Incident de nul·litat (TSJC-077/13)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-077/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de gener del 2013 la representació processal de la Sra. Salas va formular demanda d’adopció de mesures provisionals contra el Sr. Varesc manifestant que el defenent va formular demanda de separació matrimonial dels esposos en data 13 d’octubre del 2011, però que la convivència entre ells s’havia fet insostenible, raó per la qual sol·licitava que s’acordés provisionalment l’ús de domicili conjugal a favor de la seva mandant i l’aportació provisional per part del Sr. I. de 500 euros mensuals per tal d’atendre a les càrregues familiars.

II.- El Sr. Varesc va contestar a la demanda formulada contra ell en data 23 de gener del 2013 oposant-se a la mateixa i plantejant reconvenció en el sentit de que li fos atribuït a ell el domicili que fou conjugal o, subsidiàriament, que ambdós consorts poguessin viure en el mateix durant la tramitació del procediment, sense fer especial pronunciament sobre les costes generades per aquest. D’altra banda, manifestava estar disposat a proporcionar a la seva esposa 500 euros mensuals durant un any sempre i quan li fos atribuït el domicili familiar, a banda d’una pensió compensatòria de 450 euros mensuals durant vuit anys.

III.- L’Aute dictat per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va decidir estimar parcialment la demanda d’adopció de mesures provisionals presentada per la representació processal de la Sra. Salas i la reconvencional formulada pel Sr. Varesc, atribuint l’ús de domicili conjugal al Sr. I. i fixant en la quantitat de 500 euros la contribució a les càrregues del matrimoni a càrrec del citat senyor i en favor de la seva esposa, sense efectuar especial pronunciament en relació a les costes del procediment.

IV.- Contra l’esmentada resolució va formular recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Salas i, en virtut dels arguments que exposava en les seves conclusions, demanava la seva revocació en el sentit d’atribuir a la seva mandant l’ús del domicili conjugal i condemnar a l’adversa a abonar-li una suma superior a la que s’havia establert en concepte de contribució a les càrregues del matrimoni.

V.- L’Aute d’aquesta Sala de 28 de juny del 2013 va decidir DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Salas contra l’Aute dictat per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 29 de gener del 2013, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d’aquesta alçada.

VI.- Contra la citada resolució formula incident de nul·litat d’actuacions la representació processal de la Sra. Salas argumentant que s’havia vulnerat l’article 10 de la Constitució en la seva vessant al procés degut causant-li indefensió, ja que en admetre una reconvenció no s’havia seguit el procediment legalment establert, raó per la qual sol·licitava la retroacció de les actuacions al moment de la compareixença en què la part demandada va formular demanda reconvencional.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L’apartat tercer de l’article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials de data 22 d’abril del 1999 permet plantejar l’incident de nul·litat d’actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s’hagin dictat s’hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l’article 10 de la Constitució andorrana. No obstant, cal recordar que, com destaca la Sentència del Tribunal Constitucional de 12 de maig del 2000, el dret a la jurisdicció no és necessàriament el dret a obtenir la satisfacció de les pretensions al·legades i, com posa de relleu la del mateix Tribunal de data 20 de febrer del 2013, citant les de 2 d’abril i 5 de novembre del 2012, “Pel que fa a la possible vulneració de l’article 10 de la Constitució hem de recordar, abans de res, que la garantia d’obtenir de la jurisdicció una resolució fonamentada en dret suposa, segons la jurisprudència constant d’aquest Tribunal, que la resolució judicial impugnada exposi unes raons que no es puguin considerar irracionals, absurdes o arbitràries. El Tribunal no pot anar més enllà, ja que no és una tercera instància ordinària, ni un Tribunal de Cassació”.

II.- En el cas present la part que promou l’incident argumenta que el nou redactat de l’article 63 de la Llei 3/2012 del 19 d’abril Qualificada de modificació de la Llei Qualificada del Matrimoni impedeix que el defenent formuli reconvenció perquè no contempla aquesta possibilitat, de tal manera que, admetent la demanda reconvencional formulada pel Sr. I.C., s’han vulnerat les normes de procediment causant-li indefensió per desconèixer quines són les que cal aplicar, però aquests arguments no es poden estimar.

Com posa de relleu abastament l’Aute objecte del present incident, és cert que la citada Llei no preveu la possibilitat de que el defenent formuli reconvenció en aquest procediment, però tampoc ho prohibeix i, en qualsevol cas, res obsta a què aquest s’oposi a la petició de mesures provisionals que planteja l’agent i defensi quina és la solució que estima més correcte per resoldre la situació en la què es troben les parts, que és el que va fer el Sr. I., de tal manera que fins i tot si sols hagués defensat que no procedia atribuir el domicili familiar a la seva esposa calia entendre que considerava que se li havia d’adjudicar a ell i, en tot cas, en els procediments de caire familiar el deure de congruència que han de respectar les resolucions judicials no juga amb la mateixa força que en altres procediments, de tal manera que els Tribunals poden acordar la mesura que creguin més oportuna per protegir els interessos en joc, encara que no hagués estat sol·licitada explícitament per cap de les parts.

D’altra banda, el fet que no se li donés trasllat de la demanda reconvencional a la recurrent no suposa que aquesta s’hagués trobat en una situació d’indefensió, ni s’haguessin disminuït les garanties processals a les què té dret, de tal manera que no es pot dir que s’han vulnerat els drets reconeguts constitucionalment, ja que en la compareixença de les parts davant de l’Hble. Batlle que va tenir lloc el 23 de gener del 2013, en seguiment d’allò que disposa l’article 63.3 de la Llei 3/2012, el Sr. I. va aportar el seu escrit de contesta a la demanda de la Sra. F., les parts van poder fer les manifestacions que van considerar oportunes i van aportar les proves que van entendre adients i l’Hble. Batlle els hi va concedir un termini de cinc dies hàbils per estudiar la documentació presentada i formular els corresponents escrits de conclusions, d’acord amb allò que estableix l’article 63.6 de la citada Llei.

III.- En desestimar-se l’incident procedeix imposar les costes que hagi generat a la part que l’ha promogut de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l’incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. Salas contra l’Aute d’aquesta Sala de data 28 de juny del 2013, imposant les costes del mateix a la part que l’ha plantejat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.