Incident nul·litat actuacions. Manca d'emplaçament personal. Mala fe processal de la demandant. Rebel·lia processal indeguda (4000605/2019)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000348/2021 ORIGEN: 4000605/2019 - 00

NIG: 5300542120190004178

PARTS:

Apel·lant: Sra. Pla

Representant: Sr. Manzano

Advocat: Sr. Giner

Apel·lat: C, ORG_0 Representant: Sra. Ferrer

Advocat: Sra. Girona

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Benitez

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Incident nul·litat actuacions. Manca d'emplaçament personal. Mala fe processal de la demandant. Rebel·lia processal indeguda.

AUTE 052-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat Ricart va interposar demanda a tramitar pel procediment d'arrendaments urbans contra la Sra. Pla.

En data 05.02.21 el Tribunal Unipersonal va dictar sentència.

Per escrit de data 07.06.21 la representació processal de la Sra. Pla va formular incident de nul·litat d'actuacions i sol·licitava la nul·litat del procediment per vulneració del dret a la jurisdicció i de l'art. 10 de la Constitució, la retroacció de les actuacions al moment processal previ a la primera citació de la defenent pel tràmit de demanda i, endemés, la suspensió de l'execució. Al·legava que en cap dels correus mantinguts amb l'actora hi havia constància de cap avís, requeriment formal o notificació extrajudicial conforme s'iniciaria una acció judicial en cas d'impagament. Així mateix, manifestava que la seva mandant havia vist al BOPA que havia estat notificada quatre vegades per edictes. Que la mateixa havia abonat els lloguers durant tots els mesos sense cap incidència de l'actora o avís o comunicació del procediment de desnonament en curs. Que tampoc era coneixedora de com s'havia tramitat el procediment de desnonament. Afegia que l'agent era coneixedora d'on residia la seva mandant i, per tant, podia haver-li comunicat la pendència del procediment, via correu electrònic, el seu telèfon mòbil o informant al porter de l'edifici. Finalment, exposava que l'agent havia aconseguit una resolució injusta amb vulneració al dret a la jurisdicció, del procés degut i deixant en indefensió a la seva mandant.

2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat Aute en data 19.7.2021 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar l'incident de nul·litat formulat en data 7-6-2021 per la per la representació processal de la Sra. Pla.

Segon.- Imposar les costes processals a la Sra. Pla."

3.- El 29.9.2021 la representació processal de la Sra. Pla ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, el qual es fonamenta, al·legant que l'Aute objecte de recurs ha estat dictat sense seguir les normes del procediment establertes i generant indefensió a l'apel·lant. De manera subsidiària, al·lega una vulneració del dret de la jurisdicció en no haver estat citada i conseqüentment, declarada en rebel·lia. Demana l'admissió de l'escrit de recurs, juntament amb els documents que s'aporten, i es dicti resolució tot anul·lant l'Aute que és objecte de recurs i acordant la retroacció de les actuacions al moment processal immediatament previ a escoltar la contesta.

De manera subsidiària, demana que s'anul·li la resolució recorreguda, així com totes aquelles actuacions posteriors que deriven, i s'acordi la retroacció de les actuacions al moment processal immediatament previ a la primera citació de la Sra. Pla per a l'escoltament de la demanda, amb imposició de totes les costes judicials a càrrec de l'adversa.

4.- El 03.12.21 La representació de la Sra. Pla va presentar escrit de proposició de mitjans de prova i consistents en:

DOCUMENTAL PÚBLICO-PRIVADA consistent en que es doni per reproduïts els documents aportats amb l'incident de nul·litat de data 07.06.21, com aquella que es va incorporar en tràmit probatori d'instància en l'escrit datat el 27.09.21.

DOCUMENTAL PER REQUERIMENT consistent en que es requereixi a l'administrador de l'Edifici on resideix la Sra. Pla un certificat conforme l'esmentat edifici té servei de Porteria i que el porter és el Sr. Castillo.

TESTIFICAL de:

Sra. Sarabia, gestora de C amb qui la recurrent ha mantingut contacte via e-mail

Sr. Bonet, Persona física representant de l'Administradora única AREB de C.

Sr. Vendrell, marit de la Sra. Pla.

