Menors en risc- desemparament i retorn al CRAE- Guarda compartida

Aute

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000196/2025

ORIGEN: 1000007/2024 - 0

NIG: 5300513120240000009

AUTE 000052-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000196/2025

Nig : 5300513120240000009

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00052 A

AUTE 000052/2026

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D?ANDORRA

Representant: Sra. Núria .

Advocada: Sra. Andrea

Apel·lat: Sra. Conxita

Advocada: Sra. Esmeralda

Apel·lat: Sr. Simó

Representant: Sr. Ramir

Advocada: Sra. Feliciana

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Menors en risc- desemparament i retorn al CRAE- Guarda compartida

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del procediment civil de Menors en risc número 1000007/2024, per aute de data 30/07/2025, el Tribunal unipersonal del Batlle va decidir :

"Primer.- Deixar sense efecte l'Aute de data 7 de juny de 2024 tan sols pel que fa referència al canvi de les mesures de protecció i que el règim de guarda i custòdia s'estableix a favor del progenitor, Simó, retornant la menor Elisa al domicili paternofilial, tot i continuant els contactes supervisats amb la progenitora la Sra. Conxita i la menor al Servei de Trobada Familiar (STF).

Es constata la persistència de diverses mancances en les habilitats parentals del progenitor, les quals, en cas de no ser abordades amb el degut acompanyament professional, podrien continuar generant un risc psicoemocional per a la menor Elisa. En conseqüència, es considera necessari que el progenitor assumeixi el compromís de continuar treballant en la seva capacitat de regulació emocional, així com en el foment de l'autocrítica, mitjançant l'adquisició d'estratègies parentals que permetin garantir un desenvolupament saludable i adaptat a les necessitats evolutives i a l'edat de la menor.

Segon.- Autoritzar per part d'aquest Hble. Batlle:

Pel que fa a la possibilitat que la menor Elisa estableixi contactes amb el Sr. Rossend, parella de la Sra. Conxita, i que el Servei de Trobada Familiar (STF) pugui preveure que aquest acompanyi la progenitora en alguna de les visites amb la menor.

Que la menor Elisa pugui mantenir comunicacions més freqüents amb la seva àvia materna, mitjançant videoconferència, sempre que les trobades es canalitzin a través del Servei de Trobada Familiar (STF).

Que la menor Elisa assisteixi el dia del naixement del seu germà, quin ha estat programat pel proper 26 d'agost de 2025, a parer del progenitor d'iniciar noves visites amb el germà de la seva filla.

La progenitora Sra. Conxita podrà lliurar la roba adquirida per a la menor mitjançant el Servei de Trobada Familiar (STF), conforme als horaris establerts per aquest servei.

Tercer.- Denegar per part d'aquest Hble. Batlle:

La sol·licitud presentada per la progenitora Sra. Conxita per a gaudir de la companyia de la menor durant tot el mes d'agost.

S'estima convenient per part d'aquest Hble. Jutjador, limitar de forma provisional, els contactes extraordinaris maternofilials -més enllà dels habituals- a la participació de la menor en l'esdeveniment del naixement (...)"

2.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació, per escrit del 18/09/2025, la representació processal del Govern d'Andorra, demanant la seva revocació i que es declari de nou el desemparament de la menor, i s'atribueixi l'exercici de l'autoritat parental al Ministeri d'Afers Socials, per tal de que pugui decidir de nou l'ingrés de la menor al CRAE.

3.- Per escrit del 03/11/2025, la representació processal del Sr. Simó demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de l'Aute, fent expressa condemna en costes processals de segona instància, amb inclusió de les derivades d'advocada i procurador a la part apel·lant.

4.- Per escrit del 06/11/2025, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs del Govern d'Andorra.

5.- Per escrit del 11/11/2025, la representació processal de la Sra. Conxita, que formula recurs d'adhesió, demana dictar sentència :

1) Estimant parcialment el recurs d'apel·lació, revocant l'apartat primer de l'aute de data 30/07/2025, deixant sense efecte l'atribució de la guarda i custòdia de la menor Elisa al Sr. Simó.

2) Desestimant la petició principal del recurs d'apel·lació, relativa a la declaració de desemparament de la menor i el seu ingrés al CRAE i,

3) Acordant, com a mesura per garantir l'interès superior de la menor, establir un règim de guarda i custòdia compartida a favor de la Sra. Conxita i el Sr. Simó, deixant per establir les mesures concretes al Tribunal a quo.

