Intervenció de tercera persona en el procés: procedència.- Litisconsorci facultatiu successiu: diferències amb el passiu necessari (0101/04)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

AUTE DE 21 D'OCTUBRE DE 2004

Intervenció de tercera persona en el procés : procedència.- Litisconsorci facultatiu successiu : diferències amb el litisconsorci passiu necessari.- Economia processal.- Dret a la jurisdicció

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Durant el decurs de l'any 1994, la societat ORG_2 va procedir a la promoció i construcció de la urbanització denominada Balcó d'Ordino. Les diferents unitats immobiliàries d'aquesta urbanització foren venudes per la societat ORG_2 a diversos particulars, els quals varen constituir una Comunitat de Propietaris. Constatant que una part de la façana nord de l'edifici ha anant patint un progressiu deteriorament del morter, deixant la mateixa sense la deguda protecció davant les inclemències climatològiques, la Comunitat de Propietaris va demanar a l'administradora de l'edifici, l'elaboració d'un estudi que determinés quines eren les causes i l'origen de la patologia existent a la façana. L'informe realitzat per l'empresa ORG_0 va concloure que el despreniment de façana sembla un problema localitzat a la façana nord a on el gruix de morter és considerable, essent les seves capes inferiors de menor qualitat.

II.- Com a conseqüència d'aquestes conclusions, la Comunitat de Propietaris de l'edifici Balcó d'Ordino II, va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat ORG_2, a fi que siguin adoptades les mesures asseguradores i conservadores de l'edifici.

III.- La societat ORG_2, considerant que dels vicis apareguts a l'obra n'ha de respondre el constructor, va sol·licitar que sigui cridada a judici, a petició seva, la societat Construccions BRINGUERET SA.

IV.- la part actora no es va oposar a la demanda de la part defenent, i per Providència de data 28 de gener del 2004, l'Honorable Batlle Ponent va donar trasllat de la còpia de la demanda i dels autes del procediment a Construccions Bringueret SA, a fi que la mateixa manifesti expressament en el termini de 8 dies, si desitja intervenir en el present procediment. La societat Construccions Bringueret SA no s'ha pronunciat en el termini fixat i per Aute de data 17 de febrer del 2004, el Tribunal de Batlles, no va donar lloc a les pretensions de la societat ORG_2, prosseguint el procediment.

V.- Contra aquesta resolució, la societat ORG_2 ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La qüestió plantejada que s'ha de resoldre es si el dret processal andorrà autoritza que un tercer sigui cridat a judici, a petició d'una de les parts, amb l'efecte d'esdevenir ell mateix part complementària al mateix judici. Es tracta d'una intervenció a instància de part, provocada, forçosa o coactiva que suposa un litisconsorci. En aquest cas el Tribunal pot emplaçar el tercer per tal que comparegui com a demandat, essent el mateix obligat a intervenir. Tots els drets processals moderns coneixent aquesta intervenció coactiva, anomenada a França, "appel en garantie", que constitueix una agilitació del procediment i una economia processal important, ja que la cosa jutjada de la futura sentència produirà igualment plens efectes cap la part cridada. La crida en garantia es poc utilitzada a Andorra; les normes de procediment civil vigent, no l'han expressament prevista, però tampoc no l'impedeixen. La jurisprudència si que l'ha aplicada sempre al Principat (TS Coprince Francès 16 de juliol de 1942, 30 de març de 1973, 10 de juny de 1976; TSJ 8 d'abril de 1998), però en la majoria dels casos quan es tractava de litisconsorci passiu necessari. En el cas d'autes, no es tracta d'un cas de litisconsorci passiu necessari, sinó d'una mena de litisconsorci facultatiu successiu. Per analogia, res s'oposa a que es faci en el present procediment aplicació del principi de la crida en garantia, però com ho declara de manera encertada el Tribunal de Batlles, no es cap obligació processal de donar-hi lloc, sinó una facultat dependent de les circumstàncies del litigi.

II.- En el cas d'autes, la crida en judici de la societat ORG_1 presenta l'avantatge d'una gran economia processal sense que cap de les parts pateixi de la situació. La crida en judici sense litisconsorci passiu necessari, no es cap institució ambigua i complexa com ho considera la sentència impugnada, sinó que al contrari, associant totes les parts afectades per un fet litigiós, a diferents nivells, permet de resoldre per una sola i mateixa decisió, totes les qüestions relatives al litigi, envers cada part, i això sense conseqüències negatives per qualsevol de les parts i sense risc de contradicció. En el present procediment, si el venedor de l'immoble ha d'assumir i garantir la seva conformitat a la cosa venuda, la crida en judici de la societat ORG_1 desplega el litigi fins al veritable responsable dels vicis constatats. És a dir que en el marc del mateix procediment, el Tribunal haurà de decidir: d'una banda, si en base de la garantia de la cosa venuda, la societat ORG_2 ha d'adoptar les mesures asseguradores i conservadores de l'edifici que li reclama la Comunitat de Propietaris, d'altra banda, en el cas que la societat ORG_2 sigui condemnada, si, en base de la relació contractual derivada d'un contracte d'obres, la societat ORG_1 ha de substituir-se a la societat BALCO D'ORDINO o fer-se càrrec de la condemna. Al contrari del que afirma el Tribunal de Batlles, la part actora no pateix de res, atès que els mitjans de defensa de la societat ORG_1, o només afecten la relació contractual existent entre la mateixa i la societat BALCO D'ORDINO, i per tant no poden interessar l'actora que és aliena a aquesta relació, o són relatius als fets, i aleshores participen a la manifestació de la veritat i a la justícia. A més, en cas de condemna, la Comunitat de Propietaris tindrà una garantia suplementària de veure la seva reclamació satisfeta, si la responsabilitat de la part cridada en judici està reconeguda. D'altra banda, l'interès de la societat BALCO D'ORDINO a aquesta crida és fefaent, atès que podrà oposar a la societat ORG_1 la seva condemna eventual, per quan en cas de promoure un nou procediment contra la mateixa societat, no podria oposar a l'adversa l'autoritat de cosa jutjada, per no ser la societat ORG_1 part al primer procés, amb un risc sempre de contradicció o de inadequació de decisió. La crida en garantia de la societat ORG_1 per la societat BALCO D'ORDINO, correspon a la millora solució per aquesta darrera societat per defensar-se contra les pretensions de la Comunitat de Propietaris; per tant, denegar la seva petició pot ser considerat com una vulneració del dret a la jurisdicció i a un procés degut, protegit per l'article 10 de la Constitució.

III.- En conseqüència, s'ha de reformar l'Aute impugnat i donar lloc a la petició de la societat BALCO D'ORDINO consistent a la crida en judici de la ORG_1.

IV S'ha de reservar les costes judicials de l'incident fins a la resolució sobre el fons.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la societat BALCO D'ORDINO; revocar l'Aute del Honorable Tribunal de Batlles de data 22 d'abril del 2004; decretar que la societat ORG_1 sigui cridada en judici, per ser part integral al litigi i defensar-se contra les pretensions de la societat BALCO D'ORDINO; reservar les costes judicials de l'incident fins a la resolució sobre el fons.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-