la Sra. Margarida en contra de l'Aute del 25/09/2025 que confirmem íntegrament.

SEGON.- No efectuar cap pronunciament en quant a les costes processals.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.