Sr. Castillo, porter de l'edifici E, V, Urbanització U

Finalment, demana el recurrent que s'admeti el seu escrit de proposició de proves i s'estimi el seu escrit de recurs en el sentit sol·licitat a l'incident de nul·litat.

En data 03.12.21, la representació processal de l'entitat Ricart formula escrit de contesta al recurs d'apel·lació i demana que s'admeti el seu escrit i es dicti Aute desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la contrapart, tot condemnant-la al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

En altressí proposa com a mitjà de prova:

DOCUMENTAL PÚBLICA consistent en que donin per reproduïts tots els documents que consten en el procediment principal d'arrendaments urbans i en el procediment d'incidents de nul·litat i s'incorporin al procediment.

5.- El 22.3.22 el Tribunal va dictar Aute decidint el següent :

"Primer.- Donar lloc a la pretensió probatòria adduïda per la representació processal de la Sra. Pla.

Segon.- Atorgar a les parts un termini de 5 dies per a que es pronunciïn al respecte."

Per escrits de data 29.3.22 i 31.3.22, les parts vàrem manifestar-nos respecte les proves.

6.- Per Aute de data 16.1.23 el Tribunal va decidir el següent:

"Primer.- Requerir a la societat G SLU a fi que en el termini de TRETZE (13) DIES HÀBILS lliuri un certificat que acrediti: - Si l'edifici on viu la Sra. Pla té servei de porteria i, en cas afirmatiu, si el porter és el Sr. Castillo.

Segon.- Fixar la vista pel proper dia 14 d'abril del 2023 a les 10:00 hores, la qual tindrà lloc a la Sala 6 de la Seu de la Justícia del Principat d'Andorra. En el marc d'aquesta vista es procedirà a la pràctica de les proves admeses per aute del 22- 03-2022. S'adverteix a les parts de que la intervenció de l'advocat és preceptiva, i en el cas de les persones jurídiques, és preceptiva igualment la intervenció del procurador (article 41 de la Llei 22/2021)

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."

7.- El 15.3.23 la societat G SLU ha contestat al requeriment, i per providència de data 21.3.23 se'n ha donat trasllat a les parts i establint que podran formular al·legacions sobre el resultat de la prova en el marc de la vista oral.

8.- En data 14.4.23 s'ha celebrat l'acte de vista oral i s'ha procedit a la pràctica de les proves 3.- TESTIFICALS i 2.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT, que van ser proposades per la part apel·lant, i ambdues parts han pogut efectuar conclusions respecte de la pràctica de les proves. Seguidament, el recurs d'apel·lació va quedar vist per sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Pla interposa un recurs d'apel·lació contra l'Aute de 19.7.21 plantejat a l'empara de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediment de judicials de 21.12.93, en la redacció atorgada per la llei 14/2018, que resolt desfavorablement un incident de nul·litat d'actuacions interposat en data 7.6.21 contra la sentència ferma de la Batllia de 2.2.21 publicada en el BOPA de 3.3.21 L'Aute desestima l'incident de nul·litat d'actuacions amb imposició de costes.

Contra tal decisió s'alça la part sol·licitant de l'incident.

SEGON.- El present recurs s'interposa contra la denegació de la nul·litat d'actuacions per part de l'Hble. Batlle la qual considera que no s'ha vist afectat el dret de defensa de la senyora sol·licitant doncs la Batllia ha actuat en tot moment d'acord amb les obligacions processals que li eren obligades i a més perquè l'incident s'ha interposat de manera extemporània.

El debat gira en torn les obligacions de la part agent en si ha facilitat tota la informació necessària a la Batllia perquè aquesta pogués esbrinar al màxim el parador de la part demandada.

TERCER.- Doctrina del Tribunal Constitucional sobre l'accés a la jurisdicció.

Cal recordar la STC 2014-9-RE de data 14.7.14 perquè en un cas molt semblant va establir que:

"......Ara bé, en aquest punt convé recordar que el Tribunal ha fixat, en diverses sentències, el cànon de constitucionalitat relatiu a l'accés a la jurisdicció (sentència del 13 de gener del 2014, recaiguda en la causa 2013- 25 i 26-RE; sentència del 15 de juliol del 2013, recaiguda en la causa 2013- 6-RE; sentència del 15 de març del 2013, recaiguda en la causa 2012-22- RE).