6.- Per escrit del 03/12/2025, la representació processal del Sr. Simó exposa que no fa oposició a la guarda i custòdia compartida interessada de contrari.

7.- Per escrit del 18/12/2025, la representació processal del Govern d'Andorra s'oposa al recurs d'adhesió i es manté en els termes del seu recurs d'apel·lació.

8.- Per escrit del 19/12/2025, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'adhesió de la Sra. Conxita.

9. Per Aute del 23/01/2026, el magistrat ponent va decidir donar lloc només a l'informe núm. NUM000 elaborat en data 11/12/2025 per l'Àrea d'Atenció a la Infància i a la adolescència, del Ministeri d'Afers Socials, com també al correu electrònic remès pel mateix ministeri, respecte de l'opinió de la Sra. Agnès, cap d'Àrea del Ministeri d'Afers Socials, ambdós documents han estat proposats per la part apel·lant, i declarar que no és necessària la celebració d'una vista per a resoldre el present recurs d'apel·lació i, per tant, el recurs d'apel·lació queda vist per a la resolució que escaigui.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Sobre les decisions anteriors en el procediment de menor en risc relatiu a Elisa

En relació amb la menor Elisa amb data de naixement NUM001/2014, el Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència va decidir, amb caràcter d'urgència, tenint en compte la situació de risc en la que es trobava la menor i un informe psicosocial del 23/02/2024, i de conformitat amb l' article 88 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents , la separació de l'infant del seu nucli familiar i va adoptar la mesura de protecció d'ingrés al Centre Residencial d'Acció Educativa La Gavernera.

Per Aute del 07/06/2024, el Sr. Batlle va decidir declarar, de manera provisional, la situació de desemparament de la menor Elisa i declarar inaudita parte respecte la progenitora, les següents mesures de protecció, les quines ratifiquen aquelles preses pels Serveis Socials en el seu dia, sent aquestes provisionals sense perjudici de posteriors resolucions que es puguin efectuar:

Suspensió de l'Autoritat Parental exercida per part dels progenitors,

Atribució de la tutela al Ministeri encarregat dels Afers Socials,

Ratificar l'ingrés de la menor al Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE)

Facultar al SEAIA per valorar i establir les visites paternofilials de la menor, així com establir quin és el règim de visites maternofilials més adient per la menor Elisa tenint en compte que el progenitor Sr. Simó ja les té establertes per la Secció de Civil de la Batllia al Servei de trobada Familiar (STF),

Establir una pensió d'aliments de 275,25 euros mensuals, respecte la qual, cada progenitor assumirà 137,62 euros mensuals.

Per Aute del 19/07/2024, es va modificar l'Aute del 26/07/2023 de la Batlle de Guardia que atorgava un règim de visites de la menor a favor del progenitor únicament en un dia cada quinze dies supervisat a través del Servei de Trobada Familiar, en el sentit de que les visites paternofilials amb el progenitor i la menor siguin setmanals, amb la mateixa freqüència i horari establerts (cada dissabte una hora al Servei de Trobada Familiar), amb una autorització excepcional de visita el 27/07/2024 per l'aniversari del progenitor.

Per Aute del 19/11/2024, una vegada escoltada la Sra. Conxita, es va ratificar l'Aute de data 07/06/2024 pel que fa a la progenitora.

Per Aute del 23/12/2024, es va donar lloc a la demanda efectuada pel progenitor i autoritzar-lo a tenir a la seva filla durant les festivitats nadalenques, concretament els dies 24/12/2024 i 25/12/2024, cap d'Any (01/01/2025) i el dia de reis (06/01/2025), a l'hora dels àpats en la franja horària compresa de les 12:00 a les 15:00 hores els dies dalt referenciats, comprometent-se el progenitor a anar a cercar la seva filla i portar-la al CRAE als horaris estipulats, sota la seva custòdia en exclusiva.

Això va donar lloc a un informe del CRAE de data 03/01/2025 concloent que dites visites no havien sigut positives per la menor per culpa del comportament del pare.

