Costes, la incompetència per submissió a arbitratge no és apreciable d'ofici, i ha d'articular-se a través de declinatòria

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000021/2026

ORIGEN: 6000176/2024 - 0

NIG: 5300542120240001778

AUTE 000059-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000021/2026

Nig : 5300542120240001778

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00059 A

AUTE 000059/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Marion

Representant: Sra. Clàudia

Advocat: Sr. Teodor

Apel·lada: COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI X

Representant: Sr. Bertrand

Advocat: Sr. Hervé

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Costes, la incompetència per submissió a arbitratge no és apreciable d'ofici, i ha d'articular-se a través de declinatòria.

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Marion va interposar demanda l'01/08/2024 contra la Comunitat de Propietaris de l'edifici X, sol·licitant la nul·litat d'un acord adoptat en junta de propietaris i la suspensió cautelar de la seva execució.

2.- Per interlocutòria de 26/09/2024 es va assenyalar la vista de mesures cautelars per al 03/10/2024. En aquesta compareixença, la Sra. Marion va plantejar una qüestió prèvia de manca de capacitat processal de la Comunitat de Propietaris, que fou desestimada oralment. Per la seva banda, la Comunitat de Propietaris de l'edifici X va formular excepcions de manca de litisconsorci passiu necessari i litispendència, la resolució de les quals es va diferir i va comportar la suspensió de la vista cautelar.

3.- Mitjançant aute de 15/10/2024, es van desestimar les qüestions processals plantejades per la Comunitat de Propietaris. El 21/10/2024 aquesta va sol·licitar la suspensió del termini per contestar la demanda i, el 22/10/2024, va promoure una qüestió de prejudicialitat civil en relació amb un altre procediment entre les mateixes parts, en què es discutia l'aplicació d'una clàusula arbitral estatutària. Aquesta petició fou desestimada per aute de 17/01/2025.

4.- El 27/01/2025, la representació processal de la comunitat de propietaris de l'edifici l'X contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de la part actora, demanant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

5.- Per interlocutòria de 14/08/2025 es va assenyalar la celebració del judici oral per al 16/12/2025. Entretemps, el dia 13/11/2025, la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici X va presentar un escrit en què posava de manifest l'existència d'una resolució del Tribunal Superior de Justícia d'11/02/2025 que confirmaria la submissió obligatòria a arbitratge en un litigi connex, sol·licitant la declaració d'incompetència del tribunal i l'arxivament de les actuacions.

6.- Per interlocutòria de 19/11/2025 es va donar trasllat d'aquest escrit a la Sra. Marion, la qual s'hi va oposar mitjançant escrit de 10/12/2025, sostenint que havia intentat prèviament acudir a l'arbitratge sense èxit i que la qüestió de competència s'havia plantejat fora de termini.

7.- El dia 15/12/2025, rectificat per aute del 17/12/2025, la Batllia dictava aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Declarar la manca de competència d'aquest tribunal per a la resolució dels presents autes i deixar sense efecte la interlocutòria de 14/08/2025.

Segon.- Acordar l'arxiu del present procediment, tot remetent les parts a la via arbitral.

Tercer.- Fer imposició de les costes processals ocasionades a la part demandant, de conformitat amb el que preveu el Fonament Jurídic Quart de la present resolució judicial.

Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades".

8.- La representació processal de la Sra. Marion formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió que s'articula exclusivament contra la condemna en costes, al·legant error en la valoració de la prova i en l'aplicació del dret.

Es sosté que la part actora va actuar correctament intentant prèviament l'arbitratge i que només va acudir a la via judicial davant la passivitat de la demandada. Així mateix, es defensa que aquesta va consentir la jurisdicció en no plantejar la declinatòria en termini i contestar la demanda, de manera que la manca de competència es va al·legar extemporàniament.

Finalment, es denuncia la conducta contradictòria i de mala fe de la demandada i es considera improcedent la imposició de costes, sol·licitant-se la seva imposició a la part contrària o, subsidiàriament, la no imposició a cap de les parts.

9.- La representació processal de la comunitat de propietaris de l'edifici l'X s'ha oposat al recurs d'apel·lació demanant la confirmació íntegra de la resolució dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

La part apel·lada sosté que no hi ha cap error en la resolució i que la condemna en costes és correcta; que la part actora no va instar correctament l'arbitratge, que aquest podia iniciar-se unilateralment i que, en tot cas, la clàusula arbitral és obligatòria segons pronunciament d'aquest Tribunal. Sosté que la manca de jurisdicció era una qüestió d'ordre públic i que la seva articulació no precloïa, i imputa a la recurrent una actuació temerària per haver acudit a la via judicial malgrat conèixer la submissió a arbitratge.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs queda estrictament circumscrit al pronunciament relatiu a la imposició de les costes processals contingut en la resolució impugnada, sense que es discuteixi, ni directa ni indirectament, la declaració de manca de competència per raó de submissió a arbitratge ni la consegüent decisió d'arxiu de les actuacions, adoptada per la resolució recorreguda les quals, per tant, han d'entendre's consentides i fermes a aquests efectes sense que per tant res puguem afegir o precisar respecte d'aquesta conclusió en mèrits de la regla tantum devolutum quantum appellatum.

Segon.- L' article 350 del Codi de procediment civil configura el règim general en matèria de costes processals sobre la base del principi del venciment objectiu, en virtut del qual les costes de la primera instància han de ser imposades a la part les pretensions de la qual han estat íntegrament desestimades, sense que resulti necessari apreciar cap element subjectiu de culpabilitat.