La sentència de principi va ser dictada el 14 de juliol del 2009 (causa 2009- 4-RE) i determina en termes inequívocs aquest cànon de constitucionalitat: "Des de la perspectiva constitucional per la qual han de vetllar aquest Tribunal i tots els òrgans judicials, cal tenir present que el bé jurídic protegit té un relleu molt especial, ja que es tracta de garantir que tots els ciutadans tindran com a mínim la possibilitat d'accedir a la jurisdicció, de portar davant d'un jutge la defensa dels seus drets. Certament, un cop dins del procés caldrà que el Tribunal Constitucional continuï vetllant pel respecte del vessant constitucional dels drets processals, però el que és lògicament primordial des d'aquesta perspectiva és assegurar l'accés per primer cop al procediment: aquest és el nucli fonamental del dret constitucional a la jurisdicció."

D'aquest extracte es desprèn, sense ambigüitats, que poder accedir als tribunals és essencial per a una bona administració de la justícia. Efectivament, el dret d'accés condiciona l'efectivitat de tots els altres drets reconeguts en la Constitució. Per consegüent, a partir del moment en què l'accés a la jurisdicció entra en qüestió, correspon al conjunt dels òrgans judicials estar alhora particularment atents i diligents per tal de fer tot allò que estigui en les seves mans per permetre un accés efectiu dels justiciables als tribunals i d'aquesta manera poder-se defensar.

En aquest context, el Tribunal Constitucional ja va tenir l'oportunitat d'afirmar que els jutges han de tenir una actitud "especialment activa" o també "proactiva" (causa 2009-14-RE). Aquest aspecte de les coses és essencial quan es troba en joc la recerca de les coordenades exactes dels llocs de residència dels justiciables, ja que d'això depèn la seva capacitat a ser degudament informats de qualsevol acte de procediment, necessari ja sigui a la presentació de les seves demandes davant els tribunals, ja sigui

-cas de ser demandats- a la seva defensa concreta i efectiva. Altrament dit, ha de quedar clar que "els demandats o defenents poden tenir, en determinades circumstàncies, certes obligacions d'informar del seu parador, però aquestes obligacions no excusen les dels òrgans judicials derivades del dret a la jurisdicció" (sentència del 14 de juliol del 2009, recaiguda en la causa 2009-4-RE precitada).

Segon. En el marc d'aquest recurs d'empara, l'anàlisi dels fets demostra que la part adversa no només sabia que la recurrent ja no vivia a l'adreça on la citació havia estat enviada (adreça que era la mateixa que la de la seu social de la seva pròpia empresa), sinó que tenia el seu número de telèfon personal on podia ser contactada en qualsevol moment i de manera molt més senzilla. Ara bé, com ho destaca encertadament el Ministeri Fiscal aquest número de telèfon havia de ser facilitat a la Batllia, juntament amb l'adreça de la persona quina citació es pretenia. (...) Perquè l'objecte de la citació no és altre que poder comunicar a la persona interessada la raó de la citació, i per aconseguir-ho, abans d'usar els edictes, cal utilitzar totes les vies possibles i necessàries.

En aquestes condicions, en la causa que ens ocupa es desprèn que s'ha vulnerat el dret a l'accés a la jurisdicció de la recurrent en la mesura en què no es va fer tot allò que es podia per tal que aquesta fos degudament informada de la seva citació a comparèixer i així fer valer els seus drets. Efectivament, 'les regles processals són garantia de principis i de valors constitucionals de primer ordre sobre els quals s'assenta l'Estat de Dret. El seu respecte és tan rellevant com el respecte a les normes substantives' (sentència del 15 de juliol del 2013, recaiguda en la causa 2013-6-RE).

Per aquests motius que s'acaben d'exposar, s'ha d'atorgar íntegrament l'empara sol·licitada, declarar nul el procediment endegat i ordenar la retroacció de la causa al moment de la citació de la recurrent per tal que aquesta sigui degudament informada del procediment, pugui presentar la seva contesta i fer valer els seus drets."