Per Aute del 27/02/2025 corregit el 17/03/2025, es va donar lloc parcialment a la demanda efectuada pel progenitor i autoritzar-lo a poder tenir a la seva filla tres hores a la setmana fora del Servei de Trobada Familiar (STF) durant un termini màxim de trenta dies, en la seva modalitat d'intercanvis, comprometent-se el progenitor anar a cercar la seva filla i portar-la al STF en els horaris estipulats que hagin estat assignats pels mateixos serveis Socials, sota la custòdia en exclusiva del progenitor durant la franja horària en qüestió, deixant amb suspens la custòdia de l'Estat andorrà durant aquest període pel que fa a la menor, retornant-la al STF quan acabin les hores assignades aquella setmana.

També es va advertir al progenitor de les conseqüències que podria comportar no retornar la menor a les hores estipulades, així com qualsevol desestabilització psicològica o de comportament detectada en la menor degut a les verbalitzacions (volgudes o no) del seu progenitor quan és retornada al CRAE, sent anul·lades ràpidament, les següents per tal de salvaguardar l'interès de la menor.

Per Aute del 13/05/2025, es va donar lloc a la proposta formulada pel SEAIA i es va establir que els contactes entre la progenitora i la seva filla ho serien de forma supervisada prop del STF, amb una freqüència setmanal i d'una hora de durada, mantenint-se tanmateix els contactes telemàtics supervisats, havent d'informar el mencionat Servei de l'evolució dels mateixos una volta transcorregut un mes del seu inici, per a poder fer-ne la valoració

RECURS DEL GOVERN D'ANDORRA

Segon.- Mitjançant l'Aute recorregut del 30/07/2025 es decideix del retorn de la menor amb el seu progenitor.

El Sr. Batlle ho fa en consideració del favor filii i de que :

- la menor Elisa va declarar en tres ocasions davant del Batlle i ha demanat "de manera clara, explícita i raonada" que se li permetés poder efectuar pernoctes o restar en companyia i cura del seu progenitor, sent conscient de l'estat de salut fràgil de la seva progenitora,

- el progenitor va declarar en cinc ocasions davant del Batlle afirmant el seu objectiu de poder assumir la guarda i custòdia de la seva filla i del seu reintegrament al seu domicili,

- la progenitora va declarar en dos ocasions davant del Batlle i va reconèixer no estar amb condicions de poder tenir la seva filla degut a la seva addicció, encara no resolta, als tòxics, sense oposar-se a que el pare pugui recuperar la guarda i custòdia de la menor,

- i en base a la motivació següent :

"el Sr. Simó, les declaracions efectuades prop de l'Hble. Batlle per part d'aquest, demostrant el darrer, al llarg de les múltiples visites supervisades, les habilitats parentals suficients, observant-se una evolució satisfactòria d'aquest en les visites, amb una actitud de respecte dels tècnics del servei de contenció, clarament demostrada en les declaracions en Seu Judicial, i malgrat no podem canviar els pensaments força rígids que irradia el Sr. Simó en les seves converses pel que fa referència als aspectes educacionals de la seva filla, el mencionat realitza un esforç majúscul en poder acompanyar de manera positiva a la seva filla menor Elisa en les estades que passen junts, aprenent a reconduir de manera efectiva certes reaccions de la seva part fent-se especial incís en què la menor Elisa ha estat molt sincera, lúcida i demostra d'un grau de maduresa significativa a l'hora d'expressar els seus sentiments i designis, sent actualment peticionària indiscutiblement de voler viure amb el seu progenitor, il·lusionada també amb el pròxim naixement previst fruït de trobar-se la seva progenitora en un estat d'embaràs avançat; aquest Hble. Jutjador vol donar una oportunitat al progenitor Sr. Simó per a que pugui assumir la guarda i custòdia de la seva filla Elisa i de reintegrament de dita menor al domicili familiar d'aquest."

- i que és necessari que :

"el progenitor assumeixi el compromís de continuar treballant en la seva capacitat de regulació emocional, així com en el foment de l'autocrítica, mitjançant l'adquisició d'estratègies parentals que permetin garantir un desenvolupament saludable i adaptat a les necessitats evolutives i a l'edat de la seva filla menor respecte de la qual el naixement ha de ser facilitador perquè mantingui el vincle matern."

El Govern d'Andorra no accepta tal plantejament i s'oposa al primer decideix de l'Aute que acorda el retorn de la menor al domicili paternofilial del progenitor. Exposa que s'ha pogut observar la manca d'evolució del progenitor qui segueix amb el mateix tarannà des del 2024 i ha rebutjat l'ajut professional, i la seva l'absència de compromís per treballar en la seva capacitat de regulació emocional, així com en el foment de l'autocrítica, pretenent imposar la seva voluntat en violació del deure de col·laboració establert a l' article 78 de la Llei 14/2019 del 15 de febrer. Considera que les mancances educatives són greus i estructurals. El Govern afegeix i que s'està continuant generant un risc psicoemocional per la menor immersa en un conflicte de lleialtats.

