Major d'apropiació indeguda - Revocació pena (0000158/2018)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000018/2020

Núm. de Causa: Executòria 0000158/2018

AUTE 36-2021

PARTS:

Apel·lant : Sra. Miró

Advocada: Sra. Zurita

Apel·lats: Sra. Pino

Sra. Sarabia

Advocada: Sra. Vélez

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a vint-i-ú de maig de dos mil vint-i-ú.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 21 de gener de 2021 dictat pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per un delicte major d'apropiació indeguda. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que per sentència del Tribunal de Corts de data 18 d'abril del 2018, confirmada en grau d'apel·lació per sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 24 de setembre del 2018, es condemnà Miró com a responsable penalment en concepte d'autora, d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda amb un perjudici d'un valor superior a 6.000 EUR, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de divuit mesos de presó condicional qualificada a abonar la responsabilitat civil amb un termini màxim de tres anys, havent de satisfer anualment, com a mínim, una tercera part de la mateixa a cada part perjudicada, i amb un termini de suspensió de la condemna també per tres anys, així com el pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat de l'acusació particular, ascendint el deute total a la quantitat de 109.612,35 EUR, en el marc de la causa núm. 6000007/2015.

II.- RESULTANT: que mitjançant aute de data 21-01-2021, subsegüent a la petició formulada pel Ministeri Fiscal i per l'acusació particular, per escrits de dates 9 i 16 de juliol de 2019, el Tribunal de Corts decideix:

"REVOCAR TOTALMENT la suspensió de la condemna de DIVUIT (18) MESOS de presó condicional qualificada imposada a Miró per sentència de data 18 d'abril del 2018, en el marc de la causa 6000007/2015.

Aplicar a la condemnada els beneficis dels Decrets d'Indult atorgats per SS.EE. els Coprínceps en data 1 d'agost del 2014 i 18 d'octubre del 2019, pel que fa a la pena de DOTZE (12) MESOS de presó condicional qualificada, la suspensió de la qual li ha estat revocada.

Es fixa el termini de compliment de la resta pendent de dita pena al Centre penitenciari, és a dir, SIS (6) MESOS de presó ferma.

S'acorda continuar amb l'execució de la present causa".

III.-RESULTANT: que contra dita resolució interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Miró sol·licitant que es revoqui l'aute objecte de recurs i que es dicti una nova resolució en la que s'estimi el present recurs i no es doni lloc a la petició de revocació de la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular.

Exposa que la seva defensada ja ha satisfet en la mesura de la seva capacitat econòmica, mitjançant diversos ingressos, i per tant ha mostrat la seva voluntat de fer complir de satisfer la responsabilitat civil que li fou imposada. Que vist la quantitat elevada a la que ha de fer front i la situació de pandèmia sanitària, la seva defensada no ha pogut satisfer el pagament integra de la quantitat endeutada.

IV.-RESULTANT: que l'acusació particular s'oposa al recurs formulat, demanant la desestimació del mateix i la imposició a la recurrent de totes les costes judicials ocasionades pel recurs.

Considera l'acusació particular que el recurs no té cap fonamentació jurídica que el sustenti mínimament. Que la Sra. B. entre els mesos de gener a novembre de 2020 no realitza cap tipus de pagament en concepte de la responsabilitat civil endeutada, ni tampoc acredita les suposades dificultats econòmiques que al·lega, el que demostra d'aquesta forma la seva mala fe, i resultant evident que la seva única finalitat és evitar la revocació de la pena suspesa.

V.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat, i considerant encertat el criteri del Tribunal de Corts.

Exposa el Ministeri Fiscal que l'avui recurrent d'ençà el 18-4-2018 i fins a la data de la celebració de la vista oral per la revocació de la suspensió condicional, havia abonat únicament 1.000 euros, demostrant així un menys teniment pel compliment de les obligacions que condicionaven la suspensió de l'execució de la pena privativa de llibertat imposada.

Interessa el Ministeri públic la confirmació de l'aute objecte de recurs.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que davant de l'incompliment per part de Miró de la condició, a què es va qualificar la suspensió de la pena de 18 mesos de presó, d'abonar anualment com a mínim una tercera part de la indemnització fixada a favor de cadascun dels perjudicats pel delicte d'apropiació indeguda pel qual fou condemnada, el Tribunal de Corts ha acordat la revocació total de la suspensió de l'execució de la pena en considerar que la Sra. B. no ha demostrat una voluntat de complir amb la condició imposada.