QUART.- La citació per edictes. Finalitat i efectes

Com ja dèiem en la nostra sentència (TSJC 237/19): Aquesta Sala ha pogut fixar que "Les notificacions per edictes són ficcions de poc realisme però tenen una incidència transcendent sobre la tutela judicial que la Constitució salvaguarda. La Constitució "garanteix a tothom el dret a la defensa" (art. 10,2) en "el procés degut" (art. 10,1) i proscriu tota mena d'indefensió, ja que ningú es pot veure perjudicat amb una decisió judicial obtinguda a esquenes seves en un procediment en què no se li ha donat l'ocasió de comparèixer i de poder-se defensar.

Són els actes de comunicació processal degudament practicats (les citacions, els emplaçaments, les citacions a termini, etc.) els que asseguren l'oportunitat de defensa en el judici dels afectats i els que impedeixen pronunciaments de condemnes "inaudita parte" sense haver estat escoltat i vençut el demandat en el litigi.

Per això les citacions per edictes (la recepció dels quals pel destinatari no es pot demostrar) ha d'ésser un últim remei al qual únicament es pot acudir quan no és realment possible escatir el domicili d'aquell que ha de ser citat; de manera que exclusivament quan s'arriba a la convicció raonable o a la certesa que el demandat no pot ser localitzat, i un cop s'hagin esgotat totes les gestions possibles per esbrinar el seu parador pels mitjans normals a l'abast, es pot acudir a les notificacions per edictes" (Aute de 13-3-2003, recull núm. 2067).

CINQUÈ.- Aquestes consideracions venen a tomb perquè els fets provats són els següents:

En data 19.12.19 es va presentar demanda per C, ORG_0 contra la Sra. Pla, ucraïnesa amb permís de residència, en reclamació de quantitat i desnonament del pis llogat en 20.6.11 situat XXXX, i els boxes i places d'aparcament de cotxe i moto situades a la planta soterrani -2 i -1;

Després d'intents de citació per escoltar la demanda infructuosos a través del Servei de Nuncis i de localització negativa pel Servei de Policia del parador de la demandada;

Es va optar per la citació per Edictes BOPA 15.9.20 i els posteriors al llarg del procediment per notificar la rebel·lia processal (13.11.20), en 16.2.21 (notificació sentència de 5.2.21), i en 16.4.21 per notificar Aute de liquidació de costes;

De la documentació aportada per la Sra. Pla en l'incident de nul·litat d'actuacions es comprova que la comunicació entre arrendadora i arrendatària es feia per correu electrònic (documents 2,3,4,5 18) i, fins i tot el darrer, era en el mes de gener 2020 quan la demanda ja havia estat interposada i el procediment en curs. També del contingut dels mails es constata que a C se li havia indicat que el lletrat d'ella era el despatx que ara porta la seva defensa i, encara més, s'han aportat els extractes bancaris de les transferències que l'arrendatària entre gener 2020 i maig 2021 consecutivament hauria pagat el lloguer a través d'A, SA al compte de l'arrendadora.

en la demanda presentada en la data indicada ni en cap moment al llarg del procediment i malgrat les dificultats per citar-la a escoltar la demanda, la part agent va facilitar ni el correu electrònic ni el nom del bufet d'advocats que podia conèixer el parador de la Sra. Pla, ni tampoc les transferències que li arribaven de l'entitat A, SA.

La prova de segon instància a corroborat en primer lloc els e-mails tramesos per C (Sra. ENTITY_10) són autèntics i que era la manera habitual que la entitat contactava amb la Sra. Pla ; en segon lloc que aquesta entitat no es va interessar davant el banc on té obert el compte ni el que s'ingressaven les mensualitats de lloguer ordinàries. L'afirmació de la part opositora al incident conforme la Sra. Pla "sabia el que estava passant a la Batllia" no ha tingut el més mínim poder probatori i que es basa únicament en una suposició de que el fet d'haver li enviat comunicacions certificades al seu domicili ja permet assegurar que les havia rebut al seu moment.

