Negació a la demanda d'informació, Inadmissió Batllia (0056/07)

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: ESP. 01/07 AR. 41.1. Constitució

S E N T È N C I A NÚM. 56-2007

PARTS:

Apel·lant: Vara

Representant: en nom propi

Advocat: Aguilar

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Talavera

Advocat : Hoyos

MAGNÍFIC MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Vara, en la seva qualitat de consellera general d'Andorra, va demanar, a través de la Sindicatura, diversa informació al Comú d'Andorra la Vella, que li fou expressament denegada, en considerar que la informació demanada no tenia cap vinculació amb l'exercici de les funcions parlamentàries de la Sra. Vara.. Interposada demanda per la via de protecció de drets reconeguts en el Capítol III de la Constitució, la Batllia de guàrdia, mitjançant aute de 8 de febrer de 2007, la va inadmetre, en considerar que els actes pels quals un conseller articula una petició d'informació al Govern o a les Administracions comunals així com el refús de la informació requerida, han d'esgotar els seus efectes en un àmbit estrictament parlamentari, ja què, altrament, es produiria una important desnaturalització de l'àmbit protegit per l'article 25 de la Constitució.

2.- La consellera general interposa un recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia i per decisió del President del Tribunal Superior ha estat designada aquesta Sala per resoldre l'expedient. En el recurs explica que la informació demanada al Comú d'Andorra la Vella es refereix a dos aspectes: a la construcció del Pont de Paris i al projecte de construcció d'habitatges socials, i considera que en la mesura que no se li facilita la informació demanada se li vulnera el dret constitucional reconegut en l'article 25 de la Constitució a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, dret que comporta també el d'exercir les funcions que li són pròpies, entre les que destaca el d'obtenir informació de les administracions públiques per a l'exercici de l'activitat parlamentària, que reconeix l'article 5 del Reglament del Consell; afirma també que en la mesura que se li nega aquest dret es vulnera el dret constitucional esmentat i en conseqüència demana que, declarada que sigui la vulneració, es es requereixi el Comú d'Andorra la Vella a lliurar la documentació sol·licitada.

3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació del Comú d'Andorra la Vella, que el contesta al·legant manca actual d'interès a partir d'unes declaracions públiques de la pròpia Sra. ENTITY_4; en quant al fons, considera que de la motivació que avala la petició d'informació no se n'extreu altra cosa que la finalitat de controlar l'activitat del Comú a través d'unes manifestacions del cònsol.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 41.1 de la Constitució i 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials.

Segon.- La present causa es tramita pel procediment urgent i preferent previst en la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22 d'abril de 1999 i té per objecte -conforme a l'article 41 de la Constitució- la tutela dels drets i llibertats que reconeixen els capítols III i IV.

El dret que l'apel·lant considera vulnerat pel Comú d'Andorra la Vella és el que estableix l'article 25 de la Constitució, de tots els andorrans a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics; tenint en compte que el Tribunal Constitucional en la sentència de 12 de maig de 2000 ha definit aquest dret com un dret fonamental subjectiu-substantiu analitzarem el cas des d'aquesta doble perspectiva.

Des del punt de vista subjectiu, és a dir, de la titularitat del dret constitucional suposadament pertorbat, tractant-se d'una Consellera General que ha vist denegades dues peticions d'informació per un Comú, el dret a accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics no se cenyeix a la via d'accés al càrrec públic sinó que s'estén al seu exercici, sempre de conformitat a allò que les lleis estableixen; en conseqüència, la protecció constitucional comprèn el dret de no veure obstaculitzades les funcions inherents al càrrec, o en altres termes, el dret a no ser obstaculitzat en el l'exercici de l'anomenat ius in officium.

Entre les prerrogatives associades al càrrec de conseller general hi ha la que recull l'article 5 del Reglament del Consell General, que fou aprovat en les sessions de 2 i de 3 de setembre de 1993. Diu el precepte que, "per al compliment de l'activitat parlamentària, els consellers generals tenen el dret a que l'Administració pública els faciliti les dades, informes o documents que obren en el seu poder", mitjançant sol·licitud que es realitza a través del Síndic General.

El fet que aquest Reglament emani del propi poder legislatiu, que el dicta en exercici de la seva potestat d'autoorganització, li atorga un valor suprareglamentari, malgrat el seu nomen, i el vincula directament amb el dret establert en l'article 25 de la Constitució; això significa que la negativa injustificada d'una Administració a facilitar la informació a la que es refereix l'article 5 del Reglament vulnera un dret plenament protegit per la Constitució.