El Sr. Simó s'oposa al recurs afirmant que ha evidenciat una actitud constant de col·laboració, una clara voluntat de millora i una participació activa en els processos d'intervenció establerts pels serveis tècnics, i nega qualsevol afectació al benestar psicoemocional de la menor. D'altra banda, sosté que existeix manca d'objectivitat i imparcialitat per part dels serveis socials.

La Sra. Conxita s'adhereix al recurs per la manca d'idoneïtat del progenitor per ostentar en exclusiva la guarda i custòdia de la menor i afirma que si la menor va sol·licitar-ho és perquè era conscient de que aquesta era la sortida més ràpida del CRAE, essent lamentable que la seva opinió, tenint només 10 anys, hagi prevalgut davant tots els informes que s'han elaborat durant el darrer any.

No obstant es mostra disconforme amb la petició de retorn al CRAE i sosté la idoneïtat de la custòdia compartida com a mesura més favorable a l'interès superior de la menor.

El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs al considerar que res fa pensar -ara per ara- que el progenitor no hagi començat a assumir de manera adequada les seves obligacions, ni que hagi deixat el seguiment amb el SEAIA i que en cas que eventualment es pugui detectar posteriorment una nova situació de risc, ja es prendran les mesures de protecció corresponents, sense que les mateixes semblin ésser necessàries actualment.

Tercer.- Sobre el desemparament de la menor i la petició de retorn al CRAE

De conformitat amb l' article 86.1 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents , s'entén per situació de desemparament la situació que afecta el desenvolupament i el benestar de l'infant o l'adolescent, en el sentit que es veu limitat o perjudicat greument per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir-lo de forma efectiva calgui separar-lo imprescindiblement del seu nucli familiar com a mesura adient per garantir la seva atenció adequada, d'acord amb el que estableix la normativa vigent.

De conformitat amb l'article 106.1 i l'article 107 de la mateix llei, l'acolliment en un centre residencial s'ha de decidir quan es prevegi que la situació de desemparament o la necessitat de separació de la pròpia família són transitoris, i no ha estat possible o aconsellable l'acolliment familiar per part d'una persona o família, o quan les necessitats de l'adolescent així ho requereixin, i regeix el principi de desinstitucionalització segons el qual s'han de reduir al màxim possible els períodes d'estada dels infants i els adolescents en el centre.

En el present cas, s'ha d'explicar que quan la Elisa va néixer a Uruguay al 2014, els seus progenitors tenien respectivament 16 anys i 23 anys.

Són tots dos de nacionalitat uruguaiana i es van instal·lar a Andorra quan l'infant era molt petita, i apareix que ja en aquell moment la parella presentava greus dificultats. Al moment de l'ingrés urgent al CRAE, cap membre de la família extensa tant de la part paterna com materna vivia al Principat d'Andorra.

Arran d'una denúncia de la progenitora en contra del progenitor per violències de gènere, la Batllia Civil va dictar una Aute decidint mesures provisionals urgents per un presumpte delicte contra la integritat física i moral per part del progenitor, amb una mesura cautelar de distanciament, l'atribució de la guarda i custodia de forma cautelar a la progenitora amb un règim de visites paternofilials una hora cada quinze dies supervisat a través del professionals del STF.

Però es va constatar per part del STF i de l'Àrea d'Atenció a les Persones i les Famílies (AAPF) una sèrie de greus mancances per part de la progenitora, detectant-se una davallada emocional important de la mateixa que presentava trets depressius i inestabilitat emocional així com un consum de tòxics de manera reiterada.

És així que la menor va ser ingressada amb caràcter d'urgència al CRAE, és a dir tenint en compte la situació de risc en la que es trobava la menor amb la progenitora i un informe psicosocial del 23/02/2024.

És clar que l'ingrés en urgència de la menor al Centre Residencial d'Acció Educativa va ser salvador per ella doncs front al risc que presentava continuar a viure amb la progenitora, i essent el progenitor sota mesura d'allunyament de l'esposa i amb un dret de visita limitat i supervisat, la mesura de protecció li va permetre experimentar una millora significativa en tots els àmbits.