SISÈ.- Com ja hem dit, abans de l'entrada en vigor del nou CPC (que ara regula expressament a bona fe en l'exercici dels drets (art. 5.1), la forma de facilitar totes les dades del demandat en el procediment (130.1), l'obligació d'esbrinar per tots els mitjans la localització del demandat (25.5), la nul·litat de ple dret dels actes processals de comunicació que no es facin d'acord amb la llei processal i generin indefensió (30.2) i el darrer remei d'acudir als edictes (29.1), el TC ja recollia la necessitat d'esbrinar al màxim la localització de la persona defenent per ser emplaçada i només un cop s'hagin esgotat totes les possibilitats de localització acudir a la ficció jurídica de la citació per edictes. Doncs bé, com es conclou de tot el que hem dit, la Batllia va fer tots els esforços possibles per localitzar a la Sra. Pla (tal i com afirma l'Aute impugnat) però la qüestió està en que C, ORG_0 tenia informació sobre la forma de comunicar-se per correu electrònic amb ella i no la va comunicar al Tribunal quan aquest estava fent gestions i esforços per localitzar-la; tampoc va facilitar el nom del bufet d'advocats que podia donar alguna referència sobre la seva clienta, ni tampoc va dir que seguia rebent transferències a través d'A, SA a fi que la Batllia pogués dirigir-se a l'entitat amb la finalitat de poder conèixer el seu parador. És a dir, l'actuació de la part agent ha estat mancada de la bona fe que li era exigible en col·laborar amb l'Administració de Justícia en la tasca que havia emprat per localitzar- la i amb la voluntat de situar la part contrària en rebel·lia processal i obtenir una decisió judicial favorable al seus interessos. I a més a comportat una despesa pública a la publicació d'edictes i que podia haver estalviat.

Aquesta actitud ens obliga a donar compte d'aquesta actuació processal al col·legi d'advocats als efectes que puguin procedir respecte els deures imposats als col·legiats en l'Art. 13.1 i 13.5 de la Llei 48/14 d'exercici de l'advocacia, i a més ens obliga a imposar-li les costes de l'incident amb expressa declaració de mala fe.

SETÈ. Pel que fa a la interposició de fora de termini de l'incident de nul·litat d'actuacions que l'Aute d'instància argumenta en dir que es va publicar la sentència de 5.2.21 en el dia BOPA del 16.2.21 i que es va interposar l'incident (7.6.21) havien ja transcorregut els tretze dies hàbils de l'article 18 quater, apartat 2 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials (després de la reforma operada per la Llei 24/18) hem de dir que no compartim aquest argument. En efecte com hem dit abans el termini s'inicia des de la notificació de la sentència o des de que hagi tingut coneixement de la vulneració del dret sempre que no hagin transcorregut dos anys. És cert, com ja hem vist en la transcripció de la STJC 237/19 en el FJ Quart, que en els casos dels edictes no es pot saber en quin moment el destinatari n'ha tingut coneixement de la vulneració del seu dret de defensa (per això el mateix precepte hi posa un termini màxim de dos anys), però el que resulta més rellevant és que la infracció del seu dret fonamental arranca de molt abans, des del moment immediatament anterior a poder escoltar la demanda per poder articular, si li convé, la contesta corresponent.

En conseqüència, en els casos de publicació per edictes d'una sentència o de qualsevol resolució judicial, el termini que resulta decisiu és que no hagin transcorregut dos anys des de tal publicació per poder donar una seguretat jurídica al sistema judicial, però no es pot comptar des de la publicació el termini de tretze dies hàbils perquè, com hem dit, no es pot saber si en aquell moment el destinatari de la resolució en va tenir coneixement.

VUITÈ. Finalment, hem de dir que les irregularitats processals en la tramitació de l'incident que denuncia el recurrent, ja resulten irrellevants atès que, en entrar en el fons de l'assumpte, el seus interessos s'han vist protegits i respectats.

NOVÈ. L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada en aplicació de l'article 354.2 del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Pla contra l'Aute Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 19 de juliol de 2021, que revoquem íntegrament i ESTIMEM l'incident de nul·litat d'actuacions del procediment Arrendaments Urbans 4000605/2019 i acordem l'anul·lació de les actuacions des del moment immediatament anterior a escoltar la demanda, amb imposició de les costes causades en l'incident C, ORG_0 amb expressa declaració de mala fe

Segon.- Oficiar al Col·legi d'advocats d'Andorra als efectes indicats en el fonaments jurídic sisè.

Tercer.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.