Litis denuntiatio o crida en garantia (0023/11)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0023/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Farré va interposar, en data 22-09-2010, demanda de reclamació de quantitat envers la mercantil Vilar, segons la qual sol·licitava que s'abonessin les quantitats derivades de l'accident que va patir, en data 17-08-2009, amb l'ascensor de Vilar.

La representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 13-10-2010, i va demanar que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent. Per altressí sol·licitava que s'acordés la litis denuntiatio o crida en garantia de la mercantil Ricart

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles ha dictat Aute, de data 6-12-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a la petició de litis denuntiatio o crida en garantia formulada per la representació processal de la societat "Vilar" i continguda en l'altressí del seu escrit de contesta presentat en data 13 d'octubre proppassat.

Segon.-Reservar la decisió relativa a la imposició de les costes processals a la sentència que posi fi al present procediment.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts".

III.- La representació processal de la mercantil defenent ha articulat recurs contra la resolució d'instància i, en data 24-02-2011 ha articulat escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 21-03-2011, demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs de la part defenent són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que no es pot compartir el criteri de la sentència d'instància, tota vegada que l'argument del mal funcionament de l'ascensor, si bé resulta negat per aquesta part, el sustenta la part agent i la negativa a accedir al mateix, pot ésser entesa com una vulneració del dret a la jurisdicció, com així ho recull la STSJA de 21-10-2004. Tampoc considera que la manca de proves que acreditin que l'ascensor no funciona adequadament no esdevé un argument a mantenir, atès que l'agent ja acreditarà en el moment processal oportú aquest extrem.

II.- Cal posar de manifest, com a extrem previ, que la crida en garantia o litis denuntiatio si bé no es troba prevista en la normativa andorrana relativa al procediment civil, la jurisprudència sempre l'ha admès (cfr. Entre altres, STSJA 8-04-1998 i 21-10-2004) en funció de les circumstàncies concretes del litigi i sempre delimitada del litisconsorci passiu necessari, en el qual la presència de la part cridada al judici esdevé necessària, atès que aquesta Sala ha manifestat que "l'excepció de litisconsorci passiu necessari o indeguda integració subjectiva de la litis, constitueix un impediment de caràcter processal per entrar a examinar el fons del litigi en existir persones que vinculades al negoci jurídic i sent titulars d'un dret, podrien quedar lesionades per una sentència pronunciada dins d'un procés en el que no han estat cridats com a part" (ATSJ de 25- 04-1996).

En el cas que ens ocupa, encara que la part defenent negui un defectuós o incorrecte funcionament de l'ascensor, sí que la part agent fonamenta en aquest els danys que va patir l'agent, per quant estima que l'ascensor no va detectar la presència de l'agent quan entrava en el mateix, colpejant-la a l'espatlla i fent-la caure.

En el present cas, procedeix donar lloc a la litis denuntiatio sol·licitada i s'escau admetre la crida en garantia de la mercantil Ricart pels arguments següents. S'adverteix, en primer terme, que consta perfectament provada la relació entre la mercantil defenent que gestiona Vilar i la mercantil Ricart, com a empresa que assumeix les funcions de manteniment de l'ascensor en el qual s'ubica l'accident de les actuacions. En segon terme, que les anteriors circumstàncies del litigi, unides als beneficis que comporta, en ares a l'economia processal, que en el mateix litigi ja es trobaven presents totes aquelles parts que han pogut tenir a veure amb el resultat damnós. I en tercer terme, que s'evitarà amb el dictat d'una única sentència, la possibilitat de resolucions contradictòries.

III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X.).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Vilar contra l'Aute, de data 6-12-2010, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, i declarar que procedeix la crida en garantia de la mercantil Ricart, segons petició efectuada en l'escrit de contesta, de 13-10-2010, per altressí. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.