Aquest criteri, tanmateix, no opera amb caràcter absolut, atès que el mateix precepte introdueix determinades modulacions orientades a evitar resultats manifestament injustos. Així, d'una banda, es preveu la possibilitat d'excloure la imposició de costes quan concorrin dubtes de fet o de dret, o altres circumstàncies degudament motivades que el tribunal apreciï; i, d'altra banda, s'habilita la imposició de les costes a una de les parts en aquells supòsits en què la seva actuació processal pugui qualificar-se de temerària.

En aquest context, la qüestió a resoldre es concreta a determinar si, en el supòsit examinat, concorren elements que permetin defugir de l'aplicació del criteri general del venciment, ja sigui per l'existència d'una incertesa jurídica o fàctica que, amb un mínim de fonament, pogués legitimar la interposició de la demanda, o bé per la concurrència d'una conducta de la part demandada susceptible de retret en termes de mala fe o temeritat.

Per això, tot i que no es pugui modificar la decisió material adoptada en la instància, si que correspon valorar-la jurídicament atesa la incidència que el plantejament de la demanda i la posició de la part demandada front aquesta pot tenir en l'àmbit de les costes processals. En aquest sentit, cal partir d'una qüestió de naturalesa estrictament processal que resulta determinant per a la correcta resolució del present litigi i que la resolució impugnada ha ignorat: la possible manca de competència dels tribunals ordinaris derivada de la submissió de la controvèrsia a arbitratge no és un pressupost processal apreciable d'ofici pel tribunal, sinó que ostenta un caràcter estrictament disponible que únicament pot ser invocat per la part demandada i exclusivament a través del vehicle processal específicament previst a aquest efecte, és a dir, la declinatòria, formulada en el moment processal oportú.

En efecte, l' article 62.1 del CPC estableix que el demandat pot denunciar mitjançant una declinatòria la manca de jurisdicció o de competència internacional, la manca de competència objectiva, o la submissió a mediació o arbitratge de la controvèrsia, sense però que a diferència del què succeeix per a la manca de jurisdicció o la competència internacional ( article 56 del CPC ) que en afectar qüestions d'ordre públic processal i la delimitació de la sobirania nacional, se'n contempli la seva apreciació d'ofici. En qualsevol cas, el seu caràcter disponible es veure forçat per l' article 9.5 de la Llei d'Arbitratge del Principat d'Andorra quan preveu que les parts poden renunciar per conveni a l'arbitratge pactat i deixar expedita la via judicial, afegint que, a manca de renúncia expressa, s'entendrà que hi ha renúncia tàcita quan, interposada la demanda davant dels òrgans jurisdiccionals, el demandat o demandats, un cop personats, duguin a terme qualsevol actuació processal que no sigui la interposició de la declinatòria. La transcendència d'aquest precepte és doble. D'una banda, confirma que el conveni arbitral és un instrument de naturalesa estrictament disponible, susceptible de renúncia unilateral per la part que hauria d'invocar-lo. De l'altra, converteix la passivitat qualificada del demandat en un acte jurídic de renúncia amb plens efectes extintius sobre el conveni.

En el present supòsit no es pot discutir que la qüestió relativa a la submissió de la controvèrsia a arbitratge va ser invocada de manera absolutament extemporània per la part demandada, un cop havia ja preclòs irremeiablement la possibilitat de plantejar la declinatòria corresponent. Davant d'aquesta situació, l'òrgan a quo no estava habilitat per apreciar la manca de competència del tribunal, sinó que li era exigible extreure les conseqüències jurídiques que l'ordenament preveu per a la manca de denúncia en el moment processal oportú i, en conseqüència, continuar el procediment pels seus tràmits ordinaris, entrant a conèixer del fons de la qüestió examinada.

En aquesta eventualitat, i sense que pugui modificar-se -com ja hem dit la decisió material adoptada- si que en el present supòsit hem de considerar que concorren circumstàncies especials de prou entitat i rellevància que impedeixen l'aplicació automàtica del principi del venciment objectiu en matèria de costes. Ben al contrari, precisament la irregularitat processal en què va incórrer el tribunal d'instància en admetre una excepció invocada fora del termini legalment establert i en apreciar una manca de competència que l'ordenament no li permetia declarar en aquelles condicions, constitueix el fonament fàctic i jurídic central que justifica desplaçar el criteri general del venciment i negar la imposició de costes a la part actora, qui en cap moment va poder preveure ni anticipar un desenllaç processal que ni la llei ni el comportament de la part demandada feien possible preveure en l'estadi en què es trobaven les actuacions.

El què no pot però triomfar és la pretensió que amb caràcter principal s'introdueix quan es demana que s'imposin les costes a la part demandada atesa la temeritat que se li atribueix perquè l' article 350.3 del CPC contempla aquesta facultat en el supòsit d'estimació parcial de les pretensions exercides per les parts, el què no és el cas en el supòsit examinat on les pretensions de la part actora han estat rebutjades.

Tercer.- A la vista del què ha estat exposat, escaurà estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat i revocar la decisió d'instància en el sentit de no fer pronunciament en relació a les costes ocasionades davant de la Batllia

Quart.- A la vista de l'èxit parcial del recurs d'apel·lació, no ha de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Marion contra l'aute de la Batllia de 15/12/2025 revocant el punt tercer de la seva decisòria en el sentit de no fer pronunciament respecte de les costes causades, confirmant els restants punts de la seva part decisòria. I sense fer pronunciament tampoc respecte de els costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.