La part recurrent sustenta el seu recurs en la impossibilitat econòmica de la Sra. B. de pagar la totalitat de les indemnitzacions fixades en la sentència i que ha demostrat la voluntat de satisfer-la en la mesura que li permet la seva capacitat econòmica, abonant la suma de 2.000 euros.

L'apartat a) de l'article 62 del Codi Penal estableix com una de les condicions que es poden imposar a la suspensió de l'execució de les penes privatives o restrictives de llibertat la suma de les quals no superi els cinc anys (...) la indemnització, reparació o compensació, segons els mitjans a l'abast, a la víctima del delicte".

L'article 64.4 del Codi Penal estableix que "En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió el tribunal, d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la suspensió de la condemna o la modificació de les condicions".

Una interpretació conjunta d'ambdós preceptes permet concloure que no tot incompliment de la condició d'indemnitzar a la víctima determinarà la revocació de la suspensió, sinó només aquell que no sigui conseqüència de l'absència de mitjans econòmics del condemnat, sempre que hagi demostrat una voluntat de compliment en la mesura de les seves possibilitats, fent palès un esforç reparador per la seva part.

En el cas enjudiciat, ens trobem que la sentència va adquirir fermesa el 24 d'abril de 2018 i que no va ser fins el 20 de novembre de 2020 quan la Sra. B. va fer un primer pagament de 500 euros a compte de la responsabilitat civil que, en quantia de 33.053,30 euros, havia de satisfer el primer any, dels tres de la suspensió.

La vista oral convocada per escoltar a les parts sobre la possible revocació de la suspensió de l'execució de la pena, es va celebrar el dia 14 de desembre de 2020 i va ser després de la notificació a la Sra. B. de la providència de data 6 de novembre de 2020, assenyalant la vista per al dia 14 de desembre, quan va fer dos ingressos de 500 euros cada un, en dates 20 de novembre de 2020 i 3 de desembre de 2020.

Posteriorment, després del dictat de l'aute recorregut s'ha fet en data 22 d'abril del 2021 un nou pagament de 1.000 euros.

Aquests pagaments, efectuats a partir del moment en què la Sra. B. va ser conscient de les conseqüències de l'incompliment de la condició de satisfer la responsabilitat civil, no evidencien ni una veritable voluntat de pagament ni la realització d'un autèntic esforç de reparació, ja que durant els més de dos anys transcorreguts des de la fermesa de la sentència, cap actuació tendent al pagament ha realitzat, de la que poder concloure que la seva intenció era fer front a la seva obligació en la mesura que la seva capacitat econòmica li permetia.

En relació a les circumstàncies econòmiques de la recurrent, actualment residint a Espanya, es desconeixen quines són i si realment es troba en una situació d'insolvència que no li permet fer front a la responsabilitat civil en la mesura de les seves possibilitats, ja que per la seva part no s'ha dut a terme cap actuació per acreditar-la, aportant per exemple, la declaració de la renda, alguna certificació dels serveis socials de l'ajuntament de la localitat on resideix sobre la seva situació familiar, econòmica i social, certificacions bancàries, etc..

La recurrent no ha complert amb la condició imposada a la suspensió i no ha quedat acreditada la existència d'una voluntat de complir-la, encara que fos en la mesura de la seva capacitat econòmica. La Sra. B. ha demostrat una absoluta indiferència respecte a l'obligació de pagament de la responsabilitat civil, canviant d'actitud només quan ha vist que li podia ser revocada la suspensió i evidenciant així que quan ha volgut ha pogut aconseguir diners per fer pagaments parcial.

Per això, la revocació total acordada pel Tribunal de Corts resulta adequada i proporcionada a la gravetat de l'incompliment.

El recurs d'apel·lació, per tot el que s'ha exposat, ha de ser desestimat.

II.- CONSIDERANT: que havent estat desestimat íntegrament el recurs, procedeix imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Miró contra l'aute dictat en data 21 de gener de 2021.

Confirmar íntegrament l'aute objecte de recurs.

Imposar a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.