En un primer moment, la progenitora no va participar en el procés ja que havia de tractar les seves addicions en particular a la cocaïna, i és en les darreres setmanes anteriors a l'Aute que s'ha pogut novament implicar de manera més efectiva en el seguiment de la seva filla, essent per tant durant aquest període el sol progenitor qui va resultar esser l'interlocutor del serveis socials. Per tant, va ser difícil i llarg posar en marxa un procés útil per a poder considerar un retorn amb un dels progenitors ja que, en primer moment, la col·laboració de la progenitora va ser quasi inexistent ja que tenia de fer front a les seves pròpies problemàtiques, i que la col·laboració del progenitor, degut als seus trets de personalitat, en particular la manca d'autocontrol i d'autocrítica, va ser deficient doncs rebutjava la intervenció des serveis socials i l'ingrés al centre.

Des de l'inici, es va instal·lar una mala relació amb dits serveis socials donat que el Sr. Simó s'ha mostrat com a una persona rígida en tots els àmbits i que s'ha mostrat refractari a la intervenció del serveis socials, considerant-se víctima d'una injustícia, negant tota violència per part seva i atribuint les mancances educatives a la sola progenitora.

Però, en una segona fase, hi ha hagut una evolució positiva i també és cert que el progenitor va desplegar uns reals esforços per permetre la relació amb els serveis i reconduir la seva conducta.

El Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència indica que segueix detectant diferents mancances en les habilitats parentals que en cas de no ser treballades amb l'acompanyament professional poden seguir comportant un risc psicoemocional per la menor i que continua sent necessari treballar en la regulació emocional del progenitor i la menor, en la presa de consciència de les mancances per part del progenitor i el foment de l'autocrítica amb l'adquisició d'estratègies que li permetin garantir un desenvolupament sa i adaptat a les necessitats i edat de la seva filla.

Doncs bé, si és clar que existeix una diferència entre el discurs que el Sr. Simó té al davant del Sr. Batlle i l'actitud que descriuen els Serveis, i que no es podrà modificar certs trets de la seva personalitat (cal recordar a més que esta diagnosticat de TDH), el canvi objectiu constatat permet però considerar que existeixen ara les condicions suficients com per permetre un retorn en el nucli familiar, amb el benentès que si el Sr. Simó no respecta el compromís de continuar els esforços per la millora en les seves habilitats parentals, fins al punt de generar novament un risc psicoemocional per a la menor, la situació serà revisada, en particular si no mostra la seva capacitat a continuar millorant la manca d'autocontrol i a no trametre el seu malestar a la seva filla, no imposant-li els seus propis criteris.

Si bé s'entén que els serveis especialitzats poden considerar, abans de tot, totes les millores per l'estat físic i psicoemocional de la menor que va comportar el seu afortunat ingrés al CRAE i el risc eventual que continua presentant el seu pare per la persistència de trets rígids i de certes mancances educatives, també s'ha de considerar els reals esforços que el mateix va desplegar per millorar la seva conducta i sobre tot que el risc en qüestió no permet caracteritzar una situació de desemparament.

Al moment de dictar-se l'Aute, feia 17 mesos que la menor era ingressada al CRAE i si bé es va adaptar a la situació i al funcionament del centre, experimentant una notable millora de la seva situació, ha manifestat la seva voluntat de poder tornar viure amb el pare, tot i expressant de manera madura que és conscient de certs trets problemàtics del mateix. No considerem que aquestes manifestacions de la menor serien únicament el fruit de la seva voluntat de sortir del centre sinó l'expressió de la seva voluntat de tornar a una certa normalitat i la manifestació que perllongar l'ingrés acabaria sent contra productiu. Si el Sr. Batlle diu que vol donar una oportunitat al progenitor, precisem que abans de tot, és a la menor que s'ha de donar una oportunitat de viure amb la seva família.

A més, sembla que el conflicte entre els progenitors i del qual els dos no havien sigut capaços de protegir la menor s'ha anat millorant, el que permet esperar que a partir d'ara faran els esforços necessaris per deixar-la fora del mateix.

D'altra banda, no existeixen elements objectius suficients per considerar que el retorn al domicili patern, on conviu amb la seva nova parella, comportarien un real risc psicoemocional per la menor o la posarien en unes condicions que podrien constituir una situació de desemparament.