El de demanar informació en els termes de l'article 5 és, per tant, un dret de configuració legal, que un cop creat pel Reglament s'integra en l'estatus propi del càrrec de parlamentari, amb la conseqüència de que els seus titulars poden, a l'empara de l'article 25 de la Constitució, reclamar la protecció d'aquest ius in officium si el consideren il·legítimament ignorat o menystingut per actes del poder públic.

Des del punt de vista substantiu, cal definir quin és l'àmbit en el marc del qual els consellers generals poden exigir la protecció jurisdiccional del dret a obtenir informació, i l'és l'exercici de la activitat parlamentària; al respecte cal recordar que de conformitat a allò establert en l'article 50 de la Constitució el Consell General exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla l'acció política del Govern. Per tant, només tenen rellevància constitucional, als efectes que ara correspon tractar, els drets o les facultats atribuïts al representant popular que pertanyin al nucli de la seva funció representativa parlamentària -el ius in officium al que ens venim referint- com ho són, indubtablement, l'exercici de la funció legislativa o el control de l'acció del Govern.

En conseqüència, per que la garantia constitucional abans explicada sigui tutelable pels tribunals cal que la petició d'informació respongui a una de les finalitats que explicita l'article 50 de la Constitució ja que si no és així, no es pot afirmar que sigui demanada en exercici de la activitat parlamentària i en aquest cas una eventual negativa d'una Administració no podrà resoldre's més que amb els mecanismes estrictament institucionals i limitats propis de la relació entre la cambra legislativa i l'Administració, però no per la via de l'article 41 en la que ara ens trobem.

En el cas examinat, la petició de documentació i d'informació té lloc sobre dos assumptes: la construcció del Pont de Paris i el projecte d'habitatge social del Comú d'Andorra la Vella.

Pel que fa a la construcció del Pont de Paris, la informació es demana "en relació a les manifestacions efectuades per l'Hble. Cònsol Major d'Andorra la Vella, Sr. Águila, al respecte dels eventuals defectes tècnics del recentment inaugurat Pont de Paris" i se sol·licita còpia dels informes tècnics en que es fonamenten les seves afirmacions.

En relació al projecte de construcció d'habitatge social es demana al Comú d'Andorra la Vella còpia dels estatuts de la Fundació C.M., de la societat J. SA, de les actes de la corporació local relatives a l'aprovació i execució del projecte, el projecte constructiu adjudicatari del concurs i la relació de partides pressupostades per a l'execució de la obra.

Per a que del dret que recull l'article 5 del Reglament en sorgeixi l'obligació de qualsevol Administració de facilitar informació cal justificar que aquesta informació és necessària per l'exercici de l'activitat parlamentària, ja sigui la de l'activitat legislativa o la de control del Govern; i si cal justificar les finalitats per les que la informació es demana és precisament perquè només a partir d'una fonamentada explicació es podrà valorar si la negativa a facilitar la informació és arbitrària o no motivada i, per tant, lesiva del dret fonamental que analitzem.

En el cas, el cert és que en cap moment les sol·licituds respectives expliquen amb quina de les finalitats que preveu l'article 50 de la Constitució es demana la informació; la primera sembla respondre al desig o bé d'esbrinar la veracitat de les manifestacions efectuades pel Cònsol o bé d'obtenir informació sobre els suposats defectes tècnics sense que s'expliqui, però, en el marc de quina actuació parlamentària ni amb quina finalitat; la segona apareix totalment mancada d'explicació.

En qualsevol cas, cal tenir en compte que el Reglament del Consell General regula exhaustivament el procediment legislatiu i sobretot defineix i preveu els diversos mecanismes dels que el Consell disposa per l'impuls i control de l'acció política del Govern, als que dedica els títols III i IV, i d'aquí se n'extreuen dues conseqüències: que el control i per tant els instruments per exercir-lo ho són sobre el Govern, no sobre els comuns (encara que se'ls pugui demanar informació a aquests) i que havent-hi mecanismes específics de control parlamentari, la via de l'article 5 del Reglament ha de justificar objectivament cada petició, tal com venim exposant.

S'imposa, per tant, la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de l'aute dictat per la Batllia de guàrdia.

Tercer.- Finalment, la representació del Comú d'Andorra la Vella addueix la pèrdua sobrevinguda de legitimació de la Sra. Vara en aquesta causa en haver manifestat a un mitjà de comunicació que no interessa tant la informació com la definició del contingut del dret que pretén exercir; tanmateix, en la mesura que la informació demanada no ha estat encara obtinguda ni se n'ha desistit formalment, la legitimació processal es manté, per la qual cosa s'ha de desestimar la excepció proposada pel Comú d'Andorra la Vella.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Vara contra l'aute de la Batllia de guàrdia de 8 de febrer de 2007, que es confirma, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.