Així les coses, malgrat la persistència de certes dificultats, la situació de desemparament no queda més constituïda i l'ingrés al CRAE ha esdevingut una mesura desproporcionada i no constitueix més la única solució per protegir de forma efectiva a la menor, ni la més adient, essent ara més aconsellable i propici l'acolliment per part del pare.

Per consegüent, escau confirmar l'Aute recorregut.

Quart.- De conformitat amb l' article 91.2 de la Llei 14/2019 , escau deixar sense efecte parcialment la declaració de desemparament pel que fa al pare i restituir-li l'autoritat parental.

RECURS D'ADHESIÓ DE LA SRA. Conxita

Cinquè.- La progenitora, tot i posant en dubte les capacitats educatives del pare, considera que la custòdia compartida seria la mesura més favorable a l'interès superior de la menor, posant de relleu que els recents informes en relació a ella són positius, que fa 7 mesos que veu a la seva filla, un dia a la setmana, durant una hora i sota la supervisió del STF i que el pare està complicant la relació entre ella i la Elisa, qui no té més contactes amb la família materna. En treu la conclusió que és lògic que sol·liciti una custòdia compartida i que és el règim normal i desitjable, ja que permet a la menor mantenir un vincle continuat i estable amb ambdós progenitors, sense estar sotmesa de forma única i constant a la influència educativa del Sr. Simó.

Tant el Govern d'Andorra, com el Sr. Simó i el Ministeri Fiscal s'oposen a tal mesura.

Doncs bé, és innegable que els esforços de la progenitora per tractar les seves addicions en particular a la cocaïna són significatius i és per això que tant el Sr. Batlle i el Ministeri Fiscal l'han felicitat i encoratjat a seguir en aquesta via.

Però, la problemàtica de la progenitora no es limita a la qüestió de les seves addicions, i si apareix que s'ha recuperat al nivell personal doncs, segons els últims elements, busca feina i té una nova parella amb qui va tenir un nou fill durant l'estiu, falten elements concrets actualitzats per conèixer la seva evolució en tots els àmbits.

A més, si bé ha pogut convèncer els Serveis socials de que la seva col·laboració es mantindria impecable, al respecte, però, de cap de les maneres podem compartir l'afirmació de la Sra. Conxita que el règim de desemparament i la intervenció de la justícia en aquesta família no hauria estat exitosa.

Ben al contrari, com s'ha motivat anteriorment, l'ingrés al CRAE i el seguiment per tots els professionals del Serveis especialitats van permetre protegir la menor d'una situació que presentava un greu risc per el seu desenvolupament i el seu estat físic i psicoemocional. I si la progenitora no pot entendre aquesta realitat, això qüestiona la sinceritat del seu comportament prop dels referits serveis.

Quant a la idoneïtat de la guarda compartida en relació amb l'interès de la menor, malgrat la millora que hem apuntat abans, és clar que subsisteix una conflictivitat entre progenitors, i no únicament imputable al progenitor. Aquesta conflictivitat conserva una intensitat incompatible amb tal règim de custodia i pot incidir de manera nefasta en la menor.

D'altra banda, en vàries ocasions la menor va explicar que no volia més viure "uns moments tristos" com havia experimentat durant la convivència amb la seva progenitora i el SEAIA indica que ha manifestat el seu malestar durant una visita al Servei de Trobada Familiar, havent-se de treballar aquest malestar prop de la progenitora per a que pugui cercar estratègies de gestió emocional per preservar el benestar de la infant i garantir una relació sana i estable.

Per tant, és clar que és necessari reconstruir el vincle entre ambdues.

Així les coses, si en un termini que hauria de ser breu es podrà considerar una ampliació del règim de visites això haurà de ser en base a uns elements concrets que acreditin clínicament la seva recuperació, i de forma progressiva si apareix beneficiós per la menor compte tingut del desenvolupament actual de les visites maternofilials.

Però una guarda compartida - que en tot cas s'hauria de decidir en el marc del procediment de família que correspondria- resulta clarament prematura i no desitjable.

Per consegüent, escau desestimar el recurs d'adhesió.

Sisè.- Atesa la naturalesa del present procediment no escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Govern d'Andorra i DESESTIMAR el recurs d'adhesió articulat per la representació processal de la Sra. Conxita, en contra de l'Aute del 30/07/2025 que confirmem, tot i afegint que es restitueix l'autoritat parental al progenitor.

SEGON.- No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.